Camí Mendoza


Vila i Marina

“La crisi ha fet augmentar la complicitat entre els actors que estem al capdavant” 


Camí Mendoza manté el projecte de l’Avinguda de l’Esport com a “realitat” del mandat

Viernes, 18 de Septiembre de 2020
Avui visitem Cambrils, al Baix Camp. Una població eminentment turística que, per causa de la crisi pandèmica, patirà una reducció important de visitants. No obstant, la seva alcaldessa, Camí Mendoza, creu que les coses podrien haver estat molt pitjors.

"L’alcaldessa i la Camí tenen la mateixa manera de ser: properes, els agrada escoltar i sempre intenten ajudar"
 
"El 2017 vam patir els atemptats. Va ser una situació molt difícil de gestionar. Però la vam saber superar. I ara també superarem la crisi tots plegats"
 
"Crec que l’agost ha estat un mes prou correcte, en quant a la quantitat de gent que ens ha visitat, com també a l’aportació econòmica que han fet als establiments hotelers, comercials i de restauració"
 
"La nostra festa major d’enguany és de mínims i només hem deixat algunes activitats culturals i actes institucionals des del consistori"
 
"Crec que el patinatge ha influït moltíssim en la meva vida, i fins i tot en el fet de ser alcaldessa. Em va portar a participar del teixit associatiu des d’adolescent"
 
"Ara ens preocupa recuperar el sector associatiu, perquè després de tots aquests mesos, amb la situació causada per la COVID, no s’han pogut trobar i fer les activitats habituals"
Abans de res, quina situació tenen, ara mateix, a Cambrils, en quant a l’afectació de COVID-19?
Des del primer moment, i comparant-nos amb els municipis del nostre territori, hem estat una ciutat que no ha tingut gaires brots, malgrat que ens ha anat visitant gent aquest estiu. Hem patit alguns casos, però hem vetllat per tal que els establiments de restauració i hotelers tinguessin la màxima cura. Des de l’ajuntament hem fet molts esforços en donar informació i promoure totes les mesures.
 
En una entrevista que li van fer a primers d’estiu mostrava un optimisme moderat en quant a la campanya turística. Ara que ja estem al setembre, com la valora?
Crec que l’agost ha estat un mes prou correcte, en quant a la quantitat de gent que ens ha visitat, com també a l’aportació econòmica que han fet als establiments hotelers, comercials i de restauració. Cada municipi té les seves peculiaritats. Fins i tot dins de la marca Costa Daurada o Terres de l’Ebre. A l’hora de fer valoracions, segurament no tindrem tots la mateixa percepció. Però encara estem esperant que els resultats s’aguantin mínimament durant el mes de setembre.
 
Diria que 2020 és el pitjor any des que vostè és alcaldessa?
Aquest és el meu cinquè any de mandat. És un any molt complicat, però no podem oblidar que el 2017 també vam patir els atemptats. Va ser una situació molt difícil de gestionar. Però la vam saber superar. I ara també superarem la crisi tots plegats. En el mandat anterior també vam patir la fallida de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, que va generar un problema social per a moltes famílies. Malgrat que no era una gestió que l’ajuntament hagués de resoldre, vam estar al costat de tots els afectats.
 
També van patir el temporal Glòria...
Així és. Hem patit també els temporals. A Cambrils hi tenim set rieres i és fàcil que hi passi qualsevol problema. Enguany, amb el Glòria, vam començar amb mal peu. Esperem acabar el 2020 una mica millor del que vam començar.
 
Què diria que ha après de totes aquests situacions tan complexes?
Crec que t’acabes enfortint a tu mateixa. També crec que s’enforteix la ciutat. Durant els atemptats, per exemple, la gent es va sentir cohesionada i es van establir molts vincles entre diferents maneres d’enfocar el dia a dia. Ara està passant d’una manera semblant. Sempre havíem estat en contacte amb les escoles i amb tots els actors, però ara estem fent esforços tots plegats per sortir-nos-en el millor possible. La complicitat entre els actors que estem al capdavant ha augmentat.
 
