Aquest dimarts 22 i dimecres 23 de maig s’ha dut a terme el Congrés Internacional de metròpolis que ha aglutinat gairebé 30 conurbacions urbanes mundials i més de 200 assistents, entre experts internacionals, representats metropolitans, gestors urbans i personal tècnic del sector, a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.
Imatge de la jornada. Foto: EFE.
Alfred Bosch, vicepresident d’Internacional de l’AMB, ha afirmat que la Barcelona metropolitana vol tenir un paper clau en polítiques i temes troncals que es desprenen del congrés Hàbitat III a Quito, el passat octubre 2016. També ha reclamat que es reconegui el pes de les grans conurbacions, les quals no poden estar al marge de la governança. “Aquest congrés internacional ha de contribuir al debat en dos temes cabdals: sostenibilitat i igualtat social”, ha conclòs.
També hi ha estat present Ernesto Samper, expresident de Colòmbia, que ha afirmat que les ciutats demanen tenir veu al món perquè acullen els problemes del segle XXI. Ha defensat que siguin considerades “ciutats estat o regió” i no només simples municipis.
L’aportació de l’AMB en aquest full de ruta es basa en la reivindicació que la Nova Agenda Urbana tingui una visió metropolitana i les seves propostes vagin més enllà de l’àmbit municipal. També s’aposta perquè totes les metròpolis mundials tinguin un projecte metropolità amb un interlocutor que representi a tot el conjunt, tot respectant les particularitats d’entitats més petites que formen part de les grans conurbacions. En aquest sentit, es parla de polititzar l’espai metropolità per tal que sigui apropiat per a la ciutadania com un espai d’assoliment dels seus drets bàsics (dret a la mobilitat, a la cultura, a l’habitatge, a l’aire net, a l’educació…).
Les intervencions més rellevants han estat de Tae-hyung Kim, del govern metropolità de Seül, Paola Andrea, del govern de Ciutat de Mèxic, Juliette Michaelson, representant d’una de les institucions de Nova York, o Maty Mint Hamady, presidenta de la conurbació urbana de Nouakchott (Mauritània). Tots han explicat la visió metropolitana com a gestors de grans conurbacions que concentren milions de persones
Elements clau de l’agenda metropolitana
Els elements clau de l’agenda metropolitana, materialitzats en el full de ruta presentat, es poden agrupar en 4 àmbits (sostenibilitat, planificació urbana, cohesió social i desenvolupament econòmic) i en dues dimensions transversals: participació ciutadana i governança metropolitana.
En primer lloc, pel que fa a la sostenibilitat, se’n desprenen els desafiaments derivats del canvi climàtic, com la pujada del nivell del mar o la vulnerabilitat davant dels fenòmens meteorològics adversos, la mobilitat, l’absència de recursos naturals o el tema de les energies renovables.
En relació amb la planificació urbana i metropolitana, es proposa promoure models de ciutat metropolitana compacta que provoquin equitat i que apaivaguin els desequilibris econòmics, tot generant cohesió i igualtat entre els ciutadans.
Precisament, el tercer element és la cohesió social, que requereix crear espais de convivència que garanteixin la diversitat i democratitzar els espais públics, i que la seguretat hi quedi garantida. Cal promoure la cohesió a través de polítiques bottom up: des del teixit social dels barris cap a les institucions i administracions.
Finalment, en l’àmbit de desenvolupament local i competitivitat econòmica, cal obtenir recursos, projectar la marca metropolitana al món per atraure inversions, adaptar-se als canvis econòmics i a la pujada de preus de l’habitatge, així com lluitar contra la desocupació, garantir la seguretat i atenuar els efectes dels conflictes globals en les economies urbanes.
Les dues dimensions transversals recollides en aquest reconeixement institucional es basen en el fet que la participació ciutadana ha de ser integrada i considerada dins les polítiques metropolitanes. Els mecanismes de participació real són una bona eina perquè la ciutadania pugui decidir com ha de ser la gestió més pròxima al seu territori.
Annex: Hàbitat III a Quito
El passat octubre del 2016 es va celebrar a Quito l’acte de les Nacions Unides sobre habitatge i desenvolupament urbà sostenible sota el paraigua d’Hàbitat III. Un dels eixos centrals d’aquesta trobada va ser el compromís d’assolir ciutats i assentaments humans inclusius, segurs, resilients i sostenibles. L’estratègia per assolir tots aquests compromisos rep el nom de Nova Agenda Urbana.
Aquestes conferències se celebren cada 20 anys, amb l’objectiu de materialitzar el compromís mundial amb la urbanització sostenible, centrar-se en l’aplicació de la Nova Agenda Urbana i posar en el mapa mundial les ciutats i les àrees urbanes com a llocs clau per prendre decisions i executar les polítiques. Hàbitat I va tenir lloc a Vancouver el 1976 i Hàbitat II va ser el 1996 a Istanbul.
