Marc Candela

Indústria i vinyes

“En els últims 30 anys no s’havia construït cap equipament municipal a Martorelles” 


Martorelles renovarà el POUM del 1987 i esdevindrà una població del segle XXI
 
 

Viernes, 06 de Marzo de 2020
Marc Candela és alcalde de Martorelles des del 2015. En les passades eleccions va aconseguir la reelecció i una majoria absoluta que no li agrada gaire. Si el deixen escollir, prefereix les decisions més consensuades.

 
“De vegades els polítics pequem de fer massa precampanya i poca acció política”
 
“Em preocupen les majories absolutes. El seu problema és que no cal pactar. I això fa que un es pugui deixar anar més per l’interès del partit que pel de la ciutadania”
 
“Fa 4 anys érem el segon municipi amb més atur del nostre entorn i ara som el segon que en té menys”
 
“Mesa de diàleg: que s’asseguin és una bona notícia, però la motxilla dels últims anys ens fa ser escèptics”
 
“Martorelles és un poble petit, però no està planificat urbanísticament perquè la gent es desplaci a peu”
 
“La política no està pensada per a la conciliació familiar”
Com defineix el seu estil de fer política?
El 2011, la primera vegada que em vaig presentar com a cap de llista, teníem un lema: “Aire fresc”. Enteníem que la política de Martorelles estava molt viciada amb persones que portaven entre 20 i 30 anys al govern. Moltes vegades governaven més a base de descrèdit que per interès municipal. Nosaltres vam ser una generació nova que vam netejar tota aquesta toxicitat. El nostre és un poble envellit, però el boom de la construcció i el creixement d’equipaments va passar de llarg. No vam evolucionar. El POUM encara és del 1987. La majoria dels de la meva generació vam marxar. Nosaltres volíem altres maneres de fer política, més participativa, propera i transparent. Volíem que la gent jove del municipi es pogués quedar a viure aquí i fer el seu projecte de vida.

Quins són, per a vostè, els principals valors que ha de tenir un alcalde?
Proper, transparent, sincer i seriós.

El seu primer mandat va ser en coalició amb PSC, MAPM i ICV-EUiA. Ara, en canvi, governa amb majoria absoluta. Què opina de la política de pactes?
El dia que vam guanyar les eleccions per majoria absoluta, els meus companys i, fins i tot, gent de l’oposició, em van venir a animar. Saben que no m’agraden les majories absolutes i en tenim una de molt ampla. M’agrada la política de pactes, perquè la majoria de decisions es prenen per consens i es pot arribar a més part de la ciutadania. El problema de la majoria absoluta és que no cal pactar. I això fa que un es pugui deixar anar més per l’interès del partit que pel de la ciutadania.

Ens ha portat unes fotografies personals. Quin significat tenen?
En la primera surto amb el meu germà bessó, en Roger, amb un any d’edat. Estem tots dos en un espai mol volgut del poble, Can Camp, on hi havia un antic safareig i una bassa en temps de la República. Antigament s’hi feia la matança del porc i un concurs de paelles. D’una d’aquestes festes és la foto. Aquell dia, als meus pares, els van tocar dos conills a la rifa, un per a cada fill. Tot i que aquest espai es va tancar, el meu equip de govern el va reobrir i arreglar.


En la segona surto també amb el meu germà, una mica més grandets, a prop del Carlit. A casa sempre ens ha agradat molt la muntanya i sempre que puc m’hi escapo amb la família. 

 
En la tercera surto amb la meva parella, la meva filla i el gos. És una foto d’estiu. M’encanta passar tot el temps que puc amb ells tres. El gos és qui m’acompanya més sovint a la muntanya.


