26.04.11 - BALAGUER • Noguera

L'alcalde de Balaguer admet que li faria il·lusió presidir la Diputació de Lleida

Martes, 26 de Abril de 2011
L'alcalde de Balaguer i candidat a l'alcaldia pel PSC, Miquel Aguilà, ha assegurat en una entrevista a l'ACN que ostentar la propera presidència de la Diputació de Lleida seria la millor manera de culminar una carrera política iniciada l'any 1983. Aguilà reconeix que el pacte amb ERC a la Diputació durant els darrers quatre anys podria haver anat millor si la presidència hagués estat per al PSC. Així mateix opina que sense consells comarcals els ajuntaments ''podríem funcionar perfectament'' però manté que les diputacions hi han de ser per garantir ''l'equilibri territorial''. Aguilà aspira a aconseguir el novè regidor a la capital de la Noguera per governar amb majoria absoluta.

L'alcalde de Balaguer admet que realment li faria molta il·lusió presidir la Diputació de Lleida durant els propers quatre anys. Fins ara n'ha estat el vicepresident primer ja que la presidència es va cedir al republicà Jaume Gilabert després de l'acord a què es va arribar entre el PSC i ERC a diferents capitals de comarca de la demarcació de Lleida i que va acabar condicionant el futur color del govern de l'ens provincial.

Aguilà afirma amb prudència que ''tal com ha anat podem estar satisfets'', però opina que aquests darrers quatre anys a la diputació haguessin pogut anar millor si els socialistes haguessin ostentat la presidència perquè ''com a grup majoritari, crec que ens pertocava''.

Reconeix que al partit encara no han parlat del futur govern de la diputació perquè tot dependrà dels resultats que el seu grup acabi obtenint als diferents municipis de la demarcació, però pensa que presidir l'ens seria una bona forma de culminar la seva trajectòria política centrada pràcticament en la seva totalitat en el món local des que es va presentar com a alcalde l'any 1983.

No als consells comarcals, llarga vida a les diputacions

L'alcaldable del PSC a Balaguer considera que sense consells comarcals ''podríem funcionar perfectament'' però que en canvi les diputacions són organismes històrics imprescindibles perquè estan enfocats a la gestió dels ajuntaments i fan una tasca d'equilibri territorial a l'hora de donar serveis. Per això pensa que ''tots plegats vam cometre un error aquí'' i assegura que sempre ha dit que els consells no han resolt mai cap problema dels municipis i a més a més generen moltes despeses.

Aguilà aposta doncs per crear mancomunitats de serveis i que les diputacions acabin assumint algunes competències que ara tenen els consells, ja que així 's'optimitzaria tot molt millor''. Segons Aguilà, el ciutadà no ha acabat d'entendre mai el perquè quan un contenidor de la brossa està ple o no funciona bé no es pot queixar a l'Ajuntament, i aquest no pot ''estirar de les orelles'' l'empresa que s'ocupa de la gestió de la brossa. A més a més, critica que els consells estiguin regits per governs que no provinguin d'elecció directa dels ciutadans i fins i tot al capdavant hi pugui haver persones que no tenen o no han tingut mai responsabilitat en un ajuntament.

Una ciutat a cada banda de riu

El pas del riu Segre pel centre de la ciutat ha fet que durant anys s'hagi vist una Balaguer dividida en dos parts molt diferenciades. La del casc antic limitant amb el turó del Sant Crist i la zona més nova de l'eixample. Com passa en la majoria de ciutats del país, al casc antic és on hi ha una major degradació dels habitatges i un percentatge més elevat de població immigrada. Aguilà però remarca que d'immigrants n'hi ha més a la part de l'eixample, però que el percentatge és més elevat a la part vella. En aquest sentit, destaca que no hi ha problemes greus de convivència i aposta per fer polítiques integrals que vagin en la línia de tractar els nouvinguts com si fossin d'aquí.

Aguilà es mostra orgullós del fet que Balaguer hagi estat el ''conillet d'indis'' de la primera Llei de barris i assegura que el president Pasqual Maragall es va inspirar en el casc antic de la capital de la Noguera per impulsar-la. El projecte de rehabilitació del casc històric de la ciutat està molt avançat i Aguilà assegura que s'estan complint els objectius de millorar els habitatges i eixamplar els carrers per facilitar-hi el pas dels vehicles rodats. Això no obstant es mostra preocupat per les retallades del nou Govern i lamenta que s'hagin quedat sense previsió per a l'aparcament que havien de situar al darrera de l'Ajuntament.

