President de l’EMD de Valldoreix i de l’Agrupació d’EMDs

Josep Puig

Nucli modern

“La transparència, més que important, és bàsica” 


L’EMD més gran de Catalunya vol reforçar la identitat com a poble mitjançant una ambiciosa Nova Centralitat
 
 

Viernes, 24 de Abril de 2020
El president de l’EMD de Valldoreix repassa les principals prioritats del seu mandat, amb el projecte d’una Nova Centralitat com a interès destacat 

“Amb l’actual govern municipal de Sant Cugat, que és tripartit entre ERC, el PSC i la CUP, fa poc que hi tenim relacions i no puc dir ni que les coses vagin bé ni malament”
 
“Valldoreix és com una urbanització molt gran que no té centre històric”
 
“Aquí defensem els interessos de tots els valldoreixencs i invertim els seus impostos en la millora del poble”
 
“Tenim una extensió de 10 km quadrats i, en canvi, tenim més de 100 km de carrers”
 
“L’obra més important que s’ha fet en els últims temps ha estat el soterrament de les línies d’alta tensió”
 
“Hi ha gent que, en quatre anys, ha fet tot el que havia de fer i hi ha gent que amb 20 potser no ho ha fet tot”
Vostè no és un polític professional. Com definiria la seva manera de fer en política?
Com diu, jo no soc polític i no estic a cap partit. Soc independent. És cert que estem vinculats a Junts i que els nostres vocals ho són, però la nostra manera de fer és estar al costat del veí en el seu dia a dia. Mirem de gestionar i solucionar els problemes, no de crear-los, i de buscar millores en tots els serveis que facin que la gent se senti contenta i identificada de viure a Valldoreix.

Ens ha seleccionat tres fotografies personals. Què és el que representen per a vostè?
Aquesta primera és de petit, la típica que et feien al col·legi, assegut en una espècie de despatx amb un telèfon... Fa una mica l’efecte de dir “mira, amb aquesta edat, ja tenia la vocació de servei a la comunitat...”
 
En té una altra vestit de Mosso.
En aquesta tenia 16 anys. El meu avi havia estat Mosso d’Esquadra en temps de la República i el meu pare sempre n’havia guardat el vestit. Quan l’avi va morir, un desembre, pels volts de Nadal, vam regalar al meu pare un retrat meu vestit de mosso, amb diversos tipus de vestit i gorra. És l’única còpia que guardo, però sempre m’ha servit per recordar el pas del meu avi pels Mossos d’Esquadra i, al meu pare, li va encantar. 
 
I la tercera és una foto de vostè amb la Joana Ortega, per què l’ha triada?
La veritat és que ens hi havíem entrevistat força vegades en temps de la nova llei de governs i per a la gestió de l’EMD. Sempre ens va ajudar molt. Va ser molt propera. En una de les reunions ens va dir que caldria parlar amb el president Mas i nosaltres li vam dir que quan volgués. I, sí, al poc temps ens va convocar el president i vam anar-hi a parlar de la llei de governs locals. Ella sempre va estar molt a favor de donar suport a les EMD i que tinguéssim el reconeixement que ens calia.

  
 
Com valora la relació existent entre Valldoreix i Sant Cugat en el pla consistorial?
Fins a les darreres eleccions municipals, amb el govern de Convergència-Junts, havia estat més aviat bona. Sempre hi havia coses que anaven millor i d’altres que anaven pitjor, fins i tot amb enganxades, tot i que no es notés. Però hem fet molta feina i hem tingut el suport de Sant Cugat. Amb l’actual govern, que és tripartit entre ERC, el PSC i la CUP, fa poc que hi tenim relacions i no puc dir ni que les coses vagin bé ni malament. Hem passat les festes i l’estiu entre mig, però hem treballat per arribar a acords i anar fent. Espero que d’aquí a un any això ja estigui rodat i que puguem valorar més bé les coses. Ara estem als inicis.

Quines serien les principals vies de promoció econòmica de Valldoreix?
Nosaltres tenim un comerç local, petit, que caldria potenciar. També estem treballant un projecte de generar una Nova Centralitat a la vila, amb un centre que sigui comercial a més de social. Pensem que és molt necessari perquè Valldoreix és, ara mateix, com una urbanització molt gran, però que no té centre històric. Hi ha una església, una farmàcia, una estació de tren i la plaça de Can Cadena. Gairebé tot es concentra allà. Però seria important redistribuir tots aquests serveis una mica i crear una Centralitat nova.
 
Com definiria els veïns i veïnes?
Tots bons! 
 
Són persones implicades?
Tenen força implicació en les entitats i associacions, de música, de cant, de teatre i d’esports. Tenim el Club Esportiu Valldoreix amb més de mil socis. També tenim la parròquia i diversos grups de teatre local, les corals, el casal d’avis... Aquestes són les entitats que més treballen i més col·laboren, especialment durant la festa major. En són les principals protagonistes.
 
