8.2.19 - EL PAPIOL • Baix Llobregat

Convenció Alcaldes.eu

Calvet: “O seguim els reptes europeus o no sobreviurem com a societat”

Viernes, 08 de Febrero de 2019

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, ha explicat a la Convenció Nacional d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya dins del marc de la I Fira de Mobilitat Sostenible, que com a país hem d’arribar al 100% dels objectius sobre plans de mobilitat sostenible l’any 2050


Imatge grupal al pavelló de la Fira del Papiol.
Aquest migdia ha tingut lloc al Papiol (el Baix Llobregat) la Convenció Nacional d’Alcaldes, organitzada per la plataforma transmèdia Alcaldes.eu, amb la col·laboració d’Aigües de Barcelona i l’Ajuntament del Papiol. L’acte ha servit també per inaugurar la I Fira de la Mobilitat Sostenible (FIMOB), en la que s’han presentat solucions de mobilitat sostenible i ha comptat amb la presència destacada de l’Hble. Sr. Damià Calvet, Conseller de Territori i Sostenibilitat, a banda de l’alcalde local, Jordi Bou, i el primer tinent d’alcalde, Joan Borràs.
Després de l’acte d’inauguració de la I Fira de Mobilitat Sostenible, Calvet ha manifestat durant el dinar d’alcaldes i alcaldesses que “o seguim els reptes europeus o no sobreviurem com a societat”, i afirma que “com a país hem d’arribar al 100% d’uns objectius irrenunciables per l’any 2050”. 
Calvet ha destacat entre d’altres temes com el suport de la T-mobilitat, un nou sistema de transport que permetrà calcular el preu del transport públic de manera personalitzada, i per tant consistiria en la regulació de les corones tarifàries; la importància de potenciar el transport públic; la possibilitat d’implementar un sistema homogeni per tothom on entraria els peatges explícits; sobre la regulació de llicències dels taxis i els VTC’s; i sobre la situació política actual, que sosté que “tenim dret a l’autodeterminació i el dret a decidir en pau i democràcia”.
El focus en l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Prèviament, durant el matí, la Convenció ha tractat tres aspectes clau de la mobilitat i la sostenibilitat. En la primera sessió, titulada “Mobilitat segura, sostenible i accessible. El focus en les àrees metropolitanes”, els ponents, Xavier Flores Garcia, director general d’Infraestructures de Mobilitat, i Antoni Poveda, alcalde de St. Joan Despí i Vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, han ofert una primera visió dels reptes de mobilitat des del punt de vista de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 
Han estat d’acord en identificar alguns dels principals reptes que afronta l’AMB. El canvi de motorització dels vehicles, l’efecte del canvi de model en el comerç i en el treball, el manteniment i millora de les infraestructures i els costos que això implica. Flores ha parlat, per exemple, de la introducció del model suec de carreteres interurbanes ‘2+1’ (que alternen el doble carril per sentit) i que “ha estat un gran èxit, en tant que han revertit la sinistralitat de moltes carreteres com ara la C-55 de Manresa, o la C-58 de Vacarisses i que s’aplicaran a l’Eix Diagonal en els propers anys”.
De la seva banda, Poveda preveu que les propostes sobre mobilitat i ciutat saludable seran abundants en els propers mesos, en la preparació de les eleccions municipals. I n’ha destacat algunes que, des de l’AMB, ja s’estan impulsant, com ara les ‘zones 30’, la prohibició de circulació dels vehicles sense etiqueta de la DGT dins de l’anell de les rondes, o la construcció d’un carril ‘bus VAO’ a la B-23, que ajudi als ciutadans de l’Àrea Metropolitana a l’hora d’entrar a Barcelona a través de transports públics. Igualment, ha anunciat la compra de 130 nous autobusos sostenibles al llarg del proper any, que ajudaran a renovar la flota disponible. El debat ha estat moderat per Eduard Berraondo.
Visions polièdriques i aprenentatges compartits
Més tard, Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent, Jordi Bou, alcalde del Papiol, Jean Charles Peña, responsable de la Gestió de Trànsit del Servei Català de Trànsit i Marc Pons, director de la zona Llobregat Sud, d’Aigües de Barcelona, han ofert una visió polièdrica de la qüestió en el debat titulat “El que podem aprendre els uns dels altres en mobilitat, accessibilitat i sostenibilitat”, també moderat per Berraondo. 
En el cas del Papiol, s’han detallat nombroses actuacions realitzades en els darrers anys, com ara la instal·lació de “bicibox” i de bicicletes elèctriques, així com la inversió en una línia de bus especial per connectar els diversos accessos del municipi. “Ha estat una suma de petites coses que han permès fer del poble un cas d’èxit”, ha dit Bou.
