2.03.12 - EL PRAT DE LLOBREGAT • Baix Llobregat

L'alcalde de gran ciutat més veterà de Catalunya i el de més pes d'ICV compleix 30 anys al càrrec

Viernes, 02 de Marzo de 2012
El Prat de Llobregat (ACN).- El dos de març del 1982 un jove tinent d'alcalde era investit alcalde del Prat: Lluís Tejedor i Ballesteros (Cifuentes, Guadalajara, 1952) esdevenia batlle "per sorpresa", recorda: el seu predecessor havia mort en accident de trànsit. 30 anys més tard, Tejedor és el batlle més veterà al front d'una gran ciutat catalana. I un personatge central en el municipalisme. No només perquè és la clau per entendre el manteniment del principal feu d'ICV. També perquè ha hagut de gestionar reptes insòlits a d'altres indrets: ha estat el defensor de la ciutat davant de la pressió que suposaven el port i l'aeroport. Per alguns, amb poca traça o fent masses concessions. Per altres, aconseguint un equilibri modèlic.

El Nadal del 1981 Tejedor era fora de Catalunya quan va rebre una trucada: havia de tornar al Prat perquè el primer alcalde de la democràcia, el carismàtic Antonio Martín, havia tingut un accident de trànsit molt greu el 26 de desembre tot tornant amb cotxe de Barcelona.

Tejedor, que no arribava als 30 anys quan va esdevenir tinent d'alcalde el 1979 després de les primeres eleccions des de la restauració de la democràcia, havia de prendre les regnes de la ciutat. Aquest enginyer tècnic electrònic recorda avui en dia: "Jo estava treballant i m'hi dedicava estones a l'Ajuntament, quan podia, que eren moltes, fonamentalment a la nit". "No tenia ni la més remota idea" que seria alcalde, afegeix: "no m'havia plantejat mai, mai, la possibilitat de tenir dedicació plena".

"Per tant va ser una gran sorpresa" haver d'assumir les regnes de la ciutat després que Martín, finalment, morís, el 31 de desembre. Van seguir dos mesos d'intenses negociacions, narra l'historiador pratenc Jordi Ramos: el PSUC havia guanyat les primeres eleccions per menys de 200 vots i havia empatat a 10 regidors amb el PSC.

"Al Partit Socialista li costava molt assumir que el PSUC havia estat la llista més votada i que, per tant, l'Antonio Martín havia de ser alcalde", recorda el que llavors era responsable de la Joventut Comunista del Baix Llobregat i qui va prendre les regnes del PSUC al Prat quan Tejedor esdevingué batlle, Josep Pérez Moya. La tercera força, CiU, però, tenia clar que els seus tres regidors no permetrien que no fos batlle el cap de la candidatura guanyadora.

Aquesta postura va condicionar les negociacions i finalment el PSUC i el PSC van poder tancar el primer govern del Prat. La coalició, però, s'havia trencat abans de la mort de Martín i Tejedor la va haver de recomposar abans de ser investit, narra Ramos. Finalment, el dos de març, accedia a l'alcaldia amb els 20 vots del PSUC i del PSC i l'abstenció dels tres regidors de CiU i els dos de la UCD, segons consta a l'acta del ple.

150 carrers per asfalta i només tres places

Pérez Moya resumeix la ingent feina que tenia per davant el joveníssim batlle d'aspecte encara més jove en una ciutat que havia passat de 36.363 habitants el 1970 a 60.139 el 1981: "El Prat tenia 150 carrers per asfaltar i només tres places públiques, dues d'elles de terra, i una situació de la població escolar absolutament deteriorada: hi havia tres o 4.000 nenes del Prat en baixos comercials i es van haver d'habilitar barracons".

De "suburbi" a ciutat moderna

És fàcil, doncs, trobar la part positiva en el balanç de tres dècades de govern municipal: Tejedor ha vist, diu, "l'evolució de l'Espanya pobre i descuidada, en blanc i negre, a una societat moderna, complexa i contradictòria com la d'avui". I es mostra satisfet de la feina feta en aquesta evolució: "el Prat era perifèria, suburbi, amb identitat de lluita contra però que no deixava de ser una ciutat desgraciada, acomplexada davant de la Barcelona i de les mil amenaces que tenia, i des de l'any 1979 dia rere dia ha anat millorant la qualitat i el benestar".

