Ramon M. Bricollé

Alcalde il·lusionat

"En els propers anys, a Vila-rodona hi haurà inversions importants"


Bricollé destaca el lideratge històric del municipi en relació als pobles de la ribera del Gaià

Jueves, 31 de Octubre de 2019
A Vila-rodona, a l’Alt Camp, ens rep un alcalde vocacional i esperançat en materialitzar inversions molt desitjades en els propers quatre anys. L’últim indret que vam visitar va ser la Cooperativa local, punt de referència imprescindible per delectar-te amb productes que no deixen indiferent. Tastat i dit.

"Quan algú vol criticar i diu: ‘els que sou polítics...’, jo els dic que no me’n sento. Que soc una persona del poble, que tinc una feina com a autònom en una empresa petita, i que combino el treball amb l’alcaldia"

"Si cal aixecar-se a les cinc o anar a dormir a les dues de la matinada, no m’arronso. Treballo a l’ajuntament per vocació. No m’és un esforç. Per a mi ser alcalde del meu poble era una il·lusió"

"En les darreres eleccions vam concórrer com a llista única, i això em fa sentir molt content perquè vol dir que estem tots molt cohesionats i que anem tots a la una, amb les carteres repartides de manera gairebé específica, segons el perfil de cadascú"

"Se’ns presenta una legislatura més que interessant, amb un pla d’inversions (acaba de sortir el Pla d’Obres i Serveis) i tenim cinc projectes a punt de presentar abans del 15 de novembre. Estan gairebé redactats i pressupostats"

"Jo penso que el mandat el defineix el poble. Els veïns són els que decideixen a peu d’urna si aquell alcalde o equip de govern han de continuar o no. Per això no estic a favor de les limitacions"

"La meva és una opinió personal, però crec que tard o d’hora Catalunya caminarà sola. No hi veig altra opció. Veig una Espanya que no sap on va. I Catalunya té les coses molt clares"
Com definiria el seu estil de fer d’alcalde?
Sempre dic que no soc polític. Que no me’n sento. Quan algú vol criticar i diu: ‘els que sou polítics...’, jo els dic que no me’n sento. Que soc una persona del poble, que tinc una feina com a autònom en una empresa petita i que combino el treball amb l’alcaldia. No m’arronso: si convé aixecar-me a les cinc del matí, ho faig sense problema. Si cal anar a dormir a les dues de la matinada, també. Treballo a l’ajuntament de manera vocacional, no em representa cap esforç. Per a mi ser alcalde del meu poble era una il·lusió.

Ens ha portat dues fotografies. Expliqui’ns per què les ha escollit.
En una hi surto de nen. Hi aparec duent una safata, fent de cambrer, al bar Miami, que regentaven els meus pares a la plaça del poble quan jo era petit. Podria dir que va ser el meu primer ofici. Em va marcar l’etapa de la infantesa i l’adolescència. Fins als 18 anys vaig viure a la Plaça dels Arbres, número 10, antigament dita “Del Generalísimo”. Avui en dia ningú se’n recorda ja, perquè tots la coneixen com la Plaça dels Arbres.



I la segona?
És del dia de la darrera presa de possessió, el passat 15 de juny, amb tot l’equip de govern, 9 persones en total. Vam concórrer com a llista única i això em fa sentir molt content perquè vol dir que estem tots molt cohesionats i que anem tots a la una, amb les carteres repartides de manera gairebé específica, segons el perfil de cadascú. A qui li va més el tema cultural li correspon la regidoria de Cultura; qui li agrada més els serveis, és el regidor de Serveis, etcètera. Hem pogut repartir carteres a mesura dels interessos i especialitats de cadascú.



De Vila-rodona vostè ens en destaca el Columbari romà, la biblioteca i el Portal d’en Parera. Què representen aquests llocs per al municipi?
El Columbari és el principal element històric i patrimonial de la vila. Data del segle 1 aC. cosa que demostra que hi havia civilització clàssica en aquest indret. És un monument funerari on els romans, després d’incinerar-les, dipositaven les restes dels seus difunts. Era un element molt rellevant en la vida d’aquelles persones. Des de fa molts anys que estem treballant per recuperar l’espai. Ara hi tenim prevista una actuació important amb un fons FEDER de 154.000 euros per tal de crear els accessos al monument. Des de fa 4 anys hi celebrem actes culturals, com ara la incorporació al Festival “Tarraco viva” de Tarragona. Alguns dels actes d’aquest festival es fan aquí al poble i, concretament, dos d’ells es fan al Columbari. També ens vam inventar el “Columbarium Tapa”, un esdeveniment en què hi participen els bars i les pastisseries locals. Un èxit de públic des de fa tres anys.

