“A la Diputació empatitzem amb les necessitats de cada municipi”

Vostè ja porta cinc anys al capdavant de la Diputació. Com ha canviat l’entitat en aquest lustre?

Jo diria que en aquests anys hem augmentat la voluntat de millora de la qualitat del servei als ajuntaments. Els hem volgut facilitar les coses, especialment als més petits i amb menys recursos.

Per exemple, una de les primeres accions del nou mandat, que recull treball de l’anterior, és la simplificació dels tràmits administratius, especialment en el moment de demanar ajuts econòmics o assistències tècniques.

Hem volgut facilitar les coses als municipis, especialment als més petits i amb menys recursos

Ens en pot donar algun exemple?

Sí. Estem molt satisfets amb el nou pla de cooperació “Impuls DIPTA”, dotat amb 147 milions d’euros pel conjunt dels 4 anys. Dins d’aquest, s’hi inclou els imports per a Pla d’Acció Municipal dels mandats anteriors, i s’hi afegeixen les subvencions de concurrència, que abans implicaven moltes sol·licituds, justificacions, comprovacions i assistències tècniques. Ara, a través d’un conveni bilateral que establim amb cadascun dels ajuntaments, estem fent més fàcil l’accés a tots aquests fons.

A més, ens satisfà molt que aquestes millores siguin fruit de l’escolta. Escoltem els ajuntaments, els alcaldes i les alcaldesses i fem millors diagnosis de com els podem simplificar les coses. I ells ho valoren molt bé, també.

Ens satisfà molt que totes aquestes millores siguin fruit de l’escolta

I, si ens ho permet, com ha crescut vostè a nivell polític i personal?

Haver presidit la Diputació aquests anys m’ha aportat moltíssim. M’ha permès, per exemple, conèixer a fons el dia a dia dels 185 municipis de la demarcació, amb tota la seva diversitat.

Penseu que aquí hi ha municipis de les Terres de l’Ebre, del Camp de Tarragona, del Baix Penedès, d’interior, de costa. I, evidentment, tenim grans ciutats: Tarragona, Reus, Tortosa… Cadascun d’ells és distint i té unes problemàtiques molt singulars. Conèixer-ho tot per poder fer-hi polítiques públiques, enriqueix molt, de manera humana i política, és clar.

A l’igual que en l’anterior legislatura, vostè combina la feina a la DIPTA amb la de l’Ajuntament de Reus.

Així és. Soc primera tinenta d’alcaldessa de Reus. M’organitzo l’agenda personal com puc, perquè em cal treure hores de tot arreu. I, normalment, les qüestions personals i familiars són les que més es ressenten.

Però, professionalment, ho combino perfectament. Faig el necessari per estar a la Diputació i a l’Ajuntament, a l’igual que ho fan tots els presidents i presidentes de Diputació i els mateixos diputats i diputades. Recordeu que aquí tots som càrrecs escollits per designació indirecta. I que tots ens ho hem de combinar.

Però, precisament, pel fet que coneixem molt bé la realitat dels ajuntaments, un cop ens trobem a la Diputació també som capaços d’empatitzar amb les necessitats de cada municipi. L’agenda és intensa, però és una gran satisfacció. No ho canviaria per res.

M’organitzo l’agenda personal com puc, perquè em cal treure hores de tot arreu. I, normalment, les qüestions personals i familiars són les que més es ressenten

A la vila de Reus també li deu resultar positiu comptar amb una primera tinenta d’alcaldessa presidint la Diputació.

És així . Enguany he iniciat el novè any com a regidora de l’Ajuntament de Reus i ja vaig acumulant un cert bagatge. Vaig començar com a regidora de Salut i presidenta de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. En aquells anys, va passar de ser un centre municipal a un centre dirigit per la Generalitat, i aleshores vaig adquirir la visió del que significa l’empresa pública local.

