Amb poc més de 50.000 persones, Mollet és una de les ciutats punteres del Vallès Oriental. Visitem avui la Mireia Dionisio, que va revalidar la confiança de la ciutadania el maig passat, després d’haver agafat el relleu de Josep Monràs el juny del 2022.
Com va ser el seu procés en la política municipal? Com va decidir presentar-se a l’alcaldia de Mollet?
Milito en el meu partit des de primers dels 2000. Mai havia pensat que arribaria a ser alcaldessa de la ciutat. Però el 2007 vaig participar en unes llistes electorals i vaig sortir escollida com a regidora en el govern de Josep Monràs. Des d’aleshores he tingut la sort de treballar en un equip de govern municipal i de gestionar aspectes de la vida de la ciutat.
Durant l’anterior mandat, en Josep va decidir deixar l’alcaldia i donar una passa al costat. I em va proposar encapçalar la llista de les eleccions de 2023. No podia dir-li que no: sento que formo part d’un projecte, que m’estimo la ciutat i que estava prou preparada. I va ser un honor poder fer de cap de llista.
Sento que formo part d’un projecte, que m’estimo la ciutat i que estava prou preparada
Què ha après, fent d’alcaldessa?
En Josep Monràs ha estat una mena de mentor polític per a mi i sempre confiava molt en nosaltres, tot i que era qui prenia la darrera decisió de les coses. Sempre deia que quan un problema arriba a l’alcaldia, cal resoldre’l, prenent decisions. Ser alcaldessa implica prendre la darrera decisió.
Així doncs, també he hagut d’aprendre a agafar confiança en les pròpies decisions i a tenir les coses clares. El que tu decideixes és el que s’acaba fer. Per tant, claredat i treball per solucionar totes les coses.
Ser alcaldessa implica prendre la darrera decisió
Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?
En porto una de quan era petita amb un grup d’altres nens i nenes de l’escola. Vaig estudiar a l’escola pública Montseny, just al davant de casa. Recordo que aquella època era molt bonica. Els meus pares sempre han tingut un bar o una botiga davant de l’escola i només em calia creuar la carretera per arribar-hi. El barri m’ha marcat el tarannà i encara som amics amb moltes d’aquestes persones de la fotografia.
La segona és de la joventut. Començava a preocupar-me per la política i a militar al PSC i a les Joventuts Socialistes. Vam establir-les a Mollet. I en aquesta fotografia concreta estàvem fent una activitat amb la que volíem arreglar un trosset del riu Besòs, que passa per aquí. Aquest va ser un projecte pioner del meu compromís públic i polític amb la ciutat.
I una de més relacionada amb l’alcaldia?
Aquí en porto una altra de la meva primera festa major com a alcaldessa. Va ser el dia del pregó, l’inici oficial. Evoca el sentiment que vaig tenir en veure la Plaça Prat de la Riba plena de molletans i molletanes. Allà, podríem dir, va ser el primer moment en què vaig prendre consciència de ser l’alcaldessa.
Parli’ns de Mollet. Quina mena de ciutat és i en quin moment es troba?
És una ciutat mitjana, de 52.000 habitants, molt a prop de Barcelona, tant pel que és bo com pel que és dolent. Es va construir a partir de la primera immigració dels anys 60, amb moltes persones que venien d’altres pobles d’Espanya. Per tant, es tracta d’una ciutat molt treballadora, obrera, i orgullosa de ser-ho. No tenim un PIB gaire elevat, però hem aconseguit moltíssimes coses.
Els molletans i molletanes hem aconseguit una ciutat amb molts serveis públics de qualitat. Tenim molt bona qualitat de vida. No hem renunciat a res i hem treballat molt per tenir el que tenim.
Mollet és una ciutat molt treballadora, obrera, i orgullosa de ser-ho
Com caracteritzaria els veïns i veïnes?
Són persones molt actives. Tenim moltíssimes entitats que participen en qualsevol àmbit: la cultura, la salut, la solidaritat, el civisme… Avui en dia, les associacions de veïns continuen tenint un paper molt actiu.
Quant a la configuració social, la població és molt diversa. No hi ha un sol Mollet, sinó que n’hi ha moltíssims: persones amb diferents idiomes, accents, costums… Estem molt orgullosos de ser una ciutat plural i diversa.
No hi ha un sol Mollet, sinó que n’hi ha moltíssims: persones amb diferents idiomes, accents, costums…
Quines coses bones i dolentes ens podria destacar de la ciutat?
