President de l’EMD de l’Estartit

Francesc Ferrer


Pedagogia necessària

“Hem fet un màster accelerat en catàstrofes i pandèmies”


Malgrat la successió de crisis, Francesc Ferrer creu que la potència de l’EMD de l’Estartit es desplegarà en el següent mandat

Lunes, 24 de Agosto de 2020
El 2015 es va aprovar la constitució de l’EMD de l’Estartit, l’única de la demarcació de Girona. Francesc Ferrer tanca el primer any d’un mandat marcat per la catàstrofe del temporal Glòria i per la COVID. Amb ell parlem del present i del futur.

"En política hi ha molta llegenda urbana: sembla que tot sigui fàcil i que, només arribar al poder, ja puguis canviar-ho tot. No és així"

"Als presidents d’EMD, com als alcaldes, ens toca fer de pedagogs i explicar a la gent com funciona l’administració i on podem arribar i on no"

"L’objectiu per al futur és créixer, ser més valents i tenir més competències i poder de decisió sobre el nostre propi territori"

"La gent que ens vingui a veure ha de saber que estem preparats per rebre´ls amb les màximes garanties de seguretat"

"Des d’aquí voldria demanar a la gent de l’Estartit que tingui un punt d’empatia i paciència, perquè aquest no ha estat un any gens fàcil: no havíem sortit del Glòria que ja estàvem en pandèmia"

"Estem en un moment de revolució social. Amb la pandèmia encara s’ha accelerat més. El model polític, econòmic i mundial ha quedat obsolet i cal renovar-lo"
Com a president de l’EMD de l’Estartit, quina diria que és la seva manera de fer política?
M’agrada molt el contacte i el diàleg amb la gent. Crec que en política és molt important fer exercici d’empatia, saber escoltar i posar-se en la pell dels veïns per poder ajudar-los. La part que més m’agrada de la política són les relacions, tot i que comporten un gran desgast. En política hi ha molta llegenda urbana: sembla que tot sigui fàcil i que, només arribar al poder, ja puguis canviar-ho tot. No és així. El funcionament de les administracions t’obliga a entrar en unes dinàmiques que no et permeten fer el que vols i costa de fer-li entendre a la gent que la voluntat d’un no sempre es pot dur a terme.
 
Als presidents d’EMD, com als alcaldes, ens toca fer de pedagogs i explicar a la gent com funciona l’administració i on podem arribar i on no. És una feina que enriqueix i alhora desgasta.
 
Porta només un any al capdavant de l’EMD i ja ha viscut el temporal Glòria i una pandèmia. En deu haver après molt.
Crec que hem fet un màster accelerat de catàstrofes i pandèmies. Hem hagut de madurar molt ràpid. Som un equip jove i tendre i no dúiem un bagatge gaire llarg. Hem hagut d’aprendre, ser ferms i prendre decisions ràpides sota pressió mediàtica i social. La part bona és que ha estat una experiència enriquidora. L’altre dia, fent broma amb l’alcalde de Torroella, en Jordi Colomí, dèiem que si ho arribem a saber ens hi presentem el 2025.
 
L’any 2015 l’Estartit va esdevenir EMD. Què va suposar per a la seva comunitat?
Va ser un canvi històric. Feia molts anys que es demanava una segregació que al final no va ser possible. Constituir-nos com a EMD va ser el pas intermedi. Des del meu punt de vista va ser un procés massa ràpid perquè hi ha coses que han quedat sense resoldre. 
 
Actualment ens trobem en el segon mandat de l’EMD i queda moltíssima feina a fer. Cal que l’entitat agafi la musculatura que es mereix per poder fer política de proximitat i donar més cobertura a la gent. Vivim acostumats a la velocitat, però l’administració pública és lenta. Així que creiem que la força de l’EMD de l’Estartit es començarà a veure en el proper mandat. Ara estem negociant el conveni que tenim amb l’ajuntament de Torroella i les competències. Anem pel bon camí per trobar el punt d’equilibri.
 
Creu que les crisis com l’actual són més difícils de gestionar en una EMD que des d’un ajuntament?
Depèn molt de la relació que existeixi amb l’ajuntament mare. Sortosament, l’entesa que tenim amb l’equip de govern de Torroella és magnífica. De fet, vam anar a les eleccions de la mà els uns dels altres. És cert que hi ha decisions que es podrien prendre més ràpidament. Però treballem en xarxa i ho estem fent prou bé. Ni a Torroella ni a l’Estartit hem hagut de lamentar víctimes ni casos greus de la pandèmia. Crec que ho hem fet bé.
 
Què podem fer millor? Segurament qualsevol cosa. Però no estem tan lluny del camí que molts voldrien i no han aconseguit. Aquí hem sigut hàbils per treballar i prendre decisions conjuntes, buscant complicitats.
 
Quines són les competències que té l’EMD de l’Estartit?
Doncs tenim tota la gestió del dia a dia: manteniment de vials, enllumenat i competències administratives quotidianes. També la gestió dels nostres centres d’ensenyament públic. No en tenim en urbanisme ni en turisme. Aquest darrer tema seria un dels objectius de l’Estartit, perquè vivim d’aquesta activitat. Però cal dir que des de Torroella s’entén el turisme com una cosa molt més municipal.
 
