11.05.18 - CORNELLÀ DE LLOBREGAT • Baix Llobregat

L’horitzó temporal de les legislatures, un dels principals frens a la innovació municipal

Viernes, 11 de Mayo de 2018

Experts de la ‘quàdruple hèlix’ (administració, universitats, empreses i ciutadania) enumeren alguns reptes dels municipis en l’adopció d’innovacions


Imatge dels ponents del col·loqui al Citilab de Cornellà de Llobregat.

Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), 11 de maig de 2018


La plataforma transmèdia Alcaldes.eu ha celebrat aquest matí l’Esmorzar-col·loqui “Innovació, Municipis i Persones, l’hora dels alcaldes i les alcaldesses”, que ha aplegat representants de l’administració pública, el món empresarial, l’acadèmia i la ciutadania (o ‘quàdruple hèlix’) per debatre sobre com la interacció social genera innovacions i quins són els principals frens a la mateixa. L’acte s’ha celebrat al Citilab de Cornellà de Llobregat i ha estat presidit per l’alcalde de la ciutat.
Antonio Balmon ha recordat, en les seves intervencions, el paper del Citilab com a co-laboratori d’innovació social que ha sabut oferir un servei a la ciutat, pensat per a transcendir l’àmbit municipal. De la seva banda, Joan Romero (director d’ACC1Ó) ha destacat que “l’actual revolució és diferent de les anteriors. Abans els canvis es donaven en un únic punt de la cadena de valor, però ara assistim a una transformació de la pròpia cadena de manera integral” i això, segons els participants, té “enormes” implicacions sobre la societat i el paper que els municipis juguen en la seva implementació. 
Entre els ponents també s’hi trobaven el president de l’ACM, David Saldoni, el director de la representació de la Comissió Europea a Catalunya, Ferran Tarradellas, i la directora d’Innovació d’Aigües de Barcelona, Maria Monzó. Ha existit consens en assenyalar que els municipis són claus en el procés de transferència de les innovacions envers la societat i que cal superar diverses limitacions, especialment en l’administració pública local, per a poder fer-la efectiva. Així, Saldoni ha dit que “cal treballar en projectes a 10-15 anys vista (...) i per a fer-ho cal superar el marc temporal que representen les legislatures”. De la seva banda, Tarradellas ha aclarit la funció d’instruments com el Fons Europeu d’Inversions Estratègiques, o Pla Juncker, que “permet absorbir riscos d’inversions innovadores o d’infraestructures de llarga amortització”. Des de l’àmbit empresarial, Maria Monzó ha recordat que cal una “col·laboració real” entre els integrants de la ‘quàdruple hèlix’, així com “polítiques holístiques” que ajudin a fer de la innovació un fet diferencial dels territoris: “la innovació no és tecnologia, és, sobretot, persones”. Monzó ha explicat que Aigües de Barcelona compta amb un àrea d’Innovació que, des de fa tres anys, s’ha centrat en millorar el servei i en estudiar les contribucions conjuntes de l’empresa i els seus “stakeholders” en àmbits com el medi ambient, l’eficiència energètica  i l’economia circular.
Els participants han coincidit en què cal re-formular alguns paradigmes: “qui innova no són els ajuntaments, sinó les ciutats”, ha dit Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi, també present. I han esmentat la necessitat d’un “canvi en la cultura administrativa”, com l’ha definit el director de Microsoft a Catalunya i professor de la UPF Jordi Marin, en recordar que “de la mateixa manera que s’han transformat molts negocis radicalment, les administracions han de transformar-se en conseqüència”.
Els alcaldes d’Anglès, Astrid Desset, el Papiol, Jordi Bou, i Sant Climent, Isidre Sierra, han explicat els seus cassos d’estudi particulars, així com ho han fet el responsable d’Administracions Públiques del Banc de Sabadell, David Massana, i l'expert en Smart Cities, José Luis Núñez Freile.
L’acte s’ha celebrat al Citilab de Cornellà, i el seu director de recerca, Artur Serra, ha explicat que el “gran” repte actual ja no és el de garantir un accés universal a Internet, sinó aconseguir que la gent sàpiga innovar a partir de la mateixa per a poder generar valor. “De la mateixa manera que hi van haver estructures organitzades com les escoles públiques i les biblioteques municipals que van mostrar un progrés social, ara calen estructures organitzades per a promoure la innovació”, ha assenyalat.


 




 
ALCALDES.EU I EL COL·LEGI DE POLITÒLEGS
I SOCIÒLEGS DE CATALUNYA PRESENTEN


Un curs imprescindible on trobar eines, recursos i tècniques per a fer front a una campanya electoral municipal efectiva

   Ara és el moment de començar a pensar en la propera campanya. Demà pot ser massa tard!