Avui visitem Verdú, a la comarca de l’Urgell. Un poble agrícola, amb gran tradició terrissaire i de vinya. Des de 2015 n’és l’alcalde en Josep Mas, que ens rep.
Què ha après en el temps que porta fent d’alcalde?
Aquests anys han estat difícils. Al principi de la legislatura ens vam trobar amb molt pocs recursos econòmics i vam patir força. Seguidament va venir l’1 d’octubre de 2017, que no va ser un procés gens fàcil. I ara tenim la pandèmia…
He après molt del tracte amb la gent i també que cal prendre’s les coses amb certa perspectiva… No sé com dir-ho, però el que abans et semblava molt greu, ara ja no t’ho sembla tant, perquè sempre et trobes amb conflictes. Abans en feia de tot una muntanya. Ara penso: “potser es pot resoldre de tal o qual manera”.
Cal tenir paciència. Però vostè té l’ofici de ceramista i potser ja li ve de sèrie. Manté la seva activitat?
No. Vaig estar una temporada fent les dues feines, però ho vaig deixar perquè calia treballar de nit i els caps de setmana. Tot era molt més complicat, així que ho vaig deixar aparcat durant una temporada. Però hi tornaré.
Vaig estar un temps fent d’alcalde i de ceramista, però calia treballar de nit i els caps de setmana. Vaig deixar aparcat l’ofici una temporada.
Té alguna fotografia personal a la memòria? Alguna que li recordi moments especials per a vostè?
No soc gaire de fotografies, ni de sortir-hi ni de guardar-les. Ara que ho dieu, en recordo una de quan era molt petit, caminant per un bosc amb la meva mare… De quan era jove, en tinc una de 1975 o 1976, al Canet Rock. Hi vaig anar amb un amic. Però no n’he portat cap.
Doncs no passa res. Parlem del seu poble i de l’afectació que ha tingut la pandèmia, doncs.
Aquí a Verdú, al principi, ho vam anar trampejant tot molt bé. Quan es van fer necessàries les màscares i no n’hi havia de disponibles, ho vam resoldre amb la feina d’una empresa de costura local que ens les feia. Amb l’ajut del Consell Comarcal en vam poder repartir per poblets de la zona, fins i tot.
Però vam tenir la mala sort que el virus va entrar en una de les dues residències d’avis que tenim. Vam patir 17 defuncions i va ser un cop molt dur. A més, el centre on va passar això va ser intervingut per la Generalitat. No obstant la població ho va portar molt bé… Aquí tenim moltes persones grans que, quan els dius que han de fer tal o qual cosa, ho compleixen rigorosament… Fa 12 anys que fem la recollida d’escombraries porta a porta i la gent gran compleixen al mil·límetre i no es despisten… Amb la pandèmia van fer el mateix.
Vam tenir la mala sort que el virus va entrar en una de les dues residències d’avis del poble i vam patir 17 defuncions. Va ser un cop molt dur.
La pandèmia ha afectat gaire l’economia local?
Doncs no. Les persones i negocis que van haver de tancar van poder tornar a obrir. Molta gent ha requerit els ajuts del Govern, però no em consta que ningú hagi hagut de plegar.
A banda de complidors, com diria que són les persones de Verdú.
Doncs no crec que siguin especials pel fet de ser d’aquí. Aquest és un poble agrícola i la gent està bolcada a la vinya, que n’hi ha moltíssima. També hi ha moltes persones que treballen a empreses de Tàrrega i a la Cooperativa de Guissona. I, com us deia, hi ha moltes persones grans. De fet, són la majoria i ens trobem en un procés de pèrdua de població. Fa uns trenta anys la població ja havia baixat, però després ens vam recuperar. Ara, però, ens torna a faltar habitatge i tornem a perdre.
Si algú volgués venir a viure a Verdú, què li diríeu de bonic sobre el poble?
Doncs que tenim molta activitat, de tota mena, però sobretot cultura. Tenim moltes entitats i grups actius. Fins i tot tenim una revista. La gent te moltes ganes de fer coses, tot i que el poble és petit. La gent de la comarca sempre se sorprèn de tantes activitats com fem i de les ganes que tenim.