Tampoc tenim competències en la gestió de les platges, que seria també quelcom molt interessant. Tot això està al damunt de la taula en la negociació del nou conveni. Les aspiracions són grans i les expectatives són bones, però cal ser conscients que la realitat és una altra. Cal anar a poc a poc i no saturar-nos amb competències que potser no podríem defensar amb prou musculatura política i administrativa. 
 
La ciutadania ha entès el pas a EMD?
Hi ha gent que sí i hi ha gent que no. Una gran part d’aquesta darrera no visualitza la diferència entre ser EMD o no ser-ho. No som un poble totalment autònom. No tenim poder decisió jurídica i moltes coses han de ser decidides en conjunt amb Torroella de Montgrí. Hi ha gent que encara pensa que formem part de Torroella i que l’EMD no existeix.
 
Crec que necessitem un temps de recorregut. Cal anar explicant les coses amb pedagogia per tal que tothom entengui què som i fins on podem arribar actualment. L’objectiu per al futur és créixer, ser més valents i tenir més competències i poder de decisió sobre el nostre propi territori.
 
Abans ens comentava que l’Estartit viu del turisme. Com els ha afectat la pandèmia?
Malauradament aquest drama afecta arreu del món, no sols a l’Estartit. A la Costa Brava tenim la sensació d’estar a inicis de maig. Els caps de setmana, el moviment augmenta, però em recorda una mica als anys 70, quan la gent venia a passar el diumenge a la platja i després se’n tornava a Barcelona.
 
Els que venim del món del turisme no havíem vist mai una cosa així. I ens posa la pell de gallina. Ens sentim impotents de veure la feblesa a la que ens sotmet una situació crítica com aquesta. No són bons moments i cal reflexionar, unir esforços i treballar en la mateixa línia.  Seria absurd no voler veure que tenim uns temps complicats per davant i que ens toca un bany de realitat.
 
Amb tot, vostès ofereixen totes les garanties.
La gent que ens vingui a veure ha de saber que estem preparats per rebre´ls amb les màximes garanties de seguretat. Tenim una platja magnífica, generosa, molt gran i molt espaiada que molts municipis de la Costa Brava voldrien. Al juliol no es van complir les previsions perquè el confinament del Segrià ens va afectar a nivell internacional, ja que la notícia era Catalunya, i no pas el Segrià. Parlant amb empresaris del sector he constatat que hi ha hagut anul·lacions de grups de Bèlgica i Holanda. Aquesta sí que ha estat una galleda d’aigua freda. Ara esperem que l’agost sigui millor.
 
Vostè és una persona que es defineix com a optimista. El sector turístic també?
No és un optimisme desmesurat. Hi ha molta prudència i realisme. Moltes famílies s’ho juguen tot en aquesta temporada i cal entendre’ls. Són moments de realisme, però cal mirar sempre una mica més enllà i pensar que l’agost serà millor, i que puguem allargar una mica la temporada al setembre si el clima i l’estat d’alarma ens respecten.
 
Des de l’EMD han pogut prendre mesures davant de la crisi?
Durant el confinament, el primer que vam fer va ser treballar per donar cobertura al màxim de persones que ho necessitessin. Vam treballar amb l’escola per proporcionar-los xarxa de connexió i aparells informàtics a tots els nens i nenes. Ho vam aconseguir aviat amb l’ajut de l’ajuntament de Torroella.
 
També vam col·laborar en els serveis socials. Hem disposat d’un centre per donar cobertura les persones que necessiten aliments i fent que Caritas pogués treballar el millor possible. En canvi, a nivell empresarial no s’ha pogut fer tot el que es demanava.
 
Com és?
Tothom fa una carta als Reis molt gran i nosaltres hem arribat fins on hem pogut donant eines per tal que tothom pugui treballar. Hem dotat més espais perquè la gent que tenia ocupacions de via pública pogués eixamplar-les i així mantenir l’activitat amb tota la distància social de seguretat. Enguany hem de posar les coses fàcils perquè tothom pugui treballar. Som una administració que no va sobrada econòmicament i fer esforços econòmics ens resulta molt complicat... Estem al límit de les nostres capacitats per donar cobertura a segons quines coses. Sé que hi havia gent que esperava més, però tenim la consciència tranquil·la perquè ho hem intentat tot. Cal pensar que tindrem encara una tardor i un hivern complicats i que caldrà estar preparats pel que vingui.
 
Com era la situació econòmica de l’EMD fa un any en comparació a l’actual?
Com que l’EMD és un ens nou i ha tingut poc recorregut, el pressupost anual d’inici era d’uns 600.000 i escaig euros. Actualment ja en tenim 1,3 milions. Amb això podem cobrir el dia a dia i feina tenim per arribar a final d’any. Però en l’etapa actual hem pogut palpar les mancances econòmiques que hi ha i l’objectiu, en el marc de la negociació del nou conveni amb Torroella, és trobar una fórmula de finançament més fiable.
 
