alcalde de Vilobí del Penedès

Francesc X. Edo

Vins i guixos

"Soc alcalde perquè soc egoista i vull el millor poble per viure" 


L’alcalde de Vilobí anticipa que les futures generacions tindran difícil adquirir vivenda al municipi

Lunes, 01 de Febrero de 2021
El cas del nostre entrevistat d’avui és poc habitual. Alcalde d’un poble en el que no va néixer i ciutadà que no vol militar en cap partit, perquè no té interès en política. Francesc Edo, de Vilobí del Penedès, ens explica com va acabar presidint el consistori.

"L’any 2006 em van venir a buscar en preparació de les eleccions municipals de 2007 i el primer que els vaig dir va ser que no coneixia a ningú del poble i que tot just acabava d’arribar"
 
"Porto 10 anys com a alcalde i no conec el que és un PUOSC. Encara no n’hem rebut cap"
 
"Aquest any 2020 ha estat molt difícil, sí. I no només per la COVID: hi ha persones que pateixen malalties i Sanitat no pot atendre-ho tot"

"Tenir dues professions és complicat. Tot i que a mi m’agrada molt, perquè sento una vocació de servei i la feina municipal la porto com una cosa més en el dia a dia"
 
"Els valors són una de les coses més grans que se’ls pot ensenyar als fills. Em considero una persona molt franca i crec que això m’ho han ensenyat els meus pares"
 
"Quan Francesc Macià va venir a inaugurar les escoles de Bellver, els de Vilobí el van distreure i se’l van endur al seu terreny... No va poder anar a inaugurar les escoles. Amb això li ho dic tot!"
Vostè és veí de Vilobí des de 2004. I, no obstant, el 2006 li van demanar que formés part d’una llista electoral.
Vilobí és un poble petit en què tothom es coneix i s’ajuda. Suposo que aquest és el motiu pel que vaig entrar a l’ajuntament. La veritat és que a mi la política mai m’ha interessat gaire i que sempre dic que no soc polític. L’any 2006 em van venir a buscar en preparació de les eleccions municipals de 2007 i el primer que els vaig dir va ser que no coneixia a ningú del poble i que tot just acabava d’arribar. També vaig posar una condició: no volia apuntar-me a cap partit. Si havia d’anar a donar un cop de mà, d’acord, però no volia cap carnet. Va ser aleshores què vaig poder integrar-me més de ple en la vida social del poble.
 
I va entrar d’alcalde de bones a primeres?
No. Vaig entrar de regidor. Vaig estar-hi de 2007 a 2011, amb en Joan Esteve, l’anterior alcalde. Ell va ser qui em va donar el relleu a partir de 2011.
 
O sia que ja porta 10 anys. El darrer ha estat el més difícil de tot el seu govern fins ara?
Crec que cada mandat ha tingut les seves coses. Quan vaig entrar a fer d’alcalde el 2011 estàvem en una crisi econòmica molt important. Teníem moltes obres engegades i els diners estaven per arribar. L’ajuntament estava fins al capdamunt de pòlisses de crèdit i tirar endavant era complicat. El que passa és que tenim una memòria selectiva i un tendeix a recordar només els mals recents.
 
Pot recordar-nos altres dificultats del passat?
Els anys 2011, 2012 i 2013, per exemple, era molt difícil fer qualsevol cosa, perquè devíem tot allò que volíem fer i la Generalitat no ho pagava. De fet, jo porto 10 anys com a alcalde i no conec el que és un PUOSC. Encara no n’hem rebut cap. I això que era una de les principals línies de finançament dels municipis per desenvolupar projectes. En aquest mandat sembla que, finalment, en tindrem un. I ens servirà per fer un nou clavegueram.
 
I, més endavant, tot la qüestió del Procés també ens ha generat uns anys de controvèrsia. Aquest any 2020 ha estat molt difícil, sí. I no només per la COVID: hi ha persones que pateixen malalties i Sanitat no pot atendre-ho tot. La meva mare, per exemple, pateix un principi de malaltia d’Alzheimer i una de les coses que més bé li van són els tallers de memòria. Doncs bé, tot això està parat. Estar a casa, sola i sense treballar la memòria, no li fa cap bé. Segur que hi ha molts altres casos semblants al nostre.
 
