Andreu Bosch i Rodoreda

Prudència econòmica

“Els ajuntaments amb empenta ho tenim cada vegada més complicat” 


Teià manté un creixement demogràfic sostingut i equilibrat des de fa més de 15 anys

Lunes, 12 de Octubre de 2020
Avui ens trobem amb l’alcalde de Teià, al Maresme. El present és un mandat que ha pogut assumir en majoria. I el seu repte, a més de superar els estralls de la pandèmia, és el de proporcionar més habitatge social a la població.

"L’honestedat i el servei públic han d’anar pel davant, és inqüestionable, però el zel actual és exagerat"

"Durant la pandèmia, el més difícil ha estat conduir el ball de directrius que ens han plogut des de l’administració central de referència, ja sigui el PROCICAT, o la Generalitat"

"Vam ser dels primers municipis en dotar-nos d’una xarxa de voluntariat per distribuir aquestes mascaretes casa per casa"

"Fins i tot la canalla ens han ajudat molt a mantenir els confinaments i han ajudat els pares a casa"

"Som un dels municipis que preveu més càrrega d’habitatge protegit en el seu planejament. Però no tenim prou recursos propis com per construir-ne tant"

"Vam estar molt contents quan vam saber que teníem majoria absoluta, però fins aleshores havia presidit tres governs de coalició amb partits diferents i sempre m’hi vaig sentir còmode"

"A Teià gaudim d’un microclima que permet el conreu de flors i plantes ornamentals i de vinya, presència d’empreses de perfumeria i cosmètica, d’artistes i creadors. El festival Maridatge dels Sentits vol posar en comú totes aquestes experiències sensorials"
Vostè ha estat l’alcalde de Teià en dues ocasions distintes: de 2003 a 2009 i de 2015 fins ara. Què ha canviat al municipi d’una època a l’altra?
Moltes coses. Ara, per exemple, els alcaldes i alcaldesses estem sotmesos a molt de control. L’honestedat i el servei públic han d’anar pel davant, és inqüestionable, però el zel actual és exagerat. Cada vegada tenim més dificultats per fer licitacions i prendre decisions. Hi ha la Llei de Contractes, la d'Estabilitat Pressupostària... Encara paguem les conseqüències d'aquesta llei del Govern del PP de fa una pila d'anys. El marc legal i administratiu és molt feixuc i els ajuntaments amb empenta cada cop ho tenim més complicat. És esgotador contractar personal, aprovar pressupostos... Res és fàcil. Cap decisió és àgil.
 
Quina ha estat l'afectació de la pandèmia a Teià? 
El que ens ha costat més als ajuntaments petits com el nostre ha estat conduir el ball de directrius que ens han plogut des de l’administració central de referència, ja sigui el PROCICAT, o la Generalitat. De vegades algunes normes eren contradictòries i des del món local ens ha tocat posar-hi seny. Ho dic amb tota vehemència. Hem hagut d’adequar tot aquest allau de normes, directrius i recomanacions a la realitat de cadascun dels nostres municipis.
 
Afortunadament, la comunicació dels alcaldes i alcaldesses del Maresme ha estat molt fluida, i sovint al marge dels partits polítics que representem. Hem compartit tot i ens ha anat molt bé. Algunes coses ens enriquien els uns als altres. Mesures que un adoptava i li funcionaven, també les adoptàvem els altres prenent-les com a referència. 
 
Es refereix al paper del Consell Comarcal?
No, em refereixo a la relació entre alcaldes de la comarca, independentment del municipi i del suport del Consell, que n’ha donat. Parlo d’una relació de proximitat entre alcaldes que ens ha estat molt útil. Per exemple, quan ningú parlava de mascaretes encara i nosaltres ens vam proposar d’adquirir-ne de roba, certificades, per distribuir-les pels domicilis dels nostres municipis. Això va ser una decisió que vam prendre amb una setmana de termini. Ens va semblar que seria útil. 
 
Crec que vam ser dels primers municipis en fer-ho. Com també dels primers en dotar-nos d’una xarxa de voluntariat per distribuir aquestes mascaretes casa per casa. Va tenir un cost d’uns 15.000 euros per 5.000 mascaretes i escaig. Però la gent ho va agrair moltíssim. Se sentien considerats, protegits. La iniciativa i la complicitat dels governs municipals va ser, diria, magistral. 
 
