Alcalde de Cornudella de Montsant

Salvador Salvadó

Anar per feina

"Per aquí només hi veig diputats i senadors abans de les eleccions. Podrien venir més de tant en tant..."


L’alcalde de Cornudella planteja les nombroses dificultats de gestionar un poble envellit en un marc de polítiques centralitzades

Viernes, 22 de Noviembre de 2019
El poble de Cornudella de Montsant és on ens rep Salvador Salvadó, l’alcalde des de 2015 i reelegit el juny passat. Home pràctic i de bon humor, al llarg de l’entrevista ens comparteix amb honestedat una sèrie de realitats que afecten, i de quina manera, els pobles més petits.

"Per a mi el més important és el dia a dia amb les persones. A Barcelona no et coneix ningú pel carrer; aquí tothom et para per parlar amb tu. El que la gent vol de l’alcalde és la proximitat"

"Voldria demanar a la Generalitat, la Diputació, etcètera, que ens ajudin més i que descentralitzin el procés de decisió. Potser marxo del context, però tota la paperassa i la cosa burocràtica és molt pesada i no té el mateix sentit aquí que a Reus o a Tarragona o a Barcelona"

"Nosaltres ja estem posant un casal per a la gent gran, on de manera pionera, els oferim menjar cada migdia a un preu de 3,5 euros per persona, amb primer, segon i postres. Una senyora els serveix el dinar i també els impartim cursos de memòria"

"Al Priorat ens toca mig diputat. Quan comença a fer feina per un costat, ja no sap ni què n’és de l’altre"

"Vull agrair a Ensenyament que hagi apostat per Cornudella, perquè el nostre Institut-escola és pioner. No n’hi ha un altre de semblant a tot Catalunya, que integri la zona rural"
Sempre volem saber l’estil de fer política dels alcaldes que entrevistem. Quin és el seu?
Per a mi el més important és el dia a dia amb les persones. A Barcelona no et coneix ningú pel carrer; aquí tothom et para per parlar amb tu. El que la gent vol de l’alcalde és la proximitat. Per tant, també la proximitat és una manera de fer. Em vaig presentar per això, a banda de per resoldre un problema de l’aigua al poble.

Creu que cal tenir estudis superiors per fer d’alcalde o alcaldessa?
Al contrari. Crec que, en poblacions petites, el que cal és proximitat amb les persones, les festes, els costums i les tradicions. Que l’alcalde sigui el primer en participar de tots aquests valors. I per fer això no cal estudiar. Als pobles, quan algú es presenta a les eleccions, la gent no es miren les sigles del partit, sinó la persona. No em vull vantar d’això, però si m’hagués presentat per un altre partit diferent, potser hauria sigut igualment escollit. També depèn molt de la conjuntura.

Ens ha triat i portat tres fotografies. Què signifiquen per vostè?
En una hi surto d’infant. Crec que s’ha perdut molt del que vivíem en la infantesa. Aleshores no teníem tot el que ara hi ha, però quan passava una senyora pel carrer, com a nen l’ajudaves a passar. Els pares t’ho inculcaven. No dic que avui en dia hi hagin uns valors dolents, però són diferents. Aleshores saludaves i deies “bon dia” o “bona nit”. Ara, fins i tot en la mateixa escala de veïns hi ha qui no diu ni “hola”. Els nens i nenes aleshores jugàvem en cèrcol, o asseguts. Jugàvem a les bales. Ara tot és internet i WattsApp. M’ho miro amb nostàlgia.

La segona és actual...
És d’un congrés de cònsols a Siurana. La foto té valor perquè mostra l’entorn que ens envolta, Siurana, Albarca, Cornudella... Tot és un entorn natural i verge, que cada vegada es perd més perquè hi ha un turisme creixent. La natura és un dels valors més importants que tenim i caldria respectar-lo, conservar-lo i fer-lo sostenible. Al Priorat hi celebrem curses atlètiques on hi participen de quatre a cinc mil corredors. No les podem absorbir sempre. No crec que s’hagi de prohibir, però sí ordenar una mica. L’ordenació ha de conviure amb el turisme.

La darrera fotografia és d’un acte representatiu per vostè.
Es d’un acte d’homenatge que fem un cop l’any, des de en fa quatre. És un reconeixement a les persones del poble que viuen més de 80 anys. A la foto hi surto amb dues germanes de 107 i 102. Viuen encara, però ja no estan al poble. A les persones grans volem donar-les una alegria amb un dinar, una ampolla de vi, una actuació municipal. La canalla del poble, de 10 a 16 anys són els que donen el servei del dinar aquell dia. Per a una persona gran és molt bonic veure que el jovent et serveix. I ho agraeixen molt.