A banda de l’alcaldia vostè té una feina professional a plena dedicació.
Soc un comercial. Treballo en una petita empresa familiar, propietat de la família de la meva senyora i tinc la sort de poder disposar del temps de la manera més convenient. A més, la feina comercial també és bastant flexible. Però, en tot cas, tenir dues professions és complicat. Tot i que a mi m’agrada molt, perquè sento una vocació de servei i la feina municipal la porto com una cosa més en el dia a dia.
 
Els alcaldes que entrevistem ens trien fotografies personals i ens les expliquen. Quines ens ha portat vostè?
De personals n’he portat dues. Una és de quan els meus pares eren joves. I la porto perquè és a ells que els he d’agrair tot el que sé i he après. Els valors són una de les coses més grans que se’ls pot ensenyar als fills. Em considero una persona molt franca i crec que això m’ho han ensenyat els meus pares. Sense ells, no seria la persona que soc avui.
 
La segona fotografia és familiar, a la porta de casa, amb la meva senyora i les meves nenes. Tornem al mateix: els valors de pares a fills. Per a mi la família és el motor de la vida. Tot el que fas té sentit gràcies a elles i el seu bé. Tampoc podria fer la meva feina sense la comprensió de casa. Les hores que he dedicat a servir altres persones no serien possibles sense el compromís i suport de la família.
 
En té també alguna fent d’alcalde?
En tinc moltes. Aquí n’hi ha una de quan Ernest Maragall, com a conseller d’Educació, va venir a inaugurar l’escola. Aleshores jo era regidor. També en tinc una altra amb Irene Rigau, inaugurant la llar d’infants. I també ha vingut la Joana Ortega, a lliurar-nos uns fons de FEDER per rehabilitar un parc que tenim aquí a la vora. Igualment, quan et confereixen la vara de comanament, com a alcalde, vius un moment de gran honor i molt gratificant. Hi ha molts moments que tinc gravats a la memòria en aquest sentit.
 
 
Com ha afectat la pandèmia el seu municipi?
Hem tingut una sort molt gran, perquè no ens ha afectat gaire. Aquesta setmana, per exemple, tenim només una persona afectada. I la setmana passada en vam tenir quatre. Però en quant a casos clínics en tenim pocs. El que tenim més és afectació social, perquè hi ha gent que està amb ERTES, etcètera. Les empreses pateixen molt perquè no poden treballar com haurien de treballar. Depenem molt dels cellers i aquests no estan venent tant com voldríem. A més, al poble tenim quatre empreses amb uns volums molt petits. La gent treballa a Vilafranca i rodalies. Patim un 6 o 7% d’atur, que és una taxa molt baixa.
 
Quines mesures està prenent l’Ajuntament, en quant a recolzament social davant la crisi?
D’entrada ens hem dotat amb una partida de 10.000 euros per a famílies que puguin necessitar serveis socials. Estem molt al damunt de les persones que ja són usuàries dels serveis socials, també. Hem donat moltes targetes moneder per que les famílies que passen mala situació puguin anar a comprar. I hem repartit mascaretes a tots els veïns del municipi i fet desinfeccions a dojo, tant en els edificis públics com a l’exterior, allà on hi ha bateries de contenidors, zones de jocs, parcs, etcètera. I a les escoles hem doblat gairebé la plantilla per tenir-ho tot ben net i desinfectat sempre.
 
Com definiria la població de Vilobí. Són persones actives? Generen un bon teixit associatiu?
Crec que tenim un bon teixit associatiu. Tenim unes 10 o 12 entitats al municipi. Una d’elles és una associació de barris. Al poble hi ha tres nuclis: el barri de Bellver, la Plaça i la Font i les Guixeres. Històricament sempre hi ha hagut una miqueta de rivalitat entre Bellver i Vilobí, que són dos grups poblacionals més o menys de les mateixes dimensions.
 