En la meva opinió, tot el que hi ha a Mollet és bo. No em plantejo viure enlloc més. Haver nascut aquí ha estat cosa del destí, però també una sort. I la decisió de seguir-hi vivint és meva i l’he pogut acomplir.
Ara, com a alcaldessa, la vida es complica una mica més. La gent et reconeix, et para i t’explica coses. Així que l’anonimat que abans tenia com a veïna o regidora, ara ja no el tinc. Però tampoc em pesa gens: estic aquí per aquest mateix motiu. I porto una llibreta a la bossa per anar-me apuntant cosetes que em diu la gent del carrer.
Porto una llibreta a la bossa per anar-me apuntant cosetes que em diu la gent pel carrer
Quins espais emblemàtics pot destacar de la ciutat?
A mi m’agrada molt la plaça Prat de la Riba, que és el rovell de l’ou de la ciutat. Allà hi tenim una font modernista que és, a la vegada, el punt més neuràlgic i més molletà de tots, perquè representa la força del poble. Originalment la va fer un deixeble de Gaudí el 1921, però la van enderrocar durant el franquisme perquè hi volien fer una rotonda al damunt. El 1983, però, gràcies a la pressió de l’associació dels veïns del Centre i d’altres persones, l’Ajuntament del moment en va erigir una rèplica, que és la que hi ha ara.
També tenim el Parc de les Pruneres, que és un dels nostres parcs centrals. Símbol de la transformació urbana de la ciutat. Sempre he defensat que l’urbanisme ajuda a millorar la vida dels veïns i veïnes. De petita recordo aquell indret com un sorral, amb cotxes mal aparcats. Ara en poden gaudir centenars de molletanes i molletans, i de nens, perquè allà a la vora hi ha escoles.
I una tercera cosa a destacar és el menhir. Just quan feien el Parc de les Pruneres, es va descobrir una estàtua menhir que va ser catalogada per la Generalitat com a una de les més importants que s’havien descobert mai: a més de ser un dels més grans que s’han trobat, hi té una figura dibuixada. Té uns 5.000 anys d’història i ens fa sentir també molt orgullosos.
Sempre he defensat que l’urbanisme ajuda a millorar la vida dels veïns i veïnes
Vostè presideix l’Associació Àmbit B-30. En què consisteix i quins objectius té?
És una associació públic-privada, integrada per molts ajuntaments, la Universitat Autònoma i diverses organitzacions més que volem impulsar l’àmbit de la B-30 com a eix econòmic al sud de França.
D’aquesta entitat en destaco dues coses: primer, el fet que hi col·laborin el sector públic i el privat per aconseguir els objectius comuns. Segon, l’impuls a la política econòmica, industrial i de serveis que vol proporcionar. No hi ha millor política social que l’ocupació i ens cal que aquest àmbit esdevingui un gran eix econòmic.
No hi ha millor política social que l’ocupació i ens cal que l’àmbit B-30 esdevingui un gran eix econòmic
En quant a promoció econòmica, què està fent l’Ajuntament?
Tenim molta feina a fer. En l’àmbit industrial, per exemple, estem elaborant un nou planejament urbanístic perquè volem donar més flexibilitat a les empreses i que es puguin ampliar i expandir sense cap tipus de problema. Fins i tot, volem que Mollet esdevingui un lloc més atractiu per a les empreses de fora i que es vinguin a instal·lar aquí.
També estem treballant amb empreses i instituts locals en l’elaboració d’un mapa formatiu. Hem detectat que les empreses sovint necessiten perfils que no troben i pensem que és important que les diferents instituts locals, que fan graus, puguin adequar la seva oferta al que demanden les empreses. A més, amb l’Autònoma estem impulsant projectes d’economia circular i d’emprenedoria. Creiem que val la pena donar recolzament a les persones que són prou valentes com per crear empreses, comerços o startups.
Des de fa uns anys hem posat el focus en ajudar les persones emprenedores de Mollet. En aquest sentit, tenim un nou equipament que és el Mollet Hub, dedicat a assessorar i ajudar emprenedors i emprenedores.
Estem treballant amb empreses i instituts locals en l’elaboració d’un mapa formatiu
Quines són o han estat les prioritats del seu govern?
Actualment, la prioritat és l’espai públic. Abans ja us he dit que li dono molta importància a l’urbanisme, així que volem mantenir l’espai públic, tenir-lo cuidat, net i maco. Això no només s’aconsegueix amb recursos públics, sinó que també ens cal l’ajut dels veïns i veïnes. Ho dic perquè crec que tenim un repte com a societat, que és el del civisme.
