Lunes, 18 de Julio de 2011

El lideratge en l'Administració

Fa temps que se senten veus que diuen que, per a aconseguir una major eficàcia, s’han de gestionar les organitzacions públiques com es gestionen les empreses privades.

Habitualment aquesta obertura porta a complexos gambits sobre fins i mitjans, sobre rendibilitats econòmiques i sobre intangibles meravellosos que són la quinta essència de la nostra societat i que, es diu en to grandiloqüent, estan més enllà de conceptes mesquins com "beneficis"...

Crec que ha quedat evident que no aniré per aquest camí.

En aquests últims trenta anys les administracions han crescut molt. I se les ha encarregat de funcions de control i revisió cada vegada més complexes, sobre realitats cada vegada més sofisticades... amb unes burocràcies cada vegada més impossibles... Tallar un arbre al teu jardí, obrir un restaurant, adoptar un nen, poden representar tant de paperassa (i tants diners) que moltes persones estan disposades a renunciar a fer-ho. Tots coneixem casos així...

El nostre secular estil espanyol ens ha portat a que el segell de 'conforme' es posa quan el demandant ha aconseguit omplir el seu àlbum de cromos, en comptes de estampar-lo quan un responsable format i amb seny vegi que el que es demana és raonable. Es té fe en la paperassa i es desconfia de les persones, de les que es sospita el pitjor, i a les que se les subjecta amb procediments i se les amenaça amb les penes del infern si es les enxampa saltant-se’ls, però que no seran castigades, sinó premiades amb ascensos i triennis quan els toqui, si es limiten a passar papers sense prendre decisions. España y yo somos así, señora!.

Fa anys es deia que un ximpanzé podia aconseguir un passaport simplement aportant un DNI, un certificat de penals, un segell mòbil de 25 pessetes en la instància, la partida de naixement, la fe de baptisme i la resta de papers que la fantasia del poder reclamava llavors. S'han fet reformes per, s'ha dit, millorar el sistema, i tal com anem en poc temps el nostre ximpanzé el podrà aconseguir encara més fàcilment per internet. De vegades s'avança alguna cosa per la via de l'organització de la paperassa, però mai per la d'aportar seny al sistema.

El ciutadà, aclaparat per tanta ineficàcia i veient tanta gent a les administracions públiques, reacciona exposant rotunda i castissament que els funcionaris, que tenen el treball i el sou (gairebé) assegurats, no peguen brot.

El funcionari diu que cobra poc i (de vegades no ho diu, però se l'entén) que se sent mal portat, perquè els caps, l'organització, els mitjans... són un desastre. Deixa clar, com el seu antecessor Ruy Díaz de Vivar, que seria bon vassall si tingués bon senyor, però a diferència del campeador, en comptes de buscar-se la vida amb dotze dels seus, s'aferra a la butaca i pensa que el que passa dies empeny anys.

Recordem el principi: Per superar la molt mediocre eficàcia de les administracions, s'han de gestionar les organitzacions públiques com les empreses privades?

Plantejo una altra pregunta prèvia: Volem filosofar - o com vulguem anomenar això que es fa a les tertúlies - o volem millorar?

Si el que volem és millorar llavors apareixen unes poques idees clau, que són suficients per donar-li la volta a la truita.

(Un incís: Amb quina autoritat, es preguntarà el curiós lector, pretén aquest senyor respondre a aquest insondable enigma? Responc: Porto a l’esquena més de quaranta anys de consultor, i, d'ells, més de trenta de consultor de Canvi, en empreses o grups privats i en entitats públiques. No explicaré la meva vida ni trufaré aquestes línies amb anècdotes, encara que les tinc de molt sucoses. Em limitaré a anotar les meves conclusions, i, si algú ho desitja, li completo els meus raonaments en un altre entorn).

L'empresa privada (almenys les bones) té una cosa que la fa molt més eficaç que les administracions: El lideratge, que genera motivació. Si l'empresa va bé, és que hi ha un lideratge prou correcte. Si l'empresa va molt bé és que hi ha una xarxa de lideratge - des del més alt cap fins als comandaments intermedis - que funciona fantàsticament. Bé... un lideratge i bastants coses més, però el primer de tot és un bon lideratge, que genera una bona motivació, i que ajuda a que vagin apareixent en cada moment totes les altres coses que es necessiten per al bon funcionament del conjunt.

En les administracions és sabut d'antic que la motivació es veu substituïda pel compromís. Res ni ningú aconseguirà moure el funcionari del seu lloc, per més que es queixi del poc sou i del nul interès creatiu del seu treball. Aquest no és el problema. Un lideratge adequat reconduiria el seu compromís amb el lloc a un compromís amb el projecte, o amb l'objectiu, o amb el seu cap... Per rendibilitzar a favor del ciutadà aquest compromís del funcionari amb el seu lloc caldrà que aparegui l'adequat lideratge.

I el lideratge en l'administració és mínim: D'una banda ens trobem amb polítics de l'aparell, sense carisma, o polítics carismàtics sense ganes de malbaratar-lo en els seus empleats, perquè el guarden per als seus votants. D'altra banda, tenim funcionaris amb comandament paralitzats pel mecanisme del "perquè no ens enxampin en falta", del que ja varem tractar abans. Entreu en els despatxos d'una administració. Parleu, si tenen a bé rebre-us, amb els caps. Molt sovint us trobareu amb gent professionalment correcta, amb bona disposició... gent que en una empresa privada possiblement s'hi apuntarien amb entusiasme a un projecte interessant i ben liderat ... però que es troben immersos en una cultura, en un estil de gestió, que no té d'aquesta energia i... aquí s’hi troben.

Hi ha un secret per desenvolupar el lideratge en unes administracions que el ciutadà necessita, en els temps que corren, que siguin capaces de donar més amb menys? Aquest tipus de canvis s'han produït en casos particulars amb èxits apoteòsics. Estalviant milers de milions als ciutadans (que, al final, són els que paguen) i professionalitzant als funcionaris (que, al final, se senten que són persones i no números).

Però no hi ha cap secret: Tot el que cal fer és al manual de l'operador de canvis i s'han publicat innombrables articles i llibres sobre el tema: Hi ha d'haver una Missió (que en una administració no ha de ser moure i generar papers, sinó donar un servei al ciutadà), ha d'haver una responsable que tingui una Visió del que es farà i de com estarà tot (inclosa la seva gent i els ciutadans) després d'haver-ho fet, aquest responsable ha de comunicar la seva visió a la seva gent, fer-los veure que ell mateix està compromès en el resultat i fer-los entendre que si ell ho està, ells també ho estan ... i motivar-los perquè facin el necessari perquè es faci realitat - que tot això és liderar - Tot això, el líder ho sap... i, si no, ho aprèn.

I després hi ha molts més factors a tenir en compte, quan es volen aconseguir canvis reals en el funcionament d'una organització. Però aquest és el primer i fonamental, sine qua, non.

És a dir:
Si hi ha el lideratge en l'administració, podrà haver canvis.
Si no hi ha lideratge, caldrà desenvolupar-lo.
Si no es desenvolupa aquest lideratge, serà impossible canviar, i qualsevol intent de canvi no produirà més que soroll, grinyols, mal humor i pitjor servei al ciutadà.


Miguel Aznar
Consultor de Canvi