Al nord del Moianès hi trobem Santa Maria d’Oló. Des de 2019, Xavier Baraut n’és l’alcalde. Avui ens hi reunim per conèixer més sobre la localitat i els seus projectes.
Vostè va arribar a l’alcaldia el 2019. Abans, havia estat regidor. Perquè creu que el van escollir els seus veïns i veïnes?
Molt fàcil! Perquè no hi havia ningú més que es presentés. Estàvem sols! (riu). Aquella va ser una llista única i vam obtenir els nou regidors.
El 2023 ja no va ser l’únic en presentar-se…
No. En aquella ocasió ja va concórrer una segona llista, que va obtenir un regidor. Nosaltres en vam obtenir vuit, segurament perquè havíem fet bé les coses.
Quina valoració personal fa de tota la seva experiència a l’alcaldia?
Jo he après moltes coses. De fet, sempre he cregut que tothom hauria de passar per l’Ajuntament del seu poble, especialment en un poble petit. Aquí s’aprenen a valorar coses que normalment no semblen importants. Des de fora, tot sembla molt senzill de fer, però la burocràcia és molt complicada de gestionar. Si no t’hi trobes a dins, no pots entendre per què les coses triguen tant a avançar.
A més, ser l’alcalde del teu poble sempre és molt emocionant, i sobretot si vas veient que l’evolució de les coses és bona.
Aquí s’aprenen a valorar coses que normalment no semblen importants
Quin diria que és el seu estil de fer política?
Soc molt de parlar les coses i de debatre-les en grup. Jo no vaig entrar sol a l’Ajuntament, sinó amb un equip de persones. I he mirat de consensuar cada decisió que ha calgut prendre, ja fos amb els meus companys o bé amb les persones afectades, si és que ha estat possible. Intento parlar molt amb la gent, explicar bé les coses i consensuar les decisions.
Intento parlar molt amb la gent, explicar bé les coses i consensuar les decisions
Recordi’ns quantes persones hi ha treballant a l’Ajuntament.
Tenim quatre treballadors a la brigada, cinc persones més en l’administració (un d’ells és el secretari), i sis persones a l’escola de música, dues més a la llar d’infants i quatre al servei de neteja. I els regidors, que també fem de tot. Som un poble petit, però comptem amb unes 20 o 25 persones. Moltes d’elles, dediquen poques hores setmanalment.
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?
En la primera jo tenia uns dos o tres anys. Va ser el meu primer viatge amb els pares. Vam anar a les illes i surto corrent en un passeig. És un record molt bonic.
En la segona, hi surto amb disset o divuit anys, de jove. És d’un dia que vam anar a jugar un torneig de futbol a la Bretanya, a França.
Finalment, en tinc una de la meva presa de possessió a l’Ajuntament. Assumir aquella responsabilitat va suposar un canvi molt important per a mi, tant en l’aspecte laboral com personal. Vaig adonar-me que calia canviar la manera de relacionar-me amb la gent, i aprendre a ser menys impulsiu i més calmat.
Vaig adonar-me que calia canviar la manera de relacionar-me amb la gent, i aprendre a ser menys impulsiu i més calmat
Expliqui’ns quina mena de municipi és Santa Maria d’Oló.
Nosaltres som un poble que ronda els 1.070 habitants. Som una economia principalment agrària i poc industrial. Molts dels habitants han de treballar als pobles del costat. El gran canvi dels darrers anys es va produir amb la construcció de l’Eix Transversal. Allò va millorar moltíssim la nostra comunicació. Ara estem a uns vint o vint-i-cinc minuts de Vic i de Manresa.
Penso que tenim molt de potencial, però ens cal explotar-lo. A Oló s’hi viu molt bé, però ens manca sol per a l’habitatge i per a la indústria. Si ho resolem, les possibilitats seran moltes.
A Oló s’hi viu molt bé, però ens manca sol per a l’habitatge i per a la indústria. Si ho resolem, les possibilitats seran moltes
Com és la participació ciutadana? Hi ha gaire teixit associatiu?
Sí. Tenim moltes entitats i estem molt orgullosos de la implicació de la gent en les coses que proposem. Quan organitzem alguna cosa, per exemple la festa major, o la comissió dels Reis, de seguida trobem persones que s’hi bolquen.
És senzilla la comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania?
També. En un poble petit és molt fàcil connectar amb nosaltres. A més, tot l’equip de regidors estem implicats en tots els temes i comissions de treball.
Quan arriba la meitat de la legislatura, fem una posta en comú amb els veïns per explicar-los el que hem fet, el que estem treballant i el que ens queda per fer. Aquesta legislatura ho vam avançar al desembre, perquè calia explicar ben bé l’augment de les taxes d’aigua i deixalles. Volíem fer-ho cara a cara, perquè estem aquí per gestionar els interessos dels veïns. Va anar molt bé.
I què fa diferent Sta. Maria d’Oló d’altres pobles?
La pregunta és complicada, perquè cadascú us dirà que veu el seu poble d’una manera distinta. Per a mi, precisament, el teixit associatiu local és el que marca la diferència.
Ens pot recomanar algun indret per visitar?
Sí. Nosaltres som un poble de 69 km2 de superfície, amb un nucli central petit i set entitats poblacionals disperses. La de Sant Joan, per exemple, la tenim a sis kilòmetres de distància, i totes es poden visitar prou bé.
També tenim el Bray d’Oló, un punt d’interès geològic molt destacable, un retaule antic a l’església i, sobretot, un entorn natural i agrícola molt agradable.
