7.2.20 - LLEIDA

La Diputació de Lleida explica el nou sistema d'ajuts a municipis de muntanya i amb risc de despoblament

Viernes, 07 de Febrero de 2020

La Diputació de Lleida explica el nou sistema de discriminació positiva en els ajuts a municipis de muntanya i amb risc de despoblament.


FJoan Talarn i Jordi Latorre refermen el compromís del pressupost de la Diputació per al 2020 amb l’autonomia local i la desaparició dels ajuts discrecionals. Foto: Diputació de Lleida.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, acompanyat dels vicepresidents Jordi Latorre i Antoni Navinés i dels diputats Marc Baró i Josep R. Fondevilla, ha participat aquest dijous en les reunions dels consells d’alcaldes i alcaldesses de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Aquestes reunions, emmarcades en la ronda de visites institucionals que es van iniciar a la Val d’Aran i el Pallars Jussà, coincideixen amb l’inici de la tramitació dels pressupostos de la Diputació de Lleida per a l’any 2020, raó per la qual s’ha aprofitat per explicar amb detall els futurs mecanismes de suport al món local.

La visita institucional s’ha iniciat amb una reunió amb el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Miquel Sala, i la posterior assistència al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Alt Urgell, que s’ha celebrat a la sala d’actes del mateix Consell Comarcal.

A la tarda, els membres del govern de la Diputació de Lleida han mantingut una altra trobada, en aquest cas amb la presidenta del Consell Comarcal de la Cerdanya, Roser Bombardó. També han assistit al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de la Cerdanya, a l’Ajuntament de Montellà i Martinet, en el qual han participat els primers edils dels municipis d’aquesta comarca adscrits a la demarcació de Lleida: Montellà i Martinet, Lles, Prats i Samsor, EMD Víllec i Estana, Bellver de Cerdanya, Prullans, EMD Aransa, Riu i EMB de Pi.

Una vegada aprovat el pressupost, que es debatrà en el ple del 21 de febrer, es redactaran les bases per obrir els processos de concurrència competitiva de les diferents convocatòries de subvencions, en les quals es definiran tot un seguit de criteris de discriminació positiva. Un d’ells serà en favor dels municipis que poden patir els efectes negatius d’un entorn de muntanya, amb serveis a molts quilòmetres de distància o amb comunicacions deficients. Altres criteris de discriminació positiva seran en favor d’aquells municipis que es troben en risc de despoblament o amb un elevat índex d’envelliment de la seva població, segons marquen els indicadors d’evolució demogràfica de les dues dècades anteriors. Aquests criteris s’aplicaran de forma transversal en totes les convocatòries d’ajuts, des de les de Salut a les de Cooperació Municipal, suposant un increment percentual de l’ajut de la Diputació que rebria un ajuntament en cas de no pertànyer en aquestes categories.

El president, Joan Talarn, ha assegurat que “hem d’afrontar el repte de fer que viure en un poble petit ¬–com són la majoria dels de la nostra demarcació¬– no sigui un càstig perquè Internet hi arriba a la velocitat de finals del segle XX, perquè les vies d’accés i sortida no són prou segures, perquè els mínims serveis públics no estan del tot garantits, perquè no hi ha més sortida laboral que el monocultiu local del moment, o perquè estem a muntanya i no a la plana”.

Per la seva banda, el vicepresident primer, Jordi Latorre, ha assegurat que la Diputació té interioritzat el suport i l’assistència als municipis, treballant en projectes estratègics i posant en valor també la Taula del Pirineu, on es podran definir polítiques de discriminació positiva a les zones de muntanya. Latorre ha informat que “l’aposta per l’autonomia local ha de servir els ajuntaments per planificar les seves inversions a través d’un Pla de Cooperació Municipal bianual que contempla subvencions per a inversions i per a despesa corrent”. Igualment, Latorre ha remarcat “l’aposta per ajudar a mancomunar serveis entre ajuntaments per tal d’ajudar a estalviar costos”.

En les dues reunions d’alcaldes i alcaldesses de l’Alt Urgell i la Cerdanya, els primers edils han coincidit en exposar inquietuds semblants a les de la Diputació, com la millora dels camins municipals, la queixa pels microtalls elèctrics i l’intent de salvar les escoles rurals.