Quin diria que és el seu estil de fer política?
Em considero una persona molt transparent i propera. L’alcaldessa i la Camí tenen la mateixa manera de ser: properes, els agrada escoltar i sempre intenten ajudar. Això és el que més puc aportar a l’alcaldia i a la ciutat. Davant de totes les dificultats amb què ens hem anat trobant, tant en la legislatura anterior com en la present, el que més hem fet ha estat escoltar i resoldre les necessitats de les persones.
 
Com diria que és el tarannà dels cambrilencs i cambrilenques?
Són persones molt acollidores i obertes des del primer moment. Tenim un caràcter mediterrani i de costa i això ens fa ser així. El fet és que el nostre principal motor econòmic és el turisme. I això justament va néixer d’acollir les primeres persones que venien a visitar-nos. Fins i tot ens els posàvem a casa.
 
En el moment de fer l’entrevista, celebren vostès la festa major. Com l’estan vivint?
Cert. El proper divendres farem el pregó. És l’acte més popular dels pocs que hem mantingut en el programa. Molts dels altres els hem cancel·lat. La nostra festa major d’enguany és de mínims i només hem deixat algunes activitats culturals i actes institucionals des del consistori, en petit format i a l’aire lliure. Tot el que són aglomeracions al carrer no es van ni programar. Hem volgut mantenir una essència, no obstant. 
 
Ens pot recomanar un parell de llocs emblemàtics del municipi?
D’una banda tenim el barri antic. De l’altre, el port. Són especials per tots els cambrilencs, perquè aquí tenim l’origen històric de la ciutat. En un hi havia la part de vila, pagesa, que es diferenciava de la part de port, pesquera. Són dues explicacions diferents del municipi, que marquen dos estils de gastronomia i turisme.
 
Li hem demanat també que ens portés unes fotografies. Quines ha triat i perquè?
En la primera hi surto de petita, plegant avellanes. Aquí al Camp de Tarragona era una cosa que fèiem des de ben petits. Jo vinc d’origen pagès i ens ho inculcaven. Ara ja no es fa enlloc. La idea era col·laborar a casa en tot el possible. Primer havíem d’omplir la senalla d’avellanes i després podíem anar-nos-en a jugar. El significat actual de la fotografia és el valor de l’esforç: tot té un valor i t’ho has de guanyar d’alguna manera. 
 
En la segona fotografia hi surto fent patinatge artístic, una de les figures obligatòries de competició. Crec que el patinatge ha influït moltíssim en la meva vida, i fins i tot en el fet de ser alcaldessa. Em va portar a participar del teixit associatiu des d’adolescent, i em vaig implicar al club local i en la Federació Catalana de Patinatge, de la que vaig arribar a dirigir la secció d’Artístic.
 
I la tercera fotografia ja és més professional.
Justament he escollit una imatge posterior als dies dels atemptats que vam patir a Cambrils. Va ser un gran trasbals per la ciutat, però també personal. La foto explica el reconeixement que se’ns va fer des del Parlament de Catalunya, tant als cossos de seguretat, com, especialment, a la Policia Local de Cambrils. Gràcies a aquell bon treball ens en vam sortir amb un ànim més positiu. Va ser una reacció ràpida la dels Mossos i la Policia Local, que va evitar que la situació anés a més. 
 
Reprenent el que ens deia del teixit associatiu, n’hi ha gaire d’establert, a Cambrils?
Doncs sí. Estem ben nodrits. Sobretot en l’àmbit esportiu i cultural. Hi ha també una associació potent d’artistes. Ara ens preocupa recuperar el sector associatiu, perquè després de tots aquests mesos, amb la situació causada per la COVID, no s’han pogut trobar i fer les activitats habituals. Crec que ja parlem de la situació econòmica ens vindrà després de la pandèmia però que també cal veure què passarà amb el nostre teixit a associatiu. 
 
