Artur Ginesta

Poble de músics

“Hem d’aprendre a conviure, a poder dir les coses obertament, sense barallar-nos”


Artur Ginesta repeteix al capdavant del consistori del seu poble d’acollida després d’aconseguir gairebé un 90% de vots tot i ser llista única

Viernes, 30 de Agosto de 2019
Artur Ginesta és un clar exemple que no cal néixer a un lloc per sentir-se part d’una comunitat i implicar-s’hi al cent per cent. Avui ens obre les portes del municipi que fa més de trenta anys li va obrir a ell i on va decidir ‘plantar-hi les arrels’. 

"El poder està molt arrelat i costa molt canviar coses, però ho intentem"
 
"El problema que tenim ara és que no podem créixer perquè no tenim habitatges i els nostres fills han de marxar"
 
"L’eix fonamental és seguir amb el tema de la participació perquè no en sabem encara, tots parlem de democràcia però no hi estem acostumats"
 
"Hem de mirar d’aprendre a decidir, que és l'important"
 
"El costum fa que et destensis i a la feina s’ha d’estar sempre tens"
Sempre ha estat molt lligat al teixit associatiu i al treball per a la comunitat. Ser alcalde estava als seus plans de vida? 
No! Mai a la vida m’ho havia plantejat. Des de ben jovenet que havia treballat per a la comunitat, vaig començar a tenir consciència política amb 16 anys, darrera d’una història de Puig Antich, em vaig conscienciar amb això i vaig entrar a formar part de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec. Aquell va ser el meu temps de formació i vaig fer molts amics i companys però amb la majoria ja no hi tinc tracte, he anat perdent gent pel camí. L’ateneu no només era un ens polític sinó que treballàvem per a la gent desvalguda, en aquest cas ajudàvem als gitanos del Poble Sec, es feia música...i tot tipus de coses. Després va arribar la mili i em va trencar pel mig, em van enviar a Melilla i allò va ser un desgavell bastant important i quan vaig recuperar l’esma va ser quan em vaig venir a viure a Argelaguer. I des de sempre que em vaig embolicar amb els  geganters i també amb el futbol. L’associació gegantera és com una associació cultural i fèiem tot tipus de coses fins que, després de molts anys, em van proposar presentar-me per alcalde. En un principi no m’ho vaig prendre gaire en serio però després d’un temps en que les coses no em van anar gaire bé personalment vaig decidir que era el moment de presentar-m’hi perquè em podia dedicar en cos i ànima, que és el que faig. 
 
I amb aquesta dedicació, quan va seure davant de la cadira, quins valors va aplicar per fer política?
Els de sempre: els de la lògica, de la justícia i sobretot els de no seguir el poder establert com hem fet sempre, mirar de respectar les normes però mirar de canviar-les també, que és una cosa que costa molt perquè el poder està molt arrelat i costa molt canviar coses, però ho intentem! És per això també que no ens vam presentar com a partit polític sinó com a independents, i per l’experiència, va costar molt solucionar els temes democràtics per presentar-nos-hi, ningú sabia com anava. A la Garrotxa hi ha 4 o 5 pobles governats per alcaldes independents. 
 
Vostè no ha estudiat res relacionat amb política, suposem per tant que no creu que els estudis tinguin res a veure per exercir d’alcalde...
Jo crec que no, s’ha d’estar mitjanament preparat però sobretot el que s’ha de tenir és valentia i ganes de treballar, això és lo més important, la resta són accessoris que poden anar molt bé. El que ha fet ciències polítiques potser no està preparat en altres aspecte de la vida, com en humanitats per exemple, és molt relatiu això. 
 
Ens ha portat una fotografia d’un Artur petit...
Sí, aquesta em recorda i representa plenament la meva infància, una infància viscuda a Barcelona, al carrer Parlament, on la vida fora al carrer era més difícil. Aquesta foto és a un arbre de fora de casa on cada any ens fèiem la mateixa foto. Ara és molt diferent, tenim un món tan obert...tot ha canviat molt. 

 
I aquesta tirant del carro? 
Aquesta és una foto simbòlica, amb els quatre fills. És la càrrega que anem portant que és una càrrega molt bonica però que no deixa de ser una càrrega. Ara els fills s’han fet grans i ja no els porto a sobre, però aquesta foto m’agrada molt. 

