President de l’Agrupació d’EMDs i de l’EMD de Valldoreix

Josep Puig

Entitats Descentralitzades

“Les EMDs són els ‘aneguets lletjos’ dels ajuntaments a l’hora de les subvencions” 


L’Agrupació d’EMDs de Catalunya treballa per augmentar el reconeixement públic i polític dels seus integrants
 
 

Viernes, 17 de Abril de 2020
Josep Puig, president de l’EMD de Valldoreix, dirigeix l’Agrupació d’EMDs de Catalunya. Parlem amb ell sobre la funció social d’aquestes entitats i la feina de l’Agrupació
 
“Una EMD és una administració dins d’una altra de més gran. Concretament, dins d’un municipi, del qual l’EMD forma part”
 
“El més important per a l’Agrupació és que se’ns reconegui. Som una ‘rara avis’”
 
“El dia de les eleccions municipals, en una EMD hi ha dues urnes disponibles. En una s’hi voten els representants al municipi i en l’altra el president de l’EMD”
 
“No crec que totes les EMDs aspirin a ser municipis independents”
 
“La relació entre EMDs i ajuntaments depèn de les persones. Si s’entenen, funciona. Si no, no funciona”
 
“Crec que nosaltres fem una funció molt important. Estem a la vora dels veïns cada dia. I està clar que gairebé tots els alcaldes que tenen EMDs n’estan molt contents”
 
“Els governs canvien d’un dia per l’altre, els consellers també i cada vegada cal començar a parlar des de zero. En aquest sentit, tot ha estat bastant caòtic”
Ens pot explicar què és una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) i quantes n’hi ha a Catalunya?
Una EMD és una administració dins d’una altra de més gran. Concretament, dins d’un municipi, del qual l’EMD forma part. A Catalunya n’hi ha 65 i la majoria es troben en zones de muntanya, com ara el Pirineu o els Pallars. Inicialment es tractava de donar cobertura i serveis a nuclis urbans allunyats d’un municipi de referència, de vegades fins a 30 o 40 kilòmetres. Moltes d’elles es van crear als anys 50 i 60 i es coneixien com “Entidades Locales Menores”.
 
Les EMDs actuals tenen una sèrie de competències delegades, a partir d’un conveni que s’estableix entre cada entitat i municipi. Tot depèn de la quantitat d’habitants tingui l’EMD. Valldoreix, per exemple, és la més gran de Catalunya i segurament d’Espanya. Hi viuen més de 8.000 persones, potser em quedo curt...
 
I quines competències tenen, generalment, les EMDs?
Normalment tenen cura dels carrers, els parcs i zones verdes i el clavegueram, així com del manteniment de l’aigua i la gestió de la cultura i els esports. Tenim vocals de cultura, d’esports i de comunicació. Si n’hi ha, també s’encarreguen de les zones forestals. I en alguns casos, però no en la majoria, poden tenir competències sobre urbanisme, que és una partida important, amb interessos econòmics i projectes de certa dimensió. En el nostre cas, a Valldoreix, aprovem temes d’urbanisme al nostre ple i després, si cal, els passem pel ple de Sant Cugat per ratificar-los.

El número d’EMDs va creixent amb el temps?
No ben bé. Fa uns anys va sortir una llei que regulava la creació de noves EMDs. Actualment ja no se’n poden establir de noves, a menys que haguessin estat municipis independents en el passat. Ara es poden crear associacions veïnals, però ja no tenen la mateixa entitat jurídica.
 
Com funciona el sistema electoral de les EMDs? Com en un Ajuntament?
El sistema és diferent. El dia de les eleccions municipals, en una EMD hi ha dues urnes disponibles. En una s’hi voten els representants al municipi i en l’altra el president de l’EMD. En el cas de Valldoreix, per exemple, votem els partits de Sant Cugat i hi enviem la proporció de vots que correspongui perquè es converteixin en “vocals” al ple de Sant Cugat. No en diem regidors, sinó vocals. 
 
En l’altra urna votem el president per elecció directa. És a dir, cada votant troba una papereta amb la llista de tots els aspirants a president i en marca només un.
 
Com a president de l’Agrupació, creu que totes les EMDs aspiren a ser municipis algun dia?
Jo crec que no. Algunes són molt petites, de 10 o 20 habitants. No podrien tenir mai accés als serveis que necessita un municipi. Nosaltres, a Valldoreix, tenim fins i tot policia, però ens ve delegada des del municipi de Sant Cugat. Tot es negocia sempre amb el municipi i m’atreveixo a dir que tot acaba sent una negociació entre persones. Si s’entenen, funciona. Si no, no funciona.
 
Diria que els veïns i veïnes senten les EMDs com si fos el seu Ajuntament?
També és la nostra intenció. Volem que tinguin els serveis a mà i que s’adonin que la feina és propera i directa, potser més que si van al municipi. De vegades la gent se’ns queixa i ens diu “tal cosa no s’arregla”. Jo només dic que si van a altres parts del municipi, com poden ser Mirasol, La Floresta o Les Planes, veuran que també voldrien ser EMDs.
 