Així mateix, el candidat socialista destaca que la barrera natural del riu Segre s'ha aconseguit superar arribant als cinc ponts que el travessen en una distància de mil metres de riu. A banda recorda que la construcció del nou edifici judicial, que permetrà passar de tres a quatre jutjats, farà que es regeneri l'activitat al casc antic.

Quedarà per resoldre la barrera que suposa el pas de la línia de tren de Lleida a la Pobla de Segur per la zona de l'eixample. Fa temps s'havia parlat de soterrar-la però la situació econòmica ha fet que s'estiguin plantejant alternatives. Aguilà veu viable l'opció de desviar la línia cap a l'est i que la futura estació estigui connectada amb el centre de la ciutat amb una línia d'autobús.

L'assignatura pendent de les connexions amb la plana

Miquel Aguilà lamenta profundament que quan es va dissenyar l'Eix Transversal per unir Lleida amb Girona es fes paral·lel a un altre eix important com és el de l'A-2. ''Dit d'una altra manera, allí on hi havia una gran via de comunicació n'hi van superposar una altra'', afirma l'alcalde. Això, afegeix, ha fet que gràficament les comarques del sud hagin disposat de més oportunitats i hagin pogut augmentar més demogràficament i econòmicament. ''És una ratlla que va de Cervera a Tàrrega, Bellpuig, Mollerussa i Lleida; com més a prop hi ets, millor, i com més te'n vas allunyant, pitjor'', conclou.

Per això, l'alcaldable del PSC reivindica tot i el mal moment econòmic l'autovia de la C-13 per unir Lleida amb Balaguer i l'autovia de la C-14 de Tàrrega a Balaguer i Alfarràs per millorar la connexió amb l'Aeroport d'Alguiare i el futur eix del Cantàbric. Segons Aguilà, actualment ''estem patint aquest dèficit, que és la nostra nineta dels ulls per disposar d'igualtat d'oportunitats a la resta de territoris''.

Futur negre per a l'economia municipal

Miquel Aguilà no es gaire optimista respecte al futur de l'economia municipal i reconeix que ''enguany el tenim salvat'' quant als pressupostos, però que els propers no sap com s'ho faran mentre continuï la baixada d'ingressos de l'Estat i la Generalitat, així com els propis de l'Ajuntament. Aguilà afegeix que el món local sempre ha estat la ''ventafocs'' de l'administració i admet que ara que els ingressos baixen els problemes augmenten dia a dia, perquè s'han creat uns equipaments que costen molt de mantenir.

A nivell local, assegura que mantindran els sous dels càrrecs electes, ''perquè són els adequats'', però diu que faran un govern amb menys dedicació, la qual cosa permetrà baixar a la meitat una quarta part de la despesa dels regidors. Actualment, un regidor compta amb dedicació complerta, tres estan al seixanta per cent i els altres amb menors quantitats.

El repte de la majoria absoluta

Després de tancar el mandat amb vuit regidors tot i comptar amb el suport del regidor no adscrit que va deixar les files d'ERC per secundar el govern socialista, Francesc Escoda, Miquel Aguilà espera aconseguir el proper 22 de maig nou regidors que el permetin governar amb majoria absoluta. És un dels reptes que té després de governar durant 24 anys la capital de la Noguera i considera que ''és la millor garantia per poder continuar governant la ciutat amb èxit tot i les dificultats actuals''.

Això no obstant, Aguilà es mostra partidari d'estendre la mà als altres grups per fins hi tot arribar a fer un pacte de govern. L'alcaldable del PSC creu que amb els temps que corren caldran governs més forts que comptin amb totes les forces polítiques per prioritzar polítiques d'estalvi i optimització re recursos.

El candidat Aguilà

Miquel Aguilà va néixer fa 58 anys a Balaguer i és mestre en excedència des que es dedica a la política. Va ser alcalde de la capital de la Noguera per primer cop l'any 1983 i ho ha estat fins ara tret del mandat entre els anys 1991 i 1995, quan va pujar al govern CiU. També ha estat senador per Lleida a la IV i V legislatures i ha estat un dels homes forts del PSC a la Diputació de Lleida.