27.01.16 - SANT ADRIÀ DE BESÒS • Barcelonès

La UPC posa en marxa l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) el proper curs 2016-2017

Miércoles, 27 de Enero de 2016

Durant la visita d’obres que s’ha dut a terme avui l’alcalde, Joan Callau, ha senyalat que l’entrada en funcionament de la Universitat amb uns 3.500 estudiants i 400 docents i investigadors canviarà la vida de Sant Adrià i generarà un futur ple d’oportunitats per als adrianencs i adrianenques


Visita a la Universitat.
Aquest matí ha tingut lloc la visita de finalització d’obres de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) de la UPC al Campus Diagonal-Besòs. A l’acte hi han assistit l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; i el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Enric Fossas.
Durant la visita l’alcalde Joan Callau ha declarat que aquest era un dia emocionant, “l’any 2000 aquest espai era un abocador a l’aire lliure, una no ciutat, amb indústries i equipaments sense gaire miraments amb el medi ambient, i ara té la concentració de tecnologia medioambiental més gran d’Europa i una Universitat”.
Callau també ha destacat que amb l’entrada en funcionament de l’EEBE  “trenquem la història, ja que per primera vegada una universitat s’instal·larà al costat del Besòs. La vida de Sant Adrià canviarà amb l’arribada de 3.500 estudiants i 400 docents i generarà un futur ple d’oportunitats per als ciutadans i ciutadanes”
L’alcalde, com la resta d’autoritats, ha destacat finalmente la importància del treball conjunt de totes les diferents administracions per tirar endavant aquest projecte.
L’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) començarà la seva singladura el pròxim curs 2016-2017 al nou Campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb uns 3.500 estudiants de grau, màster i doctorat, i uns 400 docents i investigadors. El centre, ubicat a la cruïlla dels carrers Sant Ramon de Penyafort i Eduard Maristany, és el nucli principal del nou Campus, situat en una zona en creixement, entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona.
Aquest centre integra les activitats de docència i de recerca de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), un centre fins ara depenent del Consorci Escola Industrial de Barcelona i adscrit a la UPC. La integració total de l’EUETIB a la UPC com a centre propi i amb el nom d’EEBE coincidirà amb el trasllat de les activitats de l’Escola al Campus Diagonal-Besòs. L’EEBE també acull una part de l’activitat docent i de recerca vinculada als àmbits de l’enginyeria química i de materials de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).
L’objectiu de l’EEBE és ser un centre acadèmic d’alta qualitat en l’àmbit de l’enginyeria per a la indústria del segle XXI, capaç d’actuar com a agent de transformació, en col·laboració amb el teixit socioeconòmic del país, i amb una clara vocació internacional. Al capdavant de l’EEBE hi ha el professor i catedràtic Luis Miguel Llanes, actualment director de l’EUETIB.
El Campus Diagonal-Besòs té 150.000 m2 de superfície potencial per edificar, dels quals actualment s’han construït 53.000 m2. El Campus consta de tres edificis dedicats a la docència i la recerca, amb les superfícies següents: 
EEBE (edifici A): 27.979 m2.
Edifici C: 11.619 m2.
Edifici I: 13.202 m2.
Es preveu que el nou Campus aculli, en el futur, una residència d’estudiants i investigadors.
Docència
A l’EEBE s’impartiran, a partir del proper curs 2016-2017, els següents estudis de grau, màster universitari i programes de doctorat:
Estudis de grau universitari:
• Grau en Enginyeria Biomèdica
• Grau en Enginyeria Elèctrica
• Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica
• Grau en Enginyeria de l'Energia
• Grau en Enginyeria Mecànica
• Grau en Enginyeria Química
• Grau en Enginyeria de Materials
Estudis de postgrau (màster i programes de doctorat):
• Màster universitari en Enginyeria Química
• Màster universitari en Ciència i Enginyeria de Materials
• Erasmus Mundus master's degree in Advanced Materials Science and Engineering (AMASE)
• Programa de doctorat en Ciència i Enginyeria dels Materials
• Programa de doctorat en Enginyeria de Processos Químics
• Erasmus Mundus Joint European Doctoral Programme in Advanced Materials Science and Engineering
Les titulacions de grau es donaran a conèixer als futurs estudiants i al professorat de secundària durant la jornada de portes obertes que tindrà lloc el proper 10 de febrer a les noves instal·lacions de l’EEBE, coincidint amb les jornades de portes obertes de tots els centres de la UPC.
Un campus d’innovació i coneixement
A més de la docència, l’altre gran eix de l’EEBE el constitueixen la recerca, la innovació i la transferència de coneixement. En total, s’hi instal·laran 27 grups de recerca i unitats transversals de recerca. Dos d’aquests grups són membres de la xarxa TECNIO de la Generalitat de Catalunya.
