11.04.11 - VIC • Osona

CiU encara el 22-M a Vic enfortida després de liderar el govern municipal

Lunes, 11 de Abril de 2011
Les eleccions municipals de Vic estaran marcades, amb tota probabilitat, per la posició de força que ha assolit Convergència i Unió després de liderar el govern del consistori. La federació compta amb l'actual alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, com a principal actiu i amb l'autoritat d'haver abordat qüestions polèmiques com la del padró o l'aval de l'obra executada. Fa quatre anys, els resultats van desembocar en un pacte entre CiU, PSC i ERC. Enguany, caldrà veure com influeix l'entrada de SI en la pugna pel vot independentista, disputat entre ERC i la CUP, i també el paper de la Plataforma per Catalunya.

El mandat 2007-2011 a Vic ha estat marcat, com arreu, per la crisi econòmica però també per la polèmica del padró i per la creació d'un espai de Benvinguda Educativa. Els objectius fixats pel govern municipal a principis de mandat s'han complert només en part, tal com s'admet des del consistori.

Diversos projectes com el pla de mobilitat, el soterrament de la línia d'alta tensió o el Pla de Barris Centre que ha de remodelar i cohesionar el barri han quedat a mitges o no s'han arribat a impulsar. Amb tot, els partits de govern, CiU, PSC i ERC, assenyalen que s'han vist compensats per la construcció del nou Centre d'Arts Escèniques d'Osona, l'Atlàntida, els avenços en el nou Parc Tecnològic o el canvi integral al barri del Remei.

En aquest capítol, el d'infraestructures, el Parc de la Innovació i del Coneixement es presenta com una de les eines clau per a la recuperació econòmica d'una ciutat que, sense deixar de ser capital de la indústria càrnia, s'ha vist afectada també per la crisi global de la construcció.

El buc insígnia de l'equip de govern, pel que fa els equipaments, ha estat la creació del complex cultural del teatre l'Atlàntida. S'hi ha destinat gairebé uns 35 MEUR, convertint-se així en l'obra més costosa que ha impulsat el consistori. Aglutina, en un únic espai, un teatre, un auditori i l'escola de música que té més de 1.000 alumnes.

Empadronament polèmic

L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, i el conjunt de l'equip de govern, es van veure immersos el gener del 2010 en la polèmica del padró. L'Ajuntament de Vic pretenia canviar els criteris d'empadronament restringint l'accés als immigrants irregulars i, a més, volia trametre els casos a les autoritats policials competents.

La mesura va suscitar una gran polèmica que va transcendir l'àmbit nacional i va arribar a centrar l'agenda política de l'estat espanyol. Van dir-hi la seva ministres, consellers, partits d'implantació estatal i, fins i tot, el mateix president del govern espanyol. Finalment, l'advocacia de l'Estat va determinar que els ajuntaments han d'empadronar de manera obligatòria i que el control de la validesa dels passaports no corresponia als consistoris.

Tot i que l'equip de govern fa un balanç "més que positiu" de la seva acció de govern, a ningú se li escapa que el cas del padró va fer trontollar els fonaments de la governabilitat al consistori. ERC es va plantejar trencar el pacte i al PSC també li suposava una situació incòmode.

L'altre element de polèmica es comença a gestar el setembre del 2008. A Vic, es va obrir un espai d'acollida municipal previ a l'escolarització, una prova pilot del Departament d'Educació que va rebre el nom d'Espai de Benvinguda Educativa (EBE). El projecte tenia com a objectiu, entre d'altres, aconseguir una millor adaptació dels alumnes nouvinguts.

L'equip de govern va defensar la idoneïtat del projecte en una ciutat amb un alt percentatge de nouvinguts però la CUP i ICV van qualificar la mesura de segregadora. Associacions d'immigrants s'hi van posicionar en contra i el Síndic de Greuges va arribar a plantejar que els EBE podrien vulnerar el dret a l'educació.

L'àrea de seguretat de l'ajuntament va marcar l'agenda política durant una bona part de la legislatura. El regidor de Règim Interior i responsable de la policia, Josep Rafús, va nomenar Lourdes Rota com a nova inspectora en substitució d'Antonio Jurjo. Aquest últim va presentar una demanda, denunciant irregularitats en el procés.

La justícia va determinar que el nomenament s'havia fet sense seguir l'ordenament jurídic vigent i, a més, deixava Antonio Jurjo sense dret a optar per mantenir el seu lloc de feina. El jutge va ordenar el seu reingrés al cos i va declarar nul·la la resolució administrativa que feia efectiu el relleu.

Rafús havia assegurat que, si Jurjo guanyava el cas, deixaria el seu càrrec i, efectivament, el fins llavors responsable de la Guàrdia Urbana durant set anys va ser substituït per Àlvar Solà. Josep Rafús va passar a fer-se càrrec d'Urbanisme.

D'altra banda, la Universitat de Vic es va convertir, encara no fa un any, en un altre focus de conflicte per Vila d'Abadal. L'elecció de Jordi Montaña, a proposta de l'alcalde, com a nou rector va generar un debat encès dins la comunitat universitària, ja que el patronat de la Fundació Balmes el va escollir per majoria absoluta tot i el rebuig aclaparador del claustre.

Els partits

Inicialment, ICV va firmar el pacte de govern amb CiU, PSC i ERC. Això va ser just després de les eleccions del 2007. Tres mesos més tard, Josep Maria Vila d'Abadal els va convidar a marxar al·legant que la posició d'ICV "era d'oposició dins els govern".

