Non solum vivere, sed etiam philosophare
Lunes, 07 de Marzo de 2011

Non solum vivere, sed etiam philosophare


Per a què vol una escola de música, Matadepera? És ben clar: fa 25 anys que la tenim, i funciona a ple rendiment. Amb poc més de 230 alumnes, no pot donar cabuda a més inscripcions. És una ràtio d’alumnat alta, per als 8700 habitants del municipi, però les característiques sociològiques del poble ho afavoreixen.
 
Quatre dades: un 51% dels habitants han nascut a la comarca però no al municipi; hi han vingut a cercar qualitat de vida. Són (som) gent de classe mitjana, majoritàriament: industrials, comerciants, professionals… Una altra dada ho confirma: tothom sap que els tax payers són, bàsicament, les classes mitjanes; Matadepera és, segons Hisenda, el lloc amb més renda per càpita (on paguem més IRPF per càpita, en realitat). En definitiva, que una part proporcionalment alta de la població es guanya amb més o menys èxit el «primum vivere» i pensa també en el «deinde philosophare».
 
Si ens creix, doncs, un excel·lent planter de futurs músics i melòmans, lògic és que tinguem també un espai on conrear bé la música. Per altra part, el poble té dos grups de teatre amateur: els veterans «Amics del teatre de Matadepera» i els joveníssims «La cort del teatre»; al nostre IES, encara, alumnes i professors han format un altre grup teatral. Necessitem un teatre – auditori. Per si fos poc evident, el PECCat assigna als municipis de la demografia de Matadepera, com a objectiu per a la desena 2010 – 2020, un equipament escènic d’aquesta categoria. El Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC), ara en tràmit d’aprovació final per la Generalitat, ho referma. Ho diuen la lògica i la paperassa oficial, per tant!
 
Com que tenim l’escola municipal de música en unes cargoles i que també necessitem un espai per a les arts escèniques, què millor que fer un equipament que ho englobi, i aprofitar les sinèrgies que aquesta unió ens aportarà?
 
El passat mes de desembre vam iniciar les obres de la fase A de l’equipament, que comprèn l’escola i la sala de cambra; a continuació, la fase B abastarà la sala gran, amb la seva torre escènica, camerinos, etc. Hem pogut començar, gràcies a una sèrie de subvencions anuals del «Instituto de las Artes Escénicas y de la Música», l’organisme del Ministeri de Cultura, que anirà finançant la pràctica totalitat del cost. El dia de la col·locació de la primera pedra, el seu director, el Sr. Felix Palomero, ho va assegurar públicament: no ens cal patir, els diners vindran cada any, a pesar de la situació econòmica, ara que l’obra ha començat.
 
Vull pensar que hem obtingut tants de diners per dues raons: a) el Patronat de Cultura, quan va començar a treballar en la idea (l’any 2000), ja es va proposar centrar-la en l’excel·lència acústica, per sobre la ornamentació de l’edifici; i b) les interaccions que provocarà el binomi escola - auditori. Tenim el binomi i tenim els mateixos arquitectes i físic d’acústica que van reconstruir el Liceu, el Principal de Sabadell i el de Terrassa… Què més podem demanar?
 
Joan – Antoni Ferran
Regidor de Cultura