I la biblioteca?
Ens sentim molt orgullosos de parlar-ne per dos motius. Primer, perquè hem augmentat el nivell de la prestació de serveis culturals del poble i, segon, perquè és un espai patrimonial important. Abans teníem una biblioteca més petita, però la nova l’hem posat a l’antiga sala de ball i cinema de la Societat dels Treballadors Agrícoles. N’hem pogut conservar l’escenari i altres elements arquitectònics. I ara estem molt contents de formar part de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya, si bé ens ha calgut molt d’ajut. Ens manca encara comprar molts llibres, però és una biblioteca molt moderna amb revistes, diaris, climatització...

Què ens en pot dir del Portal?
És emblemàtic. És una elecció molt personal, que recorda les portes d’entrada i els accessos a la vila emmurallada. N’hi ha diversos però, per a mi, aquest és el més important. Hi acollia el camí que venia des de les Santes Creus, al terme municipal d’Aiguamúrcia, i permetia accedir a Vila-rodona.

Enguany s’ha celebrat el centenari de la Cooperativa local. Quina importància té aquesta entitat pel municipi?
Té una importància cabdal. Jo soc l’alcalde i m’agrada presumir de poble. Crec que Vila-rodona ha marcat històricament la diferència dins d’un territori de municipis petits de la vora del riu Gaià. En bona mesura perquè tenim una cooperativa amb un celler inaugurat el 1919. El consell rector de la Cooperativa ha organitzat tot aquest any un programa d’activitats ple de moments lúdics i culturals per commemorar-ne el centenari. Arquitectònicament és una obra projectada per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Durant molts anys ha estat la base de la indústria agroalimentària que ha fet funcionar el poble.

Quina és la situació financera de l’ajuntament?
De sanejament. Tenim un deute del 0%, tot i que l’Institut Català de Finances diu que en tenim un de petit. No és deute directe, sinó una part d’una inversió de fa gairebé 10 anys. Estem molt bé i se’ns presenta una legislatura més que interessant, amb un pla d’inversions (acaba de sortir el Pla d’Obres i Serveis) i amb cinc projectes que tenim a punt de presentar (abans del 15 de novembre). Estan gairebé redactats i pressupostats.

També tenen una Fira Agropecuària, que celebren a primers de novembre. I ja porta 626 edicions celebrades!
Li torno a repetir que marquem la diferència. Un poble no porta 626 edicions seguides de cap cosa perquè sí. Al llarg de tots aquests anys hi ha hagut persones que han treballat en l’organització. L’any passat vam celebrar l’edició 625 d’una manera molt notòria i amb molts actes. L’edició d’enguany ja la tenim pràcticament tota organitzada i volem fer canvis importants de format de cara a 2020. No volem sinó augmentar el nivell de la fira i poder oferir als comerciants i visitants des de maquinària agrícola fins els tastets que fem del Gaià.

Com són els vila-rodonins i vila-rodonines?
Són perfectes! Són persones que s’estimen el poble i que estan habituades a participar moltíssim de la vida social. Aquesta és una de les coses de les que també m’agrada presumir. Tenim moltes entitats, començant pel propi Casal, que és el principal eix conductor de la vida social. Hi ha col·lectiu de dones, de jubilats, el cluc d’escacs, el de BTT, el de futbol...

Un dels meus objectius seria la creació d’una comissió externa a la regidoria de Cultura i Festes, que s’encarregués d’organitzar les activitats culturals i festives del poble, amb el recolzament de l’Ajuntament. Ara que estem treballant en la innovació de la Fira, ens agradaria que hi pogués participar una comissió de la gent del poble.

Sabem que tenen una sèrie de projectes prioritaris en aquesta legislatura. Ens en pot fer cinc cèntims? 
El primer és el de l’escola del poble. Tot i que nosaltres cedim el terreny, no hi tenim una competència total, perquè la inversió l’ha de fer el Departament d’Ensenyament. Aquesta és una batalla que estem tenint des de l’inici de la legislatura i fins i tot d’abans, des del temps de l’oposició. Ara sembla que arribem al final del camí. No m’atreveixo a donar dates i sé que potser haurem de posar diners de la tresoreria municipal. El cas és que l’any passat va venir el conseller d’Educació, Sr. Bargalló, a la Fira Agropecuària i vam estar-ne parlant. Ha passat tot un any i continuem sense pressupost, i això vol dir que tot i que l’escola és un projecte prioritari, no es pot dur a terme perquè no hi ha cap acord en junta de govern. Si nosaltres ens ocupéssim de part del projecte i d’un percentatge d’inversió, sí que n’hi hauria. Ho haurem d’acabar preguntant: en aquests propers mesos demanarem als vila-rodonins i vila-rodonines si estan disposats a invertir uns diners del calaix municipal perquè és pugui engegar l’escola. D’aquesta manera, avançaríem la inversió de l’escola en 2, 3, 4, 5 o 10 anys, cosa que en altres condicions no es podria fer.

