el manifest de 136 dels municipis afectats

Una oportunitat (perduda?) per recuperar la credibilitat

Miércoles, 31 de Marzo de 2010
I aquest estar a primera línia de foc, aquesta actuació més enllà de les obligacions contretes, les hores esmerçades o els esforços suplementaris, aquest ha de ser el veritable servei al país. El que fa l’Alcalde o Alcaldessa com un ciutadà més
Passats ja uns quants dies des de la nevada que va afectar bona part de Catalunya, especialment a les comarques gironines, i un cop més o menys oblidades les crítiques que es van fer mútuament els diferents grups polítics al Parlament sobre les actuacions del Govern, el que queda de tot això és el manifest de 136 dels municipis afectats. Un escrit on essencialment es demanen responsabilitats a Fecsa-Endesa per la desinformació de què han estat víctimes, i per la lentitud de les companyies a l'hora de restablir el subministrament, que passats dies des dels fets, encara no s’havia solventat del tot.

Però no només això: també en aquest escrit s’han exigit actuacions al Govern de la Generalitat per tal que aquesta mena de situacions d’emergència no es repeteixin en el futur. I el manifest és ben clar al respecte. Demanen que es millorin els protocols d’actuació i de protecció civil davant de situacions d’emergència per tal de fer-los més àgils i operatius; que el mateix Govern obligui a les companyies a fer auditories de l’estat de totes les línies de distribució; que es revisin i millorin els sistemes de comunicació i informació, tant pel que fa als serveis propis del Govern, com al dels altres operadors implicats en el territori; i que davant les dificultats econòmiques dels municipis, i tenint en compte l’esforç econòmic que han hagut de suportar per fer front a l’emergència viscuda, que el Govern de Catalunya obri de manera immediata i àgil, línies d’ajuts als municipis per fer front a les despeses que els ajuntaments han assumit per recuperar la normalitat el més aviat possible.

No tot han estat doncs, flors i violes. A l’evident manca d’una ferma autocrítica des de l’interior del Govern del país, i de les justificacions per part dels dirigents que molts ciutadans ja no es creuen, s’hi ha afegit a la protesta uns agents socials que, estant al mateix gremi dels dirigents, no s’han callat: els alcaldes dels municipis afectats. I aquestes exigències per part d’aquests centenar i mig de municipis evidencien un aspecte que en les entrevistes realitzades a Alcaldes.eu s’ha vist des del primer moment: la diferent manera d’entendre la política que es té des de la vessant més de govern que no pas la dels ajuntaments, o el que és el mateix, la que és la política dels discursos i els grans projectes, de la del dia a dia, la de les voreres que s’han d’arreglar i els fanals als que cal canviar un llum.

Als municipis, especialment als petits, ja se sap la política és més personal que no pas de partit, que el que prima és el servei al ciutadà, i que un (o una) és Alcalde les vint-i-quatre hores del dia. Des de la Generalitat es dirà que també és així, però el ciutadà que no hi està implicat, que no milita en cap partit, fa temps, massa temps, que no ho percep d’aquesta manera. D’exemples n’hi ha un munt. Així que en els dies de caos i neu, els alcaldes van estar implicats més enllà segurament del que els corresponia per les seves competències per restablir una normalitat que les institucions de l’estat no podien proporcionar en aquells moments de crisi.

I aquest estar a primera línia de foc, aquesta actuació més enllà de les obligacions contretes, les hores esmerçades o els esforços suplementaris, aquest ha de ser el veritable servei al país. El que fa l’Alcalde o Alcaldessa com un ciutadà més. Pot semblar massa obvi, però, ara per ara, aquest sembla ser l’únic camí, de moment, per recuperar una credibilitat política que en la nostra societat està més malmesa que mai.