En una altra entrevista deia que costa de compaginar l’àmbit professional amb el personal. Com es pot millorar la conciliació familiar? 
La política no està pensada per a la conciliació familiar. Sobretot perquè l’horari d’oficina del despatx segueix sent matinal, mentre que la feina està vinculada a la ciutadania. L’alcalde ha de ser proper i ha de reunir-se amb la gent sovint. Això requereix les tardes. A més, cal celebrar reunions de partit a les tardes-vespre. Costa de compaginar-ho amb la vida familiar, però com més experiència guanyes, més bé ho estructures. Si un cap de setmana hi ha activitats, mirem d’englobar-ho tot i deixar lliure el següent. Com a mínim miro de passar dues o tres tardes a la setmana amb la meva filla. I, si puc, amb la parella.

Vostè és molt actiu a les xarxes socials. Li funcionen com a eina per ser proper als ciutadans i a les ciutadanes?
Vaig intentar segmentar cada xarxa. Soc molt actiu dins de l’àmbit municipal, perquè crec que cal comunicar, especialment a Facebook. Per a mi, Twitter té un paper més polític, de fer discurs. Ho he separat perquè, a la ciutadania, no li interessa tant la ideologia de l’alcalde com que l’alcalde estigui al seu servei. Facebook és una xarxa molt oberta i propera, Twitter el reservo per a les ideologies i Instagram, on també soc actiu, el restringeixo a la meva vida personal.

Com a arquitecte tècnic que és, què ens pot dir de les línies mestres del nou POUM?
La Martorelles del futur ha de pensar en la seva ciutadania. Dit així pot quedar molt bonic, però és que el POUM actual és del 1987. Segurament som un dels municipis que més ha trigat a renovar-lo. Abans buscava l’interès de la gent que tenia terrenys i el créixer per créixer. Nosaltres creiem que ha de garantir la qualitat de vida de qui viu avui. Hem de créixer una mica més, passar el llindar dels 5.000 habitants i assolir uns serveis i recursos més grans. Però no volem arribar als 10.000 previstos en el POUM del 1987. Volem seguir sent un poble on la gent es conegui pel carrer i s’ajudi, i on tothom pensi en el benestar dels altres. 

Sempre he dit que Martorelles és un poble pensat per moure’s només en cotxe, tot i que intento anar a peu tant com puc. Som petits, però aquí la gent va en cotxe a tot arreu. No es va pensar en què la gent voldria anar caminant d’un lloc a l’altre.

En què es concreta el pla?
Quan parlem del nou POUM revisarem totes les àrees de creixement previstes en l’actual. Si cal, reduirem l’edificabilitat. Plantejarem recorreguts de mobilitat, marcarem àmbits en què potenciarem el petit comerç, pensarem en espais on la gent pugui transitar i dotarem els recorreguts d’equipaments i serveis. Si ens agrada ser un poble i ens agraden les nostres vinyes, les hem de protegir. 
 
Ara som un poble molt equilibrat, amb una capacitat industrial potentíssima, però també amb un espai natural rellevant, com és el del Parc de la Serralada Litoral i les vinyes. També tenim un casc urbà on calen protegir edificacions antigues i una trama urbana.

Un cop feta l’aprovació prèvia, serà sotmès a consulta popular. Hi ha un bon nivell de participació ciutadana a Martorelles?
La participació era una de les línies de treball que ens plantejàvem en l’anterior mandat. Martorelles és un municipi que compta amb 30 entitats, de les quals 20 són molt actives. La gent participa en moltes coses, però no tant en política. Venim d’una història tòxica i nosaltres vam crear consells municipals de cultura, gent gran, joventut, infància i ara estem en un bon nivell. Acabem de promoure la participació del pla d’actuació municipal i ha estat bona. En el cas del POUM esperem que segueixi sent-ho.

Una de les majors dificultats de les persones joves és l’accés a l’habitatge. Què fa l’ajuntament de Martorelles en aquesta matèria?
El POUM seria una eina ideal per agilitar i facilitar la construcció. Però això no ha passat. El darrer bloc de pisos es va construir fa 15 anys, i de l’anterior, en fa 25. Aquí, a més, tenim persones amb una mitjana d’edat elevada que passen a viure en residències o que moren, així que queden habitatges buits que els familiars tampoc aprofiten, perquè no volen tornar aquí. Així que ara no només treballem per rehabilitar habitatges, sinó per fomentar que el que passi al municipi interessi les famílies. Volem que tothom que tingui una casa dels avis o tiets trobi interessant venir a Martorelles a viure. 