En el segon mandat vaig ser la primera tinenta d’alcalde i portava temes relatius a la planificació estratègica de polítiques públiques. Aleshores vaig liderar el PAM i el Pla Estratègic de Ciutat “Reus Horitzó 32”, pensant en la vila a uns quants anys vista. Era una mena d’Agenda 2030, que vam construir juntament amb tots els agents locals rellevants.

Tornant a la Diputació, a banda de donar serveis als ajuntaments, quines altres funcions satisfà?

Li respondré com a jurista, ja que m’agrada anar a l’arrel normativa de les funcions de cada administració i càrrec. Les Diputacions tenen la competència d’ajudar els ajuntaments i de prestar-los serveis a través de plans de cooperació i d’ assistències tècniques i subvencions. Però, a la vegada, també tenim una funció molt important que és la de fomentar el desenvolupament econòmic i social del territori, la planificació i el servei, en cooperació amb les altres administracions.

Les diputacions tenim la funció de fomentar el desenvolupament econòmic i social del territori

Novament, li demanarem algun exemple d’això que explica.

Sens dubte. Ara estem preparant el Pla Director de Mobilitat del Camp de Tarragona. Aquí fem que la Diputació sigui tinguda en compte com a agent, segons la Llei Reguladora de Bases del Règim Local.

O en la gestió del problema d’escassedat d’aigua, per exemple: la Diputació s’ha compromès a treballar per que aquest sigui el “mandat de l’aigua”. En conseqüència, oferim una sèrie de suports als ajuntaments. Alguns són més puntuals i d’altres més estructurals. Per exemple, estem en la fase de diagnosi d’un pla de millora de l’eficiència del subministrament d’aigua. Volem que el servei es digitalitzi i ja hem invertit més d’un milió d’euros per a municipis de menys de 20.000 habitants.

També tenim projectes més concrets, de municipis que no tenen aigua i que s’han d’abastir amb camions cisterna. Seria el cas de la Conca de Barberà, amb la que hem fet un conveni a través del Consell Comarcal. Si se sumen la subvenció que reben de l’ACA i l’ajut que proporcionem nosaltres (uns 500.000 euros, que es poden allargar en el temps), podran resoldre la problemàtica.

Igualment, també tenim en marxa el pla de cooperació que us comentava (l’Impuls DIPTA), que preveu bonificar el 100% de les actuacions dels ajuntaments encaminades a l’abastament d’aigua potable i de millora d’infraestructures.

La Diputació de Tarragona s’ha compromès a treballar per que aquest sigui el “mandat de l’aigua”

A banda de l’aigua, l’emergència climàtica és també prioritària?

Sí. De fet, la manca d’aigua és una de les conseqüències de l’emergència climàtica. De l’aigua depèn el fet que el territori estigui cada cop més sec i estigui menys conreat. I si li sumeu les altes temperatures, entendreu que se’ns produeixen incendis cada vegada més notables.

Aquests dies hem estat visitant Cabacés, que va patir un gran incendi juntament amb Porrera. Som molt sensibles a aquests fenòmens tan extraordinaris que son fruit del canvi climàtic. A banda del pla de cooperació, també tenim una línia d’ajuts per als municipis que necessitin reparar allò que s’ha malmès per un incendi produït pel canvi climàtic.

D’altra banda, propiciem que els municipis vulguin fer la transició energètica. I, en aquest sentit, mirem de fomentar les energies renovables, la xarxa de calderes de biomassa, el Pacte de les Alcaldies per a l’Energia Sostenible (PAES), que serveix per posar carregadors per a vehicles elèctrics, plaques fotovoltaiques, enllumenats més sostenibles al carrer, etcètera.

Propiciem que els municipis vulguin fer la transició energètica

Són bones iniciatives.

El mateix us dic en quant a la preservació del territori. Som una zona que tradicionalment ha estat vista per la resta del país com la proveïdora d’energia de Catalunya. Ja ens agrada ser-ho, sí, però també creiem que hi ha d’haver un equilibri i una diversificació a l’hora d’instal·lar fonts energètiques sostenibles. Així que, quan ha convingut, hem acompanyat municipis i consells comarcals que no volien les MAT i que necessitaven presentar recursos i al·legacions.

