Alcalde de La Palma de Cervelló

Xavier González

Aules i arbres

“L’ecologisme que he aportat a l’Ajuntament és menor del que voldria” 


El poble amb menys habitants de l’AMB destaca en esperit comunitari, segons el seu alcalde
 
 

Viernes, 13 de Marzo de 2020
En qüestió de pocs anys, Xavier González va canviar l’esplai i l’associacionisme ambiental per la gestió d’un Ajuntament. Avui el visitem per veure què ha après d’aquests àmbits tan distants i, a la vegada, tan propers.

 
“Ningú no s’imaginava que poguéssim arribar a entrar a l’Ajuntament a la primera de canvi”
 
“Una cosa era el que senties a dir sobre la política i l’altra va ser entrar al despatx amb els companys i companyes”
 
“Si traslladem l’amor a la terra als nostres fills, mantindran l’espai. Si no, haurem fracassat”
 
“Amb la resta dels companys i companyes comparteixo el fet de posar les persones i l’entorn al centre de totes les nostres polítiques”
 
“De Cervelló ens en separa una muntanya, però també una manera de ser i de fer”
 
“Els serveis socials han estat un element primordial de la nostra política des del principi. Ara som un dels municipis del Baix Llobregat que hi destinem més recursos econòmics i humans per càpita"
Vostè i unes quantes persones més havien creat El Pèlac, una associació dedicada a la protecció del medi ambient. I d’allà van passar a la política. Expliqui’ns el canvi...
Durant uns anys, abans de pensar en política, vam treballar sobre el planejament urbanístic local, vam generar debats i moltes propostes. Vam adonar-nos de la importància que tenia definir el model de poble que volíem pel futur. Tot i que sabíem que la nostra capacitat de fer un planejament urbanístic era limitada, sabíem que si entràvem al govern podríem concretar-la per als propers 20 o 25 anys. Ningú no s’imaginava que poguéssim arribar a entrar a la primera de canvi.
 
Des de fora, la política es veu com la capacitat de decidir. Jo mai m’he considerat un polític en majúscules. Però en entrar a l’alcaldia, qualsevol decisió que modifiqui el municipi és una opció política i aquí vam entrar-hi de ple. Una cosa era el que senties a dir sobre la política i l’altra va ser entrar al despatx amb els companys i companyes. Els equips sempre han estat potents i m’han donat empenta per seguir.
 
Quins diria que són els seus valors com a alcalde?
La meva història personal a La Palma sempre ha estat molt vinculada al medi ambient i a les persones, a través de l’esplai. Han estat els meus dos elements bàsics. Amb la resta de companys i companyes comparteixo el fet de posar les persones i l’entorn al centre de totes les nostres polítiques. Tot i que ens trobem dins de l’AMB, al Baix Llobregat, quan abandones la N-340 i entres a la carretera de La Palma, l’ambient canvia bastant. Descobreixes que aquí hi ha valors, espais i paisatges molt diferents.
 
Ens ha portat unes fotografies. Ens les vol explicar?
Jo vinc d’una família de 4 germans. De petits anàvem tots amb la meva àvia i la meva mare a buscar farigola. Al bosc apreníem el que l’entorn ens proporcionava. Aquesta primera foto ho explica i per a mi té un doble valor: va ser quan em van inculcar la bellesa de l’entorn i de les petites coses. També he tingut molta consideració pel llegat de la meva mare, en termes de sacrifici, esforç i compromís. Ella no va ser socialment  rellevant però, com altres dones, amb la feina constant i diària transmetia aquests valors que he heretat. Ella ho va rebre de la meva àvia.
 
I les altres fotografies?
Jo estic casat i tinc dos fills. Aquí surto amb 28 anys, bastant de temps enrere. Encara tinc l’aspecte de kumbaià, fent de monitor d’esplai. Donar continuïtat als valors de la meva mare en un àmbit com el de l’esplai és molt important per a mi.

 
La tercera il·lustra l'1-O, un moment que va ser clau en el sentit de pertinença tant personalment, com per a La Palma i per a tot Catalunya. Com a palmerenc, vaig sentir una satisfacció immensa veient la capacitat de la gent d’agrupar-se malgrat la repressió que tothom coneixia. Hi havia gent, fins i tot, que no havia votat, però que estava allà defensant unes urnes, tot i que no fossin independentistes. Jo ho soc, però el que comptava era la força de la gent, estar davant d’una situació molt complexa i defensar les urnes amb aquell orgull i compromís. Políticament va ser un dels moments més intensos que he viscut en aquests 13 anys com a alcalde.
 
