A la comarca del Segrià ens trobem amb Albert Solsona, un barceloní de naixement que té arrels a Vilanova de la Barca, poble del que ha acabat sent alcalde sense pretendre-ho. Parlem amb ell sobre els reptes i aprenentatges del seu primer mandat.
Com va arribar vostè a la política municipal?
Jo no havia previst ser alcalde del poble. De fet, vaig néixer i viure a Barcelona fins als 18 anys. Però la meva família paterna és originària de Vilanova de la Barca i jo hi venia a estiuejar amb la família. Em vaig formar en Enginyeria Agrícola a la Universitat de Lleida i em vaig establir professionalment i familiarment aquí.
El 2019, algunes persones em van venir a buscar per demanar-me que formés part de la candidatura municipal de Junts. Em va costar una mica decidir-me, perquè no ho havia contemplat. A més, tenia compromisos familiars i professionals i soc dels que pensen que quan un s’implica en una cosa, ho ha de fer al 100%. Si no, millor no fer-ho.
Soc dels que pensen que quan un s’implica en una cosa, ho ha de fer al 100%. Si no, millor no fer-ho
I va entrar a la llista.
Així és. Inicialment, em proposaven ser un dels primers de la llista electoral, però no vaig voler. I només vaig acceptar amb la condició d’anar-hi en sisè lloc, perquè creia que no entraria al consistori. Però a les eleccions vam aconseguir els sis regidors i vaig entrar al govern municipal. Vaig ser regidor d’Esports, Medi Ambient i Joventut.
Aquell mandat vam fer una bona feina i més endavant em van demanar que donés un pas més i em presentés com a alcalde… També m’ho vaig haver de plantejar seriosament, perquè aquell repte exigia molt més temps. I era una feina difícil de compaginar amb la família i amb la professió.
Per què creu que el van votar el 2023?
Personalment penso que vam fer bona feina en aquell mandat, tot i que no tingui gaire mèrit si ho dic jo mateix. D’altra banda, en aquell mandat es van donar algunes circumstàncies que van provocar una mica de rebombori amb algun regidor. I això ens va afectar una mica.
Finalment, dos regidors d’aquell govern vam decidir estirar del carro. I la gent ho va veure. Vaig voler presentar-me amb algunes persones de l’equip anterior i algunes persones noves, que poguessin aportar molt en cada regidoria. I així vam obtenir la confiança buscada. Jo no volia cobrir unes places municipals per conformar un govern, sinó complir els compromisos.
Què n’ha après, d’aquests dos anys de mandat?
Una cosa molt important: que cal escoltar i que cal aprendre a escoltar. Com a alcalde, acabes tenint tanta feina i tants temes oberts que sempre hi ha el risc de no prestar l’atenció deguda a les persones que t’estan parlant. Aquí arriben moltes persones que tenen problemes i que me’ls volen explicar. El que no es pot fer és estar pendent d’altres coses mentre et parlen.
I, una vegada les has escoltat amb atenció, cal aprendre a prioritzar el que et diuen. Finalment, als pobles rurals cal pensar més en les persones i menys en les ideologies.
Fent d’alcalde he après una cosa molt important: cal escoltar i cal aprendre a escoltar
Com caracteritza les persones d’aquí?
A Vilanova de la Barca hi ha una realitat històrica que ens ha marcat molt. I és que, durant la Guerra Civil, vam ser un poble que va quedar literalment arrasat pel conflicte. No en va quedar res. I això és una cosa que la gent gran, sobretot, encara recorda o ha viscut.
No vull fer pas historicisme, però la realitat és aquesta: al poble hi ha diverses sensibilitats, fins i tot diversos barris, que tenen perspectives diferents de la vida. I ens calia construir un nexe entre les persones que han viscut aquí tota la vida i les noves generacions.
Durant la Guerra Civil, vam ser un poble que va quedar literalment arrasat. Això ens ha marcat molt
I com es conjuguen aquestes sensibilitats?
Nosaltres tenim la sort que aquestes noves generacions són família de la gent gran del poble. I hi ha conviscut a casa. També se’ls escolten. El que hem optat és per reforçar la vivència associativa per fer que encara parlin més els uns amb els altres.
Per exemple, hem apostat molt per l’Associació de Jubilats. I, com no, per l’Associació de Jovent. En el mandat anterior, precisament, vaig ser regidor de Jovent i vaig impulsar la recuperació de la seva associació, que estava molt decaiguda en quant a activitats i lideratges.
Hem reforçat la vivència associativa per fer que les generacions parlin més les unes amb les altres
Pel que tenim entès, van fer vostès una aposta molt forta.