Vostès també han estat pioners a tenir una web de transparència i emeten els plens en directe.
Jo diria que la transparència, més que important, és bàsica. No s’entendria d’una altra manera. Aquí defensem els interessos de tots els valldoreixencs i invertim els seus impostos en la millora del poble. Tenim una extensió de 10 km quadrats i, en canvi, tenim més de 100 km de carrers. El manteniment de l’enllumenat, les clavegueres o la neteja,suposa una part molt important del pressupost.
 
Ens anomenava una sèrie de llocs emblemàtics de Valldoreix. Què tenen d’especial?
Com li deia, Valldoreix no té un casc antic. En la seva fundació, el conformaven una sèrie de cases de pagès i, com a nucli, teníem l’església. L’estació i el comerç es van establir al costat de l’església i, com que allò era el centre, la gent de les cases de pagès hi anava. Més endavant, la gent va començar a comprar terrenys i a edificar-los, especialment abans de la guerra. Però tot estava sense ordenar, així que la gent es comprava el terreny i s’hi feia la casa, i al cap dels anys hi feien passar el carrer. Allà on hi havia un camí, després s’hi urbanitzava...
 
Ens ha esmentat Can Cadena com a punt rellevant.
El que té d’especial és que és l’encreuament de la carretera que va cap a Sant Cugat i cap a Vallvidrera, que passa per Valldoreix. Allà hi havia un bar fins fa pocs anys, que era el de l’Àngel, i s’hi va posar una botiga d’ultramarins, i després un altre, i un forn, i un manyà, i un garatge d’autobusos... en resum, tots els comerços que hi havia han anat canviant amb els anys, però també han anat creixent. El que abans era un forn, ara n’és un altre. I el que abans era una botigueta senzilla, ara és una botigueta maca. També hi ha el casal de cultura, on hi havia hagut les antigues escoles. Allà és on volem fer el projecte de Centralitat, amb un cinema, una zona d’esbarjo, una biblioteca i un casal d’avis.
 
A banda d’aquest projecte, quins altres reptes tenen per al mandat actual?
El repte que tenim ara, i que s’ha anat endarrerint des de fa uns anys per una sèrie d’inconvenients, és el de l’avinguda del Baixador. L’obra més important que s’ha fet en els últims temps ha estat el soterrament de les línies d’alta tensió. Això ha suposat un gran esforç econòmic que vam culminar el 2016 i que va permetre treure les torres. No s’ho creia ningú. El meu pare, que va morir fa deu anys, deia: “Jo això no ho veuré mai”, i jo li deia que sí. Ell no ho va veure, però, si més no, ho hem fet. Ha estat un gran què: imagini’s tenir torres d’alta tensió davant de casa seva...
 
Vostè, que està en el tercer mandat, quina opinió té de la limitació de mandats? Té interès a tornar-se a presentar, quan toqui?
No sé si em tornaré a presentar. Quant a la limitació de mandats, crec que hauria de ser quelcom lliure. Hi ha gent que, en quatre anys, ha fet tot el que havia de fer i hi ha gent que amb 20 potser no ho ha fet tot. La millor mostra són les urnes. Avaluen la feina feta. Si la gent t’escull, és perquè n’està contenta. I si no ho fa, és perquè no n’està o perquè pensa que hi ha una alternativa millor. 
 
Cadascú viu la vida política com la viu, i té unes aspiracions. Jo, a la meva edat, no aspiro a fer res més que no sigui el que faig ara. Em vaig posar en política arran dels robatoris (de 2005-2006). Si no, probablement no m’hi hauria posat mai. No havia militat en cap partit ni tenia aspiració política. De cop, m’hi vaig veure posat i estic treballant pel poble. Aquí acabo. Si la gent creu que puc fer-ho, em voten, i si troben una altra opció, poden escollir-la també. Per això hi ha eleccions.
 
Darrerament hi ha un augment de la fragmentació política en els municipis. Com ho veu?
Jo entenc que, de vegades, els partits s’uneixin per fer un treball conjunt. Però de vegades es produeixen situacions injustes. Per exemple, a Sant Cugat, van guanyar-hi els de Junts i, en canvi, no governen. Estan a l’oposició. Jo no crec que sigui la manera. Si s’ajunten tres partits i tenen més vots que els que tenen la majoria, passen a governar. Però la gent no ha escollit pas que fos així; han escollit un partit que després ha fet una coalició.
 
Altra cosa fora que s’haguessin presentat en coalició, però ho van fer de manera independent. I un cop tenen el vot, fan recompte i pacten. Crec que caldria tenir sempre en compte la força més votada, perquè per alguna raó la gent els ha votat, per bé o per mal.