Jaume Dulsat

Turisme resilent

“La pandèmia ha fet miques els programes electorals propis i de l’oposició”


El 90% dels professionals de l’ajuntament de Lloret han pogut prestar serveis normalment gràcies al teletreball

Viernes, 10 de Julio de 2020
Ara fa uns anys vam entrevistar Jaume Dulsat quan tot just començava el càrrec. Aquesta vegada ens hem volgut interessar per com es prepara la temporada turística d’estiu, en plena crisi per la COVID-19. A més d’alcalde de Lloret de Mar, en Jaume Dulsat és també vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava i ha estat professor universitari en la matèria.

"Els ajuntaments encara són organitzacions massa piramidals. L’alcalde hi té un paper decisori i encara ha d’estar present a tot arreu. Això impossibilita viure amb una certa normalitat. Tal vegada caldria convertir-los en organitzacions matricials"
 
"L’oposició i els actors polítics i socials s’estan prestant a col·laborar i ningú fa política de curta volada. Tothom està demostrant una gran apertura de mires a l’hora d’arribar acords. De les pitjors situacions també en surt el millor de les persones"
 
"Veure com es va trossejant l’espai de Junts x Catalunya del que formo part no em sembla gaire bé. Jo hauria apostat per l’acord"
 
"Tot el que ha passat en aquest 2020 ha estat de traca i mocador. Primer vam patir un virus informàtic que ens va deixar fora de combat tecnològic gairebé un mes. Després va arribar el temporal Glòria. Finalment, la crisi de la COVID-19"
 
"Moltes persones que mai no havien emprat els serveis socials van haver de venir quan, a primers d’abril, es van trobar amb que la seva activitat en el turisme no podia començar"
 
"Actualment al govern municipal hi ha tres grups, però no podem actuar com tres ajuntaments diferents, encara que cada partit vegi les coses de la seva manera. Hem de coordinar-nos i escoltar l’oposició perquè té propostes interessants a fer"
 
Han passat cinc anys des que va ser escollit alcalde de Lloret. Quatre des que el vam entrevistar. Com li ha canviat la vida des d’aleshores?
D’una manera absoluta. Jo abans no em dedicava a la política. I de no ser ni regidor vaig passar a ser alcalde d’una ciutat tan intensa i dinàmica com és Lloret. La vida em va canviar com si li hagués donat la volta a un mitjó.
 
Què és el que més l’ha sorprès del món de la política, ja sigui per bé o per mal?
No parlaria de gaires sorpreses. Jo havia treballat per algun ajuntament i ja coneixia les dinàmiques que hi conflueixen. Però, al meu parer, els ajuntaments encara són organitzacions massa piramidals. L’alcalde hi té un paper decisori i encara ha d’estar present a tot arreu. Això impossibilita viure amb una certa normalitat. Tal vegada caldria convertir-los en organitzacions matricials on la feina estigués més repartida. Amb tot, estic encantat de la feina que faig.
 
Considera que està sent una etapa positiva en la seva vida?
Molt. És evident que calen sacrificis personals i familiars molt importants. Un deixa de poder fer el que vol i sempre he pensat que quan un perd el control de la seva agenda està perdut. D’alguna manera és el meu cas. Però també es cert que si fas les coses amb il·lusió i t’apassionen hi trobes un sentit. En el moment vital en què em trobo fer d’alcalde és el que més de gust em ve.
 
Quina és la seva valoració del seu mandat fins ara?
Diria que han estat uns temps convulsos i força complicats. A la ciutat, i també al país, han passat moltes coses. Nosaltres ens trobem en un procés molt important de reconversió turística i tot el que ha passat en aquest 2020 ha estat de traca i mocador. Primer vam patir un virus informàtic que ens va deixar fora de combat tecnològic gairebé un mes. Després va arribar el temporal Glòria. Finalment, la crisi de la COVID-19. Ha estat un “trio perfecte” d’esdeveniments que ens han dificultat molt les coses.
 
Però ningú ens va dir que les coses fossin fàcils. Així que ens hem hagut d’adaptar als temps durs. En quant a gestió municipal, la pandèmia ha fet miques els programes electorals propis i els de l’oposició. Han canviat les regles del joc i les mateixes cartes del joc. Ara en juguem amb unes altres.
 
És que la COVID-19 ha estat una crisi de gran impacte.
Li diré que tots els reptes que ens proposàvem només fa uns mesos han hagut de canviar per atendre alertes a curt termini: salvar empreses, salvar treballadors... 2020 està sent un any de màster i de cum laude. Però també és un repte col·lectiu. Diria que és el més important que ha viscut de manera general la nostra societat en el darrer segle. Res no havia vingut fins ara d’una manera tan imprevista i amb un impacte tan fort en tots els nivells.
 