Actualment, quines són les principals preocupacions del municipi?
L’habitatge i la disponibilitat de sol industrial. Actualment tenim al municipi un parell de fàbriques, però sempre hi ha una mica de por en quant al que pugui passar. I un dels nostres objectius és el d’aconseguir més oportunitats per a l’habitatge i per a les noves indústries. Volem que la gent no hagi d’anar-se’n a fora a treballar, si no vol.
I què estan fent, en aquest sentit?
A finals de mes, si no passa res, iniciarem el procés de renovació del POUM. Allà hi integrarem, si es pot, més sol urbà i industrial (un polígon, per exemple).
Val a dir que és una feina que pot fer una mica de mandra, perquè ens portarà set o vuit anys de completar-la. I quan estàs a l’Ajuntament, els mandats són de quatre. En general, costa que algú ho faci pensant en uns beneficis a tant llarg termini. Però nosaltres hem decidit fer-ho pel poble, amb independència del temps que requereixi.
Es bona la situació econòmica de l’Ajuntament?
Sí. Estem totalment sanejats. L’any passat vam tenir un petit superàvit i, amb això, hem pagat els darrers crèdits que teníem pendents amb la Diputació. Eren a interès zero i estem al dia completament.
Estem totalment sanejats. L’any passat vam tenir un petit superàvit i, amb això, hem pagat els darrers crèdits que teníem pendents amb la Diputació
Es recorda de la seva primera decisió com a alcalde?
Sincerament, no. Ja era regidor en el mandat anterior i teníem la dinàmica de consensuar les coses, de manera que no m’és fàcil identificar una decisió concreta que no representés una continuïtat en relació al viscut fins aleshores.
De quina acció se sent més satisfet, aleshores?
La gent sempre es queda amb aquelles coses que pot veure i tocar. I, en aquest sentit, diríem que estem prou contents d’un centre recreatiu que vam construir al davant de l’Ajuntament, amb una inversió d’un milió d’euros.
No obstant, jo em quedo amb dos temes força menys tangibles però molt importants: la remunicipalització del servei d’aigua i una reparcel·lació del terreny que portava enquistada molts anys amb l’INCASOL.
La gent sempre es queda amb aquelles coses que pot veure i tocar
Ara mateix, quins projectes estan damunt de la seva taula de treball?
Un és el de la nova llar d’infants. La que tenim ara és molt antiga i de vegades ja ens costa passar les inspeccions. Hem començat les obres fa poc. En segon lloc, estem fent dues obres al pavelló, al qual hi destinarem les aportacions del PUOSC.
Però el projecte més important, i bàsic, en aquesta legislatura és la construcció de la depuradora. És un tema que fa molts anys que s’està movent, però que no s’acaba de lligar. Des del 2008 hi havia notícia de construir-la, però han passat molts anys i encara no la tenim.
Perquè?
Per diverses raons. Ja sigui per les al·legacions presentades, o perquè l’ACA no tenia el pressupost disponible en aquell moment. A la legislatura anterior vam aconseguir el compromís de l’ACA per integrar el projecte dins dels seus pressupostos i ara, efectivament, consta en el seu pla d’obres 2023-27. Però fins que no vegi que comencen les obres, no m’ho creuré.
Quina diria que ha estat la seva prioritat aquests anys, com a governant?
Sempre hem mirat de posar ordre als temes pendents: la municipalització de les aigües, la reparcel·lació de terrenys…
A més, també hem treballat molt amb les energies renovables. Fa poc, hem aconseguit instal·lar la tercera caldera de biomassa, i ara generem 140 KW, entre les calderes i l’energia fotovoltaica. Tot el poble té il·luminació LED…
Fa poc, hem aconseguit instal·lar la tercera caldera de biomassa, i ara generem 140 KW, entre les calderes i l’energia fotovoltaica
Què fan en quant a la promoció econòmica?
És complicat de dir. No tenim parc per a habitatges, ni industries o botiges noves. La nostra intenció és, com us deia, la de fer un polígon industrial. Si més no, volem promoure que les persones i les empreses que tenim no ens marxin.
Quant al comerç local, hi ha un parell de forns, una carnisseria i un supermercat. De moment es mantenen oberts. Toquem fusta! Però és clar: hi ha gent que ja es vol començar jubilar i els costa molt trobar relleu.
Quan es troba amb altres alcaldes, quines són les reivindicacions en què tots coincideixen?
Darrerament, coincidim en el tema de l’habitatge i en el de les comunicacions. Actualment tenim un bus que ens passa dues vegades al dia, i hem avançat una mica en quant a la comunicació amb Vic. Però la lluita és constant, perquè no depèn de nosaltres.
Sovint, veiem a la TV les queixes de moltes persones que diuen que el bus o el tren només els passa una vegada cada hora. Tant de bo nosaltres estiguéssim així.
Sovint, veiem a la TV les queixes de moltes persones que diuen que el bus o el tren només els passa una vegada cada hora. Tant de bo nosaltres estiguéssim així
Considera que se’ls te prou en compte des del Govern?
No massa. I més en un poble petit. Tot i així, ara s’està avançant força l’Estatut dels pobles rurals, que ja venia de la legislatura anterior i que crec que ens pot anar molt bé. Sort en tenim de les subvencions que ens arriben des de la Diputació com des de la Generalitat.
Històricament, ens havíem trobat amb algunes subvencions de concurrència competitiva i en les que ens enfrontàvem amb Manresa… Allà tenen 30 tècnics en plantilla, i aquí ens en ve un cada 15 dies. Impossible!