El mateix va passar amb la resta de grans ciutats metropolitanes. Però la permanència al poder d'un alcalde durant tres dècades, en canvi, és insòlita. Segons dades de l'Associació Catalana de Municipis, només hi ha al país 11 batlles que es mantenen des del 1979. I tots de poblacions petites: Daniel Górriz a Prullans (Cerdanya), Josep Orriols a Castellar de n'Hug (Berguedà) o Pere Moradell a Torrella de Fluvià, per exemple. Quines en són les claus per entendre el 'fenomen Tejedor', doncs?

Tejedor: peça clau en el manteniment de l'equilibri territorial

Per entendre-ho cal recordar, en primer lloc, la postura singular del Prat a un territori únic, el Delta del Llobregat, i la pressió també única que la ciutat ha patit per part de l'aeroport i del port, entre d'altres. El debat actual sobre la possible ubicació de l'Eurovegas a l'entorn ara agrícola i natural del Delta és una reproducció d'una tensió que ha marcat el Prat ja des de molt abans de la recuperació de la democràcia.

Quan Tejedor esdevingué alcalde, el 1982, no només compartia amb la resta d'alcaldes metropolitans el repte de gestionar una ciutat que havia crescut sense gaire ordre, doncs. També havia d'"aguantar les pressions del creixement barceloní, però també dels grans interessos que moltes vegades defensaven tant el govern de l'Estat com el de la Generalitat", sosté Pérez Moya, que va estar en els equips de govern de Tejedor abans d'esdevenir director de Trànsit de la Generalitat a la Conselleria d'Interior de Joan Saura. L'oposició al desviament del Llobregat i a l'ampliació de l'aeroport era una de les banderes d'un govern local que veia amb menys reticències l'ampliació del port, narra l'historiador Ramos.

"Tot això ha dificultat molt el manteniment en aquests darrers anys de l'equilibri del territori", explica el veterà Pérez Moya, tot defensant que el govern municipal pratenc ha aconseguit finalment "l'equilibri entre preservació del territori, manteniment dels espais naturals com a valors no només del municipi i de la comarca, sinó de Catalunya".

I, en aquest sentit, manté una tesi que repeteixen molt sovint molts d'aquells que han format part del govern municipal o són militants ecosocialistes: per als defensors del model, Tejedor és la clau de volta d'aquest equilibri.

I si Tejedor és la clau de volta, 1994 és l'any clau; el punt que marca un abans i un després en el període de tres dècades de mandat: el 16 d'abril d'aquell any, al teatre Modern del Prat, l'alcalde signava amb els representants de l'Estat, de la Generalitat i de Barcelona el pla Delta: un compromís que dissenyava les intervencions al territori que s'han culminat fa tan sols uns dos o tres anys. El Prat accedia a obres com el desviament del riu o la tercera pista de l'aeroport a canvi de mesures de compensació com la protecció de noves zones naturals o la recuperació d'una platja perduda per culpa de la contaminació.

Pérez Moya defensa que la continuïtat de Tejedor al càrrec ha permès que l'Ajuntament del Prat vetllés pel compliment d'aquest pacte: els ministres de Foment o els consellers de Política Territorial anaven passant, i sempre trobaven el mateix batlle "que davant dels altres interlocutors sempre ha dit que l'administració de l'Estat va adquirir un compromís que ha de complir", indica.

El que pels ecosocialistes és un gran èxit, pels crítics és una claudicació. "El Prat té unes afectacions immenses: més del 50% del territori ha estat sotmès a expropiació, i les compensacions no es veuen per enlloc", considera Pere Baltà, un altre històric de la política pratenca: regidor durant la fase protodemocràtica, va liderar el grup municipal de CiU en les legislatures 1987-1991 i 1991-1995, a més de ser diputat de la federació al Congrés espanyol i director del Servei de Promoció Cultural de la Generalitat de Pujol als vuitanta.

Un polític que fuig de les proclames incendiàries per mantenir el feu d'ICV

Si la situació del Prat és un dels factors que ajuda a entendre el manteniment de Tejedor, ICV no l'és. La ciutadania pratenca no és especialment ecosocialista. L'alcalde s'ha mostrat en diverses ocasions conscient d'aquesta evidència que es fa palesa en cada elecció general o nacional, quan els resultats mostren un patró similar a la de la resta de ciutats de l'entorn: excepte en els darrers comicis catalans, quan va guanyar CiU, el PSC sempre guanya. El solen seguir el PP i CiU i, darrere, ICV.

