Barcelona (ACN).- La crisi que viuen els ajuntaments fruit de la caiguda dels ingressos ha impulsat molts municipis a estalviar aquest any amb la il·luminació nadalenca als seus carrers. Alguns d’ells han fet una retallada dràstica, gastant la meitat que l’any anterior, com és el cas del Vendrell. La tònica general és de contenció, però amb algunes excepcions, començant per la capital catalana, que ha decidit destinar més diners. També ho han fet Reus, que ha apostat fort per una campanya sense restriccions, o Girona, que passa de 15 carrers il·luminats a 40. Aquesta segona opció té com a objectiu ajudar a dinamitzar els comerços, un sector que espera amb incertesa la campanya nadalenca donada la baixada en el consum
Estalvi generalitzat al Camp de Tarragona, excepcions a Reus i Montblanc
A la demarcació de Tarragona són majoria els municipis que han decidit estalviar en l’encesa de llums de Nadal. Aquest any és el primer que la ciutat de Tarragona utilitzarà led a tots els guarniments del municipi, un total de 833 figures lluminoses, un centenar més que fa dos anys. L’ús d’aquesta tecnologia permetrà reduir al voltant d’un 18% el consum energètic. El pressupost de Tarragona per l’enllumenat de Nadal és de 268.000 euros, uns 54.000 menys que la passada campanya. Amb tot, el consistori ha reforçat l’enllumenat a les zones de més pas de vianants com ara l’entorn del Mercat Central i la Rambla Nova.
Un altre exemple el trobem a Cambrils, al Baix Camp, que estalviarà enguany 72.000 euros en la il·luminació nadalenca. D’una banda, s’ha optat per no llogar l’enllumenat que fins ara guarnia els carrers (50.000 euros), i de l’altra s’ha decidit que l’Ajuntament es faci càrrec del seu emmagatzematge, manteniment i muntatge (22.000 euros). En substitució de l’enllumenat que es llogava, l’Ajuntament s’ha encarregat de recuperar i arreglar uns llums antics de propietat municipal.
També la crisi ha obligat al Vendrell a reduir a la meitat la il·luminació nadalenca. Mentre els comerciants s’encarreguen d’il·luminar tots els carrers del centre, el consistori assumeix el cost del lloguer de garlandes a les entrades, urbanitzacions i zones on no hi ha comerç, que és on s’han reduït un 50%. En canvi, s’esmercen esforços en organitzar una nova activitat, encara per desvetllar, lligada a la figura del Pare Noel.
El mateix escenari es troba a Valls. L’Ajuntament, que il·lumina entrades i carrers sense comerços, ha reduït la despesa en un 30% i hi destina 22.000 euros. A més, s’ha suprimit el tradicional arbre de Nadal al Pati i el parc de Nadal al Kursaal. En canvi, muntarà activitats de circ i atraccions al centre. D’il·luminar els carrers comercials se n’ocupen els botiguers i, en el cas concret de l’Abat Llort, també hi ajuden els veïns amb una aportació de 2 euros, a la qual gairebé tothom s’hi suma.
Un cas a part és Montblanc, on la crisi no ha passat factura en la il·luminació de Nadal. A part de mantenir el mateix nombre de llums que l’any passat -amb la novetat que enguany es col·loquen llums de tecnologia led-, tot el seu cost l’assumeix íntegrament l’Ajuntament de la vila. El consistori reconeix que fins ara ho ha pogut costejar perquè són “modestos” en l’actuació -amb un cost d’uns 4.000 euros. Si més no, l’Ajuntament no descarta demanar l’ajut dels botiguers de cara al pròxim Nadal.
Però el cas més sorprenent és el Reus, on s’ha decidit, malgrat la crisi, apostar fort per una campanya de Nadal sense restriccions per incentivar i ajudar el comerç del municipi. Així, l’ajuntament i les entitats comercials han decidit no tan sols no suprimir enllumenat sinó que s’ampliarà el nombre de dies que estarà encès (del 25 de novembre al 8 de gener) i s’incorporarà un espectacle de llum i música que es projectarà diàriament a la plaça del Mercadal. Aquesta campanya de Nadal costarà 215.000 euros, un 66% dels quals paguen els botiguers. Pel que fa a l’enllumenat, el consistori en sufraga el consum elèctric i es fa càrrec del 20% del cost del lloguer i instal·lació dels llums.
