Lunes, 20 de Junio de 2011

Cuidem el nostre patrimoni II

Els béns importants figuren ja en els catàlegs i registres estatals, de la Generalitat o de les diputacions, però els més humils sovint no consten enlloc més que en els llistats dels POUMs.

Són aquests segons béns els que mereixen una atenció especial dels ajuntaments, a vegades ajudats alguns d’ells per grups o penyes excursionistes o culturals del municipi o de la comarca. Molt sovint són elements que sols semblen només velles construccions o estructures de poc relleu, però que en realitat són les que donen personalitat o singularitat a les localitats grans o petites.  Vells carrers de cases de pedra amb llindes que tenen gravades dates, noms de propietaris, invocacions o emblemes religiosos o fins i tot heràldics són el que donen nom o atracció a moltes petites poblacions de muntanya o de terres planes, com Rupit, Tavertet, Peratallada, Monells o Hostalets d’en Bas per posar només uns pocs exemples del centenar o desenes que podríem enumerar. Fora d’aquests casos  més coneguts, hi ha un enfilall de petits pobles o de masies que atreuen l’atenció dels visitants i que a vegades, ampliacions fetes sense cap cura, amb materials pobres o comercials o bé amb reparacions o afegitons pobres i descuidats, els fan perdre tot el seu encant i bellesa.

Amb un xic vigilància i de bon gust s’hauria pogut evitar la pèrdua o degradació de molts d’aquests petits edificis. alguns ara perduts o renovats sense cap mirament, cosa que sovint s’observa en poblacions on velles cases amb llindes dels segle XVII al XIX ben treballades, s’han  substituït  per altres de pedra nova o material i bigues, tot fet sense cap mirament, consell o interès per part dels que donen els permisos d’obres, i per això s’han reemplaçat per altres modernes per creure-les més boniques o per ampliar el portal perquè hi passi el cotxe. La seva pèrdua fa perdre l’encant de molts pobles, el mateix que passa quan s’han fetes noves obres  sense cap cura o  esforç perquè entonin pel seu  color, alçada i textura amb la resta d’edificis del carrer al que així lleven tota la vella gràcia i un pes històric i artístic irrecuperable.

Dels monuments grans o notables en tenen cura les institucions públiques, que ajuden, quan poden, a la restauració i conservació, però dels més senzills en tenen cura els ajuntaments, que amb un bon planejament o consell, sovint molt poc o gens costós haurien pogut mantenir l’encant i atracció de llurs poblets i de moltes masies.

Cal fer desaparèixer la por de molts particulars que creuen que si es cataloguen o es dóna valor als seus edificis o béns, perdran els drets sobre ells o els quedaran hipotecats.  És aquesta una por irracional que ha estat causa de vertaderes destrosses d’edificis de valor històric en moltes localitats, que com abans hem dit, s’han substituït per altres moderns de mal gust  i cap gràcia.  Respectant façanes i elements antics es poden refer cases amb molt poc cost més, però amb un resultat que a la llarga els serà un orgull i honor per ells, cosa que mai tindran les cases fetes en sèrie i manca total de gust.

Ara, quan tots tenim consciència d’estar en una època de crisi, és un bon moment en el que, amb poc cost, es poden fer estudis i planejaments per conservar i dignificar el que encara ens resta.  Per a això cal només interès i que a cada localitat es cerquin persones o institucions culturals, que faran de gust aquesta tasca d’inventari i de conscienciació dels valors de cada població. 
 
I en particular és ara, quan més que mai que es parla de potenciar el turisme interior, al que en bona part contribueixen les residències en cases rurals, quan és necessari tenir cura i endreçar el petit patrimoni de cada localitat per fer-la atraient i agradable als que hi viuen i als possibles visitants. 

Un poble nou o renovat, amb edificis sense cap caràcter ni interès, no atreu ningú, un poble ben conservat i que a través de les seves pedres valora el seu passat i la seva originalitat és font de satisfacció, de turisme i a la llarga d’ingressos pels seus habitants.

Antoni Pladevall i Font