EEBE (edifici A):
A més de les instal·lacions per a la docència, en el mateix edifici de l’EEBE, de 12 plantes, s’hi instal·len els següents 12 grups de recerca i unitats transversals d’investigació en diferents àmbits de l’enginyeria (biomèdica, electricitat, electrònica i automàtica industrial, energia, materials, mecànica i química):
• una secció del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), que és centre TECNIO
• el Grup de Biomecànica de l’Impacte (GRABI)
• el Grup de Control, Dinàmica i Aplicacions (CoDAlab)
• el Grup de Desenvolupament en Fabricació i Materials (DEFAM)
• el Grup d’Energia Elèctrica, Electrònica de Potència, Automatització i Control de Sistemes (E3PACS)
• el Grup de Recerca de Senyals en Sistemes Biomèdics (LASSIE)
• el Grup de Recerca en Interacció de Superfícies (INSUP)
• el Grup de Sostenibilitat, Humanisme i Tecnologia (SHT)
• el Grup de Sostenibilitat en la Generació Distribuïda i les Energies Renovables (SGDER)
• el Grup de Telegestió de Sistemes (GReTS)
• una secció del Grup de Laboratori d'Aplicacions Multimèdia (LAM)
• una secció del Grup de Laboratori de Càlcul Numèric (LaCàN)
Edifici de recerca (C):
L’edifici C, de 8 plantes, acollirà el Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE) i els següents 6 grups de recerca en energia, materials i nanotecnologia:
• el Grup d’Astronomia i Astrofísica (GAA)
• el Grup de Caracterització de Materials (GCM)
• una secció del Grup d'Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient (GEMMA)
• el Grup de Nanoenginyeria de Materials Aplicats a l’Energia (NEMEN)
• el Grup de Recerca en Microtró
• una secció del Grup de Tecnologia de Polímers i Compòsits (POLYCOM)
El mateix edifici acollirà l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), entitat vinculada a la UPC i que forma part de la xarxa Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).
A la imatge de la dreta: els dos edificis de recerca, el C a la part posterior i l'I a la part anterior, al costat de la ronda del Litoral
Edifici de recerca (I):
A l’edifici I, també amb 8 plantes, s’instal·len 8 grups de recerca, 3 dels quals treballen en l’àmbit de l’enginyeria de materials i 5 en el d’enginyeria química:
• el Centre d'Enginyeria de Processos i Medi Ambient (CEPIMA)
• el Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC)
• el Centre d’Integritat Estructural i Fiabilitat dels Materials (CIEFMA), que és centre TECNIO
• el Grup de Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BIBITE)
• el Grup d’Innovació, Modelització i Enginyeria en (Bio) Materials (IMEM)
• el Grup de Polímers Sintètics: Estructura i Propietats (PSEP)
• el Grup de Processos de Conformació de Materials Metàl·lics (PROCOMAME)
• el Grup de Processos de Separació i Tractament de Residus Industrials (SETRI)
Un projecte col·laboratiu
La construcció del Campus Diagonal-Besòs ha estat impulsada per la UPC, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs i la Diputació de Barcelona, amb el suport del Consell Comarcal del Barcelonès, l’Àrea Metropolitana de Barceloa (AMB) i el Consorci del Besòs.
El nou espai universitari s’ubica en terrenys cedits pel Consorci del Campus Diagonal-Besòs per desenvolupar el projecte. Aquesta entitat està constituïda per les administracions locals propietàries inicials del terreny del Campus: la UPC, la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs, l’AMB, el Consorci del Besòs i el Consell Comarcal del Barcelonès.
El Consorci del Campus Diagonal-Besòs va aprovar el projecte d’urbanització del conjunt de la zona el novembre del 2008 i el 17 de desembre de 2009 es va posar la primera pedra del Campus.
El disseny, el desenvolupament i la gestió del Campus Diagonal-Besòs el duu a terme la Fundació b_TEC, el patronat de la qual el formen la UPC, la Generalitat de Catalunya, les administracions locals agrupades al Consorci del Campus i la UB, i està presidida pel rector de la UPC, Enric Fossas.
Finançament i contracte programa
La construcció del Campus ha tingut un cost de 96,5 milions d’euros finançats per:
  • Generalitat Catalunya * 25,3 milions d’euros
  • Diputació de Barcelona  23 milions d’euros
  • Fons de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER) 20 milions d’euros
  • UPC (crèdit estatal a retornar al Ministeri d’Economia i competitivitat) **15,9 milions d’euros
  • Disposició addicional 3a de l’Estatut (inversió estatal a Catalunya en infraestructures) 9,9 milions d’euros
  • Aportació estatal, Campus d’Excel·lència Internacional (CEI Energia) 2,1 milions d’euros
* Pla Inversions Universitàries fins 2012 i del període 2013-2015, i Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB)
** préstecs per a Parcs Científics i Tecnològics (parquetazo)
D’altra banda, la UPC i la Generalitat de Catalunya van aprovar el desembre passat un contracte programa per a la implantació i el funcionament de l’EEBE al Campus Diagonal-Besòs. Aquest contracte programa estableix un finançament de 9,3 milions d’euros anuals per a vuit anys (període 2015-2022).