Com definiria els habitants de La Palma?
Som un municipi independent des del 1998. Això vol dir que La Palma sempre ha tingut la voluntat d’independitzar-se. Vam ser-ho en temps de la República, durant uns 3 o 4 anys, i sempre hi ha hagut aquesta voluntat i tarannà de palmerencs com a contrapunt als cervellonins. De Cervelló ens en separa una muntanya, però també una manera de ser i de fer. Abans d’arribar a la independència, ens vam haver d’espavilar com a poble, amb entitats, organitzacions potents... Aquest és el gran valor de La Palma, la força de la gent i la comunitat, que feia que malgrat l’adversitat que suposava estar allunyats físicament de Cervelló, teníem aquesta empenta. 
 
La independència no va sortir gratis. El TSJC va dictaminar que el poble havia de pagar 700.000 euros a Cervelló per saldar els seus comptes. S’han pogut afrontar bé els deutes?
Hi va haver un decret que determinava la manera de dur a terme la separació. En aquell moment, però, la Generalitat, que era qui en tenia la competència, no ho va determinar. Han passat molts anys i la cosa no està solucionada del tot. El nus del problema era aclarir l’import que Cervelló devia a La Palma o a l’inrevés. 
 
Cal dir que amb l’actual alcalde de Cervelló hi ha afinitat. Potser no tant política, però sí pràctica, perquè volem resoldre el tema i ens hem compromès a fer-ho al més aviat possible. Temps enrere vam demanar una reunió amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, amb la voluntat d’anar-hi de la mà. Per ara, des de Cervelló ens reclamen 700.000 eros -al principi eren gairebé dos milions- i hem de buscar una fórmula per tancar-ho. 
 
El seu és el poble amb menys habitants de l’AMB. Com els condiciona viure tan a prop d’un gegant com Barcelona?
Ens sentim orgullosos de ser el municipi més petit de l’AMB. Begues, Sant Climent, Torrelles, Santa Coloma de Cervelló, Corbera, Pallejà... som els municipis de les Serres de l’Ordal i estem a la part més allunyada del nucli dur de l’Àrea Metropolitana. 
 
De vegades ens sentim desatesos, perquè les grans polítiques que es prenen tenen a veure amb les infraestructures i amb, per exemple, el taxi. Nosaltres estem en la mateixa zona tarifària de l’AMB des de l’1 de gener de 2019, però en general ens sentim allunyats de les grans decisions. Ens agradaria estar-hi més presents.
 
Aquesta integració a la zona tarifària de l’AMB ha comportat algun canvi important?
Com aquell que diu, tota l’AMB està a un pas de Barcelona en transport públic o privat. Nosaltres tenim una línia d’autobusos i l’empresa fa anys que veu la necessitat de crear una freqüència potent perquè la gent pugui preferir-la al vehicle privat i tingui la mateixa agilitat per viatjar. Ara, en integrar-nos en la zona tarifària, hem reduït el cost de l’abonament. També hi ha més freqüència de busos i viatgers. L’empresa hi ha vist una nova oportunitat.
 
Com ha concretat la seva vessant ecologista en la seva feina a l’Ajuntament?
La vessant ecologista que he pogut aportar és, sincerament, menor de la que voldria. M’hauria agradat aportar molts més valors de l’ambientalisme. Tot i això, quan vam entrar, la voluntat era la de canviar el model de poble. Pensi que aleshores es projectava doblar la població del moment i posar-la en 6.000 habitants. Vam reduir aquest creixement i el vam deixar en un 30-40% del previst. El lema de campanya el 2011 va ser: “La Palma: un poble petit, cohesionat i sostenible”. El del 2015 va ser: “Naturalment”. Sempre hem mantingut el tarannà de municipi petit, integrat en un entorn gran.
 
Algun exemple de política amb implicació mediambiental?
Volem millorar en gestió de residus. I, a més, Europa ens ho demana. Així que estem dins del projecte PREMET25 amb l’AMB, buscant fórmules per reduir residus i optimitzar recursos. També tenim el projecte d’un parc fluvial que travessarà tot el municipi seguint la riera. Ens agradaria que aquest eix ens permetés anar de municipi en municipi sense trepitjar l’asfalt. D’altra banda, mantenim el 75% del terreny com a forestal. I el cuidem a fi que no hi hagi risc d’incendis o desastres. No volem perdre aquest valor bàsic.
 
Urbanísticament, com ha de ser La Palma de Cervelló?
Volem que La Palma creixi. Els mateixos joves ens demanen poder seguir vivint aquí, perquè els agrada. Han nascut aquí i volen fer-hi arrels. Voldríem créixer com una taca d’oli: a partir del nucli actual, escampant-nos de mica en mica fins ocupar el màxim que ens plantejava el POUM del 2012, és a dir, uns 3.800 o 3.900 habitants. Però no volem hipotecar les decisions dels nostres fills. Si els traslladem l’amor a la terra, ells mantindran l’espai. Si no ho aconseguim, haurem fracassat.
 