Quins són els objectius de l’Agrupació d’EMDs?
El més important és que se’ns reconegui més. Amb això ja hi ha prou feina, perquè molta gent no sap ni què són.
 
Per què creu que hi ha aquest desconeixement?
Perquè som una mena de ‘rara avis’. Si Valldoreix, amb els seus 8.000 habitants, fos un municipi, estaria en el lloc 350 de Catalunya per població. Per darrere tenim molts municipis que no poden tenir tots els nostres serveis. No totes les EMDs voldrien ser un municipi. Nosaltres sí que ho volem i n’estem parlant amb Governació des que soc president, però tot està estancat.
 
Deu tenir a veure amb la llei de governs locals, que també va quedar aturada. En quin punt està ara?
Nosaltres hem fet tot el que havíem de fer. Hem fet un recull de tot el que tenim reglamentat, hem fet les aportacions de millores, les reunions amb totes les EMDs de Catalunya i ho hem lliurat tot a Governació. Estàvem a punt d’entrar-ho al Parlament, però s’ha quedat a la porta. No sabem quan ni com ni qui ho tornarà a moure. Nosaltres ja anem fent pressió, però és allò de l’‘ara no toca’. I anem esperant. 
 
L’Agrupació fa gaires trobades al cap de l’any?
Nosaltres fem assemblees. Des que soc president, i juntament amb en Juanjo Cortés, el secretari, n’hem organitzat moltes i també hem anat fent visites a totes les EMDs de Catalunya, com si féssim un tour. Així va ser com vam anar a veure les de la Vall d’Aran i d’altres llocs. Vam fer-nos propers, però des de fa tres o quatre anys, quan ens vam quedar a les portes del Parlament, i amb la situació política per la qual passa Catalunya, les coses no s’han desplegat. Els governs canvien d’un dia per l’altre, els consellers també i cada vegada cal començar a parlar des de zero. En aquest sentit, tot ha estat bastant caòtic.
 
Un Ajuntament pot tenir més d’una EMD?
Sí. Hi ha municipis que en tenen quatre o cinc. Bàsicament estan situats a la muntanya. Nosaltres rebem moltes peticions de tot Catalunya que ens demanen que hi anem a parlar. Alguns nuclis volen ser EMDs i podrien ser-ho, perquè havien estat municipis abans. Moltes d’altres ja no poden. 
 
Hi va haver fins i tot un director general de Governació que ens va admetre la idea de fer que municipis amb problemes d’aquest tipus esdevinguessin un municipi central i una suma d’EMDs, amb serveis mancomunats. Era una via que va quedar sobre la taula i que podria haver funcionat.
 
També hi ha casos com el de Bellaterra, que és una EMD de Cerdanyola que voldria integrar-se a Sant Cugat. Ha passat altres vegades? Es pot canviar d’Ajuntament?
No tinc coneixement directe de si ha passat altres vegades. Penso que el problema de Bellaterra és de tipus social i que l’habitant de Bellaterra no té res a veure amb el de Cerdanyola, perquè tenen perfils i estatus diferents. Sense desmerèixer ningú, els interessos de la gent de Cerdanyola no són els mateixos que els de la gent de Bellaterra. Fa deu anys van crear l’EMD i han guanyat autonomia pròpia per distribuir els ingressos i el pressupost, però la gent d’allà volen ser un municipi distint. Van fer una enquesta i més del 80% van dir que sí.
 
A Sant Miquel de Balenyà va guanyar el sí no fa gaire. Què ha de passar perquè un nucli esdevingui una EMD?
Conec el cas perquè estic molt en contacte amb el seu president, l’Èric. Vam treballar conjuntament per ajudar-lo a crear una EMD depenent de Seva. Feia molts anys havien sigut un municipi, després van ser absorbits per Seva i ara reclamaven ser EMD. Van fer una enquesta al poble i el resultat va sortir molt favorable, així que els ho van concedir. Ha estat de les últimes, juntament amb l’Estartit. 
 
Creu que les EMDs estan prou cobertes legalment o se senten abandonades?
Una mica abandonades. Crec que no se’ns té en compte. Moltes vegades hi ha subvencions i ajuts, però les EMDs queden com el ‘l’aneguet lleig’ dels ajuntaments. La Diputació ens té en compte, però la Generalitat ja no tant. Depèn del departament. Crec que nosaltres fem una funció molt important. Estem a la vora dels veïns cada dia. I està clar que gairebé tots els alcaldes que tenen EMS n’estan molt contents. Tenim el cas de Ferran Bel, que va ser alcalde de Tortosa, on hi ha 3 o 4 entitats, i que sempre ha estat molt content. Sempre deia: “Sort que això m’ho gestionen els diferents presidents, perquè si no, seria impossible”.
 
Creu que hi ha bona relació entre els ajuntaments i les EMDs, en general? 
Tot ho fan les persones. Si les persones que hi ha al capdavant volen que les coses funcionin, s’entenen. Si no volen passar per on diu l’altre, ja tenim un problema. No és només una qüestió de partits. Hi ha situacions de partits diferents i entesa, o de partits polítics comuns i no entendre’s.