Com deia abans, el seu municipi està format pels nuclis de Cornudella, Siurana i l’Albarca. I hi tenen molta activitat turística. En què es basa el seu interès?
En primer lloc, tenim la sort que Cornudella de Montsant és un nucli gran i té dues pedanies, una és Siurana i l’altra Albarca. Fa anys s’hi va guanyar un premi de princeses i llegendes i això va fer que el turisme hi vingués molt. A banda d’això, tenim tot l’encant dels paisatges i l’entorn natural. Tenim un pantà on s’hi poden fer activitats de canoes i caiacs. Tenim camins on poder fer senderisme. I punts per fer escalada, que són reconeguts mundialment. He conegut aquí a francesos, anglesos, japonesos i altres nacionalitats. Ara, amb un conveni amb la Diputació, estem fent activitats per absorbir i acomodar tot aquest turisme, com ara pàrquings i altres espais. També tenim una companyia cultural, Còdol, que fa visites teatralitzades al castell de Siurana, amb tast de vins i postes de sol.
 
I Albarca, també té el seu interès.
Tenim la gran sort de tenir l’Albarca. És una població petiteta, amb menys habitants que Siurana, però que fa d’entrada del Parc natural del Montsant. La biodiversitat és enorme: tenim tortugues, ratpenats, camins de senderisme i zones també d’escalada. Durant aquesta legislatura apostem molt per instal·lar en tots aquests llocs il·luminació de baixa contaminació ambiental. Això vol dir que podrem veure les estrelles de nit i que el turisme ho agrairà.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
En aquests moments és molt bona. Hem passat les nostres penúries, perquè en el seu dia vam construir un pavelló municipal quan no es podia. Encara ho hem estat pagant fins a dia d’avui, però estem bé. La única cosa és que, com sabreu, tots els ajuntaments tenim prohibit invertir els superàvits. Estem, en una paraula, intervinguts. Si jo vull llogar una persona, no ho puc fer.

Ahir parlava amb la presidenta de la Diputació. Li deia que tenim els llocs turístics de Siurana i Albarca, unes pedanies que diumenge passat van rebre 1.000 visitants quan, en conjunt, no sumen ni 1.030 habitants. Vam haver de tallar els accessos, però no tenim policia local. Així que, com ho fem tot això?

Algun projecte rellevant, a curt termini?
Sí. Estem en una cosa de molta utilitat. Enguany hem arrencat un institut-escola. És un institut que integra una ZER (zona escola rural) a dins seu. Aquesta tarda tinc una reunió amb el director de Serveis Territorials i Ensenyament i els alcaldes, directors i directores del centre, els mestres... Vull agrair a Ensenyament que hagi apostat per Cornudella, perquè aquest centre és pioner. No n’hi ha un altre de semblant a tot Catalunya, que integri la zona rural. Serà una bona eina per a la canalla i pels més grans. Ajudarà a evitar salts qualitatius d’educació.

Des de l’ajuntament, quines mesures proposen pel que fa a serveis socials, oportunitats de treball i cursos formatius?
D’entrada estem demanant més recolzament a la Diputació i al Consell Comarcal. La nostra és una població envellida, perquè els joves marxen de casa i es queden la gent gran. Això és com matar el municipi de manera anticipada. Hem demanat a la Generalitat poder comptar amb persones que vinguin a fer d’assistents domiciliaris a la gent gran, per evitar-se de portar-les a residències que costen 2.500 o 2.600 euros al mes. Nosaltres ja estem posant un casal per a la gent gran, on de manera pionera, els oferim menjar cada migdia a un preu de 3,5 euros per persona, amb primer, segon i postres. Una senyora els serveix el dinar i també els impartim cursos de memòria. Es un tema amb gran acceptació i n’estic molt orgullós. També hi ha un senyor que fa classes dirigides d’activitat física al pavelló.
 
Abans ens deia que la contaminació lumínica i l’institut-escola eren reptes prioritaris per aquest mandat. En té d’altres a destacar?
A banda de les esmentades, el nostre mandat té el gran repte de resoldre el problema de l’aigua al poble. Fa dotze anys vam instal·lar unes canonades molt grosses de PWC per servir-la a les llars, però l’aigua que tenim aquí porta molta calç i els tubs s’estan fent malbé. També tenim el repte de potenciar el turisme i fer-lo sostenible, així com portar els materials biodegradables a tots els esdeveniments. Volem també ampliar el casal i fer que els usuaris puguin tenir moltes més activitats i se sentin més còmodes i útils.

