20.10.11 - GIRONA • Gironès

El Govern demana a l'Estat que els trens de mercaderies puguin circular amb ample europeu fins a Portbou el 2015

Jueves, 20 de Octubre de 2011
Girona (ACN).- El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha reclamat a l'Estat que els trens de mercaderies puguin circular amb ample europeu fins a Portbou (Alt Empordà) el 2015. Així es recull al document de prioritats per al corredor mediterrani que el Govern ha presentat aquest dijous. La Generalitat assegura que completar l'estesa del tercer rail a la demarcació és una de les obres "més urgents" i "viable en temps i cost" per executar dins aquest termini. D'altra banda, Recoder s'ha compromès a licitar el 2012 les obres de l'estació a l'aeroport de Girona (dins la línia del TAV) i del centre intermodal del Far-Vilamalla, que enllaçarà vies d'ample ibèric i europeu amb el polígon Logis Empordà.

La Generalitat aposta fermament perquè, a curt termini, les mercaderies que circulin per ample europeu no només hagin de creuar la frontera pel túnel del Pertús. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha reclamat a l'Estat que els combois tinguin "una línia de sortida alternativa" i l'estesa del tercer rail sigui una realitat fins a Portbou.

El Govern ha inclòs aquesta petició dins l'Agenda Catalana del corredor mediterrani, un document que ha presentat aquest dijous i que dibuixa -a parer de la Generalitat- quines són les actuacions que cal fer a curt, mitjà i llarg termini. I precisament, l'estesa de l'ample internacional fins a Portbou (ara només arriba fins a Vilamalla) és una de les obres que Territori i Sostenibilitat reclama que es facin a curt termini; és a dir, que estigui enllestida el 2015.


Per al Govern, l'adaptació de la via convencional a l'ample UIC és una de les obres "més urgents" perquè el corredor mediterrani sigui una realitat a Catalunya. A més, el Departament sosté que és "viable en temps i cost" perquè Foment la tingui enllestida en tres anys i els combois de mercaderies ja l'utilitzin. Amb aquesta petició, la Generalitat s'alinea amb una de les reclamacions que també s'han fet des del territori.

Allargar el tercer rail fins a Portbou esponjarà el trànsit de mercaderies que circulin per la via del TAV i, a més, permetrà que les càrregues pesants (de ferro i acer, entre d'altres) puguin circular per vies d'ample internacional. Ara, aquestes no poden creuar la frontera pel túnel del Pertús, perquè no poden salvar el desnivell que hi ha a la via i, a més, la farien malbé.

Licitar l'estació a l'aeroport i el centre intermodal

El conseller Lluís Recoder, a més d'instar l'Estat a fer els deures, també ha adquirit un compromís. En aquest cas, pel que fa a projectes que depenen de la Generalitat. El titular de Territori i Sostenibilitat ha avançat que l'any que ve es licitaran les obres de l'estació a l'aeroport de Girona i del centre intermodal del Far-Vilamalla.

La nova estació a l'aeroport, que ha de rebre el vistiplau de Foment, es calcula que podria costar entre 9 i 13,2 milions d'euros (MEUR). L'estació aprofitarà les vies existents del TAV i el Govern estudia tirar endavant el projecte amb finançament público-privat.

Pel que fa al centre intermodal del Far-Vilamalla, aquesta és una de les peces clau del corredor mediterrani a la demarcació. Aquest projecte el desenvolupa l'empresa pública Cimalsa. En concret, es tracta d'un punt adaptat amb vies d'ample ibèric i europeu, que enllaçarà amb el polígon industrial del Logis Empordà.

En una primera fase el centre intermodal podria acollir trens de fins a 750 metres de longitud. Hi hauria dues vies d'espera, dues de maniobra i dues de descàrrega, amb ample mixt.

Les variants de Girona i Figueres, a llarg termini

D'altra banda, el document de l'Agenda Catalana també inclou dues potes més del corredor mediterrani a les comarques gironines. En concret, les variants de Girona i Figueres per als trens de mercaderies. La Generalitat, però, creu que l'Estat ha d'executar aquests bypassos a llarg termini, un cop s'hagin enllestit la resta d'obres. Per això, dins el calendari les situa entre els anys 2020 i 2030.