31.03.17 - SANT VICENÇ DELS HORTS • Baix Llobregat

ESMORZAR ALCALDES.EU

Alcaldesses de Catalunya volen conscienciació d’homes i dones en la feminització de la política

Viernes, 31 de Marzo de 2017

Les xifres demostren una baixa representació de les dones en la política municipal catalana, a distància d’altres comunitats espanyoles.


D’esq. a dreta: Ascensión Ratia, alcaldessa de Pallejà; Montserrat Candini, alcaldessa de Calella; Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat; Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts; Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga,  Xavier Roca, editor i director d'alcaldes eu i Marta Corcoy, doctora en Comunicació i Periodisme i investigadora.

Maite Aymerich: “Feminitzar no és fer que només les dones tinguin el poder, sinó parlar i pensar en clau de tots, sense excloure ningú” 

Meritxell Budó: “Les eleccions de 2015 van posar alcaldesses al capdavant de les grans ciutats. Ens estem acostumant al fet de ser dona i alcaldessa, i això és bo pel futur” 

Sant Vicenç dels Horts- La plataforma transmèdia Alcaldes.eu ha organitzat aquest matí conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i el diari El Punt Avui, un Esmorzar-col·loqui titulat “Dones i món local: existeix una política en femení?” que ha aplegat a vuitanta persones al voltant d’un debat protagonitzat per dones alcaldesses i representants del món acadèmic i social. Es dóna la circumstància que entre el públic hi havia, també, fins a 25 alcaldesses de diversos punts de Catalunya.
La llista de ponents estava integrada per Ascensión Ratia, alcaldessa de Pallejà; Montserrat Candini, alcaldessa de Calella; Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat; Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts; Meritxell Budó, alcaldessa de La Garriga i Marta Corcoy, doctora en Comunicació i Periodisme i investigadora. En les instal·lacions municipals del Molí dels Frares, han fet un repàs a les qüestions més candents de la paritat de gènere, dins de la política municipal.

Unes dades de representativitat femenina “preocupants”

Ha estat la doctora Corcoy, responsable del recent estudi sobre “Dones i homes en el món local”, publicat per la UAB i presentat ahir mateix al Col·legi de Periodistes de Catalunya, qui ha presentat dades incontestables que demostren el desequilibri entre homes i dones en la funció política. Per exemple, tot i que la situació ha millorat al llarg de la democràcia, actualment només hi ha un 19% de dones alcaldesses i un 5,5% de regidores a Catalunya. A més, aquesta ocupa el lloc dotzè del rànquing estatal. “Catalunya té davant seu onze comunitats amb més dones integrades en la política local. Això és preocupant”, ha dit. Igualment ha explicat que només un de cada quatre consistoris catalans acompleixen la paritat de gènere (entesa com, com a mínim, un 40% de dones en la composició dels governs).
Prèviament, l’alcaldessa de Sant Vicenç, i amfitriona de l’acte, havia afirmat que la presència de les dones en política havia quedat tradicionalment limitada a una sèrie de competències i regidories de poc nivell de decisió. “Les àrees ‘on es talla el bacallà’ -ha dit gràficament Aymerich-, sempre han estat en mans d’homes”. I ha visionat un futur en què la política es feminitzi, entenent que “feminitzar no és fer que només les dones tinguin el poder, sinó parlar i pensar en clau de tots, sense excloure ningú”. “Quan parlem de feminisme no ens referim a l’oposat del masclisme, sinó a una lluita d’equiparació de drets i responsabilitats”, ha completat.

Algunes causes

Les intervencions posteriors han referit raons de caire sociològic i històric per a explicar la raó de la baixa representació de les dones en la política. Lluïsa Moret, per exemple, ha fet referència a l’antropòloga mexicana Marcela Lagarde i al concepte d’escissió de gènere: “Les dones han estat educades per a tenir cura dels demés. Si transcendeixen el rol i passen a l’espai públic, poden sentir culpabilitat per estar en un lloc i pensar que haurien d’estar en un altre. Això fa que moltes dones no vulguin estar gaire temps en política.”, ha apuntat.
De la seva banda, Montserrat Candini ha suggerit que “només des de l’educació, i el compromís personal es podran canviar les coses. No podem fer una societat equitativa si el 51% de la població en queda al marge”. 

Nous referents

Meritxell Budó ha indicat alguns dels trets que poden caracteritzar el lideratge en femení: “un treball menys jeràrquic, una major cooperació, més intuïció, una presa de decisions més democràtica i participada, tenir en compte tot l’equip, aguantar millor les crisis...” i ha afirmat que les eleccions municipals de 2015 van marcar un abans i un després. A partir d’aquell moment, ciutats com Barcelona, Badalona, Hospitalet o Sant Cugat van tenir alcaldesses “i ara, mediàticament, ens estem acostumant i normalitzant el fet de ser dona i ser alcaldessa”. Budó ha suggerit que moltes nenes i joves trobaran referents en dones alcaldesses i que això és bo pel futur. I, en aquest mateix sentit, Ratia ha afirmat que “moltes vegades les dones son les primeres en no creure’s que són capaces de gestionar grans ciutats”. “En les eleccions de 2015, els electors van considerar que els lideratges cooperatius de les dones podien ser bons per a sortir de la crisi. I és que les dones estan sempre allà on hi ha necessitat de resoldre problemes”, ha explicat.
El debat ha servit per posar de manifest que moltes regidories dedicades als assumptes de la dona han desaparegut en els darrers anys en els municipis catalans. Algunes vegades, com ha indicat Meritxell Budó, s’han dissimulat dins de regidories de serveis a les persones o temes del col·lectiu LGBTI, fent que “polítiques necessàries hagin de competir entre elles per uns recursos únics”.