A Barcelona es viu un procés de gentrificació. Els afecta també?
A cada municipi de l’AMB l’habitatge va per lliure. Per ara, els municipis del nostre voltant tenen ofertes d’habitatge una mica més econòmiques que el nostre i això fa que hi hagi gent que hi acabi marxant. 
 
Volem impulsar el sector de Can Oller en els propers anys. La idea és donar opcions als joves i a la gent gran. Ara hi ha moltes cases aparellades amb escales que, als avis i àvies, se’ls fa difícil d’habitar. Potser els habitatges més petits i d’accés fàcil els faran la vida més còmoda. I els joves que es vulguin emancipar també han de poder trobar un habitatge assequible. El lloguer social és un altre aspecte que ens agradaria desenvolupar en el futur.
 
Hi ha oportunitats laborals per al jovent de La Palma?
No és un dels valors que tenim més desenvolupats. Més aviat anem justets. Altres municipis donen més opcions. Nosaltres no podem potenciar polígons, així que la gent ha de desplaçar-se per anar a treballar. El nostre desig seria que no ho haguessin de fer.
 
Parlant d’això, quines línies d’actuació tenen en termes de promoció econòmica?
De la mateixa manera que donem suport a moltes entitats locals, n’hi ha una, l’Associació de Comerciants, que rep una subvenció important. Des de Promoció Econòmica s’està donant molta empenta i molt èmfasis a aquesta col·laboració. En un municipi petit, les polítiques econòmiques i de promoció econòmica són limitades, però fem les que queden dins les nostres possibilitats. Tot el que puguem oferir, des de campanyes, la mostra d’entitats i la de comerç...volem promoure-ho per donar a conèixer la xarxa comercial local.
 
I quant a polítiques de benestar? Què fan per posar les persones en el centre, com ens deia abans?
Vam ser una mica visionaris: al 2007 vam anticipar-nos a la bombolla immobiliària i a la crisi posterior. Els serveis socials han estat un element primordial de la nostra política des del principi. Ara som un dels municipis del Baix Llobregat que hi destinem més recursos econòmics i humans per càpita. Podem donar cobertura a necessitats i situacions complicades de les famílies.
 
Si bé aquí el nivell econòmic és mitjà-alt, la crisi va tenir efectes i sempre hi hem donat cobertura. Vam crear una estructura de 12 persones destinades a aquesta finalitat, des d’un treballador social fins a auxiliars de la llar.
 
Quina és la situació financera de l’Ajuntament?
No és especialment pròspera, més aviat al contrari. Tota la qüestió de les sentències ens ha obligat a liquidar importants quantitats de diners. I això ens ha portat dificultats. Amb tot, hem reduït la despesa en els darrers anys. A La Palma, el capítol 1, de personal, és dels més elevats proporcionalment. Som un municipi que dona molts serveis. No n’hem tret cap en els darrers 10 anys, tot i que hem hagut d’ajustar els números.
 
Quins llocs emblemàtics ens recomanaria visitar?
El primer és el passeig del Roure. Està la costat de la riera. En molts dels nostres municipis, històricament, s’ha donat l’esquena a la riera. Fins i tot, quan no hi havia clavegueram, tots els abocaments hi anaven a parar. Nosaltres l’hem recuperat i oferim una vista molt privilegiada del municipi. També ens fa recordar el nostre origen agrícola. Al segle XIX es va constituir una xarxa de regants que es nodria de la riera.
 
També destaco el camp de futbol, perquè des d’aquell punt es pot veure tot el poble i la seva distribució. Finalment, el Parc de l’Ermita és un punt dins dels de la xarxa de pas de l’AMB i per a nosaltres té un valor incalculable, visualment i patrimonialment. Hi ha una ermita del segle XI que acabem de restaurar. N’estem molt contents.
 
Quins reptes vol afrontar en aquest mandat?
El dels residus és un tema que, per voluntat pròpia i per obligació, és dels que més podem treballar. Estem fent un esforç en reducció i selecció de residus. Volem que el món en què vivim i el que deixem als nostres fills i filles sigui un espai igual o millor del que hem trobat. La natura ens humanitza i ens fa veure coses que en altres llocs són difícils de veure. Com deia Jean Piaget, la millor aula és sota un arbre. Aquí en tenim molts i en un moment de crisi ambiental mundial, això és el que podem defensar des d’aquí.
 
En un altre ordre de coses, vostè va ser un dels alcaldes citat a declarar per desobediència, arran de l’episodi de l’1-O. Com ho va viure?
És un tema més d’emoció i sensació que de coneixement. Tots érem bastant inconscients del que després podia passar. Tots teníem una gran voluntat, també la població. La Palma és un poble més independentista que no independentista. I ho vam veure en la resposta multitudinària de la gent. En aquell moment, tot i la situació de violència d’aquell dia, hi havia una eufòria que ens feia pensar que tot era possible. Però ha acabat en conflicte, fins i tot dins dels partits que abanderaven aquesta moguda. Crec que el procés va quedar estroncat i que ara toca tornar a començar i plantejar altres vies.
 