 
Hem anat a visitar 3 indrets emblemàtics amb vostè: un d’ells és l’església de Santa Maria. Què representa pel municipi? 
Mira, l’església de Santa Maria tot i que no és el centre del poble perquè està en un extrem, sí que és un centre cultural, des d’on sempre sortíem els geganters per fer les rues, i és un centre de quedar, per dir-ho d’alguna manera. És també un espai on es fan altres coses, durant tres anys, per exemple, la sala Beckett va venir aquí a fer actuacions en directe, molt boniques, a l’aire lliure. És el final del poble però alhora és el centre. Al barri vell nou i tot el voltant d’aquesta església hi havia la sagrera on es van trobar tombes, està tot documentat. A part, a sota de l’església hi ha un espai que hem recuperat que es diu l’Era, que és un lloc on fem espectacles, cinema a la fresca, música, són llocs als que tenim molt d’afecte. 
 
I el parc del Garrell? És un lloc molt especial...
Sí, el Parc del Garrell té un significat especial per a tothom perquè el Garrell era un home d’aquí d’Argelaguer, de la part del barri del Pont, tocant a Sant Jaume. Encara existeix la seva casa allà. Quan es va casar se’n va anar a viure a Castellfollit però seguia tenint tirada aquí, li agradava pescar i fa uns 40 anys va començar a fer una cabana per guardar els estris de pesca a sota el riu abans que es desviés. També tenia una barca, feia coses rares, va fer una moto d’aigua amb una vespa, un invent d’aquests fantàstics... i va anar evolucionant. El riu va canviar de lloc i ell va començar a fer les famoses cabanes del Garrell, va fer uns poblats immensos que va destruir varies vegades, per causes diferents, una vegada perquè el van atacar i es va enfadar i va dir “ara ho trauré tot”, després perquè l’autovia estava just a sobre d’on estaven aquestes cabanes i ell mateix ho va cremar tot, i l’última, que és la que hi ha ara. Ja no queda gaire cosa en fusta però el que queda ho anem conservant. 
 
Déu n’hi do...
El que ha deixat a part de les cabanes i de les fonts, que són molt maques i és on tothom es fixa, és l’espai, que és l’espai Garrell, que encara que no hi hagués res hi segueix sent. És un espai de passeig, on la gent pot anar a esmorzar, a passejar amb els nens, llegir, hem fet alguna lectura de poesia, qualsevol tipus d’activitat és bona, sempre que hi hagi el que tenia ell, que era respecte per la natura i ganes. I l'important és el forat aquell, de fet no és res i és molt, és un forat que serveix només per gaudir. 
 
I per últim...
La caseta d’observació d’aus! És una cosa que vam fer fa uns tres anys i és un espai molt bonic, on hi ha una resclosa, amb una gran quantitat d’aigua, i està plena d’ocells de diferents tipus, grossos, petits, i hi ha molta gent aficionada a fer fotografies i observar aus. Vam pensar que era un indret fantàstic, hi ha pescadors també per allà, però vam fer la caseta sobretot per tirar fotografies. 
 
Canviant de tema, però no gaire, com fomenten principalment l’activitat econòmica del municipi?
Al municipi la majoria de gent treballa a fora, aquí només treballen els que tenen bars i restaurants, quatre persones més a la zona industrial i la resta de gent són professionals que treballen en un equip, a fora. Hi ha gent que viu aquí i està treballant, per exemple, a la Universitat de Barcelona, baixen dos cops a la setmana, o al Teatre Nacional... En general la gent marxa a treballar fora i viu aquí. 
 
I quin és el tarannà dels argelaguencs?
Jo crec que són gent oberta, molt aficionada a la música, hi ha molt músic aquí! I a part dels músics que hi ha n’hi ha de fora que també tenen casa aquí, com alguna de molt coneguda... Es fan moltes activitats de música, com la Violinada que es fa cada any, i que ja és una festa establerta que té molta transcendència i molt de seguiment. Hi ha una altra festa també que vam començar fa tres anys, i que li vam dir el Jazz estiu, on l’artista principal és l‘Andrea Motis que té casa aquí i és ella pràcticament la que ho impulsa, amb els seus companys i els seus amics. Després hi ha altre gent, com el “Panxito”, que és un altre personatge de la música, que viu aquí i és un dels impulsors, sobretot, de la Violinada. 
 
Parlant de festes, també tenen la Festa de Sant Dames d’Argelaguer, que diuen que és una fira diferent i sorprenent... Per què?
Sant Dames és una festa especial perquè som un poble estrany en aquest sentit, tenim la festa major al desembre, quan fa un fred que pela. Sant Dames, diu la llegenda que va ser un papa de Roma que havia nascut aquí a Argelaguer i en el seu nom es va quedar aquesta festa. 
 