A partir d'aquí, el cap de llista i únic representant a l'ajuntament d'ICV, Xavier Tornafoch, ha acusat en diverses ocasions al PSC de "limitar-se a gestionar el programa electoral de CiU". En clau de propostes, Tornafoch ha plantejat, sense massa èxit, fer una tramesa conjunta de propaganda electoral amb l'objectiu d'estalviar.

Per un altre cantó, la irrupció de la CUP a l'ajuntament el 2007 va esgarrapar dos regidors a ERC. Enguany, la formació ha situat Laia Jurado al segon lloc per darrere de la gironina Georgina Rieradevall, que ocuparà el número u. Proposen defensar la figura del barri com a espai públic per fer de Vic una ciutat "cohesionada".

L'altra novetat del 2007 és el creixement de la Plataforma per Catalunya. Amb el 18'5% dels vots, PxC es va erigir com a segona força política. El seu paper d'oposició està marcat pel discurs contra els immigrants. Amb el lema 'primer els de casa', el seu líder, Josep Anglada, ha presentat diverses propostes per evitar que ajuts o prestacions es destinessin als nouvinguts.

Tot i que la immigració ha estat l'eix que ha fet servir com a fil conductor durant la legislatura, Anglada ha acusat en diverses ocasions al tripartit municipal de "malgastadors" i d'abusar dels càrrecs de confiança.

CiU disposa actualment de l'alcaldia i això reforça la seva figura principal, la del batlle Josep Maria Vila d'Abadal. A Vic, la federació ha tingut un paper hegemònic des de les primeres eleccions democràtiques tot i que, actualment, CiU comparteix equip de govern amb els quatre regidors del PSC, encapçalats per Josep Burgaya, i amb els dos d'ERC dels quals Joan López n'és la figura principal.

Per la seva banda, el PSC manté el nucli dur del govern municipal a la llista. Com a principal novetat, els socialistes incorporen com a dona forta la sindicalista Mari Mayano. En clau de programa, aposten com a prioritat fonamental afavorir l'ocupació a través de la reactivació de l'economia.

A més, tot i la reforma del barri del Remei, els socialistes proposen millores integrals al barri del Pla de l'Estadi i al barri dels Caputxins i la qüestió del civisme "com a clau de volta per resoldre els problemes de convivència de la ciutat", en paraules de Josep Burgaya.

ERC, l'altre soci de l'equip de govern, repeteix amb Joan López i presenta una llista que aglutina militants i independents de diferents sectors de la societat vigatana. Tot i la davallada a les eleccions autonòmiques, caldrà veure si el fet d'haver estat quatre anys al govern municipal els és un aval.

Iban Lapeira liderarà SI a Vic

Les eleccions del 2011 comptaran amb una nova força política que pugnarà pel vot independentista, amb ERC i la CUP. Solidaritat Catalana per la Independència presenta a Iban Lapeira com a cap de llista. La coalició es pot fer un lloc fruit del treball d'un dels seus líders, Alfons López Tena, a les consultes per la independència convocades per Osona Decideix.

Solidaritat disposa d'opcions d'aglutinar vot si es té en compte, a més, el resultat obtingut a les autonòmiques, a la ciutat de Vic. Caldrà veure com exploten aquest pòsit els integrants de la llista. Pel que fa a Reagrupament, ha descartat formar llista a la capital d'Osona.

El PP, d'altra banda, no obté representació al consistori vigatà des de les eleccions de 1999, en què ja va perdre un regidor dels dos que va aconseguir el 1995. Enguany s'ha anunciat que es presentarà una llista a Vic tot i que encara no s'ha fet públic la persona que l'encapçalarà.

Reivindicacions històriques

Una de les reivindicacions històriques de Vic ha estat el desdoblament de la línia de tren que va de Barcelona a Puigcerdà, la més vella de tot l'Estat espanyol. La problemàtica dels retards es dóna amb freqüència, entre d'altres, per falta de manteniment.

De totes maneres, l'actual situació econòmica fa pensar que es retardaran inevitablement les mesures per donar una solució a la línia. La capital d'Osona també s'ha mostrat a favor de l'anomenat "eix transversal ferroviari", que ha d'unir Lleida amb Girona.

Que Vic disposi d'un jutjat penal propi és una reivindicació que s'arrossega des de fa anys, d'altra banda. Actualment, els processos penals s'han de tramitar als jutjats de Manresa perquè el consistori no ha pogut materialitzar la creació d'un Palau de Justícia per manca de pressupost.

La nova illa càrnia més gran d'Europa

Des de fa temps, Vic i comarca pateixen de prop les conseqüències de la situació econòmica. Segons les xifres de l'Idescat, les oficines d'ocupació han registrat 3.900 aturats, gairebé 2.500 més que el 2007. L'atur és i serà un dels cavalls de batalla del nou equip de govern.

La indústria càrnia del sector porcí d'Osona és un punt de referència tant a Catalunya com a l'Estat espanyol i a Europa. Tot i els problemes de la crisi global, és un sector fort, potent i arrelat a la terra. És per això que Vic preveu crear l'illa càrnia més gran d'Europa.

L'objectiu de l'illa és fer créixer encara més un clúster d'activitat especialitzat que sigui focus d'atracció de noves indústries estatals i internacionals. L'actual escorxador mata 14.000 porcs al dia i la nova illa càrnia que s'ubicarà a la zona del Bruguer, en passarà a matar-ne 24.000. Amb aquesta iniciativa, es preveu donar feina a 1.500 persones.

Pel que fa al deute del consistori, la informació proporcionada pel regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Vic, Josep Burgaya, el situa en un 96,18%. Segons Burgaya, això mostra un "bon estat" de la salut de l'administració local, ja que, tal com assegura, s'entén com a endeutament preocupant els ajuntaments que passen del 110%.