31.01.12 - BARCELONA • Barcelonès

Lluís Recoder afirma que continuarà buscant una companyia que aposti per fer del Prat un aeroport intercontinental

Martes, 31 de Enero de 2012
Barcelona (ACN).- El projecte de la companyia Spanair ''no ha sortit bé'' però això no ha de fer que Catalunya caigui amb un estat de ''depressió col·lectiva'', segons ha reflexionat Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat. Recoder ha demanat els empresaris reunits en l'acte de presentació de l'estudi 'El Vallès, motor productiu de Catalunya' que cal ''continuar buscant'' una companyia que aposti per Barcelona com a 'hub' de connexions intercontinentals. Recoder ha dit que per complir amb aquest objectiu caldrà mantenir la unitat de tots per trencar amb el model centralitzat que està implantat a l'Estat i transformar-lo amb un model descentralitzat que faciliti la competitivitat entre territoris.

Per construir un aeroport amb connexions intercontinentals cal disposar d'una plataforma adequada com l'actual de l'aeroport del Prat, però també cal que hi hagi una companyia aèria que aposti per fer d'aquesta plataforma el seu 'hub' de connexions intercontinentals, ha reflexionat Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat.

Recoder ha explicat que els grans aeroports de la Unió Europea, com és el cas de Madrid o Frankfurt ja disposen de les seves respectives companyies de bandera com és el cas d'Iberia i Lufthansa, respectivament.

El conseller ha manifestat que Catalunya ho ha intentat amb Spanair i tot i que ''no ens ha sortit bé'' això no ha de fer caure el país amb un estat de ''depressió col·lectiva''. Com l'objectiu que es perseguia amb Spanair era correcte, caldrà ''continuar buscant'' fins que arribi el dia que s'aconsegueixi obtenir un resultat positiu en aquest projecte.

Un altre factor que és essencial per fer de l'aeroport del Prat un 'hub' de connexions intercontinentals és que el model de gestió de la plataforma estigui descentralitzat i permeti la competitivitat entre territoris. Recoder ha dit que aquesta reclamació està en línia a la majoria de models que estan vigents a la Unió Europea i que únicament Espanya i Romania són l'excepció d'aquest model que es reclama des de Catalunya.

El conseller ha demanat que es mantingui la unitat de les institucions, dels ajuntaments i dels agents econòmics, que conjuntament amb el Govern de la Generalitat, han de ser els futurs responsables de la gestió d'aquesta plataforma.

Lluís Recoder ha participat a la seu de Foment en l'acte de presentació de l'estudi 'El Vallès, motor productiu de Catalunya', una obra elaborada per iniciativa de la fundació 'FEM Vallès'.

Antoni Abad, president de la Cecot i d'Unnim Banc, ha intervingut com màxim responsable del moviment 'FEM Vallès'. En la seva intervenció, Abad ha subratllat la necessitat d'observar el Vallès com una ''oportunitat'' catalana per a la recuperació de l'economia.

El president de la Cecot ha reivindicat la necessitat de definir una xarxa d'infraestructures competitives que sigui capaç d'obtenir la màxima eficiència en la mobilitat interna de les comarques.

Polítiques expansives

Abad ha dit que ''tot i respectant l'equilibri pressupostari'' dels comptes públic cal començar a desplegar polítiques d'incentiu de creixement econòmic, especialment en l'àrea de la innovació.

Antoni Vila, vicepresident de Foment, ha demanat que les infraestructures que connecten el Vallès amb el port han de ser ''prioritàries'' per a la comarca i per el Vallès.

'El Vallès, motor productiu de Catalunya' és l'únic estudi econòmic sobre el Vallès Occidental i Oriental. Tres professors de la Universitat de Barcelona (Joaquim Solà, Montserrat Termes i Xavier Sáez Bárcena, tots tres de la Universitat de Barcelona), constaten que ambdues comarques són la primera concentració industrial de Catalunya, de l'estat espanyol i inclús del sud de la Unió Europea, segons ha explicat Joaquim Solà, un dels autors de l'estudi. En xifres, les dues comarques generen el 25'6% del valor afegit brut industrial català i són la seu d'importants centres tecnològics.

L'estudi també demostra que el Vallès assoleix un pes decisiu en el conjunt de Catalunya, especialment a la regió metropolitana. Amb aquest informe es pretén que els poders públics el tinguin en compte per a futures estratègies de desenvolupament territorial i des de la plataforma 'FEM Vallès' reivindiquen un canvi de prioritats en les partides.

L'estudi econòmic abasta el període 2001-2010 i que posa de manifest que el Vallès Oriental i Occidental són les dues comarques que són el motor productiu de Catalunya.

Els autors afirmen que des d'un punt de vista econòmic, el que succeeix al Vallès és absolutament decisiu per al progrés del país: el 2010 ambdues comarques van generar el 25'6% del valor afegit brut industrial català i el 2009 van aportar el 16,8% al PIB català. Malgrat el context de crisi, els dos sectors punters i que estan en constant creixement són el de les indústries químiques i farmacèutiques.

En el llibre 'El Vallès, motor productiu de Catalunya', també es demostra que la comarca catalana és líder en el nombre d'establiments productius, en la implementació d'aquests grans establiments industrials i en l'exportació catalana - si s'agrega la producció directa i indirecta d'aquesta-. "Pràcticament la meitat de les grans empreses exportadores catalanes es troben al Vallès".

El que fa que el Vallès no només sigui punter en el sector industrial és en el nombre considerable d'equipaments i infraestructures científiques, tecnològiques i de coneixement per exemple, el Parc Tecnològic del Vallès, el Biocampus de la UAB, el Parc de l'Alba i l'Institut Universitari de Ciència i Tecnologia, entre d'altres. En l'àmbit terciari, també es posa de manifest el sector privat ha tingut en el Vallès un dinamisme comparatiu superior al de Catalunya.

Els reptes més importants que ara afronta el Vallès de cara al futur - segons aquesta investigació- són, en primer lloc reforçar la implantació de seus empresarials i de companyies de serveis avançats, ien segon lloc afavorir la modernització de la base productiva i crear condicions per estimular el desenvolupament d'activitats de tecnologia avançada.