Aquesta mateixa setmana hem establert un grup de criança gratuït per a tots els pares i mares que tenen nadons. Hi poden resoldre dubtes, fer activitats per a infants... No hem deixat d’invertir recursos en la gent gran, però també cal dedicar-ne a les famílies i els infants. Hem decidit ser un poble on les famílies puguin construir el seu projecte. Fa 4 anys vam estar a punt de tancar una escola.

I què va passar?
Vam quadruplicar els esforços econòmics del municipi en educació i vam fer inversions que pertocaven al Departament d’Educació i que no feia. Entenem que els infants són el present i el futur de Martorelles. 

I el fet que no tinguin obra nova, com els afecta?
Estem notant molt la pressió del preu de l’habitatge de Barcelona i de la primera corona. A dia d’avui, hi ha molt poca oferta de lloguer a Martorelles i la que hi ha és molt cara. Hi ha gent que compra, però la compra no és tan cara com a Mollet del Vallès, perquè no hi ha obra nova o semi-nova. Hi ha moltes edificacions que venen dels anys 60-80, algunes no s’han remodelat i és més o menys assequible venir-hi a viure. 

Quin impacte ha tingut la instal·lació d’un centre logístic d’Amazon el 2017?
Es va notar molt. Hi ha entre 40 i 50 persones del poble que hi treballen, de manera contínua o discontínua. Esperem arribar aviat a les 100. A més, ofereix recursos econòmics. Però la millor notícia és que la gent tingui feina, perquè la millor política social és el treball. Les plusvàlues i altres ingressos que hem tingut ens han ajudat molt a desenvolupar polítiques, accions i equipaments al poble.

Quin és l’índex d’atur del municipi?
Estem al voltant d’un 11,33%. Tenim unes 260 persones aturades, unes 30 menys que l’any passat. Fa 4 anys érem el segon municipi amb més atur del nostre entorn i ara som el segon que en té menys. 

Parlem de la situació en matèria de benestar i família. Com estan a Martorelles?
Estem començant a notar que cada vegada dediquem més recursos a benestar i família. Entenem que tot va lligat a l’envelliment de la població. Estem reduint l’atur, però encara hi ha famílies que no tenen accés al món del treball i cada vegada necessiten més recursos perquè la seva situació s’agreuja. Ens preocupa. Cada dos mesos destinem entre 6.000 i 8.000 euros a ajuts a famílies, serveis escolars, factures energètiques... Cada cop hi ha menys famílies dependents, però aquestes necessiten més recursos. Cal fer una reflexió per evitar que la vulnerabilitat es torni crònica.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
Molt bona. Quan el polígon industrial de Martorelles tira, Martorelles tira. Les dades diuen que, generalment, el pressupost d’un ajuntament ha de ser d’uns 1.000 euros per habitant. A nosaltres ens tocaria un pressupost de 4,5M€ a 5M€. Martorelles, gràcies al seu polígon industrial, té un pressupost que arriba gairebé als 10M€ i que duplica la mitjana. També som el municipi menys endeutat de la comarca, tot i que tenim deute viu. I comptem amb un romanent que ens permet pagar a menys de 30 dies i encarar inversions de cara al futur. 

El nostre problema no és tant econòmic com de recursos humans. La llei Montoro ens ha privat de tenir uns recursos humans que l’ajuntament necessita per poder afrontar les capacitats i la inversió al carrer. A Martorelles mai va passar res en 30 anys, no s’havia construir cap equipament públic, i això era molt greu. 

