Carles Puigdemont ens rep afable. Acaba de sortir, tot decidit, d’una reunió en la que ha hagut de dialogar amb diverses parts fins a assolir un acord satisfactori per a tots. En algun moment ens explica que té gran simpatia pels periodistes i que el dret a la lliure informació, per a ell, és sagrat. És que va treballar de periodista abans de fer-se polític… Durant l’entrevista ens pregunta si ja hem visitat el tapís de la Creació o el Museu del Cinema, i ens recomana visitar la nova macro-biblioteca i el certamen Temps de Flors al maig. Al damunt de la taula, un diari local parla de temes que preocupen els ciutadans de Girona…
“Els ajuntaments catalans som exemplars i si tinguéssim més competències encara ho faríem millor”
“Una de les poques conseqüències positives de la crisi és que ens obliga a tots a ser més eficients i transparents en l’ús dels recursos públics”
“La ciutat s’assembla als gironins i els gironins a la ciutat i això és una comunió sensacional”
“La LRSAL és una mena de ‘bomba-trampa’ a les competències de les administracions locals”
“Nosaltres coneixem pel nom i cognoms la gent del carrer. I ells a nosaltres. Sabem qui ho passa malament de debò i a qui podem ajudar de debò”
“El President Mas ha de seguir com fins ara: no ha de perdre les formes i ha de mantenir-se ferm en les conviccions, perquè aquesta és l’actitud guanyadora pel país”
Vostè té fama de valent. Diuen que dialoga sempre i que no li fa mandra negociar i pactar amb tothom.
Cal combinar la fermesa en la defensa dels interessos de la ciutat amb el pragmatisme. I sempre ho fem dialogant amb una administració que sovint ens va a la contra. I dialogant també amb els ciutadans. Amb l’administració no és fàcil, i a sobre ho fem en minoria política. Dialoguem amb l’Estat per a exigir l’acompliment dels seus acords amb la ciutat. En quant als ciutadans, pensi que a Girona, que no arriba a 100 mil habitants, la gent ens coneixem tots…
Parlant d’Estat i de la relació dels ciutadans amb l’ajuntament. Com valora la LRSAL?
És un obstacle. Una mena de “bomba-trampa” al que fins ara ha estat el principal actiu de l’administració local: la seva autonomia fiscal i política… les seves competències. L’administració local ha de poder intervenir en allò que sap fer més bé que cap altra administració. Nosaltres coneixem pel nom i cognoms la gent del carrer. I ells a nosaltres. Sabem qui ho passa malament de debò i a qui podem ajudar de debò. I la LRSAL ens ho impedeix. Dit això, nosaltres seguirem fent aquesta funció i als ciutadans de Girona els continuarem atenent…
Girona pertany a l’Associació de municipis per la Independència. Com es treballa per a la independència des de l’àmbit municipal?
En comparació amb la resta de l’Estat espanyol, els ajuntaments de Catalunya fem una tasca exemplar. Dèficit zero o fins i tot superàvit. No incomplim la llei de morositat. Seguim fent inversió en la mesura en què podem. Tornem els crèdits. Som exemplars i si tinguéssim més competències encara ho faríem millor. Des d’aquest punt de vista, ja fem molt per a la independència. Però és que, per a una república independent, els ajuntaments seríem l’estructura administrativa més important i indispensable. Més que la Hisenda pròpia.
Com valora l’actuació del President Mas, fins ara, en l’àmbit de la reivindicació sobiranista?
Ha de seguir fent el que ha fet fins ara, i de la mateixa manera com ho ha fet, que penso que és veritablement una actitud guanyadora pel país. No ha de perdre mai les formes, ha de mantenir-se en el rigor, ferm en les conviccions i ho ha de seguir explicant tot a tothom, tant si agrada com si no agrada.
Independentment del color polític, sembla que a Girona tots vagin a la una en qüestió de reptes estratègics…
Jo diria que hi ha un pacte tàcit, i de vegades explícit, que va unir a una generació anterior de gironins que van impulsar la democràcia i que van assentar les bases d’una ciutat moderna i integradora. El pacte segueix. CIU ha passat 32 anys a l’oposició, des d’on hem contribuït a construir la ciutat. I ara que som al govern no desfarem una obra que és molt bona i de la que els gironins se senten orgullosos. La ciutat s’assembla als gironins i els gironins a la ciutat i això és una comunió sensacional.
Què feu des de l’ajuntament per a la gent que pateix els efectes de la crisi?