El projecte arquitectònic i urbanístic: un espai de llum
Llum i flexibilitat són alguns dels trets que destaquen del projecte arquitectònic de l’EEBE, obra dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, així com dels altres dos edificis del Campus, projectats per l’estudi Batlle i Roig Arquitectes. El projecte d’urbanització és obra de l’equip Cáceres-Espinàs-Tarrasó.
Els tres edificis construïts es disposen al llarg d’una rambla central, paral·lela al carrer Eduard Maristany i a la ronda del Litoral, que articula el conjunt i que l’integra dins l’espai urbà i ciutadà. Aquesta rambla condueix a una zona enjardinada que actua com a espai central del Campus Diagonal-Besòs i des de la qual es pot accedir també al nivell de planta soterrani -1. En aquest nivell conflueixen i s’unifiquen els tres edificis, connectats a través d’un porxo i d’una galeria de circulació interior, il·luminada amb la llum natural que entra a través d’un conjunt de patis i claraboies.
Aquesta zona, que ara només abasta el sota rasant dels edificis construïts, allotjarà els serveis que complementaran l’activitat acadèmica (manteniment, serveis generals, etc.) i recorrerà, a modus de gran rambla interior, el conjunt del Campus.
La interconnexió entre els edificis facilita també la flexibilitat en els usos dels espais, especialment en la recerca multidisciplinària. En aquest sentit, es disposa d’espais modulars tant per a la recerca com per a la docència, concebuts per impartir classes, treballar en grup o desenvolupar projectes.
La sostenibilitat és una altra de les singularitats d’aquest espai universitari: els tres edificis estan connectats a la xarxa urbana de distribució d'aigua calenta i freda de Districlima per a la calefacció, la climatització i l’aigua sanitària. A més, els tres edificis disposen d’unes bústies connectades a la xarxa pneumàtica de residus sòlids urbans de la zona, on es dipositen els residus generats de forma selectiva. La xarxa condueix aquests residus fins a la central de processament sense haver d’utilitzar els tradicionals contenidors de residus urbans. Tot això, juntament amb la utilització d’enllumenat d’alta eficiència (led) i l’ús de materials i maquinària respectuosos amb el medi ambient, atorgarà al complex un excel·lent rendiment energètic. D’altra banda, s'ha tingut especial cura en la protecció de la radiació solar mitjançant persianes orientables, per a l'aïllament tèrmic i la protecció acústica.
En el futur, d’acord amb el planejament vigent, es preveu la construcció d’una passarel·la per damunt de la ronda del Litoral que ha d’enllaçar el Campus amb el Port del Fòrum.
Mobilitat i transport
El nou espai universitari de l’EEBE està connectat amb les diferents modalitats de transport públic. S’hi pot accedir mitjançant la línia 4 de metro (estacions Maresme-Fòrum i Besòs Mar) o les línies d’autobusos 7, 36, H16, H14 i 143. També amb el Trambesòs (parades Can Llima i Fòrum) i la línia C1 de rodalies de Renfe (estació Sant Adrià de Besòs, que es troba a dues parades del Campus amb el Trambesòs). Així mateix, hi passen a prop els carrils bici de l’av. Diagonal i d'una part del carrer Eduard Maristany.
Amb transport privat s’accedeix a l’EEBE i al Campus Diagonal-Besòs directament des de la ronda del Litoral (sortida 25 sentit Besòs i sortida 24 sentit Llobregat).
Agent de transformació urbana i econòmica
L’inici de les activitats de l’EEBE esdevindrà un agent de transformació econòmica i social de la zona, a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, i en les seves àrees d’influència.
Amb la ubicació del Campus en aquest territori també es potenciaran les relacions amb l’entorn socioeconòmic i s’impulsarà el comerç de proximitat. Així mateix, facilitarà la relació amb els centres de secundària (de formació professional i batxillerat) de la zona i de la seva àrea d’influència.
El nou espai universitari, molt proper al Parc de la Pau i a la platja del Port Fòrum, s’ubica en un eix creixent d’activitats econòmiques, culturals, d’oci i comercials, i pròxim a Poblenou, que també concentra una intensa i emergent activitat professional de diferents sectors.
La nova Escola conflueix amb la Torre Telefònica i el recinte del Parc Fòrum, que integra la Pèrgola Fotovoltaica, el Museu Blau, així com el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) i l’Auditori del Fòrum, dos espais amb gran capacitat que són punt d’atracció internacional per a convencions, congressos i esdeveniments culturals.
A prop hi ha el Port del Fòrum, la Federació Catalana de Vela i el Centre d’Alt Rendiment, dos poliesportius i la biblioteca Font de la Mina. D’altra banda, hi ha la planta depuradora del Besòs, una de les depuradores cobertes integrades al teixit urbà més gran del món i de més capacitat de processament de Catalunya. Un altre dels edificis emblemàtics que conformen l’skyline de la zona són les tres xemeneies de l’antiga central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, que les administracions locals volen declarar Bé Cultural d’Interès Local.