19.11.11 - BARCELONA • Barcelonès

La tecnologia al servei dels residus industrials: un negoci de futur

Sábado, 19 de Noviembre de 2011
Barcelona (ACN).- Malgrat que la generació de residus industrials ha caigut sobre l'entorn d'un 10% a causa de l'actual crisi econòmica i financera, el camp de la reutilització dels anomenats "subproductes" vinculat a la recerca i innovació tecnològica obren un potencial ventall d'oportunitats de negoci encara per abordar. Hi ha grans reptes però també grans oportunitats, de futur i també estratègiques en el camí cap a un canvi de model productiu. Aquest és un dels reptes de la Borsa de Subproductes de Catalunya (BSC), creada ara fa 20 anys amb l'objectiu de potenciar l'aprofitament màxim dels residus com a primera matèria. "Ens agradi o no el reciclatge té molt de futur", explica el seu director Xavier Elias.

 
Una empresa osonenca produeix 40 tones de bales de paper reciclat al mes que es destinen a fer el jaç dels garrinsRunes de la construcció abans de ser tractades.Recollida i Reciclatge SL es dedica a la recuperació de diferents tipus de materials.


"Hi ha molts residus dels quals ningú no en sap què fer", alguns s'ha demostrat, com el mercuri, que no poden ser reutilitzables; d'altres ja s'usen per a nous i impensables usos, però encara hi ha molt camí a recórrer, explica Elias en declaracions a l'ACN. En aquest sentit, la recerca i innovació tecnològica són clau.

"Només el sector agroalimentari arriba a generar fins a 10 quilos de residus orgànics aprofitables per persona i dia". Una xifra que obre un "potencial bestial" de negoci i de generació d'ocupació, destaca el director de la borsa. "Ens agradi o no el reciclatge és un element de futur", afegeix, "i cada vegada ho serà més perquè moltes matèries primeres naturals s'esgotaran".

La Borsa de Subproductes

Ja fa dues dècades que l'Agència de Residus de Catalunya i el Consell de Cambres de Comerç, de forma pionera, van crear la BSC (1992). És una borsa de residus industrials gratuïta i sense ànim de lucre que té l'objectiu de proporcionar a les empreses una eina per reduir la seva despesa en la gestió dels residus -per dur-los a un evocador o planta de reciclatge han de pagar una taxa- i promoure el seu reciclatge. Actualment hi col·laboren 4.500 empreses.

La figura legal de subproducte només està present a Catalunya i és possible que passi a formar part ben aviat també de la normativa europea. Un subproducte és un residu d'una empresa que és reusat com a primera matèria per una altre. Precisament la borsa fomenta aquest contacte entre les empreses perquè puguin dur a terme la compra-venda o simplement l'intercanvi dels subproductes. De forma trimestral, la BSC publica un butlletí amb les ofertes i demandes de residus industrials de les empreses.

"El preu d'aquest intercanvi depèn del tipus de residu", explica el director de l'entitat. En la majoria dels casos però, l'empresa productora paga per desprendre's del residu o l'intercanvi no té cap cost. Les avantatges però les reben les dues parts. L'empresa productora, perquè aconsegueix reduir el cost d'eliminació del residu, i l'empresa gestora, perquè usarà el residu com a matèria primera aconseguint abaratir les entrades del seu procés productiu. A partir d'aquí, la investigació i la recerca tecnologia seran les que marcaran les oportunitats de negoci.

Del cotxe i els camps d'arròs a l'obra

Molts són els exemples de negoci generat a partir de la reutilització dels residus. Un dels més coneguts és l'ús que es fa dels neumàtics vells. El cautxú es barreja amb l'asfalt per fer carreteres, aportant una elasticitat a la via que millora l'adherència i l'absorció acústica dels vehicles. Però n'hi ha molts d'altres.

Dels residus procedents dels vehicles i que no són metall o acer, és a dir els que provenen bàsicament del plàstic i el teixit dels quadres de comandament, les estores i els seients, aquests es premsen per elaborar un material flonjo anomenat "fluff". Aquest material s'usa per aïllaments acústics en el sector de la construcció.

I el mateix passa amb l'arròs. La seva pellofa, que suposa el 25% de la producció del cereal, es gasifica i de la cendra resultant del procés se'n fa un material de construcció altament sofisticat.

Els residus urbans

La gestió dels residus té un cost, com passa també amb altres recursos com l'aigua o la llum, i en la majoria dels casos "és deficitari", explica Elias. L'usuari no paga tot el cost de la gestió. Però la diferència que tenen els residus és que "molts poden reutilitzar-se per a generar energia" i això cal aprofitar-ho, afegeix.

Elias no veu descabellat la possibilitat de crear també una Borsa de residus urbans que pugui regular també l'intercanvi de subproductes generats pels municipis i fomenti projectes de reciclatge com fan per exemple al Canadà. En aquest país s'usen els residus orgànics per generar, a través de la incineració, alcohol que barrejat amb gasolina converteixen en bio-etanol. Tant al Canadà com als Estats Units és obligatori usar aquestes gasolines oxigenades.

També en aquest camp dels residus urbans la reutilització i el reciclatge encara hi ha molt camí a recórrer, diu Elias. L'any 2010 es van generar 4.192.190 tones de residus municipals, el que suposa que cada habitant genera una mitjana de residus d'
1,53 quilos el dia, segons dades de l'Agència de Residus de Catalunya.