Reducció del 50% a les dos grans ciutats de l’Ebre
A Tortosa, l’ajuntament es fa càrrec de costejar tot l’enllumenat de Nadal, enguany amb un pressupost de 35.000, la meitat que l’any passat. Enguany, per primera vegada, el que s’ha fet és ni comprar decoracions noves ni llogar les d’anys anteriors. La majoria de punts de llums es concentren a la zona comercial i també s’ha mantingut l’arbre de Nadal, adquirit fa un parell d’anys, i que s’ha instal·lat a la plaça de l’Ajuntament. Malgrat la crisi, la ciutat continua apostant pel parc Nadal Jove, obert del 23 de desembre fins al 4 de gener, així com una fira nadalenca al nucli antic el 16, 17 i 18 de desembre.
A Amposta, al Montsià, també s’ha optat per reduir a la meitat el pressupost, passant de 12.000 a 6.000 euros. El consistori ha optat per intentar no deixar cap zona sense llum, posant-se més espaiades que habitualment. A més, tot i que es manté, també s’ha ajustat al màxim el cost del mercat de Santa Llúcia.
Més dies amb llums a Barcelona, més carrers a Badalona
Com Girona, Barcelona també aposta per més il·luminació al carrer per Nadal i Xavier Trias ha decidit destinar-hi 2,7 MEUR, gairebé mig milió més del que es va gastar l’anterior alcalde, el socialista Jordi Hereu. La major part d’aquests recursos s’ha destinat a les subvencions per a la il·luminació de carrers, que aquest any estaran més hores i més dies engalanats. Per estimular el comerç, però, la capital catalana no es queda amb il·luminar més, sinó que ha anunciat una campanya de comunicació i ha facilitat la instal·lació d’una pista de gel a la plaça de Catalunya.
La capital catalana no és l’únic municipi de l’àrea metropolitana que també ha optat per il·luminar més els seus carrers per Nadal. És el cas de Badalona en el seu primer Nadal amb el popular Xavier Garcia Albiol, que pagarà la il·luminació nadalenca de tres de les principals avingudes de la ciutat amb l’objectiu de potenciar el comerç durant aquestes dates. Si fins ara només es feia càrrec de Francesc Layret, enguany també es posarà il·luminació a càrrec de l’Ajuntament a la Via Augusta, la Rambla de Sant Joan i l’avinguda Marqués de Sant Mori. Albiol considera que “en moments de dificultat en el qual el comerç ho passa malament, cal fer un esforç perquè passejar per Badalona sigui més atractiu”.
Més carrers amb llum a Girona, Figueres abarateix costos
Malgrat que la tònica dominant aquest any és la de reduir hores d’encesa i nombre de llums, el govern municipal de CiU a Girona ha decidit -en el seu primer Nadal al capdavant de l’ajuntament- triplicar el nombre de carrers guarnits. Si l’any passat n’hi havia 15, aquest any la xifra de carrers amb il·luminació nadalenca augmenta fins els 40. Per primer cop, s’estan veient llums instal·lades a carrers com Santa Eugènia, la frontissa del Güell o l’avinguda Jaume I.
L’objectiu del consistori és dinamitzar l’activitat comercial gràcies a l’enllumenat nadalenc i també que les llums atreguin visitants durant la campanya nadalenca. Com a novetat, també s’instal·larà un arbre de 12 metres d’alçada a la plaça de Catalunya, una zona que connecta els comerços del centre amb el sector comercial de l’Eixample.
A Figueres aquest any també hi haurà novetats -en aquest cas de caràcter tècnic- amb la il·luminació de Nadal. L’Ajuntament ha ancorat 386 plaques d’acer inoxidable a les façanes dels carrers cèntrics on es pengen les llums per fer més fàcil i simple la instal·lació de les tradicionals llums dalinianes. Aquestes plaques fan que les llums no pengin de les façanes i s’eviten també malentesos amb veïns i, a més, també es poden fer servir per penjar pancartes o d’altra il·luminació en altres ocasions. En total, es posaran unes 240 llums, de les quals 129 ja són de bombetes LED que afavoreixen l’estalvi energètic i tenen una alta durabilitat.
