Xavier Crespo i Llobet

“No hem de pensar en les crisis amb números sinó amb persones”

“Fa uns quants anys, certs valors que ara són importants com el silenci, el respecte a l’espai públic. Però als darrers 10 anys la població s’ha duplicat, així que cal extremar aquests valors per a la població que hi viu tot l’any”

Lunes, 03 de Enero de 2011
Hi ha municipis que tot i que tenen una fama que no s’ha correspós amb la realitat no poden evitar una identificació que els ha fet més mal que bé. Un d’ells és Lloret, a la comarca de la Selva, al sud de la Costa Brava. Fregant els 40.000 habitants distribuïts en 48 km2, Lloret va ser pionera del turisme europeu dels anys 50, i amb els anys s’ha convertit en un punt de referència de tota mena de visitants, no sempre benvinguts. Des de fa un temps, els seus dirigents lluiten per mantenir una personalitat que té molts motius d’orgull, siguin culturals o geogràfics. Avui parlem amb el seu Alcalde, Xavier Crespo.
“Ara ningú demana per fer apartaments, perquè de cara el futur el que pot donar ingressos són els hotels. Moltes immobiliàries han tancat i les més consistents han passat a oferir lloguers més econòmics o lloguers com apartaments turístics”

“Enlloc d’anar fomentant la cultura de la subvenció, hauríem d’aconseguir que quan una administració et dona uns diners, no solament haurien d’anar dirigits a una entitat sinó que essencialment s’haurien d’invertir en realitzar projectes”

“Fa uns quants anys, certs valors que ara són importants com el silenci, el respecte a l’espai públic. Però als darrers 10 anys la població s’ha duplicat, així que cal extremar aquests valors per a la població que hi viu tot l’any”
Quines motivacions pot tenir una persona per dedicar-se a la política municipal?
Essencialment penso que t’has de preocupar pel teu entorn, i en el meu cas a mi m’agrada fer projectes, aconseguir-los i gestionar-los. M’agrada el contacte amb la gent i en el seu moment es van reunir unes circumstàncies que fessin que jo em trobés còmode a l’hora d’assumir un repte com aquest. Crec per altra banda que el fet de ser alcalde et dona un visió molt àmplia de temes diferents.

Així va ser com hi va entrar, en política?
Bé, jo tenia interès per la societat, m’he implicat des de sempre en les associacions del municipi, i ja feia varies legislatures que hi havia gent que m’havia proposat d’integrar-me en alguna llista. Finalment, l’any 2002, CiU m’ho va plantejar en ferm i va ser quan vaig donar el pas.

Deu resultar molt diferent de la feina de traumatòleg que portava
Tampoc tant. De fet, comparo el fet de ser metge amb el de ser alcalde, ja que Lloret és un municipi mitjà en el que quan surts al carrer tens contacte directe amb la gent, i en les dues feines, l’objectiu és ajudar a les persones. En el cas de ser alcalde, la labor s’amplia molt més: des de temes d’urbanisme a educació, de cultura a esports. Hi ha molts factors que tenen a veure amb la gent i des d’Alcaldia ets conscient que pots influir clarament en la presa de decisions.

Ara les estem passant magres. Com porta la crisi aquest municipi?
No hem de pensar en les crisis amb números sinó amb persones. I nosaltres ho estem patint molt. Estem intentant ajudar el màxim, i si hem pogut participar en projectes de creació de llocs de treball encara que siguin temporals, ho hem fet. Però aquí, al darrer any i mig, ha passat molta gent per l’Ajuntament per explicar-nos problemes que són dramàtics per les famílies, i on nosaltres poc hi podem fer gran cosa. 

Us deveu trobar com molts municipis: que reclameu ajuts al govern per temes socials
Sí, i en matèries que no són directament competència nostra. Miri, el que ens passa pel cap a molts alcaldes és deixar de invertir en les competències supramunicipals. Quan vam entrar a governar, al 2003, érem 28.000 habitants, i tot i així no teníem serveis socials propis: ens els donava el Consell Comarcal, fins que els vam demanar.

I el tema s’ha anat complicant amb els anys
Ens apuntem a totes les línies de subvencions però tot i així hem invertit en escoles 240.000 euros, cosa que no ens tocaria fer. La funció de l’ajuntament envers les escoles és encarregar-se del manteniment i prou. Actualment, la despesa més important que tenim és la dels serveis socials. I això s’ha d’acabar. Enlloc d’anar fomentant la cultura de la subvenció, hauríem d’aconseguir que quan una administració et dona uns diners, no solament haurien d’anar dirigits a una entitat sinó que essencialment s’haurien d’invertir en realitzar projectes.

I com anem a nivell de finances municipals?
Lloret ha tingut als darrers anys una economia sanejada, on hem procurat fer inversions públiques importants. Com hem anat de menys a més, hem tingut cura que tots els projectes que hem estat desenvolupant tinguin els crèdits necessaris. És cert que el tant per cent que suposen les llicències d’obres han baixat, però dins del nostre pressupost això representa un 4%, o sigui que tampoc ens ha afectat de manera significativa.

I com veu els propers mesos?
Sincerament, penso que el pitjor ha passat: la temporada passada va ser quan vam tocar fons, tot i que respecte a d’altres municipis de la costa encara ens en vam poder sortir. Però és evident que les coses han canviat i que tothom ha de treballar més per evitar riscos innecessaris.

I en les immobiliàries com ha afectat?
Ho estan passant malament, és clar, sobretot els promotors, perquè abans n’hi havia molts i ara s’han reduït considerablement. Miri, quan vam entrar a governar al 2003 vam fer la revisió urbanística i teníem uns criteris de reducció de les possibilitats d’habitatges en el municipi; en l’antic pla urbanístic es volia arribar a una capacitat de 110.000 habitants de primera residencia; en aquest actual pla vam establir un màxim de 70.000.

