Anna Pagans i Gruartmoner

Creixement social

“Els Ajuntaments estem en una situació dramàtica”

Anna Pagans creu que el règim d'hisendes locals hauria de canviar.

Lunes, 15 de Noviembre de 2010
Fundada pels romans l’any 79 abans de Crist, i amb una història ben intensa a tots els nivells, Girona (96.000 habitants distribuïts en 39 km2), és una de les ciutats més belles de Catalunya, que hom mai es cansa de visitar. El casc antic, les cases de l’Onyar, el Call jueu, els banys àrabs, la rambla de la llibertat, la plaça de la Independència, i un dels museus del cinema més importants d’Europa, són només uns quants atractius d’una ciutat de la que els gironins n’estan molt orgullosos. I en tenen motius.
“Espero haver transmès proximitat al ciutadà, i haver continuat un projecte en què Girona, s’ha posicionat com a ciutat de grans infraestructures, amb el tren d’alta velocitat pel centre o el lligam de barris a través d’un pont o un parc central”

“Som una ciutat mitjana, no tenim cap interès en ser ni Barcelona ni Marsella, però sí de formar part del mapa d’aquesta Europa de la Mediterrània”

“Estem arribant als 100.000 habitants. Hi ha qui diu que amb l’AVE, Girona es convertirà en una ciutat dormitori, però no crec: tenim la nostra pròpia dinàmica, econòmica, comercial, turística, i tenim molt clar fins on hem de créixer”

"Tenim un règim d’hisendes locals, però que creiem que hauria de canviar, perquè entre d’altres coses, només podem demanar crèdits per a les inversions"

Després de tants anys amb en Joaquim Nadal, agafar el relleu d’una alcaldia com la de Girona, havia de ser d’una gran responsabilitat, oi?
És cert. En Joaquim va estar 22 anys d’Alcalde, els primers 22 de la democràcia. Va assumir el càrrec quan Girona era una ciutat molt ofegada, poc dinàmica, i ell es va encarregar de tirar molts projectes endavant, un dels quals, va ser la rehabilitació del barri vell, la priorització dels barris i tenir, en definitiva un projecte de ciutat.

I com pensa que es recordarà la seva etapa?
Doncs no ho sé, francament, però espero haver transmès proximitat al ciutadà, i haver continuat un projecte en què Girona, s’ha posicionat com a ciutat de grans infraestructures, amb el tren d’alta velocitat pel centre o el lligam de barris a través d’un pont o un parc central. I aquesta transformació diguem exterior, també comportarà canvis interns. 

A què es refereix?
A nivell administratiu, sobretot. Tot això comporta una profunda remodelació de la mateixa administració. Estem en una època de creixement social, i per tant, calen serveis, com escoles bressol, centres cívics, biblioteques i un auditori-palau de congressos. I a nivell cultural, celebrem els 19 anys de “Temporada Alta” un festival que ha anat consolidar-se, per exemple. Així que som una ciutat mitjana, no tenim cap interès en ser ni Barcelona ni Marsella, però sí de formar part del mapa d’aquesta Europa de la Mediterrània.

I l’arribada de l’AVE no trencarà una mica aquest aire tan popular de la ciutat, aquesta sensació que tothom es coneix?
No, crec que no. I tampoc ja és tan cert que tothom es coneix, ja que estem arribant als 100.000 habitants. Hi ha qui diu que amb l’AVE, Girona es convertirà en una ciutat dormitori, però no crec: tenim la nostra pròpia dinàmica, econòmica, comercial, turística, i tenim molt clar fins on hem de créixer, perquè ho tenim planificat. Tenim uns límits, que són els boscos, i nosaltres tenim clar que serà el bosc el que entrarà a la ciutat, no que nosaltres entrarem al bosc.

Però segur que l’AVE portarà cosmopolitisme

Penso que podem créixer fins als 140.000 habitants, així que si ens marquem aquesta fita, també ens n’hem de marcar d’altres que són necessàries, com un pla territorial, un pla de transport, un pla de serveis. D’altra banda, tenim viles al voltant de Girona que creixen i és també el moment de pensar en com les podem beneficiar.

Això afectarà molt a la mobilitat

Als darrers anys, hem fet un esforç per promocionar el transport públic, especialment els autobusos. Hem rebut pocs ajuts, les coses com siguin, però ara estem integrats dins l’ATM, això vol dir que s’han fet inversions importants al respecte, amb més recursos, més línies i més freqüència de pas.

Però potser convida a anar a peu

Aquesta és la nostra prioritat. En qüestió de mitja hora, travesses la ciutat perfectament a peu, tot i que les mentalitats van canviant. Ara hem afegit un servei que hem anomenat “girocleta” i que és l’equivalent al “bicing” de Barcelona. Es va posar en funcionament fa un any i hi ha 400 serveis diaris, així que hem habilitat carrils especials per bicicleta, zones 30 a molts barris, i preferència a la bicicleta i al transport públic.

Aposten doncs, pel medi ambient

Vam començar fa anys el tema del reciclatge i la separació de residus, i ho hem anat estenent a tota la ciutat excepte al barri vell, que encara no ens hi hem posat. Tot i que, evidentment, el convenciment per reciclar ha de venir de dins, has de tenir voluntat de fer-ho.

Tornem als boscos i a la Devesa. És cert que està protegida?

Sí. La Devesa és un parc urbà molt gran i maco. El més important són els arbres: molts ja són centenaris i ja estan tractats per l’ajuntament. També hi ha el Mercat Municipal i fem les fires, perquè és un lloc emblemàtic. Al seu extrem tenim l’Auditori-Palau de Congressos i altres zones i amb el pla d’usos que tenim ordenarem allò que creiem que hi ha d’haver, amb més il·luminació, més bancs i el que faci falta per fer-la més atractiva.

