Home de mar i alcalde de població marinera, Eduard Rovira porta des de 2015 sanejant els comptes de Torredembarra, al Tarragonès. La vila, que curiosament també és poble i ciutat, ha optat per un creixement econòmic basat en el turisme familiar i residencial.
“Vull que la gent vegi la realitat i que no pensin tant en si mateixos. En un ajuntament s’ha de veure tot des d’un punt de vista global”
“Vam passar del 104% d’endeutament l’any 2014 a un 50% ara mateix gràcies a la política de contenció en aquest mandat”
“Els reptes prioritaris (per a la propera legislatura) són: endreçar, millorar l’estructura de l’ajuntament, millorar l’aspecte del poble i arreglar algunes instal·lacions necessàries”
“L’Estat ha jugat amb el Codi Penal i ha pervertit els drets civils. I aquesta utilització barroera del Codi ha polaritzat la situació”
Quines virtuts creu que ha tenir un bon alcalde?
N’hi ha de molts estils, i depèn del moment i de la població. El que jo sé fer és resoldre problemes de gestió i sanejar l’economia. De fet era la meva tasca com a secretari de la Confraria de Pescadors.
Sóc més aviat dels que vull que la gent vegi la realitat i que no pensin tant en si mateixos. En un ajuntament s’ha de veure tot des d’un punt de vista global i cal fer les coses per a l’interès general. De vegades és difícil però és el que cal fer.
I creu que és necessari tenir estudis superiors o fer la carrera de Ciències Polítiques per exercir d’alcalde?
Depèn molt dels pobles perquè hi ha realitats diferents. Hi ha gent que està molt preparada producte de l’experiència professional que té al darrere, i altres que no tenen cap titulació, com ara jo. Però en canvi he estudiat i he treballat en diversos camps que em permeten tenir uns punts de vista més globals.
Quin referents polítics té vostè?
Soc molt poc mitòman. No tinc referents individuals sinó més aviat col·lectius, als que he donat recolzament en moments determinats. He anat seguint l’estratègia puntual amb la persona que està dirigint en aquell moment polític.
Ens ha portat unes fotografies significatives. Per què les ha escollides?
La primera, per la meva vinculació amb Torredembarra i amb la pesca des de ben petit. S’hi veu com ja jugava amb la sorra de la platja, tot i viure a Barcelona. I una de les barques de pesca del darrere era la del meu avi, amb qui hi vivia. Així que vaig passar la meva infància al costat del mar i dels pescadors, al voltant de la pesca entre l’Ametlla de Mar, Cambrils i Torredembarra.
Vam tornar a Torredembarra i al cap d’uns anys vaig treballar al nou port de Torredembarra i a la Confraria. Aquesta fotografia ho simbolitza una mica: és un viatge que vam fer per Holanda amb uns vaixells molt ‘xulos’, i el capità es va atrevir a deixar-nos portar-lo per la nostra vinculació al mar. Aquesta imatge és un símbol d’aquesta afició i relació professional. En aquella època ja teníem l’acadèmia de nàutica, jo tenia algun títol nàutic i ja donava classes.
I la última fotografia?
És de quan vaig accedir a l’alcaldia, de l’acte institucional del lliurament de la vara d’alcalde que em va donar el meu predecessor. És el símbol de l’últim tram de la meva vida, que és de passar de regidor de l’oposició sense massa poder de decisió a ser alcalde d’una manera que m’ha aportat un canvi radical a la meva vida, perquè la Confraria de Pescadors la toco molt poquet. I en canvi em dedico més a fer d’alcalde.
Parlem del municipi. Què representen per Torredembarra el Castell, que és l’edifici que acull l’Ajuntament, i el Barri Marítim per la vila?
El Castell dels Icart representa un canvi d’època i el creixement de la població. Als anys 80 i 90 va haver una crisi econòmica en el sector siderúrgic a tot l’Estat espanyol i això va fer que una certa quantitat de població vingués.
Per què?
Perquè arrel de la crisi, una de les maneres que tenien de sobreviure les persones que tenien dues residències era eliminar-ne una. Si una era a Barcelona i l’altra en un poble de rodalies, com que la més cara de mantenir era la de Barcelona, venien a viure aquí. Això va provocar creixement ràpid a Torredembarra. I el castell es va inaugurar l’any 2000, en un moment on la població ja era molt més gran.
Torredembarra és ser poble, vila i ciutat alhora?
Exacte. Som poble perquè encara ‘ens coneixem’; vila perquè ja tenim uns 16.326 habitants; i moltes vegades tenim característiques de ciutat perquè a l’estiu tenim molta més població quan estem donant serveis per una població d’uns 15.000 habitatges.
I Baix a Mar què representa?
És el meu poble, el símbol de la meva residència a Torredembarra. Els conceptes de Dalt a Torre i Baix a Mar s’ha diluït una mica, i Torredembarra és molt més que això perquè hi ha altres nuclis de població importants. Tot i així, Baix a Mar conserva una idiosincràsia vinculada a la platja, a la tradició marinera.
Quina mena de turisme promou el municipi? Familiar?
És un tema que ha vingut de forma natural. D’entrada, no volíem convertir-nos en ciutat hotelera per la quantitat de població que es pot acumular i els conflictes que això pot generar. I vam primar l’apartament, i no l’hotel, per facilitar el turisme familiar.
I també atrau i molt la platja que tenim, amb sorra suficient i aigua dolça, sense massa perills. És el símbol de Torredembarra, del turisme i de l’economia local. I també aquesta tranquil·litat fa que molt del turisme que ve sigui per gaudir d’aquesta calma i d’aquest bon temps.
El turisme és la seva font principal de promoció econòmica?