Hem multiplicat els programes i inversions per a les persones que queden sense recursos. Hem treballat de valent en les polítiques d’habitatge; hem estat pioners en la sanció als bancs, en tractar de posar a disposició de la gent sense sostre pisos desocupats, en la mediació per a evitar els desnonaments hipotecaris… En temes alimentaris també som referència amb el centre de distribució d’aliments que compartim amb Càritas i el Banc dels Aliments… Totes les problemàtiques que ens arriben a l’ajuntament reben atenció. Quan algú ens explica algun cas, de seguida el tractem.
Quina lliçó creu que n’hem extret, d’aquests temps de crisi econòmica i ètica?
Una de les poques conseqüències positives que te la crisi és que ens obliga a tots plegats a ser més eficients en la gestió dels recursos públics. I a ser més transparents, i a vetllar per a donar-li a cada cèntim d’euro un ús en benefici del proïsme. Hem viscut, i ens vam instal·lar, en anys de molta opulència. Vam tornar-nos febles i vam abaixar la guàrdia. Ara és un bon moment per a repensar i refermar unes “línies vermelles” del que es pot fer i el que no es pot fer. Si no ho fem, podem convertir-nos en una societat decadent.
En un diari d’avui es destacava el potencial turístic de Girona. Al mateix temps es deia que l’aeroport no acaba d’arrencar…
Abans donàvem com a cert que el creixement d’activitat a l’aeroport significava automàticament un increment del turisme de Girona. I, al contrari, que el decreixement era negatiu. I no és cert, perquè actualment, amb una activitat baixa a l’aeroport, resulta que Girona té més turisme que mai en la seva història. En els dos últims anys, de més dels 50% en pernoctacions. És veritat que ens va molt bé l’aeroport i que les empreses que operen aquí poder tenir un “hub” que les faci més competitives. Però no és imprescindible.
Al mateix diari també s’hi diu que una gran superfície comercial sueca vol implantar-se a les rodalies i que hi ha enrenou entre els botiguers locals. Com ho gestionen, això?
Hi ha un problema, perquè les lleis, segons com, podrien amenaçar un teixit comercial que ens ha permès ser el que som. Podríem perdre una part important de la nostra identitat. Però és evident que no podem limitar el creixement d’una societat que evoluciona cap a formes de consum diferents de les que teníem fa 50 anys. Per a aconseguir un equilibri cal seguir dues premisses: assolir el consens territorial dels municipis, i assolir el consens amb els sectors econòmics implicats. Hem de posar seny: no podem permetre que l’àrea urbana es converteixi en una muralla comercial que deixi la ciutat isolada. Però, a la vegada, mitjançant un pacte territorial, hem de donar resposta a les noves necessitats comercials. Per a implantar-se comercialment a Girona sempre caldrà arribar a un acord.
Evolució de la societat, diu… On es troba la seva ciutat, en qüestió de TIC…
Gràcies a la feina de La universitat de Girona, aquí hi tenim implantat un petit “cluster” d’empreses, emprenedors, enginyers… que han fet créixer l’àmbit de les TIC i que formen un substrat important per a la seva implantació. Hem passat ràpidament d’un entorn analògic a l’entorn digital. Ara Girona té accés a la fibra òptica pràcticament en el 100% de la ciutat. Altra cosa és que les comunitats de propietaris afavoreixin que arribi als domicilis. També tenim el 4G i wi-fi públic i gratuït en una gran del municipi. Amb tot, encara estem lluny del que podríem ser.
Ja que l’esmenta, quina importància ha tingut la Universitat per a la ciutat?
Inimaginable. Seríem molt més pobres des de tots els punts de vista: econòmic, de població, de coneixement, d’oportunitats, d’urbanisme, de patrimoni,… Tot això que ens ha passat els últims 20 anys o 25 no es podria explicar sense la Universitat de Girona. Òbviament l’Ajuntament i la Generalitat n’han estat claus. Però la Universitat ha estat un catalitzador imprescindible.
Segur que amb tantes coses com fan, a Girona hi tenen una pressió fiscal molt elevada…
Doncs no, ves per on. L’ajuntament de Girona és un dels que té la pressió fiscal més baixa. I en diverses partides. En el IBI per exemple, o en el preu de l’aigua que és, de llarg, la tarifa més baixa de les de Catalunya. I portem tres anys congelant taxes i impostos i no les hem apujat ni en l’IPC. És veritat, tanmateix, que la política fiscal que fa l’Estat ens afecta molt. Per exemple, en l’IVA. No és un impost que fixi l’ajuntament, però l’ajuntament el paga i no el recupera. En les programacions culturals de l’Auditori, l’ajuntament ha de pagar un IVA i en canvi no se’l pot deduir. L’IVA és un dels impostos que requereix una revisió urgent, i no només pel tema cultural.
Així diu que ens recomana visitar el Tapís de la Creació i la col·lecció Tomàs Mallol, al Museu del Cinema?
No us podeu perdre cap de les dues coses…
