30.10.11 - BARCELONA • Barcelonès

CiU i PSC es disputen la victòria a Barcelona, l'única demarcació amb 34 anys d'hegemonia socialista

Domingo, 30 de Octubre de 2011
Barcelona (ACN).- CiU i PSC es disputen la victòria a la demarcació de Barcelona per primera vegada a la història en unes eleccions generals. Des del 1977, aquesta és l'única demarcació on els socialistes catalans sempre han guanyat. La incògnita és si es trencarà aquesta històrica tendència tenint en compte l'embranzida de CiU i el declivi del PSC en les últimes eleccions al Parlament i a les municipals. El PPC, també en un context electoral a l'alça, aspira a obtenir un resultat semblant als 8 diputats del 2000, quan José Maria Aznar va aconseguir la majoria absoluta. La candidatura ERC-Rcat-Catalunya Sí té com a objectiu mantenir els seus dos diputats i ICV-EUiA aspira a obtenir el segon.

La demarcació de Barcelona és on els partits es juguen, amb molta diferència, la major part dels escons del total que poden aconseguir al conjunt del país. 31 dels 47 diputats que representen Catalunya al Congrés dels Diputats s'escullen a Barcelona. Per tant, el resultat a la capital catalana i a les principals ciutats de l'àrea metropolitana és clau. El PSC ha guanyat en les deu eleccions generals que s'han celebrat des de la recuperació de la democràcia i històricament el PSC ha obtingut una distància considerable respecte a CiU que sempre s'ha situat com a segona força més votada a la demarcació de Barcelona. De fet, és l'única demarcació on el PSC ha guanyat en totes les eleccions generals.

La distància més àmplia entre els dos partits ha estat de deu diputats i es va registrar en les últimes eleccions del 2008 i en les del 1982. En canvi, la vegada que hi ha hagut un resultat més ajustat va ser el 1993 amb un diferència només de 2 escons. El PSC en va aconseguir 12 i CiU 10. Una de les grans incògnites de les eleccions del 20-N és si l'embranzida de la federació nacionalista en les últimes eleccions al Parlament i en les municipals pot fer capgirar per primera vegada a la història aquesta tendència.

En les últimes eleccions generals del 2008 el PSC va obtenir 16 diputats per Barcelona amb 1.309.171 vots i una històrica distància respecte a la federació nacionalista que es va quedar amb 6 escons i 547.993 vots. Però la situació ha canviat molt des de llavors, en l'últim any el PSC ha perdut el Govern de la Generalitat i l'alcaldia de Barcelona.

El PPC aspira a obtenir a Barcelona un resultat similar als 8 diputats de les generals del 2000 quan José Maria Aznar va aconseguir governar en majoria absoluta. Els populars catalans compten amb el valor afegit de totes les enquestes que situen a Mariano Rajoy com a president del govern espanyol amb una àmplia majoria, fins i tot, més gran que la d'Aznar.

En les últimes generals el PPC va empatar amb CiU en nombre d'escons, amb 6 diputats per Barcelona. Tot i que la federació nacionalista va superar els populars per 77.316 vots ja que el PPC es va quedar amb 470.677 paperetes. Però el partit d'Alícia Sánchez-Camacho afronta el 20-N amb una situació molt diferent a la de fa 4 anys. Arrossega l'embranzida de les últimes eleccions al Parlament que l'han situat com a tercera força a la cambra catalana i de les últimes municipals que li han donat el govern d'alcaldies com la de Badalona i Castelldefels.

A l'altra cara de la moneda s'hi troba Esquerra, que té l'objectiu d'aturar la sagnia de vots que ha perdut en els últims comicis, tant a les eleccions al Parlament com a les municipals. És per això que el partit de Junqueras ha decidit presentar-se conjuntament amb Reagrupament i una plataforma de suport sota la candidatura 'Esquerra-Rcat-Catalunya Sí' al conjunt del país.

