Les eleccions al País Basc i Galícia suposen un test per a les polítiques del PP a l’Estat
Barcelona (ACN).- 1,7 milions de bascos i 2,7 milions de gallecs estan cridats a les urnes aquest diumenge per decidir la configuració de sengles parlaments autonòmics. Les d’aquest 21 d’octubre són les primeres eleccions a Euskadi sense l’amenaça d’ETA i suposaran el retorn de l’esquerra abertzale al parlament de Vitòria. Les enquestes prèvies a la jornada electoral basca pronostiquen una victòria d’Íñigo Urkullu (PNB), EH-Bildu com a segona força més votada i el PSE del lehendakari Patxi López en tercera posició. A Galícia, la incògnita és saber si el PP d’Alberto Núñez Feijóo revalidarà la majoria o bé els ciutadans castigaran les retallades. Les darreres enquestes situen en un 40% el nombre de gallecs indecisos.
Els col·legis electorals de Galícia i el País Basc obren portes a les 9 del matí d’aquest diumenge. Al País Basc, són 758 els centres habilitats i 1.775.336 electors censats estan cridats a les urnes. A Galícia, hi ha 2.528 col·legis electorals i 2.696.566 milions d’electors, dels quals 397.383 viuen a l’estranger.
Urkullu parteix com a favorit i torna l’esquerra abertzale
Les eleccions al País Basc arriben un any després que ETA anunciés el cessament de l’activitat armada. El terrorisme, doncs, ha passat a un segon pla i els candidats s’han centrat al llarg de la campanya en la crisi econòmica i també en les aspiracions independentistes. Tot i que totes les convocatòries electorals tenen les seves sorpreses i el nombre d’indecisos era elevat quan es van realitzar les enquestes, les travesses donen per fet que el candidat del PNB, Iñigo Urkullu serà el proper lehendakari. Els pronòstics també diuen que cap partit aconseguirà la majoria absoluta al parlament de Vitòria, que té en total 75 escons.
Totes les enquestes preveuen a més que l’esquerra abertzale, absent en els darrers comicis pels seus vincles amb ETA, irrompi a la cambra basca com a segona força més votada, desplaçant els socialistes, actualment al govern. La convocatòria electoral s’hauria d’haver celebrat la primavera del 2013, però el lehendakari, el socialista Patxi López, va avançar els comicis després que el president del PP basc i actual candidat dels populars, Antonio Basagoiti, anunciés al maig la ruptura del pacte que sostenia els socialistes al govern basc. López es va convertir en el primer lehendakari no nacionalista l’any 2009.
La campanya electoral, així com la llarga precampanya, s’ha caracteritzat per la moderació en els missatges de tots els candidats, que han estat molt centrats en les propostes per abordar la crisi econòmiques. Tot i això, el debat independentista obert a Catalunya ha fet que els candidats bascos es veiessin obligats a posicionar-se. El cap de llista del PNB ha preferit aparcar la qüestió independentista, mentre socialistes, i sobretot populars, han coincidit en els seus missatges sobre les conseqüències econòmiques negatives d’una hipotètica secessió.
Després d’una legislatura absent de la cambra de Vitòria i diversos anys d’il·legalització de les seves sigles, l’esquerra abertzale tornarà al parlament integrada en la coalició EH-Bildu i amb la professora universitària i escriptora Laura Mintegi com a candidata. Mintegui confia que en aquesta legislatura hi hagi una consulta independentista, si bé la majoria dels seus missatges durant la campanya s’han centrat en la crisi econòmica i en plantejar una política econòmica diferent del model neoliberal.
Núñez Feijóo podria perdre la majoria absoluta
Les eleccions gallegues es presenten com un examen a la gestió del president del govern estatal, Mariano Rajoy. La votació s’ha convertit en un plebiscit sobre el rescat bancari, les retallades i la pujada d’impostos del PP i la possible petició d’una nova ajuda a l’Eurozona. El populars, encapçalats a Galícia per Alberto Núñez Feijóo, s’arrisquen a perdre la majoria absoluta i fins i tot el poder. Això seria un important revés per a Rajoy, ja que el PP ha governat a terres gallegues durant 24 dels darrers 31 anys.
Segons una enquesta recent del diari ‘La Voz de Galicia’, un 40% dels electors encara no havien decidit fins fa poc a qui votarien, fet que dificulta les previsions sobre el resultat. El sondeig donava 39 escons al PP, davant dels 21 al Partit Socialista encapçalat per Pachi Vázquez. Altres enquestes, però, atorgaven als populars menys dels 38 diputats que es necessiten per aconseguir la majoria absoluta.
Les eleccions se celebren enmig d’una recessió al conjunt d’Espanya i unes perspectives econòmiques a la baixa. Tot i que l’atur a Galícia, situat en un 21% és més baix que la mitjana espanyola del 24,6% -impulsat sobretot per Inditex-, alguns sectors lluiten per sobreviure.
Els dubtes sobre la petició d’un nou rescat a l’Eurozona han planat també sobre la campanya gallega. I de fet Feijóo, un potencial hereu polític, s’ha distanciat del president del govern durant la campanya. Tots dos han aparegut junts a Galícia només una vegada i els cartells de campanya de Feijóo contenen un logo discret del PP i una fotografia del candidat, amb el lema ‘Galícia primer’ en gallec.