També vull dir que l’oposició i tots els actors polítics i socials s’estan prestant a col·laborar i que ningú està fent política de curta volada, sinó que tothom està demostrant una gran apertura de mires a l’hora d’arribar acords. De les pitjors situacions també en surt el millor de les persones.
 
Vostè té formació acadèmica i experiència en l’àmbit turístic. Creu que el seu perfil és el millor per a gestionar Lloret?
És la primera vegada que passa. Havíem tingut alcaldes empresaris, metges, farmacèutics, llibreters... Però és el primer cop en democràcia que un alcalde prové del món de la gestió turística. La meva experiència prèvia té els seus avantatges perquè l’economia productiva de la ciutat es basa en el turisme i l’especialització dona també visió. Per aquest motiu m’he reservat les competències en turisme i no les he delegat. Crec que també ajuda, quan la ciutat està fent un esforç transversal per canviar l’enfoc del model turístic. Que al capdavant d’aquest procés hi hagi una persona que tingui la visió el cap, és quelcom que suma.
 
En l’entrevista que li vam fer el 2016 ja ens esmentava l’interès en el canvi de model turístic. Com ha avançat aquest procés en aquests anys?
Doncs molt. És un procés en plena consolidació. Si tiréssim enrere 3 o 4 mesos, veuria que estàvem complint el procés de canvi. Un procés, per cert, que ja s’havia iniciat una mica abans de la meva arribada a l’alcaldia. En els darrers 5 anys hem viscut un treball intens, que només s’ha complicat darrerament.
 
El que és cert és que Lloret s’ha seguit especialitzant en turisme familiar, que cada cop és una realitat més consolidada i que genera noves inversions. I en turisme esportiu, on resulta que som la segona destinació de Catalunya en nombre de turistes, només pel darrera de Barcelona. I en turisme de congressos, en què seguim creixent en xifres, especialització i qualitat dels serveis. Estem en una molt bona línia, deixant de banda el terrabastall que ens ha afectat els darrers 4 mesos.
 
Com ha afectat aquest terrabastall a l’empresariat de Lloret?
Només tinc paraules positives per a ells. Cada empresari té el seu compte d’explotació i coneix els seus números, però en general hi ha una actitud propositiva. Tothom vol obrir aquesta temporada. Molts podrien acollir-se als ERTOs i no moure’s esperant que passi l’estiu. Però molts han decidit donar una passa endavant i salvar les empreses i els llocs de treball.
 
En una economia estacional com la nostra hi ha 7 mesos d’una activitat molt intensa i 4 mesos de més tranquil·litat. Si els mesos forts els passem sense activitat, el proper hivern serà duríssim. I no només a Lloret, sinó en qualsevol altra destinació de sol i platja. La proposta de molts hotels, restaurants, comerços i serveis és la de tenir obert, perquè volen capgirar la situació.
 
Quines mesures concretes ha pres el seu ajuntament per donar recolzament davant de la crisi econòmica d’aquests mesos?
Hem intentat estar a l’alçada de les circumstàncies. Fa un mes, amb la totalitat de les forces de l’arc municipal, vam aprovar un paquet de mesures que recull iniciatives fiscals de tota mena (com ara no cobrar la taxa d’escombraries a empreses que han tancat tots aquests mesos, o una rebaixa importantíssima a les terrasses d’hostaleria, o permetre utilitzar superfícies) i línies de subvenció a l’empresa turística. Nosaltres, doncs, fem tot el possible.
 
Però també entenem que el primer lloc on van a demanar ajut l’autònom i l’empresari sigui l’ajuntament, perquè és l’administració més propera. I tot i no tenir autonomia jurídica ni econòmica, estem treballant amb tots els actors. Per exemple, hem fomentat un pla de formació molt important en què més de 8.500 persones que treballen al turisme s’han instruït en com s’han de rebre els turistes quan arribin. En això hem estat pioners. També hem treballat en la gestió de les platges, i les separacions que evitaran els contagis entre grups de risc. I hem pres mesures en la via pública. Són accions variades per fer que la pandèmia tingui l’efecte més lleu possible.
 
També han aprovat ajuts socials.
Hem hagut de posar tota la carn a la graella. Moltes persones que mai no havien emprat els serveis socials van haver de venir quan, a primers d’abril, es van trobar amb que la seva activitat en el turisme no podia començar. Hem tingut tantes peticions que hem hagut de canviar el local dels serveis socials i traslladar-lo al pavelló municipal d’esports. També hem acordat amb l’oposició comprar un nou local que ens faci de centre de distribució d’aliments, més gran, més còmode i que doni més serveis. També hi ha un acord de canvi de pressupostos que farà que comprem vivenda social i la posem a disposició de qui no hi tingui accés.
 
