1705
Carles III de Catalunya jura les Constitucions catalanes, les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.
1893
L’anarquista Santiago Salvador tira una bomba a la platea del Gran Teatre del Liceu i hi causa 20 morts.
1971
S’hi funda l’Assemblea de Catalunya a l’església de Sant Agustí Nou. Es va constituir al barri del Raval per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.[1] Ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país: des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l’extrema esquerra, passant pels diversos corrents nacionalistes (cercle de Jordi Pujol, UDC), independentistes (PSAN, FNC), socialistes (MSC) i comunistes (PSUC), i amb la participació de destacats intel·lectuals independents i dels sectors progressistes de l’església.
S’hi van anar sumant altres organitzacions no específicament polítiques: centres culturals, entitats excursionistes, associacions de veïns, col·legis professionals, sindicats… A més a més l’Assemblea de Catalunya es va organitzar també a nivell comarcal i local constituint assemblees democràtiques,[1] fet que va permetre la participació de la ciutadania diversa compromesa amb la lluita antifranquista incorporant amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals.
1993
Neix Marc Conesa, historiador cerdà.