I quant a la declaració judicial?
El dia que vaig anar a declarar a la Ciutat de la Justícia em vaig sentir molt acompanyat. Sabia que no havia fet res que no es pogués fer, i el suport de la gent em va animar i em va fer sentir compromès amb el que vam iniciar en aquell moment.
 
Mai m’he sentit sol, però quan vaig pujar a la sala d’interrogatoris, on sí que estava sol físicament, em va resultar més violent. Però sabia que tant a baix com al poble tothom estava amb mi en aquesta història.
 
Què opina de la limitació de mandats?
En aquests moments porto 13 anys d’alcalde. També crec que el nostre cas és distint i que depèn molt de cada municipi. Hi ha llocs en què és difícil que la gent s’apunti. Aquí hem tingut dificultats per configurar la llista, i no vol dir que els que hi som no tinguem ganes de treballar, però la gent sap que hi ha moltes renúncies quan un tira endavant un projecte amb possibilitats d’entrar a l’Ajuntament. Hi ha compromisos familiars, personals i socials als quals cal renunciar.
 
Si es tracta d’un municipi on hi ha mobilitat, no hi ha cap problema a limitar els mandats. Però hi ha moments en què ningú més vol assumir la feina de fer d’alcalde. Ara bé, de cara a les properes eleccions, la meva voluntat és fer un pas al costat i que entri gent nova.
 
Quin ha estat el seu millor moment al capdavant de l’Ajuntament?
N’hi ha hagut molts. Alguns de molt emocionals. Per exemple, quan vaig tornar de declarar a la Ciutat de la Justícia i em van donar suport. També quan vam inaugurar el Parc de l’Ermita. Hi ha altres moments molt simples, com ara un casament. El darrer que vam fer, per exemple, va ser a l’Ermita. Són moments íntims i delicats, però de gran valor. És una de les activitats que pot fer un alcalde que més m’omplen.
 
Quina és la seva agenda d’avui, per exemple?
El que passa és que soc l’únic amb dedicació total aquí. De fet, la dedicació és parcial, però de moltes hores. Els regidors tenen dedicació limitada i això dificulta trobar moments en què tots coincidim. Per exemple, els dimarts tenim comissió deliberant, on ens trobem i prenem les grans decisions. A banda, tenim reunions periòdiques que marquen l’agenda. A més, hi ha l’Àrea Metropolitana, a la qual hem d’assistir a les reunions de consell i a les comissions en les quals cadascú pertanyi. I, a partir d’aquí, reunions amb altres administracions per demanar o suggerir, i rebre la gent del poble.
 
A les tardes estic treballant algunes estones a la llibreria de la meva dona. Hi ha gent que ve i et diu: “Ja sé que no és el lloc ni el moment, però aprofito per...” I, vulguis o no, l’agenda és molt oberta.

Una desena de municipis del Baix Llobregat, entre ells La Palma, van reclamar que s’obrís un expedient a Endesa pels talls de llum durant el temporal Glòria. Quina és la situació actual? 
El que demanàvem en aquell moment era un contacte de nivell amb Cepsa-Endesa que ens pogués resoldre el tema. Ens vam posar tots d’acord, però no teníem interlocutor que ens digués el termini per resoldre les qüestions que es plantejaven. Era una de les demandes, un interlocutor. Algú que digués si la resposta vindria al cap d’una hora o de tres dies. Això ens va moure a convocar reunions en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana i de la Generalitat. 
 
En el nostre cas, una de les nostres urbanitzacions, la de Can Vidal, es va quedar sense llum. Vam insistir a trobar una solució, encara que fos temporal. És cert que Cepsa Endesa va llogar una estació transformadora i que, al cap de dos dies, el tema estava resolt. Però la demanda de tenir un interlocutor a qui adreçar-nos segueix vigent. 
 
Com creu que es resoldrà el conflicte polític entre els governs català i espanyol?
Ho veig complicat. A més, nosaltres estem dins del paraigües d’En Comú guanyem, ICV i EPM. Som aquests darrers: Enteses pel Progrés Municipal. Algunes són més pro independentistes i d’altres menys. La informació que tenim, que ens arriba molt esbiaixada, és que hi ha certes discrepàncies en la manera d’arribar a l’objectiu. Jo ho veig complicat i més quan la reacció de l’estat espanyol ha estat unànime, tant per part dels populars com dels socialistes. Ells tenen clar el camí. A hores d’ara veig una confusió bastant important i no veig camí prou recte com per tirar endavant.
 
 
 
Xavier González
Xavier González
Alcalde de La Palma de Cervelló