Municipio: Cadaqués


A la punta més oriental del país hi trobem el Cap de Creus, una península curiosa enganxada a l’Alt Empordà. I, a la part més oriental del Cap, hi trobem Cadaqués, un poble que ha viscut de cara al mar tota la vida i, gairebé, d’esquenes a l’interior de la comarca fins a finals del segle XIX. D’ençà d’aleshores, aquell poble de famílies dedicades a les arts pesqueres i la vinya ha evolucionat fins a esdevenir potència turística de la Costa Brava, no sense abans haver estat gaudida per figures universals com Salvador Dalí, Walt Disney i Picasso, i de moltes d’altres de ben conegudes en el món de les arts. Diuen que el lèxic i el parlar dels cadaquesencs i cadaquesenques és distint del dels pobles i comarques veïnes. Un parlar ple de connexions amb el català més antic, gairebé preservat, com el mateix poble, que preserva unes platges i una oferta turística de primera categoria internacional. Com a curiositat d’aquesta descripció, una anècdota històrica, obtinguda de la Viquipèdia i corroborada en articles de premsa seriosa. Explica molt de la manera de ser i la manera de fer local. La diada de Sant Jordi de 1623, la galera Sant Maurici, que era patrona de la flota de la Generalitat, va fer escala a Cadaqués. Els mariners, una mica brètols, van estar-se fent tota la gresca que van poder, fins que el poble els va fer fora a pedrades i van haver de tornar a embarcar i marxar. Enfadadíssim, el comandant Francesc Sabater va presentar queixa i en pocs dies la Generalitat va tornar a destinar-hi la Sant Maurici i la Sant Jordi (la nau capitana de la flota). Hi anaven, aquest cop, per imposar el respecte en nom del Rei. Lluny de sentir-se intimidats, els cadaquesencs i cadaquesenques els respongueren que no reconeixien “ni rey ni roch, sinó al compte d’Empúries” i apuntaren amb canons d’artilleria les dues naus. Novament, les tropes de la Generalitat hagueren de tocar el dos. Eren altres temps, certament.





Links d’interès: