Àlex Mases

Poble actiu

“El sistema administratiu de Catalunya i Espanya està construït a partir de la desconfiança vers l’administrat”


Els reptes d’aquest mandat són la planificació urbanística, el centre assistencial i el canvi de model agrícola.

Viernes, 06 de Septiembre de 2019
Sembla que Àlex Mases porti la vocació de servei a la sang. De ben jove ja tenia un esperit que el va fer participar en les entitats del poble. L’any 2015 va integrar-se a l’ajuntament,  entitat que considera com la mare del municipi on va néixer. Avui parlem sobre la seva història.

“S’ha de tenir voluntat de fer les coses ( a l’hora de fer política) més tranversals, pròximes, i participatives”
 
“Penso en la poca noblesa que hi ha en general al conjunt de la política espanyola i catalana, i en aquest sistema de partits tan tacticistes que estan cada vegada més allunyats dels desitjos de les persones”
 
“Veig que com a societat estem madurant, i això ens ajuda a tot el procés català per prendre consciència del nostre entorn, i que és imprescindible que en prenguem part, que ens ho creguem”
 
“En aquestes municipals vam prioritzar els equipaments, i un d’important és el centre assistencial de dia tant per gent gran com pels qui ho necessiten”
 
“Farem el possible perquè hi hagi dinamisme (en el govern municipal) i les persones en formin part, independentment del color si qualsevol persona té ganes de participar-hi i té clar l’objectiu, és a dir, Linyola. Intentem trencar una mica la visió sectària perquè les nostres sigles no condicionin aquest objectiu”
 
“Tristament veiem com s’utilitzen paraules de forma buida com diàleg. Tothom insta al diàleg però ens estem adonant que bàsicament llimem les diferències a cop de canonada. I això ens està fent allunyar una mica del que és el concepte de democràcia o de política representativa”
La seva vinculació en l’activitat pública del poble va començar de ben jove...
Sí. Als dotze anys jo tenia consciència, ganes de fer coses pel municipi i certa capacitat d’organització. Una de les entitats de les que estic més orgullós és la de l’Agrupament Escolta i Guia de Mascançà, que va sorgir durant les nostres generacions i va fer possible que el poble disposés d’un agrupament escolta i guia. I després te n’adones que aquest moviment està també molt arrelat a Catalunya.
 
Per què?
Perquè més que una entitat de voluntariat o participació, és una filosofia de vida que t’ajuda a organitzar-te al llarg de la vida. Directa o indirectament hi treballes els valors i la capacitat d’entendre les diferents parts d’un projecte. També hi trobes una perspectiva que és vàlida en qualsevol moment de la vida.
 
Ens parla de valors. Quins són els seus a l’hora de fer política? 
Un de molt significatiu que també és un pilar de l’escoltisme és el del país. I país no només vol dir Catalunya, sinó també poble, i món. És a dir, som part d’allò on vivim, i hi estem involucrats. El lema que resumeix tot plegat és: “intenta deixar el món millor del que te l’has trobat”. Aquest és al fi i al cap el titular que podria resumir la filosofia del món escolta, i que també s’aplica al consistori municipal. A més, s’ha de tenir voluntat de fer les coses més tranversals, pròximes, i participatives.
 
Com veu l’administració pública a hores d’ara?
Crec que el sistema administratiu de Catalunya i d’Espanya estan fets a partir de la desconfiança vers l’administrat. Això ha de canviar i cal que es regeixi per un principi de confiança, perquè contínuament ens fem trampes al solitari. 
També penso en la poca noblesa que hi ha en general al conjunt de la política espanyola i catalana, i en aquest sistema de partits tan tacticistes que estan cada vegada més allunyats dels desitjos de les persones i que ens costa d’entendre i de participar-hi. Som conscients que hem d’assumir els propis errors perquè en certa manera en som partícips, o si més no, amb el silenci, de vegades permetem que passin coses que no ens agraden prou. Però també veig que com a societat estem madurant, i això ens ajuda a tot el procés català per prendre consciència del nostre entorn, i és imprescindible que en prenguem part, que ens ho creguem.
I la sensació que tinc amb la resta d’esferes polítiques és que actuen més com a propietaris que com a gestors, amb interessos massa partidistes i sectaris. I nosaltres treballem i vetllem perquè això sigui al revés.  
 
Creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde?
No, però sí que és necessari tenir experiència, capacitat de gestió, comprometre-s’hi i sentit comú. Una de les nostres voluntats en aquest nou consistori és la de renovar l’equip, i precisament a més de bagatge i coneixement, busquem persones amb bona voluntat, amb una visió positiva de les coses i amb la capacitat de ser apaga-focs. La vida ja és prou complicada i hem de ser capaços de trobar capacitat conciliadora i d’enfocar bé les coses.
 
Parlem del municipi. L’església, l’entorn i la plaça Panell són indrets amb caràcter propi de Linyola...
Efectivament. El poble aglutina aspectes del patrimoni cultural, històric i ambiental. Formem part de la comarca del Pla d’Urgell, i estem immersos en una unitat paisatgística. Ubicats gairebé al centre de la comarca, tenim una perspectiva molt bona que es pot apreciar des de dalt del campanar. És una torre de 30 metres que ens dona una visió de 360 graus de l’entorn que ens envolta. És un punt de referència perquè simbòlicament ens ajuda a elevar-nos i veure les coses des d’una situació més global.
 