Isidre Sierra, des de Sant Climent i també des de l’ACM, ha dit que cal sumar entre tots per a la conscienciació del canvi. “Cal que les administracions s’ho creguin integralment, des de l’alcaldia fins al darrer tècnic”, ha dit. I ha detallat diverses iniciatives, com ara centrals de compra agregada, i licitacions especials que faciliten que els ajuntaments accedeixin a tota mena d’innovacions.
Jean Charles Peña ha explicat les diverses competències del Servei Català de Trànsit, que controla 12.000 km de xarxa viària, però que no es poden multiplicar indefinidament. La gran aposta actual és la del transport públic, però el handicap és que no es pot plantejar que aquest arribi a tot arreu del país. Tema apart és el de la contaminació, que cal combatre amb restriccions i senyalitzacions selectives en determinats corredors d’entrada a Barcelona, “que portaran als usuaris cap a aparcaments disponibles, on puguin deixar el vehicle”. La transversalitat en la comunicació entre entitats i organismes és un factor clau de l’èxit. També ha dit que “el 70% de les retencions de Catalunya tots els anys son per causa de mobilitat obligada, és a dir, per anar al treball o a l’escola” i això fa necessaris els incentius públics al teletreball o a la deslocalització.
Finalment, Marc Pons ha explicat que Aigües de Barcelona subministra a 23 municipis i té nombroses depuradores i canonades soterrades. Tot i això han identificat nombroses “coses que han contribuït a millorar la sostenibilitat, a través de la innovació i la proximitat a les persones”. Iniciatives com ara la promoció de l’economia circular han tingut impacte en la zona del Baix Llobregat.
Energia i esforços comuns
Abans del dinar, la darrera sessió (“L’energia que transforma, unint forces pel canvi de model”) ha estat conduïda per Lluis Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès (1999-2010) i Conseller de Territori i Sostenibilitat (2010-2012), qui ha aplegat a Valentí Junyent, diputat d’espais naturals i medi ambient de la Diputació de Barcelona, alcalde de Manresa, i president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Joan Prat i Trapé, director general de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà i Joan Josep Escobar, cap de divisió de Gestió Energètica de l’Institut Català de l’Energia.
Valentí Junyent ha destacat el compromís del món local en el canvi de model. “Cal reivindicar el paper dels municipis, que no tenen competències ni recursos, però que ho fan amb convicció”, ha dit. I també ha agraït el paper de les Diputacions i els Consells Comarcals. Junyent ha relatat les nombroses subvencions de flotes municipals de vehicles elèctrics. També Joan Prat ha parlat sobre la feina que fan els municipis de l’AMTU per donar servei als ajuntaments a l’hora de donar servei de transport públic en municipis allunyats o zones poc connectades. Projectes d’aplicacions experimentals a Sant Cugat, Vallirana, Sant Sadurní i a Can Barata han servit per llançar una aplicació que serà finalment presentada a l’abril i que ajudarà als usuaris. En aquest sentit, Prat ha xifrat en 15 anys el temps que trigarem a veure el primer autobús autònom.
De la seva banda, Joan Josep Escobar ha avançat algunes de les pautes que, des de l’ICAEN, es contemplen en relació a la transició energètica. “No és una opció, sinó una necessitat”, ha dit. I no només per qüestió de canvi climàtic i urbanització, sinó de salut pública també, amb 400.000 casos de malalties declarats cada any a la Unió Europea. També ha explicat que l’energia elèctrica serà la que marcarà el futur, i que les renovables eòliques i solars seran les que promouran el canvi. Catalunya, no obstant, necessitaria instal·lar cada any 1.000 hectàrees de camps d’energia solar i 1.200 de camps d’eòlica: “cal començar a pensar en reservar territori per aquets usos”.
Inauguració de la FIMOB
Als voltants de les 13 hores, les autoritats presents s’han unit al conseller Damià Calvet a fi d’inaugurar la Fira de Mobilitat Sostenible (FIMOB), que es celebrarà durant tot el cap de setmana, oferint la possibilitat de presentar innovacions i donar-les a provar a la ciutadania. Calvet i la comitiva d’autoritats han visitat un per un tots els stands i conegut les novetats presentades per la indústria. Durant la jornada de demà, la Fira també acollirà una Trobada Tècnica de Regidors de Mobilitat, que presentarà novetats, estudis i solucions als regidors competents.
Seguidament, la Convenció ha tancat la jornada amb el dinar d’alcaldes i alcaldesses, celebrat al castell del Papiol. Justament en l’hora de la sobretaula ha estat que el conseller Calvet ha participat en el debat “Catalunya serà sostenible i accessible o no serà. La visió de país”.