Som conscients que la despesa en polítiques socials creixerà molt i que això no és bona senyal. Però és conseqüència de la crisi i farem el possible perquè ningú no es quedi enrere. Un pressupost que ja era social, ara ha esdevingut el més social de la història de Lloret.
 
Ens destacava abans la bona entesa amb l’oposició.
Les ciutats petites com la nostra són molt plurals. Crec que la governança o és plural o no serà mai. No preveig que hi hagi gaires majories amplies en ciutats mitjanes o grans del país. Més aviat han de ser en cassos molt concrets. Això ens obliga a haver de negociar molt més, a compartir la informació amb els socis de govern, a co-decidir. Jo soc una persona pactista i ho porto fent des de fa 5 anys. Actualment al govern municipal hi ha tres grups, però no podem actuar com tres ajuntaments diferents, encara que cada partit vegi les coses de la seva manera. Hem de coordinar-nos i escoltar l’oposició perquè té propostes interessants a fer. La meva política és de mà estesa i escolto tothom abans de prendre decisions.
Parlant de pluralitat política, a les darreres municipals van concórrer 12 agrupacions polítiques que volien l’alcaldia de Lloret. Com s’explica tanta quantitat?
Diria que Lloret de Mar és la població de les comarques gironines i, tal vegada, del país, amb més candidatures disposades a treballar per la ciutat. Això és bo perquè vol dir que la ciutadania és diversa. I té una explicació: i és que aquí tenim més de 100 nacionalitats vivint. Tenim, per exemple, 2.300 russos, 800 ucraïnesos, 2.000 italians, 600 britànics, 400 alemanys... Són persones amb una cultura, una llengua i unes idees distintes. Però convivim i no tenim problemes. Això genera pluralitat ideològica també.
Crec que moltes persones es van veure amb la il·lusió d’encapçalar un projecte municipal. Dubto de si tothom ho podia assumir, però el cas és que donem la benvinguda a les ganes de la gent de treballar per la cosa pública.
 
Amb tanta competència, és més meritori ser alcalde durant cinc anys?
Sempre he dit que Lloret és com una botiga internacional d’aeroport. Hi ha gent de tot arreu del món, és un gresol de cultures. Les persones que hem nascut i hem anat a l’escola aquí ja estem habituats a veure nois i noies de pares russos, anglesos o d’arreu, al pupitre del costat. És una fortalesa de la nostra ciutat. I cal entendre que hi ha gent que pensa de manera distinta. Lloret és un bon laboratori sociològic de les coses que passen al país.
 
Com s’ha adaptat el seu ajuntament al teletreball? Creu que els canvis seran permanents?
La pandèmia ens ha provocat una crisi terrible en termes de salut i socioeconòmics. Però si hi ha hagut quelcom de positiu, això ha estat adonar-nos que podem estar presents en molt llocs a través d’una pantalla d’ordinador i estalviar-nos de donar voltes en cotxe, com jo faig sovint. El teletreball és una eina a aprofitar. 
 
El nostre ajuntament estava bastant ben preparat i més del 90% de les persones han pogut treballar amb gairebé total normalitat des de casa. Hi havia feines que s’havien de fer presencialment, però tothom que tenia feina administrativa ha pogut valdre’s de programes de gestió i reunió en línia i hem funcionat a un rendiment gairebé ple. Crec que és molt positiu haver-nos-hi adaptat.
 
Creu que les restants administracions públiques han gestionat bé la crisi?
Jo sé el que costa estar al capdavant d’una institució i sé com de difícil és prendre decisions i que siguin encertades. Per això parlo amb tota l’empatia del món. Però crec que el govern espanyol ha anat tard a l’hora de prendre mesures, entenent que la situació era complicadíssima. Entenc que tothom ha procurat fer-ho el millor que ha pogut en una situació desconcertant i amb la informació disponible. Ara ens trobem en l’inici d’un altre camí. Cal reactivar l’economia turística, que es basa en el moviment de les persones i l’activitat presencial.
 
Fa uns dies s’han presentat nous partits polítics dins de l’espectre del catalanisme. Com ho valora?
Com li deia abans, sempre és positiu que hi hagi pluralitat ideològica. Però veure com es va trossejant l’espai de Junts x Catalunya del que formo part no em sembla gaire bé. Jo soc dels que pensen que fins que no hi ha un acord, no ens podem alçar de la cadira, es trigui el que es trigui. Jo hauria apostat per l’acord i encara tinc l’esperança en què arribi. Crec que prescindir de la direcció del Partit Demòcrata no suma. Així les coses, el President Puigdemont és el meu President i té tota la meva admiració i respecte. Veurem com acaba tot plegat.