Sí, tota la promoció econòmica i turística que fem va encaminada amb mantenir l’activitat tot l’any. A fer que hi hagi moviment sempre. Això costa perquè és difícil d’atraure visitants tot l’any però no deixem de fer activitats, ja siguin iniciatives particulars o bé esdeveniments promoguts pel propi ajuntament.
Com és l’estat financer de l’ajuntament?
Vam passar del 104% d’endeutament l’any 2014 a un 50% actual, gràcies a la política de contenció seguida aquest mandat. Hem concentrat tots els esforços en resoldre problemes d’inversions petites, i alguna de gran, però sobretot eren temes que s’anaven deixant i que al final feien una imatge deteriorada. Una de les coses que encara no està conclosa i però on hem invertit molts d’esforços econòmics i tècnics, és en renovar tota la tecnologia de l’ajuntament. Això es reflectirà en el futur amb una millora de l’atenció al ciutadà. Per això hem d’utilitzar no més persones sinó més tecnologia. I a nivell d’inversions, també hem fet un pla de mobilitat i de voreres.
Avui mateix han comunicat que obriran el pont.
Sí! El mandat anterior el mantenia amb reparacions mínimes perquè en passar per damunt de la via que comunica el carrer Pescadors amb Baix a Mar, donava un cert perill. Però ja han pogut fer la reparació completa i l’obriran al llarg del dia.
Vostè és alcalde des del 2015. Quin balanç pot fer del seu programa electoral en quant a projectes pendents i acomplerts?
De la campanya s’han assolit algunes propostes i altres no. El nostre programa anava en el sentit general d’ordenar i sanejar. Quasi tots els plantejaments que fèiem eren de resoldre problemes petits però necessaris..
Els projectes que no hem aconseguit o s’hagin pogut fer només embrionàriament és per la nostra falta d’informació abans d’entrar i moltes coses pensàvem que es podrien fer; o per la falta de tecnologia; o per la situació d’estructura deficient de l’ajuntament; o propostes que crèiem que eren fàcils no ho eren tant perquè potser depenen també d’altres administracions. I alguns projectes els hem deixat pel futur, que els tornarem a posar en el programa perquè estan per fer però no s’ha pogut fer fins ara perquè s’han hagut de prioritzar qüestions que no teníem previstes i s’han hagut d’atendre.
En poques paraules el programa venia a proposar gestió sense gaires inversions: “ens proposem treballar les aportacions d’altres administracions, i ens hem d’adaptar a la situació financera que hem de redreçar”.
Quins són els reptes prioritaris per a la propera legislatura?
Bàsicament, volem seguir amb la feina d’endreçar. El fet de tenir un endeutament d’un 50% ens permetrà finançar algun tema gran de manera raonable i prudent. Una de les inversions que volem fer és el cobriment de la piscina, i ha altres edificis que s’han de retocar com ara l’antic Escorxador, que ha de ser un establiment municipal de primer nivell per les entitats. Aquesta és una altra de les característiques de Torredembarra, que tenim una xarxa associativa molt gran. I amb els nostres diners i els de la Diputació hem renovat un eix comercial molt important.
Ens en pot dir alguna cosa?
És el del carrer Pere Badia, volem acabar de lligar amb els carrers adjacents. I també hauríem de fer alguna cosa relacionada amb l’avinguda de Catalunya, i amb la participació de la iniciativa privada d’acord amb els plans urbanístics. Per tant, els reptes són: endreçar, millorar l’estructura de l’ajuntament, millorar l’aspecte del poble i arreglar algunes instal·lacions necessàries per la població.
Quina és la seva valoració de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
D’una banda, una bona part de la ciutadania de Catalunya voldria tenir una capacitat més gran a l’hora de gestionar els propis recursos. I el fet que depenguem sempre d’aquesta solidaritat que han de donar obligatòriament fa que hi hagi un cert desequilibri i una falta de comparació. També podríem parlar de la comparació amb aquestes balances d’aportacions a Madrid, que s’estira molt pel fet de ser capital; una capitalitat i un centralisme que no acabem d’entendre des d’aquí. O també de la comparació amb els concerts econòmics del País Basc i Navarra, que els hi permeten tenir unes economies molt sanejades perquè precisament gestionen els diners que tenen, i deriven a l’Estat allò que els hi sobra, o allò que volen o el que pacten.
I a Catalunya?
Aquí estem sempre donant i esperant a que ens donin. I ens reconeixen uns diners però no els en donen. I com que necessitem diners per finançar les competències, ens en deixen i ens fan pagar interessos. La qual cosa és molt rocambolesca. Aquesta situació no deixa de ser dramàtica i polaritza d’alguna manera la relació entre Catalunya i Espanya.
I com és el tracte d’Espanya envers Catalunya?
Espanya s’ha tancat radicalment i ha pervertit tot l’Estat de dret. L’Estat ha jugat amb el codi penal i ha pervertit els drets civils. I aquesta utilització barroera del Codi Penal és l’altre concepte que trobo que ha polaritzat encara més.
Jo me’n recordo amb el cas ‘Papus’ o amb el cas ‘Boadella’, que anàvem a les manifestacions de llibertat d’expressió, amb la boca tapada de vermell, i ara tornem aquí, anem cap enrere. S’estan perjudicant molts de drets elementals, de llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació… Si la manifestació és multitudinària és que hi ha molta gent que vol una cosa, això no és una rebel·lió, és una manifestació. I això és un dret reconegut per la Constitució. Però no, ho han convertit en rebel·lió perquè els interessa estirar el codi penal. L’elasticitat penal era una de les coses prohibides quan jo estudiava dret.