"Els alcaldes no guanyen les eleccions, les perden", recorda Baltà per assenyalar la importància de la personalitat de Tejedor en el manteniment del feu del PSUC i ICV al Prat durant tres dècades, mentre la formació anava perdent alcaldies com la de Cornellà, ja als vuitanta, la de Sant Vicenç dels Horts, la de Sant Feliu, ara recuperada, o la de Sabadell, per posar alguns exemples.

Tejedor, en efecte, ha sabut captivar els electors pratencs: va anar ampliant les victòries del PSUC i d'ICV fins a aconseguir, el 1991, el 1995 i el 1999 tres majories absolutes. Ell és la cara visible d'un equip de govern que ha anat canviant: ara cap dels que van començar amb ell el 1979 segueix. Alguns inclús es declaren desencantats amb el rumb que ha pres la política municipal. Rafa Duarte, el segon més veterà a un govern que ara té moltes cares ben joves, va entrar-hi el 1987 i Sergi Alegre, el tercer, el 1991.

L'alcalde no ha captivat, però, amb un carisma exultant. Poc amic de les proclames incendiàries i discret, té per costum no fer declaracions sense conèixer els assumpte en profunditat. Als qui el coneixen els costa imaginar-lo en un míting inflamant les masses fent promeses impossibles, sinó més aviat adherint-se a aquell eslògan de Suárez de 'puc prometre i prometo'. En efecte, alguns empleats municipals veuen en ell un polític forjat a la transició que, intel·ligent i molt treballador, ha sabut aprendre amb els anys.

Una oposició "domesticada" i un PSC en declivi

Si la situació del Prat i la personalitat de Tejedor són condicionants importants de la seva permanència, la debilitat de les alternatives és una tercera causa a tenir en compte. "S'observa una certa domesticació de la oposició", lamenta Baltà, que va ser un dels seus líders i va intentar una moció de censura en la legislatura 1987-1991 amb AP i el PSC que va fracassar quan, recorda, els socialistes es va retirar.

I acusa aquests de col·laborar sistemàticament amb ICV. En efecte, els ecosocialistes governen aliats amb el PSC des del 2003, quan van perdre la majoria absoluta. I des de llavors els socis menors no han parat de perdre suport en una comarca, el Baix Llobregat, on solen gaudir d'hegemonia: el 2007 van passar de vuit a set regidors. I el 2011, després de la derrota sense pal·liatius a tota Catalunya, van esdevenir per primer cop, amb cinc regidors, la tercera força al consistori, per darrere d'un PP que, liderat per Antonio Gallego, ha anat fent 'sorpassos' a CiU, primer, i al PSC, després, per esdevenir ara segona força i per tant líder de l'oposició.

Gallego ha fet, doncs, una trajectòria molt similar a la de Garcia Albiol a Badalona, i la seva forma de fer política també és similar. És una incògnita com seguirà aquesta evolució en el futur. Com una incògnita és, també, fins quan durarà l'etapa de Tejedor.

Sense data de jubilació i enamorat del "càrrec més maco"

Aquest dijous, un dia abans de fer 30 anys al càrrec, el batlle responia com sempre a la pregunta de si ja tenia data de jubilació: amb evasives. "Si estàs cansat has de plegar, però has d'intentar fer-ho quan toca"; "jo m'he presentat, em sento compromès i tinc il·lusió; acabem de començar la legislatura i en política parlar de què faràs d'aquí a quatre anys és quasi l'infinit, de manera que no tinc ni la més remota idea", explicava.

Això sí, aquell que no va voler ser conseller quan ICV va arribar al Govern de la Generalitat de la mà del tripartit insistia en la seva declaració d'amor a la seva responsabilitat: "el càrrec més maco, si es pot dir així, de representació política és el d'alcalde"; "el més maco, entranyable i apassionant de tots", deia. I concloïa: "cap altre càrrec té la dimensió humana que té el càrrec d'alcalde, perquè tu estàs parlant amb gent que coneixes".