Ara és necessari tenir una visió més enllà dels quatre anys de mandat. Una visió a mig i llarg termini amb la que hem de replantejar la planificació urbanística del poble i veure l’encaix que hi hem de tenir. Ho hem de deixar preparat pels qui ens facin el relleu i fer el possible perquè ho tinguin més fàcil del que ens ho hem trobat nosaltres. 
 
I la plaça Planell?
Representa aquest punt de visió al futur i de modernitat. És el rovell de l’ou, un punt de referència que trenca l’antic urbanisme de Linyola i permet una ampliació del poble i una reubicació del centre històric. Lligat amb el que li deia sobre la planificació, la plaça Panell és important perquè ubica i ubicarà diferents instal·lacions estratègiques: el centre mèdic, la sala cultural, i la recuperació d’una antiga instal·lació que servirà com a centre cultural de primer ordre. I també preveiem que hi pugui haver un centre assistencial per la gent gran.
 
Per tant una de les vies econòmiques del municipi és la de recuperar la qualitat patrimonial de la que parla. I la resta?
Linyola ha tingut i té un pes específic molt important en el sector agro-industrial. És dels pobles amb més concentració de maquinària agrícola de tota Europa, de fet aquí hi ha cases que tenen més tractors que cotxes. Això no vol dir que no tinguem reptes per afrontar.
 
Com ara quins?
El primer, definir quin model d’agricultura volem. Els preus quasi bé són tots els mateixos mentre les despeses han augmentat, i el marge és molt més petit i la viabilitat és més escassa. Fa falta més terra per poder generar els mateixos ingressos. Estem en un lloc limitat i hem de ser capaços de reinventar-nos. Bàsicament estem fent una agricultura de cara a la producció d’alimentació animal, i penso que cal reinvertir l’objectiu i potser plantejar-ne una de més destinada a l’alimentació humana, amb la possibilitat d’aconseguir valors afegits i que sigui més sostenible. 
 
Ara que parla de sostenibilitat, suposo que pren un paper important el medi ambient...  
Molt important. Som una de les comarques més contaminades de Catalunya, i aquest és un repte clar. Estem contaminats a nivell de subsol,  d’aigües freàtiques i superficials, i tot i que és veritat que darrerament ha millorat la qualitat amb la instal·lació de diferents depuradores, és un pla que s’ha d’acabar de desenvolupar perquè encara hi ha municipis que no tenen depuradora. I el fet d’estar situats en aquesta depressió central ens afecta tota la contaminació atmosfèrica que ve de zones industrialitzades com el Camp de Tarragona i també de Barcelona. 
 
I com creu que això pot afectar en el dia a dia de les persones?
Comença a ser preocupant el fet de ser una de les comarques on hi ha més índex de càncers i de tumors de Catalunya. Una de les cinc principals causes de mort a nivell mundial és precisament la contaminació. I poso la mà al foc que aquesta incidència amb els tumors i càncers té a veure també amb la contaminació que patim a les nostres comarques. Hem de prendre consciència que per continuar sent pròspers no podem plantejar cap projecte que no tingui en compte la petjada ecològica. Ja no és la voluntat de pensar en verd sinó que hem d’actuar en verd. Si no som conscients i no preservem el nostre medi ambient ens hi juguem la vida. 
 
Doncs sí... I com ajuden a aquells que encara segueixen patint la crisi econòmica?
Aquí partim de la base que el poble i l’entorn pateix un baix atur estructural en comparació a la resta del país. A Linyola hi tenim un atur d’un 7%. És veritat que hi continua havent gent aturada, i per això s’estan duent a terme diferents accions coordinadament amb el Consell Comarcal. Molts municipis de la nostra zona i sobretot els més petits, mancomunem serveis com els assistents socials, l’Oficina de Joventut, i els de feina pública per poder ser més eficaços en la gestió de recursos. 
 
I en quant a serveis socials?
Tenim serveis assistencials per a les persones necessitades, però també ens hem adonat que més que esperar que vinguin, som nosaltres els que hem d’anar-hi quan detectem alguna problemàtica. Per circumstàncies, no sé si és la vergonya o la voluntat d’acceptar aquestes necessitats, hi ha gent que li costa demanar. En aquestes municipals vam prioritzar els equipaments, i un d’important és el centre assistencial de dia tant per gent gran com pels qui ho necessiten.
També hi ha oportunitats en relació al jovent. Hem de poder dedicar més esforços i plantejar plans d’ocupació i formació perquè els joves prenguin confiança i puguin  integrar-se al món laboral. I lligat amb el tema dels ajuts, també és important plantejar-se els moviments migratoris i pensar en les persones que han de fugir dels seus països per diferents circumstàncies. A Catalunya tenim voluntat d’acollida i per normatives condicionades per polítiques que no tenen a veure amb la voluntat del poble, se’ns dificulta practicar aquesta solidaritat que també mostrem a Linyola i a la comarca. 
 