Ara mateix estem a la zona de la Plaça i la Font. I ens trobem en un lloc clau. Al davant tenim el camp de futbol, la llar d’infants, l’escola, el centre cívic, el consultori, la piscina, la pista poliesportiva... tots els serveis els tenim al mateix lloc. També tenim l’església. I això es va fer així des de primers de segle XX per buscar un punt d’unió entre els dos nuclis rivals. Fins i tot, es veu que quan en Francesc Macià va venir a inaugurar les escoles de Bellver, els de Vilobí el van distreure i se’l van endur al seu terreny... No va poder anar a inaugurar les escoles. Amb això li ho dic tot!
 
Caram!
Però hem de dir que fa molts anys que hi ha un punt neutre, d’unió, o de trobada. Crec que va ser un dels grans encerts.
 
Què diria que és el millor i el pitjor de Vilobí?  
El millor, sens dubte, els veïns. Podem veure les coses de mil maneres diferents, però som bona gent. Solidaris, nobles i anem de cara. 
 
El pitjor, no ho sé. Potser que som un poblet petit. Però també té grans avantatges. Diria que hem fet virtut dels defectes.
 
Pateixen despoblament, com en altres llocs de la comarca?
No. Tenim demanda de cases. I totes les cases estan habitades. Un dels problemes que potser tindrem en el futur és el del jovent. Han de marxar perquè no troben vivenda aquí. No n’hi ha i les que hi ha són cares.
 
Podreu veure que per aquí tot són cases i parcel·les aïllades. En el seu dia la meva família i jo vam poder comprar una casa aquí. I ho vam poder fer perquè, prèviament, abans de casar-nos, vaig comprar un piset a Vilafranca i el vaig poder vendre a bon preu. Si la meva filla no viu a casa meva, li costarà viure a Vilobí en el futur.
 
Sembla que no hi ha hagut un gran desenvolupament urbanístic en els darrers anys, doncs.
Una de les coses que més ha marcat el poble és el Parc dels Talls o les Guixeres. Aquí hi va haver una empresa que extreia el guix dels terrenys. I molta gent no venia a viure aquí per aquest motiu: camions amunt i avall, barrinades, carrers estrets... Això va ser una mena de protecció i quan va venir el boom immobiliari dels primers 2000, al poble no es va desenvolupar res de nou. Entre 2003 i 2011 potser es van fer 40 cases noves, poca cosa més.
 
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?
Com li he dit abans, vam iniciar el mandat amb dificultats econòmiques. Però actualment estem molt bé. Molt sanejats. Tenim un endeutament del 0,7% i tot el que fem podem pagar-ho a 30 dies. Estem molt tranquils.
 
Quins són els principals reptes d’aquesta legislatura?
El principal és el del cobriment de la pista poliesportiva que vam acabar ara farà un any. Li hem posat uns vestidors i una coberta, de manera que fomentem la pràctica de l’esport. També és important que estigui a la vora del camp de futbol i de les escoles, per allò de la unió que li deia.
 
I en quant a promoció econòmica del poble?
En quant a comerç, diria que pràcticament no en tenim. Estem molt a la vora de Vilafranca, a cinc quilòmetres, i la gent que treballa allà també compra allà. Els pocs comerços que teníem aquí estan tancant per jubilació i no es renoven. Tenim, això sí, un forn de pa i una farmàcia.
 
En quant a indústries, ara aviat acabarem una ampliació del polígon, del que esperem l’electrificació i el traspàs a l’ajuntament. Aleshores es començaran a edificar algunes naus noves, perquè les que tenim actualment ja estan en ocupació plena.
 
I, finalment, tenim molta implicació amb l’enoturisme. Crec que el Parc dels Talls és una gran proposta. És una zona d’aigua, la segona més important del Penedès, amb una diversitat important d’ocells i hi vam construir un aparcament d’autocaravanes per potenciar el turisme familiar. A partir d’aquí ho desenvoluparem amb visites als cellers, restaurants, etcètera. 
 
