Massiva mobilització ahir als municipis de tot Catalunya per donar suport a les institucions catalanes
Els alcaldes es trobaran demà a les 8.30 hores al Parlament per dirigir-se, en comitiva, al Passeig Lluis Companys
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i L’Associació Catalana de Municipis (ACM) reuniran demà a 400 alcaldes de poblacions de tot Catalunya que han confirmat la seva presència per donar suport al president Mas per la seva compareixença al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a imputat per fer possible la votació del 9N.
Els càrrecs electes acompanyaran el president en la seva entrada als Tribunals portant els símbols que identifiquen el poder municipal (vara, venera, faixí, etc) a l’igual que ho van fer el dia 4 d’octubre quan van lliurar al president les mocions dels plens municipals on li demanaven que convoqués la consulta del 9N.
Encapçalaran la comitiva el president de l’AMI, Carles Puigdemont, i el president de l’ACM, Miquel Buch, a més dels membres de les respectives Executives.
Josep Andreu, vicepresident primer de l’AMI, i Miquel Buch, president de l’ACM, van estar ahir presents a les portes del TSJC, fent costat a la consellera d’ensenyament en funcions, Irene Rigau, I l’exvicepresidenta, Joana Ortega, imputades en el mateix sumari.
Un cop el president Mas entri als jutjats a declarar, els presidents de les dues entitats municipalistes atendran els mitjans de comunicació.
Ahir, concentracions de suport als municipis
Centenars de poblacions catalanes van reunir ahir a milers de ciutadans que van donar suport als imputats pel 9N i en defensa de les institucions catalanes. Una de les més notòries va ser la de la plaça Sant Jaume de Barcelona, que tot i la pluja, es va omplir a vessar. L’alcaldessa, Ada Colau, va llegir el manifest que també van llegir simultàniament centenars d’alcaldes i alcaldesses arreu del territori. El manifest elaborat pel Pacte Nacional pel Dret a Decidir i subscrit per ANC, ÒC, AMI i ACM posa de relleu que ‘el futur polític i institucional de Catalunya és inherent a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic i del dret que tenim com a nació’. Igualment denúncia que ‘el govern de l’Estat ha judicialitzat tots aquest fets, defugint les seves responsabilitats polítiques en aquest àmbit, i generant una anomalia democràtica en el funcionament de les institucions, que priva a la ciutadania de Catalunya del dret democràtic a decidir el seu futur polític’.
En aquest sentit, el manifest ‘denuncia per antidemocràtiques les querelles adreçades al President de la Generalitat, Artur Mas, a Joana Ortega exvicepresidenta del Govern i a Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, encausats pel TSJC per la consulta al poble de Catalunya del 9N’.
