Municipio: Fonollosa

Galeria d'imatges del municipi

Fonollosa, a la comarca del Bages, congrega quatre nuclis històrics (Fonollosa, Camps, Canet de Fals i Fals) que s’estenen per un ampli territori de 52 km2 caracteritzat per diversos accidents naturals i proximitats en relació a la capital comarcal. Una població disseminada, que ronda els 1.300 habitants, es dedica a conreus, típicament de secà, a vinyes i a granges de bestiar. També n’hi ha molts que treballen en indústries i serveis, fora del municipi.  Històricament, se’n té noticia des de l’any 950, quan el compte Borrell va cedir a Santa Cecília de Montserrat un lloc anomenat “Cancis” (actualment Camps), dins del terme de “castro de Montedeon” al comptat de Manresa.

Les fonts citen Fals el 995 i Fonollosa el 1029, quan el bescompte de Cardona cedeix el terme de “Fenuculosa” també a Montserrat. Les terres del terme van ser repoblades al segle IX i posades sota la jurisdicció dels castells de Fals i Castelltallat, un domini que durant mil anys seria propietat de Cardona. Si hi aneu, no us perdeu l’antic ball de l’almorratxa, ni el festival Vesprades sota l’alzina, que des de fa 13 anys porta grans figures artístiques a tocar a l’aire lliure pel gaudi de tots els bons oients.
 
Recomanat per Alcaldes.eu:

LLOCS D'INTERÈS
  • L’alzina centenària de Querol
Aquest impressionant exemplar de Quercus ilex, situat a Fonollosa, fou declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Amb un perímetre de base de 5,64 metres, una alçada de 16,82 metres i una amplada de la capçalera de 20 metres, la seva espectacular simetria i la seva bellesa global la converteixen en una de les alzines més belles del Bages. Des de l’any 2006, s’hi celebra cada estiu el festival vesprades sota l’alzina
 
  • Conjunt monumental de les Torres de Fals
Patrimoni d’interès. El Cardener era el límit històric de la Catalunya Vella, i les valls que recorren aquest territori d’est a oest, com la de Rajadell o la de la Riera de Fals en la qual ens trobem, marcaven la direcció de conquesta dels comtats catalans vers els territoris de l’oest com la Segarra.
 
Al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un lloc estratègic al llarg de l’antic camí ral que menava de Barcelona a Cardona, trobem un testimoni d’aquell antic territori fronterer: el conjunt monumental format per les torres de l’antic castell de Fals, l’església de Sant Vicenç de Fals, la seva rectoria i el cementiri. Les primeres notícies del conjunt daten del 995, quan en ple procés de repoblació de les terres de frontera, l’actual territori del Bages quedà definit per un gran conjunt de fortificacions a les seves zones més elevades que defensaven els nous territoris conquerits. Sota els dominis dels Vescomtes de Cardona, aquests posaven homes de confiança al capdavant dels castells, els castlans. El cavaller Bonfill de Fals és el primer del qual en tenim referència pel castell de Fals, l’any 1018.
 
El castell
 
Del conjunt defensiu de les Torres de Fals en resten actualment dues torres. La primera torre, adossada i protegint les edificacions religioses, s’alça sobre el pujol arribant fins als 19 metres d’alçada. A la base observem pedres de grans mides sense treballar lligades amb morter de calç. La segona torre, s’alça 17 metres en un rocam sobre el Torrent de l’Infern. En aquest cas, l’estructura està formada per blocs de pedra ben treballats disposats en files horitzontals a trencajunts. Ja en el segle XIX es va protegir la torre amb l’actual mur perimetral que la rodeja. La Torre “Nova” es connectava amb la torre “vella” i el recinte murallat a través d’un pont elevat sobre el fossat.
 
  • Necròpolis de la plaça de la creu
En el marc de les obres d’urbanització de la Plaça de la Creu de Camps es va realitzar l’excavació arqueològica de bona part de l’espai que ocupa la plaça. La intervenció arqueològica va permetre localitzar, estudiar i documentar: la necròpolis, ubicada cronològicament entre l’antiguitat tardana i l’Alta Edat mitjana, les estructures d’un gran edifici d’època baix medieval i finalment, un espai cementirial datat entre els segles XVII i XIX. 


MÉS TURISME A FONOLLOSA AQUÍ

ON DORMIR
  • Cal Fuse – Habitatge d’ús turístic
  • Cal Jaume
  • Masia Caselles
  • Masoveria Sant Andreu
  • La Tina de Betlem
  • Cal Teixidor
  • Cal Jan Bastardas

ON MENJAR
  • Restaurant Cal Calet
  • Restaurant La masia de Canet
  • El Molí de Boixeda