30.7.18 - BARCELONA • Barcelonès

El 40% dels residus municipals ja es recullen selectivament

Lunes, 30 de Julio de 2018

La generació de residus municipals augmenta l’any 2017 un 3,3% respecte el 2016, tot i que el seu creixement és inferior al del producte interior brut català


El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, durant la presentació d'avui. Foto: Premsagencat.
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest dilluns les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant l’any 2017. L’any passat es van generar 3,8 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia –509 kg/hab/any–. Ens trobem lleugerament per sobre de la mitjana europea –482 kg/hab/any– i a nivells similars als de Finlàndia, França o Holanda.
Les xifres indiquen un augment respecte l’any anterior –1,36 kg/hab/dia– en dades absolutes, tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i continua la tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2017, el PIB va augmentar un 4,40% respecte el 2016 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 3,3% superior a l’any anterior.
Repunt de la selectiva
La recollida selectiva ha augmentat un 7% interanual. Es tracta de l’increment més alt dels últims cinc anys, atribuïble a una major conscienciació ciutadana, a l’efecte de les campanyes de sensibilització sobre la ciutadania, a l’increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals –que al 2017 van arribar als 8,2 milions d’euros per a projectes de prevenció, foment de la recollida selectiva d’orgànica i implantació de deixalleries–, a la implantació de sistemes de recollida més eficients, i a la pujada del cànon dels residus municipals –establert el 2017 en 30€/tona destinada a l’abocador i que actualment se situa en 35,6€/tona. 
L’increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es fa de forma progressiva i continuada fins l’any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l’abocador i de 25 €/tona si s’incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material.
Del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament pràcticament el 40%, és a dir, 1,54 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l’any anterior del 7%.
Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que ho ha fet en major mesura ha estat el paper i cartró (+12,30%), seguida del vidre (+10%), els envasos lleugers (+4,69%) i l’orgànica (+2,02%). Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d’orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d’envasos lleugers.
Nova Llei de residus i recursos
Tost ha insistit a remarcar que “tot i que el balanç de recollida selectiva de totes les fraccions és força positiu, l’últim lustre el seu creixement ha estat estabilitzat en percentatge”. Per aquest motiu, “cal aplicar mesures que permetin assolir l’objectiu d’arribar al 60% l’any 2020, millorant i evolucionant els sistemes, tot  cercant la màxima eficiència”.
El director ha demanat una “màxima col·laboració ciutadana”, que es veurà recompensada amb sistemes de pagament més just. També ha esperonat el món local, competent directe en la recollida, centrant-se en les grans ciutats, que “tenen força camp per a millorar a diferència de petits municipis que arriben a nivells d’entre el 60 i el 85% de selectiva”. És per això, ha explicat, que “al setembre s’iniciaran els treballs d’elaboració d’una nova Llei de residus i recursos que preveu incorporar instruments innovadors perquè el món local pugui per fer front a la gestió sostenible dels residus”.
Impulsant la separació de l’orgànica
La recollida de les restes orgàniques, la fracció clau per a l’èxit del model de recollida, ha patit un estancament des de 2012. Per augmentar-la, l’ARC té en marxa la campanya ‘Si l’orgànica va al marró, bé! Si no hi va, no ve’.
Com passa amb les altres fraccions valoritzables, per garantir un tractament adequat cal que aquests residus tinguin la màxima qualitat possible. En aquest sentit, la qualitat de l’orgànica a Catalunya està al voltant d’un 12% d’impropis –materials presents en aquesta fracció i que no són compostables– mentre que l’objectiu fixat per al 2020 és d’un màxim del 10%. La qualitat és essencial per diversos motius, com ara l’encariment de la gestió, el desgast de maquinària, i la menor optimització de processos, però especialment perquè incideix en la qualitat del compost que s’obté del seu tractament.
La fracció que presenta més impropis és la dels envasos lleugers, on s’hi detecta un 30,3% de materials que no corresponen al contenidor groc. Per contra, la del vidre –amb un 2% d’impropis– i del paper i cartró –amb un 6% d’impropis– són les que la ciutadania separa millor. En total, la recollida selectiva neta queda situada en el 32%.
Les sostraccions, un 2% de la selectiva
L’ARC estima que el nivell de recollida selectiva bruta, quantificat en un 40%,  pot ser realment superior, i ha estudiat l’impacte de les sostraccions de materials als contenidors, en especial, de paper i cartró. Segons els càlculs, l’any passat es van sostraure unes 166.591 tones de paper i cartró. Si les afegim al còmput total de dades, en resulta que la recollida selectiva arribaria, com a mínim, al 42%.
Continuen arribant molts residus “canibalitzats” a les deixalleries, és a dir, que se’ls han sostret prèviament els recursos de valor econòmic que contenen –bàsicament alguns metalls com el coure– fet que afecta a la gestió de residus municipals. 
Menys residus cap als abocadors
El 2017 es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 0,91% més que l’any anterior. El 28,1% ha anat directament a l’abocador, el 12,2% a incineració i el 59,7% s’ha destinat a tractaments mecànics i biològics abans de dur el rebuig al dipòsit o a valoritzar energèticament.
L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.
Pel que fa als residus i rebutjos que han anat a l’abocador l’any 2017 s’ha aconseguit que hagin estat només el 36,9%, mentre que el 2016 van ser el 39,3%. Des de 2014 aquesta quantitat s’ha anat reduint per l’efecte de l’increment del cànon, encaminant-nos cap a l’objectiu europeu del 2030 que només el 10% dels residus vagin a abocador.
Nou comarques en el podi
Nou comarques catalanes, dues més que el 2016, han recollit més del 50% dels residus de forma selectiva. Han estat, començant per la de millors resultats, Osona, la Terra Alta, el Pallars Sobirà, el Moianès, la Segarra, el Montsià, el Priorat, la Conca de Barberà i l’Alt Urgell. Osona, que encapçala el rànquing, arriba a recollir selectivament més del 60% dels residus, un 20% per sobre de la mitjana, aconseguint l’objectiu de recollida selectiva previst per al 2020.
Aquests nivells es donen, en gran mesura, gràcies a la implantació de sistemes altament eficients de recollida selectiva. És el cas de la recollida porta a porta (PaP), que realitzen actualment 158 municipis catalans. Les previsions apunten que el 2019 en seran més de 200.
Podeu consultar els resultats a nivell comarcal i municipal a l’apartat Estadístiques del web de l’Agència de Residus de Catalunya.