A banda, considerem que tenim uns paisatges que cal protegir i que són d’especial interès natural. Per tant, més que de noves grans línies, som partidaris d’apostar per l’auto-consum, i que l’energia que es generi en el territori es gasti en el mateix territori. I que la gent d’aquí es pugui seguir guanyant la vida produint vi, i avellana, i que el sector primari no hagi de sortir de l’equació.

Ja ens agrada ser la proveïdora d’energia del país. Però creiem que hi ha d’haver un equilibri a l’hora d’instal·lar fonts energètiques sostenibles

Cal equilibrar modernitat i tradició?

El creixement econòmic i el desenvolupament industrial són necessaris, però les indústries han de ser sostenibles i crear llocs de treball amb valor afegit, ben qualificats i remunerats.

Intentar equilibrar-ho tot, també és un encàrrec que se’ns fa a través de la competència de promoció del desenvolupament econòmic i social.

El creixement econòmic i el desenvolupament industrial són necessaris, però les indústries han de ser sostenibles

L’Àrea Metropolitana de Tarragona és un assumpte del que es parla des de fa anys. Què els aportaria als ciutadans de la demarcació?

Serveis més eficients. És el que volem per a la ciutadania d’aquest territori. Val a dir que encara hem de configurar l’àrea territorial i la forma jurídica d’aquesta Àrea Metropolitana, però sabem quina mena de beneficis volem, en termes d’eficiència.

Per exemple, en el cas del transport. Actualment, i des de fa molt de temps, el transport no és eficient a la demarcació. No tenim el territori prou ben vertebrat i la mobilitat no és bona. Ara, a través del Pla Director de Mobilitat, tenim l’oportunitat de fer-la eficient.

Com?

El Pla diu que la ciutadania es mou generalment a través de vehicle particular. Això és poc sostenible econòmicament i ambiental. I també diu que ens manca eficiència en els serveis públics, particularment de tren i d’autobusos. Pensem que, des d’una visió metropolitana, podríem aconseguir-la amb més facilitat: si els municipis implicats unim esforços, poden aconseguir-ho.

I als municipis d’interior també se’ls fa difícil connectar amb les ciutats, i això limita les oportunitats de la seva població. Hi ha molts persones que es plantegen no anar a estudiar a Reus o a Tarragona, perquè perden dues hores en el transport. Això afecta el desenvolupament humpa. I, per tant, tots els municipis del grup impulsor: Tarragona, Reus, Cambrils, Vilaseca, La Canonja, Constantí, Valls i Salou, més la Delegació del Govern de la Generalitat, els dos consells comarcals (Baix Camp i Tarragonès), tenen molt clar el repte de millorar la mobilitat del territori.

Ens manca eficiència en el transport públic. Des d’una visió metropolitana, podríem aconseguir-la amb més facilitat

En què s’ha avançat, per constituir l’Àrea Metropolitana?

Fins ara hem constituït tres comissions: una de Sostenibilitat, una altra de Mobilitat i una tercera de Desenvolupament Econòmic. Estan conformades pels ajuntaments, la Delegació de Govern i els consells comarcals. I estan liderades per la Diputació, perquè ens ho van venir a demanar. Cada comissió ha creat grups de treball amb la idea de millorar els respectius serveis per a la ciutadania. Durant el primer trimestre de 2025, els grups hauran d’exposar les seves conclusions.

Algun exemple?

Sí. La comissió de Sostenibilitat treballa el tema de la gestió de residus. Estudien tot allò que, des de la visió metropolitana, es podria aportar en la matèria. Per exemple, economies d’escala que ens facin ser més eficients. I també fan diagnosi de recursos hídrics.