ERC va obtenir els millors resultats en unes generals, amb molta diferència, l'any 2004 amb Josep-Lluís Carod Rovira com a candidat. Per primera i única vegada a la història van tenir grup propi al Congrés dels Diputats amb 8 escons, 4 dels quals escollits a la demarcació de Barcelona. En les últimes eleccions del 2008 ja van baixar a la meitat obtenint 4 diputats en aquesta circumscripció amb 184.558 vots. Però en tres eleccions generals, l'any 1989, el 1986 i el 1979, Esquerra s'ha quedat sense representació a la cambra baixa.

En canvi ICV-EUiA sempre ha tingut almenys un diputat al Congrés i ha obtingut resultats estables en totes les convocatòries. El màxim nombre de representants per Barcelona han estat 3 diputats i en les generals que amb pitjors resultats s'han quedat amb un, com en l'última cita electoral, quan van rebre 155.674 vots.

L'aposta per l'experiència i el risc de les cares noves

Els socialistes catalans i la federació nacionalista es presenten a les eleccions del 20-N amb els mateixos candidats que es van enfrontar fa quatre anys. Carme Chacón té l'aval d'haver aconseguit el 2008 els millors resultats de la història en unes eleccions generals a la demarcació de Barcelona, amb 16 escons i 1.309.171 vots, només comparables amb els resultats de les eleccions del 1986 en què també es van aconseguir 16 diputats i les del 1982 quan es va assolir el rècord històric de 17 escons. A més, Chacón compta amb l'experiència d'haver estat ministra de Defensa de l'executiu de Zapatero durant els últims quatre anys.

Josep Antoni Duran i Lleida és un dels polítics del Congrés dels Diputats més ben valorats pels ciutadans i serà l'encarregat de traslladar a Madrid l'objectiu estrella del Govern de Mas pels pròxims anys: el pacte fiscal. Duran acumula l'experiència d'una primera llarga etapa com a diputat al Congrés, des del 1979 fins el 1993. I en una segona etapa ha estat candidat i president del grup parlamentari de CiU al Congrés des del 2004 quan va substituir Xavier Trias.

En canvi, ERC, PPC i ICV-EUiA han canviat de cap de cartell respecte a les eleccions del març del 2008. Els populars han optat per Jorge Fernández Díaz, una candidat amb una llarga carrera política a Madrid ja que ha estat diputat de manera continuada des del 1989. Jorge Fernández Díaz substitueix Dolors Nadal que ha estat cap de cartell del PPC per a Barcelona en les dues últimes eleccions generals, al 2008 i al 2004. A més, Fernández Díaz té experiència de govern ja que va ocupar diversos càrrecs públics en el mandat de José María Aznar. Va ser secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, secretari d'Estat d'Educació i secretari d'Estat de Relacions amb les Corts.

ERC i ICV-EUiA, que en última legislatura han compartit grup parlamentari, han optat aquesta vegada per un canvi radical i aposten per candidats que no tenen experiència política i provenen de la societat civil. L'escriptor i historiador Alfred Bosch, cap de llista dels republicans, ha despuntat en els últims mesos com la cara més visible de l'èxit de la consulta sobre la independència a Barcelona del passat el passat 10 d'abril. Bosch simbolitza la nova etapa d'ERC liderada per Oriol Junqueras que ha volgut trencar amb la trajectòria al Congrés de Joan Ridao, candidat de les passades eleccions generals i secretari general de l'anterior etapa del partit.

En canvi, ICV-EUiA no han canviat de lideratge polític però també ha apostat per un candidat independent de rellevància social. Joan Coscubiela fa el salt a la primera línia de la política després d'ocupar la secretaria general de CCOO de Catalunya entre els anys 1995 i 2008. Coscubiela relleva Joan Herrera, que va ser el candidat de les últimes generals però va abandonar el Congrés a mitja legislatura per fer el salt a la política catalana i preparar-se per la cursa de les passades eleccions al Parlament.