A nivell d’ajuts socials, formació, ocupació... treballen conjuntament amb el Consell Comarcal? 
Sí, l’ajuntament col·labora amb el Consell Comarcal i amb els serveis socials. A nivell d’ocupació hi ha un programa de treball que porta directament el consell comarcal. Nosaltres com a poble petit no tenim capacitat per ajudar a gent. Ja fa temps vam proposar al consell que ells formessin una brigada per ajudar-nos en les feines del poble, l’herba, neteja, reparacions... de manteniment en general. I finalment l’any passat es va poder fer. Es va contractar una sèrie de gent que estava a l’atur amb diferents tipus de contractes: de sis mesos, de dotze, etc. i això ho portava el consell. I què vam aconseguir amb això? Doncs satisfer una necessitat nostra però també donar sortida a una gent que probablement no l’hagués tingut perquè segurament són bons treballadors però estan fora del mercat i si els atreus a dintre funcionen.
Ens va anar molt bé i la prova és que si l’any passat érem nou ajuntaments aquest any n’hi ha 13 que s’han adherit a aquesta prova i això és fantàstic perquè dona feina a gent que no en trobaria però a més a més els hi dona un futur i la possibilitat de reincorporar-se al món laboral.
 
Com a poble d’aigua que és, quina importància té aquesta per Argelaguer a tots els nivells? 
L’aigua és important per a tots però aquí és importantíssima perquè si no no rutllaríem. Hi ha diferents tipus d’aigua: l’aigua que corre pel riu, que és molt important perquè és la que ens dona aquest paisatge, seguint el riu Fluvià; després hi ha l’aigua de beure que és una altra història, i ara encara més perquè les fonts s’estan eixugant, precisament ara estem començant a patir un episodi de sequera sever, les senyals així ho indiquen. Aquí agafem l’aigua del Gomarell, ens ve una mica de lluny, juntament amb Montagut i Tortellà, i vivim d’aquesta aigua, però a més a més, nosaltres tenim un pou a la plaça, i sort d’aquest pou! perquè l’aigua del Gomarell ja no dona i hem de tirar d’aquest pou per tenir aigua de boca. De cara al futur ja estem treballant en una solució que és fer un pou nou a tocar del Fluvià per poder combatre la sequera. 
 
Esperem que es resolgui aviat doncs...
I pel que fa a la situació financera de l’ajuntament, com es troba? 
L’ajuntament està en òptimes condicions, però ja ho estava quan hi vaig entrar eh? Hi ha gent que sempre es queixa d’abans, però tradicionalment aquí s’ha vigilat molt la cartera, mentalitat de pagès. Hi ha èpoques en que amb les obres que es fan es gasta més però no hem anat mai sobrepassats, no tenim deutes, i això és molt important. Estem preparats per afrontar una sèrie d’obres que hem de fer ara, com la de l’aigua per exemple, el camí cap als dipòsits, o les obres a la plaça. 
 
Què faran a la plaça? 
Vam fer un procés participatiu per decidir com la volíem i d’aquí en va sortir un consell de poble que és un òrgan molt interessant, es un òrgan consultiu que ens va molt bé, i ara estem elaborant el concurs d’idees, convidarem una sèrie de tècnics, preferiríem que fossin gent jove, que ha tingut poques oportunitats, i que ens ajudin a idear com serà aquesta plaça però amb una sèrie de notes que ha aportat la gent. El procés participatiu es deia “La plaça que jo vull”, on cadascú va aportar les idees que li van semblar convenient, si volia una plaça dura o tova, verda amb arbres o sense, amb ombres...i amb aquestes idees que han sortit els tècnics ens hauran de formar un projecte i després triarem el que més ens agradi. 
 
I s’ha implicat molt la gent del poble? 
Ha estat molt interessant perquè quan vam començar, ara fa quatre anys, un dels projectes era aquest, fomentar la participació. La primera història de participació que vam fer va ser un referèndum per triar si volíem pàrquing o no a la zona de l’església i va sortir molt bé, va participar molta gent i van triar fer un aparcament. Era una zona bruta, plena d’herbes, un racó mal fet, i ara és una zona arreglada i maca. I l’altre va ser el consell de poble, que ha sigut una gran inversió. Vam agafar una empresa que es diu Resilience Earth que és d’Olot, l’ajuntament d’Olot també em va ajudar, i van col·laborar fent sobretot el seguiment del procés participatiu, de la creació del consell de poble. Ha sigut una de les coses de les que ens sentim orgullosos. 
 