Recorda el millor moment d’aquests deu anys com a alcalde?
En tinc molts. Sempre que hem assolit un objectiu que havíem ens plantejat. Sempre dic que soc alcalde perquè soc egoista i que treballo per poder tenir el millor poble on viure. Cada vegada que aconseguim fer un projecte de millora, la gratificació és molt gran. I si et para un veí o una veïna i et diu que ho estàs fent molt bé, aquest és un dels millors moments també. L’escalf de la gent en moments complicats és de les millors coses.
 
I, si el projecte no s’assoleix, aleshores sent frustració?
De moment no he tingut cap situació d’aquestes. Com a molt hem patit dificultats a l’hora de tirar endavant els projectes. Les coses costen i hi has de dedicar hores. Sempre dic que m’agradaria tenir més temps per a mi, però no el tinc. I veig que hi ha molts tràmits i dificultats per aconseguir les coses.
 
Sempre he dit que intentaria que tots els processos fossin més àgils i, certament, tot allò que depèn de mi va molt ràpid. Però el que no, el que depèn d’altres institucions, va molt lent. Costa molt.  Si l’ajuntament ha de fer un projecte sempre busquem que la major part possible compti amb una subvenció i això demana molt de temps i seguiment. 
 
Quina diria que és la principal preocupació dels alcaldes i alcaldesses, actualment?
La seguretat i les ocupacions. Generen molta por i costen molt d’entendre. El nostre no és un municipi amb aquest problema perquè, com li he dit abans, aquí no es van fer grans promocions urbanístiques. N’hem patit una o dues, però sempre les hem resolt. En canvi, veus pel món alguns casos que comporten problemes de drogues, de delinqüència, i crec que aquest és el gran problema de moltes alcaldies. Hi ha un buit legal molt gran que fa que no sàpigues com has d’actuar, ni tu, ni els Mossos, que en teoria t’haurien d’ajudar. Estem entre dos aigües i la legislació hauria de ser més clara.
 
Par a vostè, quins són els valors més importants en política?
Jo crec que haurien de ser el consens i el diàleg. De vegades no és possible. En el meu cas, per exemple, se m’acusa de no dialogar, però és que tampoc volen dialogar des de l’altra banda. I aleshores ens acusen de no fer-ho nosaltres perquè tenim majoria. 
 
Una de les coses que veig més frustrants en política és que de vegades les coses no es fan per millorar la vida dels veïns, o del poble o del país. Es fan de manera partidista quan a cadascú li convé. I, en canvi, crec que hauríem de remar tots a la una.
 
Què en pensa de la problemàtica que estem tenint amb l’ajornament de les eleccions al Parlament?
No ho sé. El cert és que ara mateix tothom pot anar en metro, o en autobús, o a treballar. No sé si no podríem anar a votar. A Vilobí tenim un local amb 500 metres quadrats. I jo hi puc posar dues taules tan allunyades que, si volem, no es veu l’una amb l’altra. Entenc que en les grans ciutats serà més complicat, però aquí no.
 
Igualment entenc que estem en un moment en què és perillós congregar gent. Aquí hem anul·lat totes les festes majors, actes públics, balls, i tota activitat on hi podia haver gent reunida. Així doncs, comprenc la visió d’aquells que aposten per ajornar les eleccions. És complicat opinar i no m’agradaria estar en la pell de qui hagi de decidir.
 
Per acabar, ens pot explicar quina és la seva agenda en el dia d’avui?
Naturalment. Avui a dos quarts d’una he tingut una reunió amb la Mancomunitat Penedesa. Ara són les dues del migdia i estic amb vosaltres. Aquesta tarda estaré a l’ajuntament perquè tinc reunions amb veïns i serveis tècnics. També em reuniré amb la secretaria perquè hi ha diversos temes pendents. I demà treballaré tot el dia a la feina. Segurament passaré a la tarda per aquí a signar uns manaments i mirar els correus. I demà passat em trobaré amb la junta de govern.