President del CC. Baix Camp i alcalde de Les Borges C.

Joaquim Calatayud

Recuperació gradual

"Els ajuntaments han de poder obrir l’aixeta de la contractació"


Joaquim Calatayud és partidari d’emprar els romanents en aspectes socials i ocupació per combatre la crisi post-COVID.

Domingo, 14 de Junio de 2020
Mentre no arriba la fi del confinament de la COVID-19, seguim amb el règim d’entrevistes a distància telemàtica. Avui ens reunim virtualment amb el president del Consell Comarcal del Baix Camp.
"En poc més de 48 hores teníem el 100% de professionals treballant des de casa"
 
"Als pobles de la comarca hem tingut la sort de no patir absolutament cap cas de COVID i també hem complert el confinament d’una manera extraordinària"
 
"En les primeres setmanes de confinament, les imatges als carrers dels pobles petits eren de veritable desert"
 
"Durant la pandèmia les necessitats es van triplicar en poc temps i, pel que estem veient, tot això anirà a més"
 
"Quan comenci el nou curs escolar hi haurà moltes més demandes d’ajut i ens caldrà estar més preparats"
 
"Costarà que torni el contacte físic: la donada de mans, l’abraçada o els petons amb els amics, però la resta de coses tornaran a una certa normalitat"
 
"Políticament tothom ha fet el que ha pogut i és complicat treure conclusions ara mateix"
Com ha viscut el Baix Camp, i el seu Consell comarcal, l’adaptació al teletreball i a l’administració en línia? 
El cert és que molt bé. El nostre servei informàtic va fer una feina extraordinària i en poc més de 48 hores teníem el 100% de professionals treballant des de casa. Parlem de prop de 100 persones. Inicialment es plantejava com una qüestió seriosa, i no pensàvem que aniria tant bé, però va funcionar. Hi ha alguns serveis més difícils de gestionar que d’altres, però el resultat ha estat molt positiu.
 
També ha estat el cas de l’ajuntament de Les Borges del Camp, d’on és alcalde? 
També hem fet teletreball, però com que és un ajuntament petit i treballàvem a porta tancada, la presència de professionals era diària: personal de neteja, de brigades, etcètera. Alguns sí que feien teletreball, però al poble ho hem gestionat de manera diferent al Consell Comarcal. 
 
Als pobles petits ha calgut prendre mesures distintes que als municipis més grans?
Així és. Les realitats de vida són molt distintes en un municipi petit i en una ciutat. Qualsevol circumstància que es produeixi afectarà de manera diferent les persones. Als pobles hem tingut la sort de no patir absolutament cap cas de COVID i també hem complert el confinament d’una manera extraordinària.
 
Recordo que durant les primeres setmanes, les imatges als carrers dels pobles petits eren de veritable desert. Tothom va estar molt concentrat en complir les normatives marcades i no hi va haver cap relaxament. En les ciutats era tot més complicat de gestionar, però en l’entorn del Camp de Tarragona no hi ha hagut gaire afectació i això ens ha ajudat força.
 
Quines mesures s’han pres des del Consell Comarcal per ajudar els ajuntaments de la zona? 
Allà on més ajudem els ajuntaments és en el que fa referència a l’àrea social. Tot i el distanciament ho hem seguit fent durant aquestes setmanes. És un àrea que afecta totes les persones, petites i grans, i que inclou des dels maltractaments fins a qualsevol altra problemàtica. El treball d’aquests dies ha estat intens amb els assistents socials, psicòlegs, etcètera, per ajudar-los a tenir la situació controlada en tots els pobles. Ara també comencem a entrar en la qüestió dels lloguers i els ajuts socials.
 
Les mesures han estat més socials i d’acompanyament que no pas econòmiques, doncs.
Així és. Com a Consell Comarcal no tenim ni potencial econòmic ni competències per exercir-ne d’altres. Els serveis que normalment donem als ajuntaments van quedar paralitzats i ens vam concentrar més en la part de benestar social, que era allà on pensàvem que podíem ajudar-los més.
 
La pandèmia està tenint un impacte econòmic sobre la ciutadania. Tenen previsió de fer alguna cosa per mitigar-lo?
Tot just ara comencem a implementar algunes mesures de tipus socials. Per exemple, en l’àmbit dels lloguers. Durant la pandèmia les necessitats es van triplicar en poc temps i, pel que estem veient, tot això anirà a més. També caldrà ajut en les beques i els ajuts a menjadors. Després de l’estiu, quan comenci el nou curs escolar hi haurà moltes més demandes d’ajut i ens caldrà estar més preparats. La propera setmana celebrarem un consell d’alcaldes i preguntarem als ajuntaments què necessiten de nosaltres en tots els aspectes. 
 
