1.02.19 - LLEIDA • Segrià

Diàlegs Alcaldes.eu: El futur de Lleida

Institucions locals demanen que Lleida cregui més en sí mateixa

Viernes, 01 de Febrero de 2019


A punt d'iniciar la campanya de les municipals, experts participen en un debat de la ciutat


Imatge de l'acte a la Universitat de Lleida. (Esq. a dreta) F. Xavier Roca, director i editor d'alcaldes.eu; Maria Rosa Eritja, presidenta de FECOM; Joan Biscarri, vicerector de la Universitat de Lleida; Josep Borrell, director de Serveis Territorials del departament de cultura a Lleida; Joan Cal, director del Segre; Antoni Siurana, president de la Federació del PSC de les comarques de Lleida, Pirineu i Aran; Jaume Saltó, president de PIMEC Lleida.

Aquest matí, la Universitat de Lleida ha acollit el diàleg “El futur de Lleida”, organitzat per la plataforma transmèdia Alcaldes.eu, en col·laboració amb la UdL i el Diari Segre. Hi ha participat Rosa Maria Eritja, presidenta de la Federació de Comerç local, Josep Borrell, director dels serveis territorials de Cultura, Jaume Saltó, president de PIMEC Lleida, Joan Viscarri, vice-rector de la UdL i Joan Cal, director del diari.

Davant d’una quarantena d’assistents, entre les que destacava la presència de representants de partits polítics candidats a la Paeria el proper mes de maig, d’Antoni Ciurana, ex Conseller d’Agricultura i ex Alcalde de Lleida i de Jaume Gilabert, alcalde de Montgai i ex President de la Diputació, el debat ha plantejat diversos reptes de futur als que s’ha d’enfrontar la ciutat.

La situació de partida, definida amb contundència per Josep Borrell, és que Lleida i la seva zona d’influència gaudeixen de bona qualitat de vida i de bons serveis culturals i a les persones, però els manca projecció i lideratge. Tal i com ha comentat Jaume Saltó, més endavant, “els pressupostos de l’Estat no contemplen Lleida, com ha estat passant darrerament, però ningú d’aquí s’ha exclamat”.

Una de les causes d’aquesta manca de lideratge s’ha atribuït a la falta de comunicació entre els diversos actors rellevants de la ciutat, que hauria portat a no fer un front comú com, per exemple, s’ha explicat que existeix a les comarques gironines, a l’hora de defensar els interessos comuns.

D’altra banda, en l’aspecte del comerç, Rosa M. Eritja ha definit que la Lleida del futur s’hauria d’orientar més cap a un model de ciutat natural, “per a la gent”, i no tant en la construcció de grans superfícies i comerços, que, segons ha dit, “donen feina a les persones que les construeixen durant un temps”, quan el que s’hauria de buscar és una ocupació més duradora.

Precisament la identificació d’activitats econòmiques que aportessin valor s’ha discutit com a un dels aspectes claus de la ciutat del futur. I no només pel fet d’aportar riquesa, sinó per evitar el despoblament. I és que Barcelona, com s’ha dit, s’ha convertit en un dels competidors principals de Lleida en aquesta matèria. l desenvolupament d’indústries alimentàries, més orientades a la transformació i l’elaboració de productes saludables i respectuosos amb el medi ambient, hauria de ser una de les prioritats, però, com també s’ha dit, hi ha d’haver interès en altres indústries complementàries. Per exemple, com ha destacat Joan Cal, “cap territori com Lleida gestiona tanta aigua i de manera tan eficient”, indicant que l’aigua i els seus usos econòmics, energètics, turístics i socials, podria ser un d’aquests sectors de futur.

Tot i la discrepància d’opinions en alguns aspectes, hi ha hagut consens en definir que el paper de la Universitat de Lleida és clau i ha de de lideratge i cohesió. No obstant, és un paper que no tothom coneix, o no de la mateixa manera. El vice-rector Viscarri ho ha definit així: “la ciutat hauria d’assumir el seu paper de ciutat 100% universitària i fer-se responsable de fer-ne partícips a la ciutadania i les institucions”.

Tot i que algunes opinions asseguren que, “la mitjana dels ciutadans té un coneixement deficient dels valors culturals propis de la ciutat en què viuen”, com ha explicat Josep Borrell, els ponents han conclòs que tot i les mancances hi ha grans oportunitats a aprofitar i que només cal “que la gent cregui més en Lleida”, en paraules del president de PIMEC local.