La gent de la comarca sempre se sorprèn de tantes activitats com fem i de les ganes que tenim.
Alguna cosa atractiva, en quant a arquitectura i història?
El més emblemàtic que tenim és el castell, que està gairebé restaurat. Durant molts anys hi hem abocat molts recursos de diversos orígens. La plaça del castell, on també s’hi troba l’església, conforma la part més coneguda i atractiva del poble.
Històricament, Verdú va pertànyer al Monestir de Poblet. N’ha quedat alguna cosa d’aquella pertinença?
El cert és que ja no. Tampoc hi veig gaire relació. Crec que aquesta gent venien aquí per emportar-se els cultius quan la gent treballava a l’agricultura. Però no em consta que hagin deixat res. Potser m’equivoco, eh?
En quina situació econòmica es troba l’ajuntament, actualment?
No és que tinguem gaires diners, però podem anar tirant. De vegades, en el passat, hem tingut problemes, però ara no. Anem pagant les factures al dia i anem fent coses petites.
Li queda algun projecte per fer, dins d’aquesta legislatura?
Una cosa que ens falta, i que tenim planificada per al PUOSC de 2024, és l’obra civil de l’ascensor al castell. Ara per ara hem fet tota la construcció necessària, però no tenim la maquinària, que està concedida per 2024. Mentre no arriba, el castell no està adaptat i no tothom hi pot pujar a dalt de tot, perquè només hi ha escales. És una cosa que volem resoldre tan aviat sigui possible. Ens ha costat molt, però sembla que ara ens en sortirem.
Una cosa que ens falta, i que tenim planificada per al PUOSC de 2024, és l’obra civil de l’ascensor al castell.
Algun projecte dels que han aconseguit en el seu govern el fa sentir especialment orgullós?
No hem fet cap gran obra, però hem posat una potabilitzadora, perquè teníem problemes amb l’aigua. Nosaltres ens nodrim del Canal Segarra-Garrigues, que és a celobert i, per tant, necessita una mica de tractament. Ens ha costat molts diners però ara, amb la potabilitzadora, tenim una aigua de molta qualitat. També hem adaptat tot l’enllumenat públic amb sistemes led i hem fet algunes obres i asfaltat alguns camins.
Ens ha costat molts diners però ara, amb la potabilitzadora, tenim una aigua de molta qualitat.
Depenen gaire del Consell Comarcal o la Diputació?
De la Diputació en depenem molt. Gràcies a ells podem mantenir el consultori mèdic, la guarderia, el tanatori, la llar d’infants… Ens costen molts diners. Finalment sembla que la Generalitat ens ajudarà a pagar els sous dels treballadors. Anualment és una quantitat important per a nosaltres, de 30.000 a 40.000 euros. I són serveis que donem perquè la gent es quedi a viure aquí i no marxi a viure a Tàrrega.
Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines reivindicacions en comú plantegen?
Ara mateix, el que tenim més candent a la comarca és la qüestió de la recollida de les escombraries. Les normatives europees ens exigeixen uns percentatges de recollida i reciclatge que no s’estan complint. Nosaltres ho tenim resolt, perquè vam ser pioners del porta a porta, fa 12 anys.
Què faran amb els fons Next Generation, si és que n’han demanat?
No n’estic informat del tot, però sembla ser que som un poble de menys de 5.000 habitants, els projectes als que podem accedir només tenen a veure amb les plaques fotovoltaiques. No sé si podrem accedir a algun projecte més.
Creu que des del Govern de la Generalitat se’ls té prou en compte als alcaldes i alcaldesses a l’hora de planificar el futur del país?
Jo no soc gens polític, però crec que aquí a Lleida estem a la cua de la cua. Es molt improbable que et vinguin a donar gaire cosa aquí. I això és un problema. Al Pirineu i a la Vall d’Aran s’hi ha fet molta inversió, però a la Lleida profunda ens trobem bastant abandonats, la veritat sigui dita.
I en quin moment creu que es troba la relació entre Catalunya i Espanya?
No m’interessa gaire. Així que no ho sé.