Quin altre projecte prioritari tenen?
La piscina municipal. És un projecte immediat perquè l’obra ja està gairebé adjudicada. En el marc del que li deia del nostre lideratge comarcal històric, el 1970 vam inaugurar una piscina quan la resta de pobles de les rodalies no en tenien. Molts veïns s’hi venien a banyar. A la llarga tothom va construir la seva pròpia piscina municipal, però nosaltres teníem la nostra, que era de titularitat del Casal. Han passat 50 anys i l’any vinent tindrem una nova piscina municipal. Serà un projecte de 600.000 euros que volem inaugurar abans de la propera revetlla de Sant Joan. Serà el nostre centre d’activitat d’estiueig.

També ens ha comentat abans que hi ha diversos projectes a presentar.
Sí, les obres que dèiem del projecte FEDER del Columbari. Són uns diners que vindran gràcies a la intermediació del Consell Comarcal. També tenim previst altres projectes de renovació del clavegueram per ajudar la futura depuradora del riu Gaià. A sobre hi ha les cobertes de l’ajuntament, l’asfaltat, el cementiri i els quadres elèctrics de l’enllumenat públic. Són projectes als que concorrem i que esperem que ens aprovin. En els propers anys, a Vila-rodona hi haurà inversions importants sempre amb l’objectiu de beneficiar el nivell de vida social dels nostres veïns i veïnes.
 
Creu que cal limitar els mandats, ja sigui en durada o en nombre?
Jo penso que els mandats els defineix el poble. Els veïns són els que decideixen a peu d’urna si aquell alcalde o equip de govern han de continuar o no. Per això no estic a favor de les limitacions.

Quina valoració fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
La meva és una opinió personal, però crec que tard o d’hora Catalunya caminarà sola. No hi veig altra opció. Veig una Espanya que no sap on va. I Catalunya té les directrius molt marcades. No és fàcil, sé que costarà molt i sé que l’única via és la del diàleg. Cal internacionalitzar el procés i promoure la intervenció d’Europa. Però per a mi això no té marxa enrere. Espero no equivocar-me.

Quines expectatives en té sobre el desenllaç de les eleccions del 10-N?
Jo esperaria que s’entenguessin i crec que és una opinió bastant compartida. Seria important ajuntar forces. M’agradaria que els partits sobiranistes anessin tots a una i que sumessin. Però que després donessin continuïtat al projecte, que no només fos per anar a les urnes. Ja sé que això és difícil, però seria primordial. És l’única manera de poder avançar. La separació no serveix per anar endavant. Cal sumar, no dividir.

Quina és la seva valoració personal de la sentència del TS sobre l’1-O?
Trobo que és una total injustícia. Em sembla injust mantenir en presó provisional durant dos anys, esperant, unes persones que no han fet res de dolent. Vaig quedar molt sorprès en conèixer la sentència. Sembla que Espanya no hagi canviat des de fa molts anys. Una de les coses que crec és que tot el tema català ha ajudat a fer sortir a la llum certes coses que molts no sabíem. Jo mateix em considero una mica ignorant en aquest sentit. Hi havia tota una carrera de fons amagada en el sector jurídic, que la tibantor de l’Estat amb Catalunya ha fet emergir. Han sortit cares i figures que molts pensàvem que ja eren història. Em sap greu pels nostres representants, pels Jordis, pels polítics, per persones que conec, com ara el conseller Rull, al que van empresonar dos o tres dies després d’haver-hi parlat. Com a ciutadà ja em toca el cor, però com a alcalde estic molt dolgut en pensar que hi ha famílies al darrere d’aquestes persones empresonades, penso, sense motiu. Hi ha moltes altres sentències més benignes per fets pitjors. Crec que la via és la de la negociació no violenta. Els aldarulls d’aquests dies tampoc no porten enlloc. La violència no fa res.