Doncs sí. Amb l’ajut de tots vam posar en marxa una nova festa per al jovent, el Vila Fest. El primer any, vam fer venir el grup “Doctor Prats”. Quan vam parlar-ne amb els promotors i les empreses del sector, es van pensar que els ho dèiem en broma, perquè nosaltres només som 1.200 habitants, i ells acostumen a tenir uns auditoris més grans… Però nosaltres anàvem a per totes i volíem que el missatge calés: volíem un Jovent actiu i participatiu.
Quan vam dir als promotors i les empreses artístiques que volíem portar els “Doctor Prats”, es van pensar que els ho dèiem en broma
Quina és la primera decisió que va prendre com a alcalde?
Quan vaig ser nomenat alcalde eren els volts de l’estiu. I aquí al poble hi tenim unes piscines municipals que apreciem molt. Són molt boniques, estan molt ben fetes, i moltes persones del poble –i dels pobles veïns– hi passen el dia.
El cas és que aquell any vam patir un problema de salut pública amb les aigües i calia endarrerir l’apertura de les piscines durant uns dies. Era una decisió impensable, però les lleis són molt exigents en aquest sentit i l’alcalde té la responsabilitat del que pugui passar, de manera que vam complir escrupolosament la llei.
Ens ha portat unes quantes fotografies personals. Ens les vol comentar?
Sí. La primera que us he portat és del dia de la meva primera comunió, amb tota la família. Hi surten els avis paterns i materns, els pares i el meu germà. Vaig fer la comunió a l’Escola Pia de Sarrià, que és on vaig estudiar de petit. Va ser un dia molt familiar.
La segona també és d’una activitat escolar. Concretament, d’una visita que vam anar-li a fer al Molt Hble. Sr. Josep Tarradellas, que fou President de la Generalitat. La tercera és d’una de les meves grans aficions: el futbol. També és del meu temps a l’Escola Pia de Sarrià… Soc el de l’esquerra.
La quarta fotografia també té a veure amb el futbol, i és d’una altra de les meves passions: el Barça. A la foto, el meu pare i jo hi sortim un dia que vam visitar La Masia. Val a dir que l’altra gran passió que tinc és la família, però que no us en mostraré fotos, malgrat que les porto totes al cor.
I, finalment, tinc una foto de quan em vaig presentar com a candidat a l’alcaldia. Va ser un moment molt important a la meva vida, perquè va marcar un abans i un després.
Abans ens parlàveu de la petjada històrica de la Guerra Civil a Vilanova… Això és el que la fa diferent?
Així és. El juliol de 1938, el poble va quedar completament destruït per culpa dels duríssims combats al riu Segre. Res no va quedar en peu. I l’evolució posterior del poble se n’ha ressentit, de manera que, tradicionalment, a la gent li ha costat molt d’obrir-se.
Afortunadament, a base de generacions, això ha anat canviant i li hem donat un nou sentit a la memòria del que va passar. Ara la gent d’aquí és molt familiar, molt agradable en el tracte, molt oberta… Són persones en les que pots confiar si tu els demostres el mateix.
La gent d’aquí és molt familiar, molt agradable en el tracte, molt oberta… Són persones en les que pots confiar si tu els demostres el mateix
Aquesta destrucció va afectar la distribució física dels espais, i de la vida al carrer.
Sí. Tingueu en compte que Vilanova té un poble “vell” i un poble “nou”. El “nou” el van construir durant el franquisme, des del “Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones”. El que passa és que aquí hi havia tanta feina per fer, que van anar a la penitenciaria a buscar presos republicans que fessin la feina, a partir de treballs forçats.
En quant a la part “vella”, es va anar reconstruint a poc a poc, amb els anys. Actualment, Vilanova és un municipi molt pla, amb molta superfície encara edificable, si s’acompleixen les normes. També és un poble molt “agraït”, a l’hora de construir-hi. I, vist des de lluny, de seguida el tens controlat: distingeixes la part esportiva, l’ajuntament, les cases baixes, els edificis més alts… I té un accés molt fàcil. La gent que ve de fora i es queden a viure aquí, ho aprecien molt.
El poble pateix despoblament?
No ho considerem així. Estem rondant els 1.200 habitants des de fa quinze anys. Hi va haver un temps en què, efectivament, els joves preferien marxar a d’altres llocs, a buscar-se la vida. Però ara ens trobem amb una llista prou important de persones de 25 a 35 anys que diuen que volen tornar, perquè se senten seva Vilanova de la Barca i veuen l’activitat que tenim aquí.