I també vull reconèixer la feina de persones com ara el delegat territorial de la Generalitat, en Juli Fernàndez, que crec que quan tot això s’acabi li farem un homenatge, perquè l’hem tingut 24 hores a la nostra disposició. Nosaltres hem servit tot el dia, durant tota la pandèmia, però ell ha estat -i segueix estant- cada hora al peu del canó. No és fàcil trobar una figura de referència i de relacions amb el PROCICAT i el govern, amb tanta informació com rebem, diària, actualitzada, etcètera. 
 
Amb la gent gran, han patit alguna afectació especial?
No hem tingut casos de coronavirus a la residència Amavir – Teià. I sempre hem pogut aportar informació diària, constant i de suport. La relació ha estat molt estreta entre el govern municipal, el consultori, el CAP de salut Ocata-Teià i la residència per a gent gran. Amb el voluntariat que hem impulsat ens hem concentrat molt en ajudar la gent gran i les persones necessitades o afectades. Hem aconseguit bona coordinació, molta disciplina de la ciutadania i jo n’estic molt satisfet i agraït. Fins i tot la canalla, els infants, ens han ajudat. He penjat alguns vídeos a les xarxes socials adreçades a ells, perquè ens han ajudat molt a mantenir els confinaments i han ajudat els pares a casa.
 
Com diria que són els teianencs i teianenques? Com és el seu teixit associatiu?
Molt dinàmic. Som municipi de 6.300-6.400 habitants, caracteritzat per estar arrecerat des del punt de vista paisatgístic, toquem al mar (i veiem el Masnou) però estem resguardats pel Parc de la Serralada Litoral, que ens fa estar relativament aïllats en relació a la nostra comarca. Qui ve aquí hi ve expressament. La nostra població es molt estable i el creixement ha estat sostingut.
 
Fa molts anys, decennis diria, que estem rondant els 6.000 habitants. En canvi, el dinamisme sociocultural i associatiu es molt gran. Quan una família s’estableix aquí li és molt fàcil d’integrar-se. Tenim una única escola de primària, un institut que arriba fins a quart de la ESO i dues escoles bressol. Aquest contínuum educatiu està marcat per la feina, també, de moltes associacions, grups de teatre amateur, esports, música, dansa, esplais... Les persones van passant d’una associació a l’altra o es vinculen a diverses d’elles en paral·lel. Durant les festes, com ara la festa major que fem al novembre, totes les entitats hi posen el coll. Tothom hi participa. 
 
A què es deu aquest manteniment de les xifres de població de Teià, quan la resta de localitats properes a Barcelona han crescut tant?
Hi ha hagut creixement, però sostingut. L’any 1999 jo era regidor en oposició i voltàvem els 5.000 habitants llargs. Ara en tenim 6.400. En 20 anys ens hem mogut sempre pels 6.000 habitants. Crec que hi ha dues explicacions. Una és el desplegament urbanístic, que aquí ha estat molt curós i sostingut. Tenim sol urbanitzable i un POUM de 2016, que regula el creixement amb una projecció de 15 a 20 anys. El topall seria d’uns 7.500 o 8.000 habitants. D’altra banda, tenim una postura conservadora amb el sol rural i agrícola. Aquí tenim 12 vivers de flors i planta ornamental, no urbanitzables. També tenim zones d’interès natural i protegides.
 
Aquests anys ens han vingut moltes famílies de l’àrea metropolitana que sempre dic que si han arribat aquí és perquè ens buscaven. Buscaven la tranquil·litat local. 
 
El jovent local es pot quedar a viure aquí? Tenen futur?
Aquest és el gran repte. Planifiquem per tenir habitatge protegit i assequible per evitar que el jovent ens marxi. Però el sol és car. Entre 2008 i 2009 vam construir 113 habitatges de protecció. En un municipi com el nostre era molt i en aquell moment vam poder donar resposta a les necessitats. Però ara el repte és veure com podem fer més habitatge protegit. Som un dels municipis que preveu més càrrega d’habitatge protegit en el seu planejament. Però no tenim prou recursos propis com per construir-ne tant. Així que ens hem de dotar d'eines de les altres administracions públiques supramunicipals per aconseguir-ho. 
 