Veiem que Linyola és un poble molt actiu amb molts esdeveniments significatius... 
Sí, durant l’any ens programem diverses activitats. Estem contents i orgullosos de disposar d’un ric teixit associatiu. L’hem incrementat amb noves entitats com ara les Aules d'Extensió Universitària, l’Associació de Grallers i Tabalers i Geganters. Una de les que intentarem articular en breu serà una entitat ambientalista, ecològica, i la labor i defensa d’aquests ideals.  De festes de referència en tenim al maig i a l’agost (la festa major), i comença amb la tradicional festa de les cassoles de tros –nosaltres en diem cassola de Linyola-, que és el plat típic del municipi i la comarca. De fet som el primer poble que institucionalitza la festa de les cassoles.
 
Un altre esdeveniment important és “L’Escala en Hi-fi”, per grans i petits. És de les activitats que segurament reuneixen més gent amb diferència, i a més a més té una vessant solidària perquè els diners recaptats van a la marató de TV3. 
 
Una bona iniciativa.
Sí. I altres activitats rellevants són les esportives, que s’organitzen des del centre excursionista de Linyola, com és la cursa del Caragol o la Mascançà, una caminada popular. Cal destacar també l’ADOLI, una entitat de dones que és de les que reuneix més socis. També altres festes com la Catifa de Corpus, o entitats com la comissió de festes, que volen re-formular les festes que tradicionalment hem fet fins ara, i buscar-li un altre encaix. El futbol és d’aquells puntals de referència del poble. L’any que ve farem 100 anys del club de futbol de Linyola, i en el qual han sortit personatges prou reconeguts.
 
Com ara en Josep Maria Fusté o en Bojan Krkic?
Efectivament. En Josep Maria Fusté ve sovint al poble i és d’aquelles persones que un sempre té l’honor de poder-hi parlar perquè t’il·lumina, és una persona de món, que sempre té en boca Linyola, i és d’agrair que ens hagi posicionat en el món.
 
Parlem de l’alcaldia. Ha deixat clar els seus reptes prioritaris: planificació urbanística, el centre assistencial, medi ambient, canvi de model agrari... Ara parlem de com valora el fet d’haver sortit reelegit.
És un orgull perquè a Linyola una de les circumstàncies que ens havia condicionat durant aquests darrers 20 anys és que no havíem donat continuïtat a cap de les propostes polítiques per un motiu o altre. És a dir, cada vegada que hi havia eleccions canviàvem, segurament perquè no es generava la suficient confiança com perquè els alcaldes fossin reelegits. Personalment estic molt content perquè tot l’equip hem pogut fer confiança a diferents persones, tant els que som al govern com els que estan a l’oposició... Som onze regidors, set dels quals estem al govern a través de la candidatura d’ERC, i els altres quatre són de JxCat.
 
Això és important...
Sí. Nosaltres no vam entrar amb la idea de desfer, sinó d’agafar el relleu i millorar-lo. Farem el possible perquè hi hagi dinamisme i que les persones en formin part, independentment del seu color. Intentem trencar una mica la visió sectària perquè les nostres sigles no condicionin aquest objectiu prioritari.
La d’alcalde és una etapa temporal, la vida continua i seguirem formant part de Linyola, i de res serveix que ens fem trampes al solitari. Evidentment podem tenir punts diferents i podem discutir-los però plantejar-los de forma oberta i constructiva. Aquesta és la voluntat de gestionar les coses. Criticar-nos pels nostres defectes és el que hem fet tota la vida i sabem que no dona gaire bons resultats. Hem de fer un esforç per valorar-nos també per les nostres aptituds perquè tothom en té.
 
Va escriure un interessant article sobre el ‘Segrest de la democràcia’, on parlava de la situació política actual...
Tristament veiem com s’utilitzen paraules de forma buida com ara “diàleg”. Tothom insta al diàleg però ens estem adonant que bàsicament llimem les diferències a cop de canonada. I això ens està fent allunyar una mica del que és el concepte de democràcia o de política representativa. Tinc la sensació -i l’evidència- que cada vegada ens tanquem més en visions egocèntriques i que perdem de vista els objectius comuns. Interessos segurament que ens superen i que de vegades no som conscients que inclús la gestió política i parlo ja de nivell estatal, pot estar més supeditada a interessos fora dels que hauria de representar, que són la ciutadania. Cal generar esforç, i això sembla ser que no hi estem avesats perquè significa complicar-nos molt la vida. També prima la visió tàctica i del curt termini perquè sembla que ens tracten com si no tinguéssim memòria o que no tinguéssim criteri i que ho perdonéssim tot. Potser en aquest aspecte, ja no del procés català sinó també en d’altres, som poc bel·ligerants. 
 
Crec que la Península Ibèrica és un terreny de joc experimental: vistos des d’Europa som com uns conillets díndies amb els que fan proves per veure com reaccionem o quina capacitat de resiliència tenim. Se n’estan sortint perquè sempre prevalen els interessos econòmics per sobre dels socials.

 
Àlex Mases
Àlex Mases
Alcalde de Linyola