En la de Mobilitat, la feina és fer aportacions al Pla Director de Mobilitat. I això anirà molt bé perquè els municipis es manifestaran a través d’una veu única. O el projecte del tramvia, que començarà a Cambrils, Salou i Vilaseca, però que tindrà una segona fase a Reus i Tarragona, per connectar-nos inter i intra municipalment, amb un transport col·lectiu i sostenible.

En la de Desenvolupament Econòmic i Social, s’està treballant en matèria d’energia, habitatge i la dinamització dels nuclis antics de les ciutats: urbanísticament, comercial, etcètera. Però, sempre, des d’una visió conjunta de les dues grans ciutats: Tarragona i Reus, i de totes les regions que hi estan vinculades.

Hi ha data de constitució de l’Àrea Metropolitana?

No, pel fet que encara no està clara la forma que s’acabarà adoptant, si és que se n’ha d’adoptar alguna. No volem que la forma ens limiti ni encotilli. Ara per ara, com que hi ha reptes molt immediats, treballem en temes concrets. La forma ja la trobarem.

Sabem que a Catalunya ja hi ha una Àrea Metropolitana a Barcelona, que té la forma d’ens local. Però nosaltres no necessàriament ens hem de constituir com un ens local. Podem ser perfectament una agència, un consorci, o tenir la forma de conveni. Internacionalment, hi ha moltes fórmules diverses i que són vàlides. El que hem de veure és la que sigui còmoda.

L’Àrea Metropolitana de Tarragona no necessàriament s’ha de constituir com un ens local

L’Àrea Metropolitana, quan estigui, transformarà les relacions dels municipis.

Sigui com sigui, cada ajuntament ja és conscient que haurà d’aportar una sèrie de recursos a l’Àrea i que en rebrà una sèrie de serveis. Per tant, la generositat dels municipis és la que construirà l’Àrea Metropolitana: podria ser que un municipi hi faci una aportació, però que la construcció de l’habitatge social de l’Àrea no acabi revertint en aquell mateix municipi sinó en un altre.

Però, en definitiva, s’haurà fet dins de l’àrea. Caldrà pensar més enllà de les fronteres de cada terme municipal i en la ciutat única de la que tots formarem part. És un camí que tot just hem de començar a transitar.

La generositat dels municipis és la que construirà l’Àrea Metropolitana

I col·laboraran amb la de Barcelona?

Sí. De fet, estem establint un conveni per tal de conèixer-ne les bones pràctiques i veure si les podem implementar aquí. Són dues realitats diferents, però el cas de Barcelona pot ser inspirador i ens pot aportar iniciatives vàlides per als nostres objectius.

El cas de Barcelona pot ser inspirador i ens pot aportar iniciatives vàlides per als nostres objectius

De quina iniciativa de la Diputació se sent més orgullosa?

Uf! De moltes… Potser una de recent és aquest pla de cooperació envers els municipis, l’Impuls DIPTA. Finalment, partint de criteris com ara la població, l’extensió, o d’altres més subtils com ara el del despoblament, podem ajudar els municipis d’una manera més justa. Ara, aquells municipis més afectats pel despoblament, reben més suport econòmic i tècnic que abans.

També hem aconseguit fer una simplificació administrativa que se’ns demanava des dels ajuntaments. Ara hem aconseguit que les seves pròpies polítiques públiques locals ajudin a prosperar els ciutadans. Això fa que la gent visqui millor, i aquest és el objectiu últim. Aquesta és la gran satisfacció.

Com una Diputació pot ajudar a una Catalunya més pròspera?

Doncs a partir de la màxima lleialtat institucional amb el Govern del país. Les quatre diputacions anem molt alineades: presidentes i presidents, des del mandat anterior, teníem molt clares les línies i els reptes comuns, i també el que demanem i oferim.

Ara mateix, en allò en què més estem col·laborant és en la millora de l’abastament d’aigua. El “mandat de l’aigua” és el que tenim ara mateix al cap, com a Diputació i com a país.