La nostra planificació va més enllà de les legislatures actuals. Preveiem que si anem treballant totes les peces que tenim damunt la taula en matèria urbanística podrem anar oferint un centenar d'habitatges en els propers 5 o 6 anys. No donarà resposta a totes les necessitats, però cal treballar-hi igualment. Crec que la llei del lloguer recentment aprovada pel Parlament també ens hi ajudarà molt. Ens anirà molt bé que els preus s’adeqüin al que és raonable des del punt de vista social.
 
A banda de l’habitatge, quins altres reptes tenen en aquesta legislatura?
Doncs no tant el de la construcció del centenar d’habitatges que acabo de comentar, sinó el de satisfer les fases administratives i de finançament que calgui per aconseguir-ho. Aquest seria el repte número ú. L’altre és el de consolidar els serveis a la ciutadania: socials, socioculturals, educatius... Tenim poca capacitat industrial i poca economia i vivim només de l’IBI i les plusvàlues, però el creixement és sostingut. 
 
De vegades tenim dificultats per quadrar el pressupost i de màgia no en podem fer. En canvi cada vegada hi ha més necessitats assistencials. I la pandèmia suposa una revàlida. Haurem de dedicar-hi més recursos. Addicionalment estem molt interessats en millorar tots els espais públics i els espais verds. La pandèmia ens ha demostrat que l'espai públic és indispensable. Afortunadament tenim el parc de la Serralada Litoral, i sempre hem tingut un compromís històric amb l’espai natural, a través del consorci, que ara mateix presideixo. I en quant a espai públic tenim un projecte a fer allà on ara hi ha la biblioteca, que és el d’adequar-ho tot com un espai de lleure i zona verda de referència. 
 
Quina és la situació econòmica de l'Ajuntament? 
Estem molt bé. Som dels ajuntaments que més hem batallat en això. Des de 2005 tenim superàvit i això es deu a la nostra manera de treballar, estalviant i mai esgotant les possibilitats per fer millores i inversions. Apliquem la prudència econòmica. Com li deia abans, no tenim altres ingressos apart de l’IBI, les llicències d’obres, les plusvàlues, etcètera i hem hagut de passar per moments complicats, i reduir personal de vegades. Però de 2015 ençà tenim una situació sanejada i comptem amb romanents.
 
En aquesta legislatura vostès governen en majoria per primer cop. Quina diferència hi ha trobat, en relació als governs anteriors?
Vam estar molt contents quan vam saber que teníem majoria absoluta, però fins aleshores havia presidit tres governs de coalició, amb diferents forces polítiques: el primer amb el PSC, el segon amb Convergència i el tercer amb el PDECat. Sempre em vaig sentir còmode, perquè crec que els governs han de treballar per a tothom i sempre he procurat teixir complicitats amb els socis de govern. Fins i tot ara, amb els companys de Compromís amb Teià i Esquerra Republicana, amb els que formem una coalició, però també amb l’oposició, que fa la seva feina de control.
 
I durant la pandèmia, aquestes complicitats s’han reforçat?
Doncs sí. Hem informat molt l’oposició. Hem convocat juntes de portaveus cada quinze dies, durant tres o quatre mesos, per treballar tot el que ens venia al damunt. No sempre s’ha traduït en acords de ple, però com a mínim hi ha hagut la voluntat de col·laborar. Crec que ha estat molt positiu tot això durant la pandèmia. Per moltes diferències ideològiques que hi hagi, cal que tots ens posem a treballar conjuntament. 
 
Fa poc més d’un mes vostès van nomenar com a cap de la policia local a una dona. Va ser la primera del Maresme. Una bona notícia, no creu?
M’ha agradat molt parlar d’aquesta qüestió. Però crec que només hi ha dues dones caps de policia local a tot Catalunya. En l’acte de possessió, el que més em va alegrar de tenir la Rebeca Lalinde, que ara es sergent en cap, és que és una excel·lent professional. Aquesta va ser la primera alegria. És a dir, sabíem que contractàvem una excel·lent cap de policia. Vaig seguir de prop tot el concurs i n’estic molt satisfet. I ara ja comencem a recollir els fruits de les primeres decisions de la nostra cap i la seva manera de treballar. També és gran la satisfacció per poder dir que Teià contribueix d’alguna manera en aquesta causa de la igualtat. Jo signaria ara mateix perquè, entre els meus companys d’equip, hi hagués la primera alcaldessa de Teià. Jo tinc ganes de jubilar-me d’alcalde i m’agradaria apostar per una alcaldessa. Crec que la societat necessita que la dona accedeixi a tots els àmbits de la política i els comandaments. 
 