La pandèmia ha canviat la manera de relacionar-se de tots plegats. Vostès atenen els ciutadans per videotrucada? 
Crec que tots aquests canvis seran temporals i que després tot tornarà una mica a la normalitat. La gent tenim memòria de peix, com se sol dir. Ja ho estem veient ara, amb els canvis de fase: anem saltant d’una a altra i ens oblidem de les coses. El que és evident és que la videoconferència ha arribat per quedar-se, i que potser ja no et caldrà agafar el cotxe per a anar a moltes de les reunions, per exemple a Barcelona. També costarà una mica que torni el contacte físic: la donada de mans, l’abraçada o els petons amb els amics, però la resta de coses tornaran a una certa normalitat.
 
Vostè pensa que les autoritats competents han gestionat bé aquesta crisi?
Miri, no voldria estar en el seu lloc. Segurament hi deuen haver hagut errors en totes les administracions, però la situació era tan nova i complicada, i tan dura socialment, que no hi estàvem preparats. I ara caldrà estar-ho en l’àmbit dels ajuts socials, perquè no sé si ho estem prou.
 
Jo crec que políticament tothom ha fet el que ha pogut i que és complicat treure conclusions ara mateix. La situació era excepcional i tant les solucions proposades com els errors han estat també excepcionals. En general crec que ha anat prou bé.
 
El govern espanyol ha autoritzat els ajuntaments a fer servir els superàvits i romanents per a la reconstrucció. Ajudarà això a la reactivació social i econòmica?
Jo crec que les mesures a les que ens sotmeten als ajuntaments avui en dia són d’una duresa extraordinària. Soc partidari de poder utilitzar els romanents de crèdit aquest 2020 i 2021 de lliure disposició, fins i tot, acotant-ne l’ús als aspectes socials o de contractació de personal. 
 
També penso que hauríem de poder obrir l’aixeta de la contractació. Els ajuntaments sanejats que volguéssim contractar 3 persones per fer les feines de l’estiu, per exemple, només podríem comptar amb elles a meitat de setembre si haguéssim de seguir tots els tràmits que ens demanen. Jo crec que caldria alliberar una mica l’aspecte financer i laboral.
 
Li sembla que a les Borges del Camp hi haurà menys afectació de la pandèmia que a d’altres municipis més grans? 
Des d’aquí ens dona la sensació que qui rebrà de veritat seran els municipis de costa i tot l’àmbit del lleure i la restauració. Tenen unes perspectives molt dolentes de cara a l’estiu, i seguidament els ve l’hivern, així que no sembla que puguin començar a actuar amb normalitat fins a la setmana santa de l’any vinent. També patirà molt el sector primari.
 
Però la resta d’activitats dona la sensació que s’aniran recuperant. És a dir, el producte interior brut caurà, i els llocs de treball també, però pensem que no serà l’hecatombe que inicialment pensàvem. En tot cas, municipis de les dimensions del nostre les coses es posen en marxa molt més ràpid que en segons quins entorns de les ciutats o de la costa.
 
Com valora la creació de la taula bilateral entre la Generalitat i el món local?
Positivament. Però com ens deia un regidor que vam tenir a l’ajuntament: “està molt bé crear taules, però cal posar-hi també cadires”. És a dir, està bé que es creïn les taules però cal que tinguin utilitat pels ajuntaments i pel govern. 
 
Jo espero i desitjo que la taula funcioni bé i que, per exemple, ens ajudi a alliberar una mica la qüestió de la contractació laboral. La Generalitat hauria de fer una pressió important al govern de Madrid, que és qui legisla en aquest aspecte, en els propers dos anys. La Generalitat pot ajudar en molts temes a través de les seves agències, com ara els residus, l’aigua, etcètera. 
 
Ara ens trobem en les darreres fases del desconfinament. Com els està anant, des del punt de vista de comerços i activitat econòmica?
A la comarca, tret de la zona de l’Hospitalet i Miami platja, que estan a la costa, la resta de comerços deuen estar al 80% d’activitat o poc els deu faltar. La majoria dels negocis estan oberts. I en passar a la fase 3, també han pogut obrir els locals que no disposaven de terrassa. Jo diria que hi ha una certa normalitat en la reobertura, altra cosa és que el calaix els respongui com abans...
 
I, institucionalment, quan preveuen que tot torni a funcionar al 100% de la capacitat?
Penso que els espais institucionals (ajuntaments, consells i diputacions) tornaran a estar al 100% cap a l’octubre o novembre, si és que no hi ha una recaiguda del coronavirus.
 
Vostè és optimista en relació a un possible rebrot?
Se m’escapa. No sé si n’hi haurà o no. Però pel que diuen els experts, si hi ha un rebrot no serà tan greu com el que hem patit fins ara. I també estem molt més preparats en l’aspecte sanitari. Això cal tenir-ho en compte.
 
Joaquim Calatayud
Joaquim Calatayud
President del CC. Baix Camp i alcalde de Les Borges C.