Parlant de joves...a Argelaguer han de lluitar contra la despoblació? 
Contra la despoblació en sí no perquè tenim una sèrie de cases que sempre estan plenes. El problema que tenim és que no podem créixer, perquè no tenim habitatges i els nostres fills han de marxar, i parlo en general. No hi ha vivendes, tenim una urbanització que es va començar l’any 2007 i va quedar parada i hi estem treballant a veure si podem fer alguna cosa, però tenint els bancs pel mig és una complicació afegida, suposo que trobarem una solució. De moment hem trobat un camí per entrar-hi, li hem posat una falca, a veure si la podem anar estrenyent. 
 
Argelaguer és un dels 113 municipis que ja sabia qui ocuparia l’alcaldia abans de les eleccions perquè només s’hi presentava una llista. Tot i així ha obtingut un 89,42% a favor del seu partit. Quina valoració en fa del resultat?
Home, m’imagino que la gent està satisfeta, sempre hi ha algú que no, és impossible que tothom estigui content però en general jo crec que hi ha satisfacció, que la gent està d’acord de com hem portat aquests 4 anys. 
 
I quins seran els eixos centrals per aquest nou mandat?
L’eix fonamental és seguir amb el tema de la participació, per què? Perquè no en sabem encara, tots parlem de democràcia però no estem acostumats, tots eh? En general, i hem d’aprendre a conviure, a poder dir les coses obertament, sense barallar-nos. Jo crec que hem fet un pas molt important, molt, però encara ens falta aprendre a triar. Hi ha molts llocs on han començat a fer pressupostos oberts, nosaltres vam decidir que era més important primer aprendre a decidir que no pas el fet simple de dir vint mil euros aniran per aquí o per allà, perquè al final son propostes que ja estan posades sobre la taula, no és decidir és exactament triar, quina vols d’aquestes? No, hem de mirar d’aprendre a decidir, que és lo important. 
 
I a banda de la participació? 
La participació sempre és important, és troncal, és preparar-se pel futur. Com us deia sembla que ve una bona sequera aquest any, i estarem fotuts, per tant en el que hem de pensar és en el futur. Una de les coses que ja està en marxa, perquè ja tenim el projecte, és el nou dipòsit d’aigua que serà molt més gros que el que teníem, el problema serà portar l’aigua i després conscienciar a la gent que l’aigua no es pot llençar, aquesta és la més important, i va lligada a la primera, amb el tema de participació i de conscienciació de la gent en general, a la vida. 
 
Quina lectura en pot fer de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Que és un desastre, i no em refereixo a tota Espanya perquè no són tots, però hi ha un sector que està ben identificat, i ara també s’hi ha afegit el partit socialista en aquesta radicalitat, no ens volen donar ni aigua, i l’aigua és nostra, ja ens la donem nosaltres sols. 
 
Estem arribant al final de l’entrevista i parlant de finals...creu que hi hauria d’haver una limitació de mandats? 
Jo penso que sí, de fet jo tinc pensat fer aquests quatre anys i plegar. Lo difícil és trobar la mida, no sé si shan de ser vuit, deu o onze anys perquè el que sí que és cert que l’administració és molt lenta i per fer canvis, i si són estructurals encara més, quatre anys són una misèria, no van enlloc, amb vuit jo crec que ja està bé, potser 10 seria millor, però és el que tenim, quatre segur que no. Un ha d’estar en tensió sempre i és com a la vida, el costum fa que et destensis i a la feina s’ha d’estar sempre tens. 
 
Es va posar sobre la taula una elecció directa de l’alcalde, què en pensa? 
Jo crec que també depèn, per exemple, aquí en Argelaguer sí, és evident, és com funciona, però si ho parlem en general...no sé si a Olot que ja és una ciutat més gran funcionaria i no parlem ja d’altres. Jo crec que quan tries una persona crec que l’has de conèixer bé i amb el que et donen a la propaganda electoral no coneixes a la persona, és una imatge que et fan d’ella. Per això dic que en un poble com nosaltres, o Tortellà, Sant Jaume...sí perquè hi ha un tracte directe, en persona, del que serà l’alcalde si és que el tries i crec que hi ha elements per triar un o l’altre però en un lloc gran és molt impersonal, no ho crec. 
 
Per acabar, si hagués de donar un missatge als seus conciutadans, quin seria? 
Que siguin feliços, últimament estem tots emprenyats amb tot això que passa i hem de procurar viure el dia, ser positius.