Vostè té la professió d’educador. Com ha gestionat l’ajuntament el retorn a les classes i l’inici del present curs?
Succeeix que jo no tinc dedicació plena a l’ajuntament, com cap dels meus companys. I el que sí tenim és una molt bona coordinació. Tenim una molt bona regidora d’Educació que manté el contacte amb l’Escola de primària El Cim, i amb l’Institut d’ESO Turó d’en Baldiri. Els nostres alumnes de batxillerat van al Maremar de Masnou, que és on faig de professor. I també tenim dues escoles bressol. Una, la municipal, és la Galamons. L’altra és privada, i és el Bambi. Hi tenim molt bona relació amb tots.  
 
Els centres educatius són els que han d’aplicar totes les directrius determinades pel PROCICAT i el Departament d’Educació. Així que nosaltres estem al seu costat, ajudant-los a activar tots els mecanismes de protecció, seguretat, mobilitat, etcètera. Hem de saber que si passa tal cosa, com reaccionem. I si en passa tal altra, com reaccionem. 
 
Ens agradaria veure un parell de llocs emblemàtics del municipi. Ens en podria recomanar algun?
Des del terrat d’aquest mateix edifici us puc ensenyar el que us deia abans: el Parc de la Serralada Litoral, el cas càntic, etcètera.
 
Tenim un celler romà. Un projecte que s’ha desenvolupat sota el govern d’Esquerra Republicana des de 2003 i fins aquí i és un equipament de referència en el turisme cultural a Catalunya. És l’únic celler museïtzat del país i és una delícia. També tenim la biblioteca i l’espai públic que estem consolidant. I la Masia de Can Llaurador, com a centre cívic. S’està convertint en un dels pols de la vida sociocultural de Teià.
 
Li hem demanat que ens portés unes fotografies personals, de diferents èpoques. Què ens en pot dir?
La primera és de quan era petit, a la riera de Teià. Jo vaig vestit com en Sadurní, el porter del Barça d’aquell temps, amb el meu amic de tota la vida. Tots dos vivíem a la riera. A la foto encara hi surt la riera amb sorra. Ho va ser fins a l’any 75. La foto em porta records d’infantesa i reflecteix la vida del poble quan era petit. 

 
I la darrera foto?
Per força havia d’estar vinculada al referèndum de l’1 d’octubre, i amb el Procés. Aquí no hi ha categories, soc un dels alcaldes, juntament amb d’altres, que van fer possible mantenir el compromís adquirit amb la nostra ciutadania. La foto explica la manifestació del dia 3 d’octubre, després del referèndum, per rebutjar tota la violència que vam rebre per part de l’Estat espanyol.
 
 
Molta de la ciutadania de Teià es va concentrar al carrer i a la riera. Mai s’havia vist una cosa així, amb més de mil persones fent rebuig a la violència exercida per part de les forces policials espanyoles i pel govern de l’Estat. Però a l’hora fèiem agraïment a tots els que havien fet possible el referèndum. Tinc un record molt viu i present de tot el que vam fer el dia 1 d’octubre.
 
Vostès promouen un festival molt important a Teià. Què ens pot dir del “Maridatge dels Sentits”?
Com s’explica a la pàgina web del certamen (www.maridatgedelssentits.cat), a Teià gaudim d’un microclima que ens permet el conreu de flors i plantes ornamentals i de vinya, que tenim vinculada a la DO Alella. També tenim presència d’empreses de perfumeria i cosmètica, d’artistes i creadors, etcètera. Tenim un festival que vol posar en comú totes aquestes experiències sensorials i presentar-les als nostres visitants: les olors dels perfums, els colors de les flors, la gastronomia basada en el vi, els vermuts i la cuina biodinàmica. 
 
El festival reuneix paradistes i negocis, i compta amb el suport de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona i al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i de patrocinadors privats, especialment del món de la perfumeria i la cosmètica del país. Enguany, pels motius de la pandèmia, hem hagut d’ajornar la quarta edició i passar-la a 2021. Però sí mantenim el nostre Concurs Internacional de Perfumeria (“Mouillette d’Argent”), que arriba a la tercera edició aquest 2020, i que ara mateix estem en fase de revisió de les propostes i candidatures.