El regidor de Serveis Urbans de Figueres, Joaquim Felip, ha explicat que en quatre anys han aconseguit reduir un 75% el pressupost de la il·luminació nadalenca. Quan CiU va entrar al govern de la capital empordanesa, es destinaven 203.000 euros i el 2010 ja es va reduir un 55% el pressupost, baixant als 85.000 euros gràcies a la reconversió de leds. Com que aquestes llums duren més, l’ajuntament s’estalvia 35.000 euros l’any en reposar bombetes que s’han espatllat. Aquest any, a més, amb la incorporació de les plaques el concurs públic per a la instal·lació de les llums s’ha abaratit més, fins els 47.887 euros ja que es considera que l’empresa que guanyi el concurs ho tindrà més fàcil per a muntar els llums.
Menys llums i menys hores enceses a les comarques de Lleida
A diferents municipis de les comarques de Lleida ja fa dies que els carrers cèntrics llueixen els tradicionals ornaments lluminosos de Nadal, això no obstant, apagats, fins al proper cap de setmana que és la data on a la majoria de llocs s’ha decidit fer l’encesa. Com ja es porta fent en les darreres campanyes de Nadal, a moltes ciutats s’ha retallat pressupost en aquesta ornamentació per tal de rebaixar la factura de la llum. D’aquesta manera, a Mollerussa, on l’any passat ja es va reduir en un 70%, enguany està previst que es limiti l’horari d’obertura dels llums.
Igualment, a la capital de les Garrigues, les Borges Blanques, l’Ajuntament preveu estalviar un 75% en les llums de Nadal després de substituir 3.000 bombetes per il·luminació led, i limitant l’horari d’obertura fins a les deu de la nit. A Almacelles (Segrià) també es reduirà en un 72% l’enllumenat i a Vielha i Tremp està previst mantenir els mateixos ornaments que l’any passat. De fet, a Tremp són els mateixos comerciants qui es fan càrrec de comprar les llums, i el consistori es fa càrrec de la factura.
A la Seu d’Urgell no es preveuen mesures especials, ja que el consistori va renovar fa uns anys tot el material, però dins la comarca de l’Alt Urgell a Oliana s’ha decidit no il·luminar el tradicional arbre de Nadal i a Organyà es quedaran amb la meitat de les llums perquè part del material està en mal estat i l’Ajuntament no pot fer front a les despeses d’una renovació. A Tàrrega i Cervera enguany aposten per no reduir despeses en la il·luminació de Nadal perquè consideren que serveix com a atractiu per a impulsar el comerç durant les festes.
La Catalunya Central, entre reduir la despesa i augmentar la sostenibilitat
L’Ajuntament de Berga ha reduït la despesa de llums de Nadal un 74%, i, des de fa un any, l’ha deixat en tals sols 6.000 euros. La difícil situació econòmica obliga l’Ajuntament a instal·lar l’enllumenat menys dies i en menys carrers i places de la ciutat per tal d’estalviar. Tot i això, aquest any els prop de 200 establiments adherits a Berga Comercial posaran en marxa una nova proposta en què diferents espais de la ciutat oferiran projeccions amb motius nadalencs. Segons l’alcalde de Berga, Juli Gendrau, “aquest nova iniciativa compleix els requisits de despesa, sostenibilitat i innovació”.
Manresa ha decidit continuar apostant pels llums de Nadal per potenciar el consum al centre de la ciutat durant les festes nadalenques. Segons el consistori, no s’ha fet cap canvi substancial respecte els anys anteriors. El mateix ha passat a Igualada on la il·luminació nadalenca es posarà en funcionament el proper 3 de desembre i s’allargarà fins passat Reis. A més, tant la capital del Bages com la de l’Anoia han optat per substituir l’enllumenat tradicional dels carrers més transitats per llums led que, segons destaquen, són més econòmics.
A Vic, cada any els comerciants dels diferents eixos comercials de la ciutat es fan càrrec d’adquirir o llogar els llums que engalanen els carrers durant l’època nadalenca i també de col·locar-los al carrer. El consum que generen les bombetes però, va a càrrec de l’Ajuntament. Enguany, el consistori ha decidit donar un cop de mà als comerciants i el personal de la brigada municipal ha col·locat tots els llums de Nadal de la ciutat.