Què creu que podran fer d’allò que proposaven en el seu programa electoral, abans de la crisi?
Ara mateix no sabria dir-ho. Tinc clar que la nostra prioritat són les persones i hi abocarem tots els esforços. Nosaltres veníem amb unes il·lusions i ganes de canvi, de renovar l’aspecte de l’Estartit, de donar-li un aire més modern i de començar a treballar amb aspectes de paisatge urbà, posant-hi més arbres i flors i eliminant vehicles. Al final del mandat, quan fem el balanç, hauríem de poder sentir-nos satisfets d’haver assolit el canvi que buscàvem. De fet, amb les poques coses que hem fet, ja hem vist canvis. 
 
Però el confinament ho ha aturat tot i anem a peu canviat. Des d’aquí voldria demanar a la gent de l’Estartit que tingui un punt d’empatia i paciència, perquè aquest no ha estat un any gens fàcil: no havíem sortit del Glòria que ja estàvem en pandèmia. Hem tingut un desgast de recursos humans i econòmics que fa que la cosa no ens vagi tan àgil com voldríem.
 
Reben ajuts d’entitats supramunicipals com ara el Consell Comarcal o la Diputació, o tot ve a través de l’ajuntament de Torroella?
Hem aconseguit que des de la Diputació hi hagi consciència de la nostra EMD. De fet, som la única EMD d’aquesta província. Igualment, el Consell Comarcal del Baix Empordà ens té presents en les seves línies de subvencions. Fins ara encara no han arribat els ajuts compromesos després del temporal Glòria, que ja fa uns quants mesos. Ja sabem que la dinàmica administrativa és lenta.
 
Sembla que estar en una EMD és sinònim de lluitar per donar a conèixer què és una EMD...
Sí, és complicat. És un concepte que, sobretot a Girona, no es té gaire clar. No es coneix.  La gent et pregunta si és una comunitat de veïns. Es tracta de fer molta pedagogia, tant amb els de casa com amb els de fora. S’ha d’anar fent.
 
Organitzativament parlant, s’han pogut adaptar al teletreball aquests mesos?
Ho hem pogut fer bé. Per sort, l’equip humà que hi ha a l’EMD ho ha fet possible. Jo he vingut a treballar cada dia, perquè crec que era la meva obligació. Però la resta de la gent ha fet teletreball fins que es va anar reincorporant en les darreres setmanes. Encara hi ha persones treballant presencialment de manera parcial. No ens hem aturat i la feina ha sortit. El que no hem pogut mantenir és l’atenció al públic, però és que la situació tampoc ens ho permetia.
 
Com creu que s’ha gestionat la pandèmia, tant per part del govern català com de l’espanyol?
A tots ens ha tocat improvisar molt. Hem trobat a faltar una línia de treball més conjunta. D’una banda ens arribaven uns missatges i de l’altra els contraris. Les decisions que es prenien ja no eren viables al cap de 24 hores. Hi ha hagut molta incertesa i, al final, les responsabilitats han acabat recaient sobre els de baix, que som els que menys tenim i els que més hem de donar la cara.
 
Jo no tinc la moral per dir si s’ha fet bé o malament. Entenc que són moments complicats on ha calgut prendre decisions difícils i sota pressió. Com més amunt, més pressió. Suposo que els grups empresarials i els poders econòmics també en deuen haver exercit per que l’economia no quedés feta a miques. Ara no és un moment de política de destrucció, sinó de construcció. Cal remar junts i solucionar problemes. Temps hi haurà de fer debat polític quan arribin les següents eleccions.
 
Com veu vostè la creació de nous partits independentistes?
Estem en un moment de revolució social. Amb la pandèmia encara s’ha accelerat més. El model polític, econòmic i mundial ha quedat obsolet i cal renovar-lo. No sé ni com, ni cap a on va, però penso que hi haurà una revolta social per promoure un canvi.
 
La política s’ha desgastat molt amb tants casos de corrupció. La credibilitat s’ha desgastat. Al poble estem lliures de marques polítiques, però ens trobem dins del mateix sac perquè tothom, al final, acaba generalitzant. Per això crec que vindran temps de revolució, tant econòmica com sociopolítica a nivell mundial.
 
Realment es pot estar lliure de marques polítiques?
Sí, i a més crec que és el millor que pot passar. Si vols treballar pel que més estimes, que és el teu territori, ho has de fer sense lligams. Les decisions no poden estar marcades per criteris que venen de llocs llunyans que no coneixen el territori. De vegades els canvis polítics obliguen a canvis de cromos en ajuntaments, consells comarcals i diputacions, i no són canvis bons. La gent no ho vol. No té cap sentit que el que fem a l’Estartit ho decideixi la gent de Barcelona.
 
Quan parlem de pobles, el més sa és ser un partit popular, nascut en el territori i dedicat al territori, i no buscar aspiracions polítiques més enllà del municipi. Si algú vol dedicar-se a la gran política, que busqui els seus camins per on toqui. Nosaltres som aquí per defensar la gent de l’Estartit i el seu territori.