En quin sentit?
Pensi en les nostres escoles. En una, quan els infants van al lavabo, han de sortir pel pati. En l’altra, se’ns ensorrava la façana. Els equipaments i les voreres no són accessibles. Els espais culturals tenen més de 30 anys, amb problemes d’humitat i fred. Només hi havia un camp de futbol construït fa 20 anys i que va arruïnar l’ajuntament. Molt important per al club de futbol, però som un municipi de 4.800 habitants i ens calien millores en altres serveis també.

El seu va ser el primer municipi català a externalitzar el servei d’enllumenat públic amb una Empresa de Serveis Energètics. Com ha funcionat aquesta iniciativa?
N’estem molt contents. Ens ha permès reduir el consum d’energia en espais en via pública i això ens va animar a emprendre altres iniciatives. El projecte es va iniciar fa 10 anys i en fa 4 que ens hi vam posar seriosament. Des d’aleshores, el consum energètic del municipi s’ha reduït un 60%. El contracte ha acabat derivant en una major consciència ciutadana per reduir emissions en el nostre entorn. 

Quines mesures més s’han pres per optimitzar el consum energètic?
Sobretot ens hem centrat en l’energia solar. Hem analitzat els consums dels nostres equipaments amb lectors i hem contractat un gestor energètic. Ens ve una persona cada setmana i analitza contínuament les dades. També hem treballat amb Euronet 50/50, una línia europea per a les escoles, que ens ha permès reduir la despesa energètica d’un 55% en una i d’un 40% en l’altra. L’experiència ens ha agradat i ara l’estem estenent a un projecte local anomenat Triple E per a tots els equipaments municipals. En dos anys hem reduït el consum d’energia de l’ajuntament a la meitat. Igualment hem aplicat tècniques de smart city al control d’accessos, que fan que s’apaguin els llums quan no hi ha ningú dins. La calefacció es programa i s’engega quan toca. La flota de vehicles és elèctrica o híbrida, hem col·locat dos punts de càrrega per a vehicles elèctrics i plaques solars, hem bonificat l’IBI... Aviat començarem a treballar en la biomassa. Els nostres boscos en poden generar i servirà de combustible per a la nova caldera.

Ens pot destacar tres llocs emblemàtics de Martorelles?
D’una banda tenim Can Camp. Un espai cèntric, que a tots ens recorda la infantesa. Ara és un espai mediambiental i molt tranquil. T’hi pots aïllar i sembla que no siguis a Martorelles. També té càrrega històrica: hi havia el safareig local i tota la ciutadania s’hi trobava. Però va passar a mans privades i va estar tancat durant 20 anys. Fins que el vam recuperar.
En segon lloc, la Masia Carrencà és la més important del municipi, a la part de l’entrada. És del temps medieval, segurament fou la primera casa del poble. Va ser cedida a l’ajuntament fa 40 anys i l’estem reconvertint en el centre sociocultural local, amb una sala polivalent on, a la llarga, volem posar la biblioteca. També hi ha altres sales on s’hi fan activitats i celebracions, hi arriben els Reis Mags, el Rei Carnestoltes, la Festa Major...

I, en darrer lloc, les vinyes. Queden a la part de dalt i ens retornen a la nostra història agrícola. Havíem tingut un potencial vinícola molt gran. Ara només mantenim dos cellers importants: Can Roda i Raventós d’Alella. Les vinyes aporten espais verds i vistes espectaculars al municipi i moltes persones hi van sovint a caminar o fer esport.

Quina valoració fa dels anteriors mandats?
En el meu primer mandat vaig fer de regidor de Cultura. Va ser dur. El govern tenia 6 membres i el nostre grup només tenia aquesta regidoria. En les àrees de Cultura i Joventut vam quedar satisfets de la feina feta. La ciutadania suposo que també: ens van fer guanyar les eleccions següents. Però la relació amb Units per Martorelles, el partit majoritari, va ser difícil per diferències ideològiques i per la forma de treballar. En certs moments ens vam plantejar sortir del govern.