Parli’m de com la crisi ha afectat Girona

No tenim grans empreses. Essencialment, comerç, i pymes, així que segons quines problemàtiques aquí no les hem tingut. Però d’altra banda, hi ha hagut molta gent que s’ha quedat sense feina, i des de l’ajuntament hem fet el possible per reforçar els serveis socials i col·laborar en la reinserció laboral.

Alguna activitat en concret?
Doncs miri, ja fa anys que vam crear un centre d’inserció, i de fet, crec que vam ser de les primeres ciutats d’Espanya en crear les escoles taller. Aquestes són per formar electricistes, paletes, pintors, entre d’altres oficis; estan adreçades a joves de 16 a 25 anys per anar endinsant-los al món laboral. També hi ha programes nous, per persones majors de 50 anys i per a gent jove, per incentivar que siguin emprenedors.

I els índexs d’atur?
El passat mes d’agost vam acabar amb 6.500 aturats. El número ha augmentat, perquè també ha augmentat la població: ara tenim uns índex d’immigració elevats, un 22% aproximadament i en barris encara més. És la història de sempre: aquesta gent quan venia era per a treballar i ara s’han quedat sense feina.

Segueixen algun protocol d’actuació?
Bé, hi ha uns protocols d’acolliment que estan situats a diferents barris. Se’ls informa de tot el que hi ha, tan pel que fa a la llengua, costums, i escoles. No hi ha cap centre especial d’immigrants, perquè entre d’altres coses, penso que hem d’acollir a tothom qui ve, tant si es de Tarragona com de fora d’Espanya.

Hem parlat de la crisi del ciutadà, però, i la de l’Ajuntament?
Els ajuntaments en general estem en una situació dramàtica. Sí, tenim un règim d’hisendes locals, però que creiem que hauria de canviar, perquè entre d’altres coses, només podem demanar crèdits per a les inversions. És a dir, serveis socials o biblioteques, que són despesa corrent, no ens ho permeten. Així que això vol dir que tota la despesa corrent, inclòs el sou dels funcionaris s’ha de pagar amb els ingressos que es reben.

Que no són excessius
Tenim l’IBI, l’impost de béns immobles, i l’impost de construccions, que com tothom sap, ha baixat molt als darrers mesos. Si hi ha un equip de govern com el nostre, en què a més s’ha compromès a no pujar els impostos, doncs imagini’s la situació. I per postres, les transferències de l’estat, que l’any passat van baixar un 20%. Aquest any, la ministra Salgado ha dit que pujaran un 9%. Ja veurem.  

La situació és complexa
Quan diuen que un ajuntament està endeutat vol dir que no pot anar a crèdit, i ja sap què va passar al maig quan va sortir aquell decret pel qual no se’n podien demanar. L’endemà, tot i que ho van canviar, ha fet que la mesura colli als ajuntaments que no es podran demanar crèdit l’any que ve.

I encara hi ha hagut més canvis
Sí, la ministra va dir que modificarien el decret i que podrien demanar crèdit aquells ajuntaments que no sobrepassin el 75% de l’endeutament, cosa que no passa amb tothom, és clar. En aquest sentit trobo correcte que aquells ajuntaments que no han estirat més el braç que la màniga i han fet els deures els ofereixin aquestes facilitats.

I no poden existir alternatives per aconseguir diners?

No gaires; potser algunes col·laboracions per part de les entitats de la ciutat. Aquí, per exemple, hi ha molta gent que fa moltes coses, però de manera desinteressada, la cosa no dóna per a més. També hi ha empreses que ajuden, potser a algun festival o en temes esportius. Si no ho fan elles, no es podrien dur a terme.

I al revés? Ajuden a l’empresari des de l’Ajuntament?

Els directes són impossibles, tot i que hi sempre es pot trobar algun tipus de col·laboració. Nosaltres, per exemple, tenim Consells participatius. Fem presentacions d’empresaris, sindicats i projectes. És un Consell de debat, on es fan els pressupostos, es veu com està la ciutat, i l’objectiu és mantenir els contactes i impulsar iniciatives. De moment, és el màxim que podem fer.

És clar. Suposo que les prioritats són unes altres
Sóc realista i crec que s’ha d’explicar el què hi ha, però tampoc crec que tinguem motius per tenir una visió pessimista. Tenim uns serveis socials molt avançats, i entitats com Càritas, per exemple, gestionen admirablement el tema de les primeres necessitats. I també s’ha de tenir una visió de futur. Crec que un dels grans revulsius que hem tingut ha estat la universitat.

I com es poden promocionar aquests estudis?
Avui en dia tot va via Internet. Crec a més, que la universitat ha anat cap amunt gràcies a la gent jove. I amb els dos campus que tenim, la universitat ha donat molta vida a la ciutat.

Canviem de tema. Què faran si Ryanair s’instal·la definitivament a Barcelona?
Bé, en principi jo penso que es quedarà, no marxarà. Ryanair encara és a l’aeroport de Girona-Costa Brava, encara hi té base, així que hem d’intentar que es quedi. Entre d’altres coses, perquè  tenim més turisme de tot tipus i gràcies a això hem fet projectes com un Auditori-Palau de Congressos de tres sales. Ryanair ens aporta aquesta part positiva amb un tipus diferent de turisme. M’agradaria que això es mantingués, que l’activitat portuària continués endavant.