34 candidatures aspiren a convertir-se en un dels 7 tresors del patrimoni cultural de la Catalunya Exterior, segons ha informat aquest dilluns la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), que promou la campanya. Fins al 25 de juliol es podrà votar per una de les propostes a través del web www.fiecweb.cat. Al llarg dels anys, el conjunt de persones i entitats que desenvolupen la seva activitat fora de Catalunya han anat construint edificis per a ser seus de centres o casals catalans, han erigit monuments a personalitats catalanes, han creat entitats, fundacions, corals, esbarts, etc, un patrimoni material i immaterial que la FIEC considera "significatiu però força desconegut" i que pretén divulgar a través d’aquesta iniciativa.
El 29 d’abril, Dia Internacional de la Catalunya Exterior 2012, va començar el termini de presentació de propostes de candidatures, que s’ha tancat amb 34 candidats a convertir-se en un dels 7 tresors del patrimoni cultural de la Catalunya Exterior.
Hi ha candidatures generals i candidatures ubicades en un país específic. Les generals són les corals de la Catalunya Exterior, l’Aplec Internacional, les colles castelleres de la Catalunya Exterior i els esbarts dansaires de la Catalunya Exterior.
Pel que fa a les ubicades en un país específic, als Estats Units hi ha el Claustre de Sant Miquel de Cuixà al Museu de The Cloisters a Nova York; l’estàtua de Gaspar de Portolà a la ciutat de Pacifica (Califòrnia); els Arxius Josep Roca-Pons de la North American Catalan Society a l’Indiana University Bloomington; l’obra ‘The Dance of Peace’ de l’escultor Manuel Álvarez -actualment exhibida al Fulton County Judicial Center a Atlanta-; les Beques Balsells a Califòrnia, i el Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida).
A Alemanya hi ha la Biblioteca Catalana de l’Institut de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Frankfurt am Main i el monument a Pau Casals a Wolfenbüttel.
A França, el Fons Cambó del Centre d’Études Catalanes de l’Université Paris-Sorbonne, la Casa de la Ràdio i la Televisió de Samazan i el conjunt de manuscrits medievals a la Biblioteca Nacional de França.
A l’Argentina, la seu del Casal de Catalunya de Buenos Aires, el Monument a Pau Casals a Rosario i l’edifici ‘No hi ha somnis impossibles’ a l’avinguda Rivadavia de Buenos Aires.
A Bèlgica, el monument a Francesc Ferrer i Guàrdia a Brussel·les, el Monument a Josep Carner a Brussel·les i el manuscrit de les ‘Leges Palatinae’ que es conserva a la Bibliothéque Royale de Brussel·les.
A Cuba, l’Arxiu Pompeu Fabra de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya de l’Havana, l’Església de Nostra Senyora de Montserrat de l’Havana i l’Ermita de Montserrate a Matanzas.
A Mèxic, la Biblioteca ‘Pompeu Fabra’ de l’Orfeó Català de Mèxic i les missions barroques de la Sierra Gorda de Querétaro fundades per Fra Juníper Serra.
Finalment, hi ha tot un seguit de països on s’hi ubica una candidatura. És el cas del Canadà, on hi ha el Mural per la Pau del Grand-Théâtre de la ciutat de Quebec. També de Colòmbia, on es troba la Basílica Santuari del Señor Caído de Monserrate de Bogotà. O d’Egipte, amb el retaule de Martí de Vilanova al Monestir de Santa Caterina del Mont Sinaí. També de l’Equador, amb l’Hemicicle de la Rotonda a la ciutat de Guayaquil. O de Grècia, amb la placa amb els comentaris del Rei Pere El Cerimoniós sobre l’Acròpolis d’Atenes.
També hi ha els Països Baixos, amb la Cobla Amsterdam. Puerto Rico, amb el Museu Pablo Casals de San Juan de Puerto Rico. I finalment l’Uruguai, amb el monument al president Lluís Companys de Montevideo.