La segona prioritat és la de dissenyar un nou equipament de cultura popular per a la nostra ciutat. Les entitats que abans esmentàvem van creixent, però els espais es fan petits i estem treballant amb elles per fer un nou disseny i una modernització dels equipaments actuals.
La tercera, finalment, és la lluita contra el canvi climàtic. Crec que aquesta és la gran aposta. Hem fet el possible per posar el nostre granet de sorra. En aquest cas, el repte està en canviar el model de recollida de residus. Tenim claríssim que farem servir un sistema de contenidors intel·ligents que posarem en marxa aquest mandat. Això significa un canvi cultural en la manera en què els veïns llancem les escombraries. Per tant, hi ha un repte mediambiental, però també un repte educatiu i cultural de la ciutat.
Mantenir l’espai públic no només s’aconsegueix amb recursos públics, sinó que també ens cal l’ajut dels veïns i veïnes
L’Ajuntament es troba en una bona situació econòmica?
Així és. El darrer pressupost consolidat que hem aprovat és de 85 milions d’euros i tots els indicadors econòmics, també el romanent, són positius. L’endeutament es troba molt per sota del que marca la llei i tenim un període mig de pagament a proveïdors inferior als 30 dies. No som un municipi ric, però tenim una bona salut financera. I crec que això és també fruit d’una bona gestió econòmica.
Aquí es va patir moltíssim la crisi de 2007, però en Josep Monràs va prendre una determinació molt important, que comparteixo des del pensament d’esquerres: el primer era mantenir els serveis públics i la protecció social dels veïns i veïnes. Sempre hem pensat que la política econòmica d’un Ajuntament ha d’estar al servei de la gent. No hi ha vocació de generar diners. Quan vam superar la crisi, els indicadors econòmics van millorar.
No som un municipi ric, però tenim una bona salut financera. I crec que això és també fruit d’una bona gestió econòmica
Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quins temes coincideixen?
Tenim una reivindicació comú que és la necessitat d’habitatge públic. Crec que és una gran mancança que tenim a Catalunya i segurament a la resta d’Espanya. Hem apostat per un model que no s’assemblava gens a l’europeu i tenim molt poc habitatge públic. A més, no tenim la manera de donar instruments a la ciutadania per tal que aconsegueixin habitatge.
Un altre repte té a veure amb el canvi climàtic. En aquest cas, Mollet i Granollers, que són les dues ciutats més grans de 50.000 habitants de la comarca, compartim preocupació per les baixes emissions. De vegades es creen normatives, però ens donen pocs instruments als ajuntaments per tal de dur-les a terme.
I també tenim un mal endèmic amb els recursos. Sempre es parla de la necessitat de millorar el finançament de les comunitats autònomes, però es parla poc de la millora del finançament dels ajuntaments. Al final, nosaltres acabem donant molts més serveis dels que la legislació ens obliga, pel fet que tenim la vocació de fer-ho i perquè som l’Administració més propera. A Espanya caldria començar a parlar de com millorar el finançament de les entitats locals.
A Espanya hem apostat per un model que no s’assemblava gens a l’europeu i tenim molt poc habitatge públic
Com valora, finalment, els resultats de les darreres eleccions municipals de maig?
Els de Mollet els valorem molt positivament. Malgrat que hi va haver una disminució de la participació en relació a les darrers eleccions, vam aconseguir incrementar el nombre absolut de vots i vam arribar al 43% dels vots de la ciutat. Creiem que la gent ens ha tornat a fer confiança.
El punt negatiu, a nivell general, ha estat el de la baixada de disminució que representa una mica la desconnexió de la ciutadania amb el món polític. Segurament és culpa nostra. Quan ens dediquem a la política hem d’aconseguir que els veïns reconeguin que el que fem és útil per a les seves vides. No hem aconseguit, moltes vegades, que la gent consideri que anar a votar és necessari.
Finalment, cal destacar el creixement de la ultradreta. Molt personalment penso que això és una anomalia de la democràcia, malgrat que a Mollet són un grup més i tenen tots els drets i obligacions de la resta de grups. Els partits d’esquerres hauríem de mirar, si més no, què ha passat. En part, aquesta ultradreta es troba situada en barris humils i obrers, és a dir, en vots que l’esquerra hauria de protegir.
Quan ens dediquem a la política hem d’aconseguir que els veïns reconeguin que el que fem és útil per a les seves vides