Justament, per aquest motiu, en els recents PUOSC hem contemplat la creació d’una urbanització que faciliti la construcció de vivendes assequibles, per a economies familiars modestes i per a gent jove. Tenim clar que han de ser unes rendes i lloguers a l’abast de tothom.
Ara ens trobem amb una llista prou important de persones de 25 a 35 anys que diuen que volen tornar
Quines són les principals preocupacions actuals del municipi?
En tenim quatre. La primera té a veure amb l’incivisme, que ens afecta a tots. Especialment, us parlo de la gestió de les escombraries. El servei que ens dona el Consell Comarcal és molt bo, però hi ha qui encara posa les escombraries fora de lloc, o que fa una mala gestió domèstica dels residus. I això encareix el tractament i el servei.
En segon lloc, hi ha la seguretat ciutadana. Puntualment, patim alguns episodis que no són agradables i que ens commocionen. En tercer lloc, ens preocupen els excessos de velocitat dins del municipi: hi estem posant molts mitjans i col·laborem amb els Mossos d’Esquadra.
El darrer assumpte és el de la vivenda. Veiem que la venda de parcel·les de terreny privades costa molt, perquè la gent no se’n vol desprendre. Per això hem hagut d’assumir la creació d’una urbanització municipal.
L’Ajuntament té una bona situació econòmica?
Sí. Val a dir que l’Ajuntament està pagant els proveïdors a 20 dies i que no tenim deutes, ni crèdits. Més aviat tenim un superàvit. I disposem d’un romanent de 250.000 euros.
A més, hem augmentat els pressupostos gradualment, perquè volem que la gent rebi cada vegada més bons serveis. El nostre pressupost anual és de 2 milions d’euros i estem pendents del PUOSC i de les anualitats per a 2025-2029, que representarien una entrada de 430.000 euros addicionals. També hem venut dues parcel·les del polígon, perquè volíem donar més entrada al sector empresarial al municipi.
Precisament us anàvem a preguntar sobre la promoció econòmica.
Nosaltres comptem amb un polígon industrial molt ben considerat i molt ben ubicat, entre la C-13 i l’autovia A-2. Té uns carrers i uns accessos molt amples i això fa que sigui molt interessant per empreses dedicades als serveis logístics. No fa pas gaire hem aconseguit que una empresa lleidatana potent, Serveto, hi tingui una gran presència. El polígon, a la vegada, també ens genera diners per al municipi, a més de llocs de treball.
I pel que fa a l’activitat agrària i ramadera, nosaltres considerem que és prou important i que ja va fent el seu camí. Per tant, quan tenen alguna necessitat els escoltem i som reactius, a través de la regidoria oportuna. Però generalment, ja van fent pel seu compte.
En els dos mandats dels que ha format part del govern municipal, quina diria que han estat les prioritats?
En primer lloc, com us deia abans, escoltar bé les persones. En segon, una vegada les hem escoltat, prioritzar els temes més urgents. Nosaltres teníem clar que la gent gran era prioritària i de seguida els vam crear una nova seu social, a fi que hi poguessin tenir activitats, passar-hi el dia, rebre-hi atenció i supervisió.
D’altra banda, també vèiem que el jovent era prioritari. No volíem que se’ns perdés cap generació pel camí. Tenim molt clar que hem de treballar per a ells i amb ells.
Les nostres prioritats han estat escoltar bé les persones i prioritzar els temes més urgents
Per acabar, vostè creu que se’ls escolten prou, des de les instàncies supramunicipals?
Puc dir que sí que se’ns escolta. Altra cosa és que les respostes i les solucions triguin més o menys en arribar. De vegades, costa que es prenguin les decisions i per aquest motiu nosaltres sempre hem de batallar. Però és cert que sempre trobem algú a l’altre costat de la línia.
Per exemple, amb el Consell Comarcal hi tenim via directa. I sempre tenim possibilitat de parlar de problemes comuns i de buscar solucions conjuntes. Amb la Diputació hi ha hagut un temps, degut als canvis de govern, que no ens hi trobàvem prou escoltats. Ara, després de força insistència, ja sí. Les decisions que es prenen van en el sentit correcte i ja hem començat a rebre les bestretes, que ens ajuden molt en el dia a dia.
I pel que fa a la Generalitat, he de dir que hem trobat molt bona predisposició amb la delegada del Govern. Hem parlat força vegades. També amb Interior quan hi ha hagut algun problema de seguretat. Són persones afables i no costa d’arribar-hi.