A Cambrils som gairebé 34.000 habitants i la nostra població és heterogènia, amb gent que ve de diversos països. Les associacions ajuden moltíssim a cohesionar la ciutat. Em preocupa saber com haurà afectat aquesta situació.
 
Quines mesures ha pres l’ajuntament per ajudar no sols aquestes entitats, sinó també els empresaris del sector turístic i en general?
Principalment hem dedicat esforços a ajudar les persones. Hem augmentat la dotació dels ajuts alimentaris i d’habitatge, i també l’atenció a les necessitats de les escoles.
 
Quant al sector econòmic, també hem llançat unes subvencions per al comerç i, de seguida que vam poder, vam rebaixar les taxes d’ocupació de la via pública dels establiments, també les de les guinguetes de platja. Vam rebaixar tot el que estava en la nostra competència, perquè enteníem que era el que havíem de fer per ajudar directament els empresaris que havien estat tancats tots aquells mesos. Haurem de veure si també caldrà demanar ajuts a les administracions superiors, com ara la Diputació o la Generalitat.
 
En quina situació econòmica es troba l’ajuntament, tenint en compte tota aquesta problemàtica actual?
Quan vam començar el mandat anterior ens vam trobar amb molt d’endeutament. El vam rebaixar d’uns 30 milions d’euros. Després de sanejar les arques, teníem una situació que ens permetia començar a encarar alguns projectes importants. Però la situació de la COVID ens porta a deixar d’ingressar molts diners i augmentar despeses. Crec que, de cara al 2021, encara ho tindrem més complicat i les aportacions de l’Estat també es reduiran. Veurem com va. 
 
Quins serien els reptes del que els queda de legislatura? Han quedat gaires projectes paralitzats?
Ens queden tres anys pel davant. Però la nova situació ha fet canviar la prioritat. Ara hem d’atendre les necessitats bàsiques de les famílies i mantenir els serveis que teníem oberts per a la ciutadania. Caldrà dotar recursos les entitats socials per tal que atenguin també problemes amb l’habitatge i l’alimentació de les persones. I caldrà proporcionar un coixí a tot el nostre teixit econòmic. Per aquest motiu demanem poder disposar dels diners que hem anat estalviant fins ara per destinar-los a obres que ens permetrien avançar com a ciutat.
 
En aquest sentit, tampoc ens voldríem oblidar les infraestructures principals del municipi, com per exemple l’Avinguda de l’Esport, que ens ha d’unir a la nova estació de tren que va posar-se en servei no fa ni un any. Això hauria de ser una realitat d’aquest mandat i completaríem un bon eix comunicatiu. Un altre dels projectes que ens engresca és el de la remodelació de la Rambla de Jaume I, un vial importantíssim a la zona del port, que ha quedat deteriorat i que cal dignificar.
 
Quina valoració fa d’aquest primer any de funcionament de l’estació de tren?  
És complicat de dir, perquè hi ha hagut tots aquests mesos pel mig. Però des que es va posar en marxa, vam dotar-nos d’un transport públic urbà, amb un recorregut específic, que fa de llançadora entre el municipi i l’estació, que es troben a un kilòmetre de distància. Cambrils anirà creixent i d’aquí a poc, segurament, quedarà engolida. Ens hauria agradat veure què passava amb la nova estació durant la Setmana Santa i l’estiu, però no n’hem tingut encara gaire experiència. Però segur que ens portarà una gran repercussió, ja sigui per que els cambrilencs i cambrilenques la fan servir, o perquè ens porten nous turistes al municipi.
 
Aquests dies hi ha hagut molt de debat en quant al projecte de l’Estat de reclamar els romanents municipals. Què en pensa?
Sempre hem dit que el romanent és justament un estalvi que hem estat fent per poder-lo destinar al municipi. Ara que necessitem els recursos per la gent, no té cap sentit que els hàgim de prestar a l’Estat. Vam dir de seguida que no els cediríem i, encara que fos una mesura voluntària, vam dir que no se’ns hauria d’haver proposat.