En el següent mandat n’havíem après. Teníem majoria, però vam intentar crear bona sintonia i proximitat ideològica. Governàvem amb el PSC i ICV-EUiA. Vam pensar molt en les persones i vam procurar que hi hagués molt de diàleg i consens, perquè això és el que acaba representant la ciutadania del municipi. Els resultats en termes de participació van ser molt positius i hi va haver una proximitat ampla entre ciutadans i ajuntament. També moltes millores en l’espai públic, tant en els carrers com en els equipaments.

Sabria dir el millor moment que ha viscut al capdavant de l’ajuntament? 
Sembla un tòpic, però quan et ve un veí i et dona les gràcies per alguna cosa que s’ha fet. Del passat mandat en recordo tres: un és quan, juntament amb el comitè d’empresa de Valeo, vam aconseguir parar el tancament de la fàbrica i arrencar una reindustrialització. El segon, una roda de premsa amb el vicepresident Oriol Junqueras a la sala de plens en què vam anunciar la implantació d’Amazon a la vila. Vull aprofitar per reclamar-ne la llibertat immediata. I el tercer va ser quan vam posar la primera pedra del que serà el centre polivalent de la Vinya de Carrencà.

Creu que hi hauria d’haver una limitació de mandats?
Crec que sí, però també penso que 4 anys es fan curts. Estic totalment d’acord amb les mesures de prevenció de corrupció i prevaricació, però també sé que els processos per posar en marxa qualsevol projecte són lents i que els anys passen ràpid. Penso que potser haurien de ser de 5 anys, amb una limitació de dos mandats consecutius. A partir d’aquí, com a mínim, un mandat intermedi per deixar entrar noves idees i persones al consistori.

Com va viure l’anunci de convocatòria d’eleccions? 
Vaig trucar als meus companys de partit i els vaig dir que calia prioritzar els pressupostos, tot i que teníem la incertesa de què diria el president Torra. Des del meu punt de vista, la roda de premsa era sobrera. Si es volen convocar eleccions s’havia de sortir dient que tal dia hi haurien eleccions. I si es volien convocar després es podien aprovar els pressupostos i, llavors, convocar-les. Em fa la sensació que no es convocaran després dels pressupostos, sinó que seran més enllà i, al final, l’únic que farà això serà activar una precampanya a les eleccions del Parlament que no permetran un treball actiu sobre els pressupostos i les polítiques per a la ciutadania. Quan hi hagi d’haver eleccions, que hi siguin, però que no es convoquin si no les farem fins d’aquí a un any. De vegades els polítics pequem de fer massa precampanya i poca acció política.

Confia que la mesa de diàleg pugui portar avenços en la relació entre els governs català i espanyol?
Hi confio, en tant que crec que dialogant se solucionen les coses, tot i que soc escèptic en què els resultats siguin els que m’agradarien o els que crec que el país necessita. La solució òptima és un referèndum acordat. Si hi ha voluntat de diàleg, s’ha d’acabar arribant a aquí d’una manera o altra. Que s’asseguin és una bona notícia, però la motxilla dels últims anys ens fa ser escèptics. Espero que no sigui així i que serveixi per a alguna cosa.

Fer l’administració més àgil és un dels reptes que preocupa més els alcaldes i les alcaldesses. Què s’hi pot fer?
Entenc que s’han de donar garanties i seguretats, però quan els ciutadans necessiten fer un tràmit, es troben que tot és molt feixuc i ho acaben pagant. Ja no em refereixo a quan un equip de govern vol fer un equipament, sinó a quan un ciutadà té una necessitat. Per a ell, el fet d’adreçar-se a l’Administració és molt complicat i acaba evitant relacionar-s’hi. Cal fer una reflexió de com fer-ho i calen recursos humans. La llei Montoro ens va limitar la possibilitat de contractació de treballadors públics que ens ajudessin a atendre millor la ciutadania. I també cal reflexionar sobre les eines que té l’administració per relacionar-se amb la ciutadania i a l’inrevés