Una decisió que  potser no va ser massa compresa
Ens vam adonar que molts empresaris turístics que tenien hotels els venien a les immobiliàries per fer pisos perquè llavors sortia a compte. Obtenien diners immediatament, d’acord, però contribuïen a la destrucció de la indústria principal i gairebé única de Lloret de Mar. Així que vam fer suspendre immediatament totes les llicències d’hotels.

Caram!
Amb el temps, vam resoldre la suspensió de llicències de manera que hi podia haver tres tipus d’hotels: uns podien transformar-se en habitatges perquè vèiem que interessava per Lloret; d’altres els vam frenar a causa de la llei d’urbanisme, i d’altres que crèiem fonamentals pel municipi els vam treure la possibilitat de canviar els metres quadrats hotelers en residencials. I vam deixar escrit que cada 4 anys es revisaria la planta hotelera i es valoraria la possibilitat de canvi.

Ara les coses han canviat, és clar
Ara ningú demana per fer apartaments, perquè de cara el futur el que pot donar ingressos són els hotels. Moltes immobiliàries han tancat i les més consistents han passat a oferir lloguers més econòmics o lloguers com apartaments turístics. Tenim, doncs, moltes places hoteleres que donen molts llocs de treball, però també apartaments turístics, que també ens interessen.

El tema del turisme sempre ha estat lligat a Lloret. Com ho porten això els lloretencs? 
Sabem que és necessari per viure i tenim clar que el turisme és prioritari. És cert que fa potser vint anys, certs valors que ara són importants com el silenci, el respecte a l’espai públic o el respecte als altres abans no ho eren. Als darrers 10 anys la població s’ha duplicat, passant de 20.000 a 40.000 habitants, així que cal extremar aquests valors perquè ens hem tornat molt exigents, i ens dediquem a preservar la bona convivència.

Una convivència que potser amb la imatge que a vegades s’ha donat de Lloret deu ser difícil de mantenir
Miri, el tema del botellón com es coneix als municipis metropolitans, no el tenim en aquest sentit; i si em pregunten si aquí en tenim, diria que no. Ara, si em pregunten si la gent beu al carrer, a la platja o a la via pública, doncs diria que sí, tot i que no és l’habitual. En el seu moment vam fer que uns aspersors mullessin la platja a unes hores determinades, i el problema es va acabar. També amb el comerç ens va passar. Podríem obrir les 24 hores, però es va estipular que a les 10, tot estaria tancat. El que no vol dir que més endavant canviem d’opinió.

No pensa doncs que per atraure el turisme s’hagi de renunciar a les pròpia personalitat del municipi?
Personalment no. Si és cert que hi ha gent que prefereix mantenir el seu comerç obert per exemple el dia de santa Cristina, la patrona de Lloret de Mar. A nosaltres ens agradaria que el comerç tanqués i que tothom visqués aquesta festa, ja que és una tradició centenària; però a causa del creixement de Lloret i l’augment de gent que no està tan arrelada a les tradicions, doncs el que es prefereix és obrir i fer caixa. El mateix succeeix l’11 de Setembre.

Els venedors, doncs, fan concessions. I els compradors?
Miri, hi ha de tot. Aquí vénen a parar moltes cultures diferents i el que potser aquí no ens sembla èticament correcte, a d’altres cultures pot ser el més normal.

Per exemple?
El regateig en el comerç. Jo defenso el model català, el model europeu: entres en una botiga tens els objectes etiquetats, i si vols compres i si no, no. Hi ha gent, però que basa bona part de la seva cultura comercial en el regateig i no ho entenen de cap altra manera, fins al punt que hi ha hagut moltes discussions i fins i tot alguna denúncia. Però em penso que el que ve a viure aquí o hi ve a passar uns dies s’ha d’adaptar a la nostra manera de fer.

Tot l’any viuen del turisme?
Abans només era a l’estiu, però ara ja no: estem intentant allargar la temporada a 11 mesos, creant diferents productes com l’esport a la natura, potenciant el patrimoni cultural amb un projecte que es diu MOLL (Museu Obert de Lloret), treballant en un altre projecte que es diu Lloret Convention Bureau, potenciant el turisme sènior fent casals per a la gent gran, i diverses activitats per aquest col·lectiu. Pensi que el 75% del terme no està urbanitzat i amb aquestes activitats fem que la gent descobreixi nous paisatges.

I ho aconsegueixen? Hi ha una bona política de comunicació amb el ciutadà?
Creiem que si; tenim l’oficina d’atenció al ciutadà, hem potenciat molt la web, ens dirigim al ciutadà a través dels mitjans de comunicació locals com programes o anuncis, i a més, hem muntat el servei d’ocupació municipal que mantenim des de aquí l’ajuntament. Però mai n’hi ha prou per informar la gent, perquè el ciutadà té les seves preocupacions. Per moltes mesures que prenguis mai és suficient.

Pel que veiem, doncs, hi ha diverses classes de turisme. I què me’n diu del casino?
Hi tenim moltes esperances. No només està construït com a espai lúdic, sinó que està fet amb un disseny que envolta un Palau de Congressos, dos restaurants gastronòmics i una sèrie d’activitats culturals, musicals i espectacles que faran que la gent vingui per tots aquests motius.

I quin tipus de Congressos es duran a terme?
Es farà a través de Convention Bureau. Sabem que no podem competir amb Barcelona, però els congressos que es farien serien de més de 2.000 persones. A més Lloret pot oferir molts serveis a les persones que assisteixen als congressos, com una gran capacitat d’allotjament, preus assequibles, equipaments nous com el mateix Palau de Congressos de l’Hotel Evenia i altres establiments que han ampliat les seves sales de reunió.