31 de gener del 2022

1994

Un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu, un teatre d’òpera situat a la Rambla de Barcelona i que des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, va ser, a més de la primera sala d’òpera de Catalunya i Espanya, el punt de referència, de confluència i d’expansió de la vida artística, social i política barcelonina. Entre dos i tres quarts d’onze del matí, mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi, havia d’impedir que el foc passés de l’escenari a la sala –ironia del destí–, les guspires del seu bufador van prendre en els plecs de la guardamalleta, el cortinatge fix de tres cossos que amagava la part alta de l’escenari. Alguns trossos encesos de roba van caure a terra i, encara que els treballadors es van apressar a apagar-los i es va abaixar el teló d’acer, tot va ser inútil: les flames havien ja saltat al teló de vellut i pujaven fins al teler i el sostre.  El foc era ja incontrolable quan els bombers van arribar minuts després de les onze. Potser una mica massa tard, perquè mentrestant, segons sembla, els treballadors havien tractat d’apagar el foc amb els mitjans al seu abast en lloc de cridar immediatament els serveis d’extinció.Les institucions públiques van acordar unànimement que el teatre seria reconstruït al mateix lloc on era i tal com era, però amb totes les millores necessàries. Per fer possible la reconstrucció del Liceu, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, i la Societat del Gran Teatre del Liceu va cedir la propietat del teatre a les administracions públiques: el teatre va ser, finalment, de titularitat pública, malgrat l’oposició d’un reduit sector de propietaris.