Tinc una petit crítica a fer.

No se l’estalviï. Estem per recollir-la.
Fa poc vam patir una esllavissada i puc agrair els serveis de la Generalitat que es van donar força pressa per resoldre-la. Però si una cosa d’aquestes arriba a passar a Barcelona, abans de demà està arreglat. En canvi, al Priorat ens costa una mica més. El que voldria demanar és a la Generalitat, la Diputació, etcètera, que ens ajudin més i que descentralitzin el procés de decisió. Potser marxo del context, però tota la paperassa i la cosa burocràtica és molt pesada i no té el mateix sentit aquí que a Reus o a Tarragona o a Barcelona. La nostra secretària no té temps de fer més coses...

L’entenem. És un reclam molt comú entre alcaldes i alcaldesses de pobles que no són capital...
Jo li diré, per exemple, que l’altre dia, parlant amb l’alcalde de Poboleda, que som grans amics, em va dir que ells, i els d’Ulldemolins i els de la Morera han de compartir una secretària-interventora, que ha de voltar tots els pobles. I, quan no pot assumir més feina, l’hem d’ajudar els alcaldes i, si no, els regidors. És trist. Aquí al poble sí que en tenim una que hi és tot el dia, però amb el volum de feina que tenim tan gran, tampoc en tenim prou.

Com valora la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Amb tristor. No hi ha democràcia i crec que els alcaldes ho hem patit en les nostres pròpies carns. Aquí tenim un plec de requeriments a l’ajuntament: que si treu el llaç, que si treu una bandera, que si avui estàs imputat perquè has anat a la Generalitat, que si demà tal altra cosa... La veritat és que els municipis petits, amb la feinada que fem, idees i colors apart, tots anem a una. Crec que els polítics de país s’haurien d’entendre.

I encara li’n diré una altra. Avui en dia, amb la globalització, les grans multinacionals sempre burxen i sempre fan la cort als polítics grans. Als petits no ens tenen per res, més aviat com a números. Només ens criden per anar a votar.

Caram!
Ha anat bé que vinguéssiu avui perquè ahir, precisament, vam celebrar un taller sobre això. Es deia: “perquè al Priorat només podem tenir mig diputat?”. Aquí només som 9.000 habitants. Però, perquè no podem tenir un diputat que ens representi i al que li puguem exposar tots aquests problemes. I, en canvi, només en podem tenir mig. Partit. Aquest mig, quan comença a fer feina per un costat, ja no sap ni què és de l’altre. Jo crec que hem d’endreçar el tema del territori. No sé si amb les vegueries seria el més adequat però cal que cada racó tingui la seva representativitat. No us penseu que vaig en contra de Barcelona, eh?

No, no...
Jo crec que s’ha de descentralitzar molt més. I que tots tinguem veu i vot dins de les nostres possibilitats. Ja sabem que aquesta és una zona més deprimida i insignificant en relació a les infraestructures. Però no demanem pas gaire cosa, només que, com que paguem els mateixos impostos de tothom, tinguem accés a les nostres petites coses. Miri, aquí hi tenim un CAP.

Encara menys mal.
El tenim aquí, al poble. No em puc queixar. Però el compartim amb els veïns de Prades, Poboleda, Ulldemolins i tots els pobles. De vegades, si un metge es posa de baixa, els que queden, tenen molta feina anant amunt i avall. La gent aquí és gran i ens podem quedar perfectament sense telèfon ni cobertura de mòbil en cas d’una esllavissada com la recent. Si hi ha algú que pren mal, no tenim ambulàncies. Truques al 112 però no sabran ni com venir. En resum, aquí paguem els mateixos impostos però sembla que visquem en una altra època... Jo només veig que venen diputats i senadors quan arriben les eleccions. També podrien venir de tant en tant, un cop cada dos o tres mesos. Ja que cobren, que ho facin.

Déu n’hi do. I quant a situació política de país? Com creu que acabarà?
No us ho puc dir. Penso que ni ells mateixos saben com acabarà. Hi ha persones empresonades pel fet d’anar a votar. Estic molt indignat amb el que passa. Si li preguntes a un polític dels de debò (nosaltres els alcaldes no en som), tampoc t’ho sabrà dir.